Obrir portes

| 07/03/2013 a les 00:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 07/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Potser n’hi ha d’entre nosaltres que poden no adonar-se d’on som. Allà, en són conscients i actuen en conseqüència, preveient els diversos escenaris de futur i treballant per impedir-ne els que no volen. L’Estat ja fa temps que actua en l’àmbit internacional, fent una tasca preventiva dels moviments que, en clau nacional, puguin dur-se a terme a Catalunya. Dóna als estats de la Unió Europea, als aliats àrabs i als països de la Mediterrània, a més dels estats llatinoamericans i els Estats Units, la informació intoxicadora que, des del seu punt de vista, més mal pugui fer al desig de sobirania catalana. I ho fa ja sigui traient importància a l’abast social del moviment, com magnificant les dificultats i adversitats que podrien produir-se en el cas d’una declaració d’independència, com facilitant informació esbiaixada, parcial o rumors sense fonament, però sempre de caràcter negatiu o preocupant, per predisposar els estats contactats de manera desfavorable als interessos de Catalunya, quan arribi l’hora de la veritat.

Ara amenacen amb una llei que té com a finalitat bàsica posar obstacles a la internacionalització de Catalunya i impedir-ne la sortida a l’exterior, tancant-li portes. La subtilesa és absoluta. Asseguren que les comunitats autònomes que no compleixin els objectius de dèficit no podran tenir representació exterior, ni fer activitats en aquest àmbit, perquè no tindria sentit tancar ambulatoris i mantenir, alhora, presència a l’exterior. I això ho diu el mateix govern que incompleix l’Estatut i té deutes multimilionaris que escanyen Catalunya, sense fer referència al dèficit fiscal. Escanyen, doncs, i alhora castiguen. Els mateixos que, els darrers anys, tot i la crisi, no han tancat ambaixades sinó que n’han obert, fins i tot en països on els residents espanyols no passen de la cinquantena. Però això no és obstacle per tenir-hi ambaixada, residència de l’ambaixador, servei consular, funcionaris, personal de servei, vehicles,etc. Es pot arribar a donar la circumstància que la Generalitat tingui problemes polítics molt seriosos per sortir a l’estranger i, en canvi, no els tingui un ajuntament, una universitat, una empresa o un club esportiu. En aquest sentit, es podrà moure amb més facilitat pel món el president del Barça que el de la Generalitat...

En tot procés de transició nacional cap a la conversió d’un poble en subjecte estatal, reconegut internacionalment i amb presència en els organismes corresponents, hi ha dues carteres que són clau, essencials, decisives: Interior (policia, seguretat, informació i contrainformació, etc) i Exteriors. Deixo per a un altre moment el primer departament, que sí que tenim, per a referir-me al que no tenim: una conselleria d’Afers Exteriors. En l’anterior legislatura es va anar desconstruint l’arquitectura institucional que s’havia anat bastint, els anys precedents. Es va rebaixar el rang d’Afers Exteriors a secretaria i el dels delegats a l’estranger, del quals se’n desdibuixà el caràcter de representants oficials del Govern de Catalunya. Es va tancar alguna delegació. Va baixar en picat el nombre d’acords, convenis o tractats internacionals i ningú no va assumir el paper de “ministre” d’exteriors català, mantenint contactes amb estats i governs, amb regularitat.

Deuen haver-hi raons poderosíssimes, que se’ns escapen, perquè el president no hagi pogut complir el seu compromís personal de crear una conselleria d’Afers Exteriors. Però és ben clar que cap país no pot afrontar un procés d’independència sense un departament específic dedicat a les relacions internacionals i un equip qualificat de persones que s’hi dediquin. Està bé que el president surti, viatgi i s’entrevisti amb personalitats –i més que ho haurà de fer-, però hi ha d’haver algú al seu govern que ho faci no excepcionalment, sinó amb normalitat. I algú que ho faci discretament, però de forma permanent. Els delegats no poden ser càrrecs només tècnics, uns caps d’Acc1Ó-bis, perquè d’aquests ja n’hi ha un. Han de tenir perfil polític, institucional, paradiplomàtic i ser conscients del moment en què ens trobem. Llançar-se a la piscina de la independència, sense l’aigua suficient de les relacions internacionals, n’assegura el fracàs, no pas per naufragi, sinó per deshidratació. No es tracta, doncs, de veure, amb docilitat, com ens tanquen portes, sinó de tenir el coratge d’obrir-les nosaltres mateixos i fer-ho de bat a bat.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

LA MILLOR PROPAGANDA...
Judas Priest., 07/03/2013 a les 00:23
+26
-4
...que pot tenir Catalunya l´hem de fer a través d´internet. Ja pot el govern espanyol fer el que vulgui per impedir la internacionalització del cas català, internet arriba a tot el món. S´ha de ser curt de gambals perquè en plena era de les telecomunicacions algú digui que farà el que sigui possible perquè no es parli d´algun tema, en aquest cas, la independència de Catalunya.
A la merda el falangisme i el franquisme.
Charly Brown, 07/03/2013 a les 09:13
+6
-3
Bé això ja sabíem que passaria. El que es important però és que ja hem fet el clic que ens faltava.
Quan ens dedicàvem a fer declaracions que no portaven enlloc, perquè això de modernitzar Espanya era una falòrnia, jo tenia enveja dels quebequesos que de tant en quant feien un referèndum per saber si la majoria volia independitzar-se del Canadà. També tenia enveja dels escocesos que quan els preguntes d’on son diuen sense complexos “escocès”.
Nosaltres fèiem declaracions en preàmbuls, o ens comprometíem a no renunciar al dret d’autodeterminació tot fent volar coloms, i molts catalans quan en altres països els preguntaven d’on era deien “espanyols” ben acomplexats per no saber si l’altre entomaria bé una declaració de catalanitat.
Això s’ha acabat. Ja tenim dignitat.
Cal dir en descàrrec que el nostre poble ha estat molt castigat, humiliat, despreciat.
Però això s’ha acabat. S’ha acabat el franquisme per nosaltres. A la resta d’Espanya (Perquè podem dir-ho tranquil•lament “Espanya no és Castella”) encara volen continuar sota la constitució pactada amb els franquistes, que ni tan sols diu que els catalans som una nacionalitat, que tampoc és res de res. Però nosaltres, a molts de nosaltres ja no ens fa vergonya dir clarament “SOM CATALANS” ni tampoc “ASPIREM A SER INDEPENDENTS” sense por a aconseguir-ho o no. I això certifica que nosaltres, encara no la resta d’espanyols, ja hem deixat enrere el franquisme, els seus crims i les seves mentides.
Només per això cal estar contents.
A partir d'ara tots els presidents de la Generalitat, comla gran majoria de catalans, hauran d'afirmar que Catalunya és una nació sobirana, digui el que digui l'estat espanyol, i hem de fer pinya perque quan més aviat millor aquest objectiu s'aconsegueixi, sota la presidencia d'Artur Mas si pot ser, i si ell i nosaltres no podem sota una altra presidéncia, amb la mateixa dignitat que fan els quebequesos o els escocesos.
És inevitable
Anònim, 07/03/2013 a les 09:50
+13
-2
Totalment d'acord i sense cap escletxa. Espanya ens el pot boicotejar, endarrerir, sabotejar, etc, però no podrà aturar aquest procès. És irreversible. Mai deixarem de ser catalans i ara, un cop els incrèdults han obert els ulls, encara menys. D'aquí a uns mesos arribarà el moment que tot això afectarà l'economia espanyola de tal manera que l'única sortida serà pagar els nostres impostos a Catalunya i tocar el dos, deixant els espanyols amb un deute monstruós d' 1 bilió d'euros i amb la pressa al cul per negociar-ne el repartiment. Anar contra nosaltres és com anar contra la força de la gravetat o contra el pas inexorable del temps. Serem lliures aviat, gent.
Avui ,7 a les10.40 , dos comentaris
indeptista instrumental, 07/03/2013 a les 10:43
+7
-1
EL REI NOSTRE SENYOR DECLARADA ENS TE LA GUERRA. DRET A DECIDIR i Conceller d'Exteriors.
Carallot
Fedor, 07/03/2013 a les 13:59
+12
-21
Què Carallot, què et sembla, traiem el Junqueres i t'hi tornem a posar a tu? D'aquesta manera podràs posar una altra xarnegàs com a president de Catalunya.
Desde luego, por supuesto, faltaría más
Falip Sinqué, 07/03/2013 a les 14:59
+4
-30
Yo pienso que sí, que Mas Atur debería recortar todavía más en educación y sanidad, hacer unas listas de espera aun más largas para los enfermos y quitar muchas más camas en los hospitales a fin de sacar dinero con el cual fundar ese patético ministerio de Afers Exteriors que el articulista propone, además de ampliar por el mundo su red de embajadillas ridículas.

Eso sí, con dicho tinglado más de uno viviría como Dios. Y no lo digo por el hermano de cierto señor en París, no.
La tenalla
Anònim, 07/03/2013 a les 19:13
+4
-0
Cal internacionalitzar el conflicte per molt que incomodi als europeus. La sistemàtica amb la que España pretén tancar la tenalla que conculca les llibertats dels catalans, replica el procés amb el que la Alemania nazi va conculcar les dels jueus.L' ofec es nomes la conseqüència del tancament de la tenalla.
Catalunya no té Dèficit.Espanya té el Dèficit.
Cal exigir del Estat espanyol el pagament del deute amb Catalunya denunciant l' incompliment a Bruxel·les i si la resposta es que només es tracta d' un problema domèstic, llavors cal denunciar-ho al tribunal de drets humans que correspongui.
Información
Anònim, 07/03/2013 a les 19:30
+3
-7
Me permito recordarle que Franco era gallego, el patrocinador mallorquin y los inventores de la `` cruzada contra la confabulación judeo masçónica´´ catalanes los Srs. Joan Tusquets y Guiu, les suena. Por otra parte el más joven de los oficiales del jercito de Franco, el Sr. Godia, de Granollers. En todas partes había republicanos, mayoritariamente y valientes, zamoranos, leoneses y madrileños, especialmente maragatos. Muchos catalanes y mucho dinero catalan en el ejercito de Franco. El Sr. Tusquets fue el principal ideólogo de Franco.
Cataluña no fue más republicana que el resto y sus defensores no aguantaron al ejercito de Franco ni fueron solidarios con el ejercito en la batalla del Ebro. Por tanto dejemos la Guerra en paz y menos fabulas
Carod l´enrrocat
queteden, 08/03/2013 a les 10:18
+0
-0
Crec que el Sr. Carod-Rovira s´ha quedat enrrocat en les seves tesis de que si no hi ha el reconeixament previ de tots els paisos del mon no es possible la independencia, però lo més fotut es que ell pensa que la Generalitat ha d´anar obrint portes i Espanya, per darrera anar-les tancant eternament, quins collons!

Si voleu llegir un article MOLT més engrescador i d´idees molt mes avançades llegiu aquest. També a Nació Digital.



CAP PROBLEMA
Miquel d'Amsterdam , 08/03/2013 a les 13:27
+1
-0
La Generalitat ja té gent treballant sense pausa en les relacions internacionals.
A part d'això és evident que és millor tenir bones relacions internacionals abans de la proclamació d'independència. Però Kosovo no les tenia i cap estat realment democràtic va posar-hi traves. El tribunal de La Haia ho acredita. Aquí s'ha vist quins estats no són democràtics i només ho fan veure (Escanya, Rússia).
No sigui que ens preparem tant a fer el salt que fem tard.
El salt cal fer-lo JA, millor ahir que avui. Catalunya està més que preparada. Europa ja fa temps que ho està esperant.
A què collons esperem?
Quan més esperem més temps donem als espanyols a tallar-nos les ales.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
Carles Puigdemont ha estat entrevistat per ciutadans a TV3 | ND
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat, en una entrevista amb ciutadans a TV3, sosté que a la consulta no hi podran votar els immigrants i que les estructures d'estat estaran "a punt quan toqui" | Vincula la corrupció amb l'autonomisme i descarta fer una consulta sobre el projecte de BCN World | Ressalta que el Govern i la CUP no es poden permetre "fallar" amb els pressupostos per al 2017
01/01/1970
Es manté la prealerta perquè encara es podran registrar ratxes fortes al litoral i prelitoral de les comarques barcelonines i al sud de les gironines
Luis Suárez, autor del tercer i últim gol del Barça al camp de l'Eibar. | FC Barcelona
01/01/1970
Els gols de Denis Suárez, Messi, Luis Suárez i Neymar acaben amb un Eibar que ha posat dificultats en la primera part | La lesió de Busquets en el minut 8 de partit, la nota negativa
La investigadora Núria Oliver treballa per aconseguir un impacte social positiu de la tecnologia | Adrià Costa
Karma Peiró | 1 comentari
01/01/1970
La investigadora en intel·ligència artificial reclama una reflexió al voltant de la tecnologia actual | "Molts pares pensen que el seu fill serà el nou Steve Jobs només perquè es passa tot el dia enganxat al mòbil", es queixa | El 80% de la població occidental pateix de "nomofobia", una angoixa per no saber viure sense el mòbil


 
Silenci i punys alçats en el funeral per les cinc víctimes mortals d'Atocha. | Arxiu històric del PCE
Pep Martí
01/01/1970
"¡Esas manitas bien arriba!" és el primer que recorda Alejandro Ruiz-Huerta, l'únic supervivent que queda d'aquell atemptat que es va cobrar cinc vides a mans d'un escamot feixista
Joaquín Pérez viu amb la incertesa de si vendran edifici del Raval on està llogat | Maria Rubio
Jordi Bes
01/01/1970
Una empresa compra un edifici sencer del barri barceloní i paga els veïns perquè es traslladin abans que s'acabi el contracte de lloguer | Els propietaris reconeixen que volen treure "la màxima rendibilitat" del bloc i l'Ajuntament fa costat als inquilins | Els residents dels blocs del costat temen que els passi el mateix, com Ángeles Prades: "La meva preocupació és veure'm al carrer"
L'escriptor i periodista Rafel Nadal | Eva Domínguez
Esteve Plantada | 7 comentaris
01/01/1970
L'escriptor gironí torna a l'actualitat literària amb "La senyora Stendhal", la novel·la que tanca el cicle que ha dedicat als bàndols, el destí i la llibertat individual | "Tinc por que els joves perdin la visió completa i objectiva de la guerra un cop s'hagin perdut els referents que la van viure"
La Corrida de Puig-reig | Pere Gendrau
Esteve Plantada
01/01/1970
La Fira de l'Oli de les Garrigues, un exposició al Museu Etnològic, el Tiana Negra, La Corrida de Puig-reig, i un vermut literari a Cardedeu
Alfredo Pérez Rubalcaba amb Susana Díaz, Pere Navarro i Javier Fernández, en una imatge d'arxiu | PSOE
Roger Pi de Cabanyes | 6 comentaris
01/01/1970
Susana Díaz podria ser designada senadora per designació autonòmica per poder tenir debats amb Rajoy | Patxi López intenta aparèixer com l'opció menys centralista i talla les ales a Sánchez
Presentació de la mobilització pel judici del 9-N | @assemblea
Joan Serra Carné | 57 comentaris
01/01/1970
L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM reclamen un esforç als ciutadans per mostrar el suport a Mas, Rigau i Ortega | Amb el lema "El 6-F ens jutgen a tots", l’independentisme obre un espai d'inscripcions i fa una “crida excepcional” per demostrar el vigor del procés
TV3 va estrenar aquest dijous «El sopar» | TV3
Toni Vall
01/01/1970
«A TV3 els dijous a la nit i durant unes setmanes, el temps serà protagonista. El pas del temps, millor dit»
Els Amics de les Arts, en una imatge promocional del nou disc
01/01/1970
Avui s'ha publicat el primer avançament del nou disc del grup, "Un estrany poder", que sortirà a la venda el 24 de febrer | La revista Enderrock ha preparat un "1x1" exclusiu de totes les cançons del disc
El nou president nord-americà, Donald Trump | Europa Press/Reuters
Josep Lluís Micó | 2 comentaris
01/01/1970
«La distància entre el que practiquen -de debò- els emprenedors de Silicon Valley i el que declara -sense complexos- el president nord-americà és menor del que sembla»