L'activitat immobiliària a Vic, intensa i continuada, podria fer-nos pensar que la bonança econòmica de què parlen els experts fa que el comú de les famílies de la nostra ciutat gaudeix d'una situació tan extraordinària que els excedents d'estalvi s'inverteixen massivament en la compra d'un habitatge nou.

Podria ser que es donessin situacions d'aquestes, però a Vic com a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya el que succeeix és que enmig de la macrooferta immobiliària hi ha sectors molt nombrosos de la societat que simplement no poden accedir a un habitatge digne perquè els preus, de compra o de lloguer, els són prohibitius. Aquesta circumstància condueix directament a la sobreocupació o a l'ocupació irregular, i en condicions llastimoses, de molts immobles. L'accés a l'habitatge passa a ser, doncs, un problema de primer ordre.

Durant els darrers quatre anys el grup municipal d'ICV-EUiA ha fet moltes propostes al voltant d'aquesta qüestió (penalització dels habitatges desocupats en les ordenances fiscals, augment dels percentatges d'habitatge protegit al PAUM, etc), però el que hem fet, sobretot, és reclamar de l'equip de govern una autèntica política d'habitatge protegit a Vic, és a dir la planificació de la ciutat en funció de les necessitats dels sectors amb dificultats d'accés a l'habitatge. Cal dir que CiU sempre s'ha negat a portar a terme una política d'habitatge protegit i els arguments, sovint, han ratllat el cinisme (com quan s'ha proclamat que fer habitatge social a Vic és perdre el temps perquè gairebé ningú no el necessita).

Ara, des d'ICV-EUiA, tornem a plantejar la urgència d'una política d'habitatge protegit. Pensem que a Vic cal desenvolupar nous sectors de qualitat tant urbanística com social amb percentatges pròxims al 50% d'habitatge protegit, que cal crear una Oficina Municipal d'Habitatge, que és necessària una xarxa de mediació per al lloguer social, que cal controlar l'execució de les promocions per tal de garantir-ne la qualitat i que l'ajuntament ha de defensar la funció social de l'habitatge i aprofitar tots els mecanismes, tant positius com coercitius, per a reduir la desocupació, la sobreocupació i el mal manteniment.

El projecte de llei del Dret a l'Habitatge, quan s'aprovi definitivament, ens hi ajudarà perquè establirà el marc legal que permetrà els ajuntaments actuar de forma decidida en aquesta qüestió. Però la voluntat política de fer realitat aquestes propostes, de les que alguns també parlen amb la boca petita, només serà defensada sense embuts per la nostra coalició, com ho hem fet al Parlament de Catalunya, com ho hem demostrat als ajuntaments que governem, com ho hem estat fent durant la darrera legislatura.

Per a nosaltres, per a la gent d'ICV-EUiA, l'habitatge és un dret i el situem al costat dels altres drets fonamentals que s'expressen en el nostre Estatut d'autonomia (l'educació, la salut, la cultura...). A Vic farem les polítiques públiques que garanteixin els drets dels ciutadans, també en matèria d'accés a un habitatge digne.