La Lliga serà llarga, efectivament, encara queden quinze jornades i setze partits (coses del futbol espanyol) per disputar-se. Vol dir que per a tots els equips que la juguen serà igual de llarga o de curta. Ara: és clar que, a alguns, se’ls farà llarguíssima. Al Barça, per exemple, que amb la derrota a Osasuna per 3 a 2 té tots els números per acabar el cap de setmana a deu punts del Reial Madrid. Si la remuntada ja era difícil estant a set punts, parafrasejant Guardiola, estant a deu ho serà molt més.

L’entrenador blaugrana havia dit la vigília que no reservaria ningú pensant en el partit de dimarts de Lliga de campions contra el Bayer Leverkusen. Tanmateix, a l’onze inicial hi faltaven Xavi i Cesc i hi havia al mig del camp Sergi Roberto, Mascherano i Thiago. Va semblar que el tècnic blaugrana buscava futbolistes frescos i físics, per adaptar-se a un terreny de joc endurit pel glaç. No va anar bé. De fet, va anar molt malament: al minut 22 el Barça ja perdia per 2 a 0 i no pas per casualitat, la iniciativa la tenien els futbolistes navarresos i els blaugranes anaven a remolc.

Els canvis introduïts a la segona part van apel·lar a l’heroïcitat. No n’hi havia d’altre. Primer, amb Tello i Cuenca per Puyol i Pedro, va prescindir del mig centre, un sacrilegi gairebé. I, finalment, amb Cesc per Piqué, del quart defensa. Va estar a punt de sortir bé. El Barça va gaudir d’ocasions per empatar, i per guanyar i tot.

El terreny de joc explica moltes de les espifiades dels barcelonistes, indiscutiblement. Tots plegats van cometre unes errades en la passada o en el control que no els són pròpies. Ara: també va fer la impressió que els blaugranes, fos pel fred o fos per la incomoditat que els generava el camp, jugaven amb una intensitat uns quants punts per sota dels d’Osasuna. I encara més després de veure la segona part, en què els blaugranes van acular els navarresos al seu camp durant molta estona.

Guardiola també va dir que no baixarien els braços a la Lliga, encara que l’equip perdés al Sadar. Perquè és el que han de fer i perquè, com havia amenaçat Pique, la Lliga sigui tan llarga com es pugui.