Estiguem o no de vacances, l'agost és una mena de comèdia en la qual hem de participar tots si us plau per força, una entrada en un altre món allunyat de la realitat que ens distreu durant un temps, per tornar-nos a deixar -de la mà de Déu- al mes de setembre.

El senyor Circumstàncies ha pogut fer vacances, però ara la cosa ja durava massa i, quan les coses duren massa, no funcionen: a casa estaven tots avorrits de tant veure's i, quan ha sentit que a finals d'estiu és quan més divorcis s'anuncien, no se n'ha estranyat gens, perquè ell està a punt també de fer un pensament en aquest sentit. I ha patit la síndrome post-vacances i tot.

 El senyor Circumstàncies ha vist a la televisió durant aquest mes passat que, mentre a l'Orient les inundacions feien desaparèixer la vida i ningú no semblava immutar-se gaire, aquí, els polítics de segona sortien a fer l'agost, o sigui, a ser reis per uns quants dies, aprofitant que els primeres espases feien vacances. Es tractava de fer declaracions, de dir el que fos per aparèixer sota els focus i entrenar-se a dir coses -coses que no calia que tinguessin sentit, només coses- per a quan desbanquin el seu número u. Sense voler ofendre, el senyor Circumstàncies troba que aquests nois haurien de fer algunes classes de pura dialèctica. És clar, són tan joves...! Fins i tot hi havia un substitut de President de la Generalitat que també s'ha fet notar. Aquest no era tan jove, però, pel que deia, com si ho fos. Mentre tot això passava, els titulars oficials dels partits, els que durant l'any tenen dret a focus, s'empolainaven per fer via cap a Prada, que és on els periodistes els estan esperant perquè en diguin alguna de grossa que pugui quedar ben lluïda a les portades dels diaris i faci recordar a la població en general que ells són ells i no hi ha qui els faci ombra.

I també hi havia els del partit secret; secret perquè ningú no en parla, perquè es mou entre bambolines. Aquest partit volia treure l'estelada a l'escenari tant sí com no. Però els altres polítics ni els veien ni els sentien i no movien ni un dit per fer-los-hi un forat. Són tots sords i cecs o només ho fan veure? Al senyor Circumstàncies això li fa tanta ràbia que, encara que no sàpiga ben bé què significa l'independentisme, s'ha apuntat al carro. I ara cridaran tots alhora i així els sentiran per força fins i tot des del galliner. I com a mínim  faran pessigolles als timpans dels actuals protagonistes de l'escena.

Sortint del teatre, ens espera el setembre de bracet amb la rutina. La funció s'ha acabat, però els assaigs per a l'espectacle de circ del novembre estan a punt de començar. I aquesta funció serà de les que ni s'acaben tan de pressa ni pengen d'un núvol d'estiu.