Aquests dies ha estat de visita a Vic la coordinadora de les llars d'infants de Pistoia, un municipi d'Itàlia, proper a Florència que excel·leix per la qualitat de l'oferta educativa municipal. El "comune" de Pistoia, el seu Ajuntament, dedica prop del 30% del pressupost municipal a l'educació, a l'educació municipal és clar. A escoles i recursos públics que ofereixen una gran qualitat.

En qualsevol cas, es tracta d'una aposta política que va més enllà i que pretén convertir els infants en ciutadans, no perquè se'ls tingui en compte en tot el que fa referència a la seva ciutat, que també, sinó perquè es fa des de supòsits polítics i pedagògics democràtics i igualitaris. Escoltant, i veient, les experiències d'aquesta ciutat italiana, hom s'adona que estem molt lluny d'aquest model.

L'Ajuntament de Vic, governat per una amalgama de forces municipals sense projecte polític (CiU-PSC-ERC) intenta definir un model educatiu sense èxit, refer el que hi havia fins ara però sense tenir clar cap on es vol anar. Inventant documents infumables (el famós, i desaparegut, "Nou model Vic") que contemplen, com a grans idees, la creació d'aules-gueto fora dels centres escolars, i la privatització, més o menys encoberta, de serveis públics.

Això, òbviament, no és el que s'està fent a Pistoia, allà l'alcalde Marco Vettori i el seu equip de col·laboradors estan vestint un projecte públic de primera magnitud que fa que la seva ciutat sigui coneguda com la "città dei bambini". Ells estan fent possible la visualització d'una veritable ciutat amiga dels nens i dels joves i ho fan a partir de moltes iniciatives: de la "città in gioco", que pretén recuperar el joc dels nens al carrer, de senyalitzacions especials per als menuts a tota la trama urbana, de campanyes infantils amb el suport de tot el comerç de la ciutat, de la tasca educativa de la guàrdia urbana, del "ludobus", de l'adopció per part dels infants d'espais urbans significatius per a la seva rehabilització o conservació a partir del compromís dels menuts amb el seu entorn, un compromís no retòric sinó efectiu, a partir del treball i la cooperació.

Aquestes són les realitats de Pistoia. És clar que el president del Consell Comunal d'aquesta ciutat, Marco Vettori, és un home bregat en la lluita per les causes socials, provinent del moviment sindical i antic dirigent de la CGIL. A la pàgina web de l'ajuntament de Pistoia la seva biografia indica una nota ben curiosa: "Da sempre impegnato in numerose battaglie in difesa dei diritti dei più deboli". Evidentment, i davant de les propostes que ens arriben del nostre equip de govern, m'adono que Pistoia està molt lluny de Vic, per desgràcia nostra.