Enmig del debat politicomediàtic d'aquests darrers dies que m'ha tingut a mi a l'ull de l'huracà, tot i que de forma absolutament involuntària, potser s'ha deixat de banda el que era de veritat important: quines actuacions ha de promoure la ciutat de Vic en matèria d'educació?

D'entrada entristeix que, com m'ha dit un amic meu a qui he deixat llegir el document preparat per la regidoria d'Educació i que venia retolat com a «Nou model Vic», no hi hagi en el text un bri d'il·lusió, d'esperança, de ganes d'afrontar nous reptes entre tots i que es tracti la qüestió com si fos un tema molest, que fa nosa al Vic etern i que cal abordar, únicament, des d'un punt de vista mercantilista (com restituir a determinades escoles concertades els diners que deixen d'ingressar pels impagats), convertint el que hauria de ser un aspecte estratègic de la nostra ciutat que mereix una reflexió profunda, un debat en què participin tots els agents implicats (pares, professionals, pedagogs, polítics, ciutadans) en una estricta qüestió de factures. Que, a més, aquest document aparegui com una mena de text sagrat, que no pot ser criticat ni debatut ni tan sols explicat als seus destinataris, ja esdevé gairebé còmic.

Catalunya, Vic especialment, compta amb una llarga tradició de mestres compromesos, de teòrics agosarats que proposaren un esdevenidor molt diferent per a l'educació catalana. Elaborar un document que de manera pretensiosa vol establir un «nou model Vic» sense comptar amb l'opinió, l'assessorament inicial, d'alguns d'aquests professionals ho trobem d'un autisme empobridor. Pretendre portar a terme el que allà es diu sense ni tan sols haver-ho explicat i debatut amb la comunitat educativa ens sembla temerari.

Seguint amb les reflexions del meu amic, la guinda del pastís del document de l'Ajuntament de Vic és la proposta d'aula de transició, ell ho diu ben clar: proposen aprendre a conviure abans de conviure. Pretendre crear aquesta mena de purgatori pedagògic és com negar a les escoles el seu paper com a institucions vàlides per fer conèixer els valors de la nostra societat. Finalment, els impulsors d'aquest document voldran fer veure que la posició d'ICV-EUiA en tota aquesta qüestió se centra en l'únic eix escola pública-escola concertada. I això és fals.

És cert que per a nosaltres les institucions públiques han de vetllar, primerament, pel manteniment i l'extensió dels serveis gestionats des de l'esfera pública, però hem reconegut i reconeixem el paper, que per circumstàncies històriques, han realitzat algunes escoles concertades de la nostra ciutat. Diran que volem imposar un model escolar des d'apriorismes ideològics. I tornaran a mentir. Perquè, si bé és cert que tenim idees i capacitat propositiva en aquest àmbit (revisió dels barems que determinen els alumnes amb necessitats educatives especials, establiment de zones de proximitat per a aquests alumnes, reducció del preu del transport escolar per a incrementar el seu ús, afavorir la unificació de les tarifes que els alumnes paguen per serveis no gratuïts, iniciar immediatament la construcció d'una nova escola de primària), també ho és que la nostra demanda prèvia, a l'hora de plantejar-nos una revisió de les actuacions que ha de promoure la ciutat de Vic en matèria d'educació, és la de demanar que es faci des del consens social, des del debat i la reflexió, tenint-hi en compte tots els agents implicats, com es va fer ara fa deu anys, en un procés que no serà fàcil però que hauria de ser enriquidor i il·lusionador, en el qual tothom haurà de cedir alguna cosa però a través del qual serà possible explicar-ho i proposar-ho a la gent, com es va fer ara fa deu anys.

I sobretot, ens agradaria que aquesta reflexió destinada a proposar mesures efectives per a millorar l'educació a la nostra ciutat no fos percebuda com un problema sinó com una oportunitat que oferim als nostres fills perquè siguin més feliços.