La joventut i els nouvinguts són el futur del nostre idioma. Què en pensen del català? I de la Llei del Cinema?

Si hem de ser una llengua rellevant en l'àmbit públic i en els formalismes, però no socialment usada; malament rai. El gran problema: els joves; sobretot de l'Àrea Metropolitana -que també són de família catalanoparlant-. S'estan passant al castellà en les relacions socials, i d'aquí uns quants anys podrien ja només parlar en castellà. Va sortir un bon exemple en un programa de TV3 i la nostra experiència no ens ho nega. A Manresa, cor de Catalunya, des de l'arribada de gent de Sabadell i Terrassa, el castellà s'està imposant. És més "modern", "el parla tothom" (com si no sabessin parlar català!). És el que es parla i se sent en els temps d'oci, i al pati a l'Escola. Com no hi ha conviccions, ni valors; la cabra va al ramat. Tenim un gran problema i no hem de defugir de la nostra responsabilitat. El catalanisme excloent i marginal, tampoc és gaire útil per aquest objectiu.

No hem de debatre la doble nacionalitat, perquè és una tria lliure. Hem de construir un model propi que és el que hem estat fent. El màxim d'obert, però també el màxim de regulat: sense lleis i sense consciència col·lectiva, la llengua "gran" (el castellà) s'imposarà. En un món salvatge, egoista, individualista , i en genèric, capitalista, el gran es menja el petit com bé sabem. Si no és que el petit està ben organitzat i ben protegit. Sense regulació mai hi hagués hagut normalització lingüística, i encara estem a anys llum de poder viure plenament en l'idioma propi del país.

A més, hem de combatre el fals discurs no nacionalista, que també va sortir molt en un programa de Banda Ampla, sobretot per part dels joves catalanoparlants. Parlant de la Llei del Cinema, quedava més "intel·ligent", pel que em va semblar, la resposta majoritària: "millor en l' idioma original i no imposant el català". Si us plau! Regular no és imposar. Ens estan prenent el pèl els "no nacionalistes" amb el seu discurs suposadament "liberal". I encara ens els creurem! Jo al principi, als de C's me'ls creia, fins que em vaig adonar que no tenien més discurs que el discurs basat en la nació espanyola. "No parlem de territoris, sinó de ciutadans, d'individus" exposen. Però "que són espanyols", recalquen al final; deixant entreveure el que realment pensen i senten.

Ara es veu que no hi ha un imperialisme cultural nord americà als cinemes catalans i europeus. És més, imagineu-vos que a partir d'avui, totes les persones d'edat avançada aniran a veure les pel·lícules en versió original. No ens enganyem! Fins i tot, tots els joves que van dir això al programa Banda Ampla saben que per comoditat, l'aniran a veure "en condicions"; o sigui, en un idioma que coneguin perfectament. Perquè en temps d'oci, la majoria tria el seu idioma, i no es dedica a estudiar llengües. Sempre hi ha honroses excepcions.

Jo puc "sacrificar-me un cop" i veure-la en idioma original (sense subtítols que sinó no els paro de llegir! No ens enganyem tampoc en això!). Però no sempre: que vaig per gaudir del film! Per tant, aniré a veure les pel·lícules en l' idioma que entenc, i fins ara (sense Llei del Cinema) -a part de pel·lícules com Harry Potter- són en castellà. D'això parlem: castellà o català? La demanda és en català, però l'oferta és en castellà; i ens imposen veure-les en castellà. Aquest és el problema. Si més enllà d'això, volem promoure l'aprenentatge d'idiomes, ho fem, però segons la demanda; que el cinema continua sent un negoci i hi ha treballadors que s'hi guanyen la vida. Ho sento pel to, però és que no comprenc com els joves que van sortir a TV3 fa mesos, amb opinions que tenen molts dels meus amics, són tant llunyanes de la realitat social i del problema que volem solucionar. Si us plau! Que tenim un fracàs escolar vergonyós, i ara tots aquests estudiants aniran a veure films en anglès? Segur? No l'aniran a veure en l' idioma que coneguin, i per tant, (sense la Llei del Cinema que democratitza i pluralitza la situació lingüística al cinema) en castellà? No fumem. No van dir el que creien sinó el que sabien que quedava millor i això distorsiona el que realment pensen i tota la discussió posterior.

Incís: Aquest article el vaig escriure fa mesos. Després va venir la sentència del TSJC. I seguidament l'acord entre el Conseller de Cultura i les majors d' EUA per doblar més films.