Vota

Resultat:

5 vots

Actualitzat el 06/02/2008 a les 19:25h

Cada cop es fa més evident que aquest planeta té uns recursos finits i que el desenvolupament econòmic originat a partir de la revolució industrial, malbaratador de recursos i degradador de l'entorn, és
clarament insostenible i té un límit temporal.

Un límit, per cert, bastant immediat:  es calcula que amb el ritme de consum actual resten quatre dècades per exhaurir les reserves de petroli existents, i set per acabar amb les reserves de gas. D'altra banda, en dues dècades es preveu que es dobli el consum energètic mundial. Tot i això, des d'nstitucions i governs s'obra com si els recursos planetaris fossin infinits i s'ignoren els cada cop més freqüents senyals d'avís.

 

En la pràctica impera el paradigma neoliberal, ja que tot i l'existència d'aparells estatals inspirats en altres tradicions -com és el cas de la Xina-  les seves diferències són merament formals i semàntiques. I, pel que fa a les organitzacions polítiques que en les anomenades democràcies occidentals es reclamen d'esquerra, la gran majoria opten, llevat petits matisos, per la mateixa politica neoliberal que les suposadament situades més a la dreta.

De fet, la dicotomia entre dreta liberal i esquerres ha anat desapareixent; per deixar lloc a un nou pol hegemònic i difús integrat pels partidaris de l'actual -i suïcida- statu quo planetari, procedents tant de la mateixa tradició liberal com de la tradició esquerrana, oposat a un incipient i encara poc efectiu pol integrat per l'esquerra veritablement progressista i les organitzacions específicament ecologistes.

Només en la mesura que aquest pol minoritari agafi embranzida i pugui arribar a predominar hi ha alguna possibilitat d'evitar el desastre a què ens aboca l'actual política generalitzaca de creixement desbocat i insostenible. Tal com afirma el professor Serge Latouche en el seu llibre “Sobreviure al desenvolupament” el consum actual no només no salvarà el món sinó que el destruïrà; per tant, una premisa indispensable per a la nostra supervivència és optar pèl decreixement. Ho podrem fer? Ens deixaran?