Els bancs, les caixes i l’esquerra

«Prefereixo mil vegades un banquer com Emilio Botín, que és un professional i vol guanyar diners, a d’altres com Narcís Serra o Rodrigo Rato»

| 13/03/2014 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/03/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una dels mantres més repetits per l’esquerra d’ençà que va començar l’actual crisi, el 2008, és que tot ha estat culpa dels bancs, unes perverses empreses privades que només pensen en guanyar diners. I un altre mantra molt repetit és que res de tot això no hauria passat si haguessin existit uns bancs públics (o intervinguts públicament) que haurien estat al servei de la col·lectivitat i no de guanyar diners.
 
He recordat tot això amb la notícia que Cristòfol Gimeno, el substitut de Jaume Collboni al Parlament, està imputat en la causa contra l’excúpula de Catalunya Caixa. Tothom, com és habitual, ha mirat cap a una altra banda. Sembla que al país encara no s’és gaire conscient del que ha estat l’enfonsament d’allò que tan pomposament s’havia anomenat “el model català de caixes d’estalvi”.
 
I cal recordar-ho. Cristòfol Gimeno formava part de tot l’estol de polítics i sindicalistes que eren nomenats per, suposadament, controlar les caixes d’estalvi. No és cap casualitat que el president de Catalunya Caixa fos Narcís Serra, exministre del PSOE, com no ho és que el de Bankia fos Rodrigo Rato, exministre del PP. L’esquerra demana un sistema financer públic? Que no estigui només per guanyar diners? Controlat per polítics? Però si ja existia! Eren les caixes d’estalvi! I mireu on són ara. I mireu la factura que ens han deixat.
 
L’única caixa catalana que ja sobreviscut al tsunami ha estat CaixaBank. Per què? Molt senzill: perquè no estava controlada pels polítics, malgrat que ho van intentar reiteradament. Pero CaixaBank va aconseguir funcionar con un banc qualsevol, amb criteris professionals, i no polítics. És a dir, res de finançar Terra Mítica ni aeroports a Ciudad Real. Per sort, es va blindar. I dic per sort perquè, si no hagués estat així, a hores el seu forat seria, amb tota probabilitat, més gros que el de Bankia.
 
Les banca pública o parapública que tant idolatra l’esquerra, ja existia, i ha costat un munt de diners al contribuent. En canvi, els bancs privats, amb Santander i BBVA al capdavant, han resistit molt millor i no han requerit diner públic. Aquesta és la realitat. Prefereixo mil vegades un banquer com Emilio Botín, que és un professional i vol guanyar diners, a d’altres com Narcís Serra o Rodrigo Rato. 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per una Catalunya lliure i normaleta
Jordi M, 13/03/2014 a les 01:16
+6
-1
No tindrem democràcia mentre que en l'espai mediàtic i el sistema educatiu no hi siguin tan normals i legitimades l'opinió liberal com la socialista. No dic que amb això ja tindríem democràcia però de moment amb l'eradicació de la hiperlegitimació sociata i la seva pressumpció de superioritat ètica almenys ja hauríem resolt una de les raons per les quals no en tenim.
jo tampoc em passaria tant ...
Carles V, 13/03/2014 a les 09:08
+6
-0
Aquest articulista no deu conèixer totes les relacions incestuoses entre el Botín i l'estat espanyol ... dir-ne banc independent és com a mínim un xic ingenu.
DAVANT DE DINERS D'ALTRI FÀCILS/ CÒMODES .. HI HA CAP ESQUERRA ?
Narcís1, 13/03/2014 a les 10:09
+0
-1
Si això n'és prou clar .. de qui han estat les ' cajas ' sinó dels poders polítics ( llegeixi's partits, sindicats, associacions i reguitzell escollit vés-te'n a saber per qui o mateixos càrrecs institucionals!)? PD: sembla mentida que qui hauria de donar exemple de ' bones pràctiques ' siguin justament el contrari! Nota: sembla mentida que unes entitats financeres que naixeren per donar suport a la població ( i amb sos ' Monts de Pietat ) .. treballessin com bancs i, damunt, per a fúmer la mà qui se'n deien representants dels impositors/ societat en general! Anotació al marge: els bancs han d'ésser vigilats pels poders públics .. però qui vigila aquests darrers si no són regulats així penalitzats/ criminalitzats ( sent ' entitats públiques ' que no privades .. com s'hi permeté absolut llibertinatge a l'hora de posar-s'hi honoraris .. sous .. emoluments .. indemnitzacions/ contractes blindats . . . . . ensems amb tota mena de pla de pensions àdhuc ' manaments hereditaris d'abonament '?
Banca Privada
Joanet, 13/03/2014 a les 16:15
+3
-1
Banc privat com aquest PuigPelat?

"El 27 de setembre de 1920, el Banc de Barcelona, fundat el 1844 i el més important de Catalunya, es declarava en suspensió de pagaments. El 1919 havia repartit dividends del 20%, però havia compromès llurs fons en l'especulació a l'alça de diverses mercaderies, especialment cotó."
No
Anònim, 13/03/2014 a les 17:57
+1
-0

Amro i l’ investigació a Itàlia, les primes i com a conseqüència la llei Botin, las amnisties, etc., Rato a part de Telefónica està fixat pel BBVA.
Flaca memòria.
Les caixes, d’acord, tots a la presó.
Tornem a començar, ja es comencen a fer cooperatives, esperem quedin fora els voltors, apresa la llissó.
Dels bancs no se’n pot esperar res i molt menys d’aquet país, o em oblidat els interessos de deute pendent al 28% desprès de desnonats, obligant a intervenir a la CEE.
Manca de profunditat de l'anàlisi.
Antoni M. Gavarró i Ferrer, 13/03/2014 a les 19:41
+2
-0
En la guerra bruta del mercat bancari espanyol, els guanyadors feren valdre el seu poder de desestabilització en dos fronts: exigiren i obtingueren l'aval de l'Estat per engrandir-se, ¿recorden el Sr. Botín lloant el Prsident Zapatero i les seves polítiques?, i a més fomentaren que la competència de les institucions dirigides per polítics i no banquers professionals embogissin i perdessin el nord en polítiques especulatives. Els banquers de la resta del món els ajudaren, i el resultat és que el "Reino de España" no podrà pagar mai els seus deutes, avalats això si pel BCE, que és qui realment té ara tot el poder. En fi que el Sr. Puigpelat no dient res que no sigui veritat, sembla no disposar de tota la informació i ha caigut en el parany que els banquers ens posaren a tots, i que tots els nostres polítics no s'atreviren a denunciar malgrat que s'alcessin veus que assenyalaven perills i errors.
Per una Catalunya lliure i normaleta
Jordi M, 14/03/2014 a les 15:59
+0
-1
Ser liberal sempre em sembla tan absurd com ser intervencionista sempre i tant una cosa com l'altra em sembla equivalent al conductor que girés el volant sempre a la dreta o sempre a l'esquerra amb independència de quin sigui el traçat de la carretera. Que Catalunya ara necessita com l'aire que es respira un cop de volant en sentit liberal, és més que obvi. Però un cop desmuntat aquest Gran Parc Temàtic Progre dins el qual ens han volgut i tingut entretinguts i engabiats, un cop centrats, un cop normalitzats, un cop eradicada la hiperlegitimació i la presumpció de superioritat ètica esquerranista, un cop siguem una democràcia, tan lícits i tan respectables seran els parers liberals com els parers intervencionistes. I si algú ens tornés a venir desqualificant qui sigui per ser 'la dreta'. el que quedaria automàticament desqualificat seria ell.
Emilio Botín, el defraudador que amaga mil-lions en paradisos fiscals
anti-liberal, 15/03/2014 a les 00:18
+0
-0
Tot un bon exemple per a la nostra genteta liberal amb amistats a Liechenstein, sí senyor.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
Carles Puigdemont durant la seva entrevista amb Jordi Évole | La Sexta
Oriol March | 16 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista al programa "Salvados" de La Sexta, assegura que el Parlament proclamarà la independència en cas de victòria del "sí" en l'1-O | Veu "poc probable" que els Mossos retirin urnes si hi ha 2.000 persones davant dels col·legis electorals
Ferran Casas
01/01/1970
El coronel De los Cobos vol donar avui ordres a Trapero mentre els promotors del 9-N dipositen avals al Tribunal de Comptes. Defensen l'estat de dret fent-lo cada cop més estret. Avui també són protagonistes el piromusical de la Mercè, Angela Merkel i el seu triomf amarg, el cantautor italià Venditti, Podem, els toros i Ruíz Zafón
01/01/1970
En un comunicat, lamenten que el programa hagi demanat als seus oients que informin dels moviments dels cossos policials espanyols
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O
La corredora de curses de muntanya Núria Picas, després de l'entrevista. | Josep M. Montaner
Aida Morales | 8 comentaris
01/01/1970
La corredora de curses de muntanya, sempre compromesa amb la independència, no descarta tornar a competir pel primer lloc a l'Ultra Trail del Mont Blanc
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | Flickr PP
Roger Pi de Cabanyes | 20 comentaris
01/01/1970
El president espanyol desplega l’artilleria a Catalunya per mantenir ferm el seu electorat, però no té cap pla B per a l’endemà del referèndum, quan la política s’haurà d’obrir pas
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme