En el darrer ple municipal de Vic vam assistir a un episodi curiós. El regidor d'hisenda, Josep Burgaya, va negar-se en rodó a considerar, pel que fa a bonificacions i altres ajuts de caire municipal, a les famílies formades per un adult amb dos fills al seu càrrec en el mateix nivell que les famílies nombroses. És de dificil justificació perquè aquesta consideració ha estat inclosa en els darerres pressupostos generals de l'Estat (PGE).

El regidor socialista va justificar aquesta manca de sensibilitat vers aquest col·lectiu esgrimint arguments absolutament pelegrins, com ara que no era el moment de retocar les ordenances fiscals (com si incloure una línia o dues en aquest document fos una feina que no pugués fer l'inclit regidor). Bé, al capdavall el que evidencia l'actitud obstruccionista de Burgaya, especialment d'aquest regidor, vers les propostes assenyades i enraonaes de l'oposició és la seva ceguesa política que, finalment, perjudica a la gent del carrer.

Si aquest fos un cas aïllat podríem pensar que el responsable d'hisenda, per sectarisme o per inseguretat política, ha tingut un mal dia. Però és que el grup socialista de Vic es mostra intrarsigent vers qualsevol proposta que vingui de l'oposició, per raonable que aquesta sigui. Una mostra més: la titular de medi ambient rebutjà declarar Vic com a municipi lliure de transgènics. Proposta que va posar damunt la taula la CUP.

Els arguments, com en el cas de les families monoparentals, van tornar a ser ridiculs: digué que havia parlat amb els pagesos (quins pagesos?) i això no els preocupava. En qualsevol cas, l'estratègia política dels socialistes negant cap possibilitat d'actuació a l'oposició democràtica només demostra l'arrogància, la pedanteria i l'autisme del que fan gala. Els allunya de la gent i de les seves preocupacions i genera un clima polític que no afavoreix la ciutat.

Ells, el PSC de Vic, són en bona part responsables també del desprestigi de la institució municipal. Però el més greu de tot, és la connivència ideològica d'aquest grup amb algunes de les postures polítiques de la PxC, tal i com vam poder comprovar en el passat ple en el qual els arguments d'ambdós partits al voltant de les aules segregades eren intercanviables.

Ara, i per a resoldre la seva incapacitat política, han estat apadrinant la redacció d'un reglament orgànic municipal (ROM), una eina necesària per a ordenar els debats al Ple, amb l'ànim de tapar la boca de l'oposició, únicament. Un altre despropòsit que, lluny de contribuir a la regularització de la vida política municipal, la deteriorarà més. I tot això en detriment de les necessitats de la gent de Vic, com ha passat amb la qüestió de les famílies monoparentals.