Obrir portes

| Actualitzat el 07/03/2013 a les 00:02h
Potser n’hi ha d’entre nosaltres que poden no adonar-se d’on som. Allà, en són conscients i actuen en conseqüència, preveient els diversos escenaris de futur i treballant per impedir-ne els que no volen. L’Estat ja fa temps que actua en l’àmbit internacional, fent una tasca preventiva dels moviments que, en clau nacional, puguin dur-se a terme a Catalunya. Dóna als estats de la Unió Europea, als aliats àrabs i als països de la Mediterrània, a més dels estats llatinoamericans i els Estats Units, la informació intoxicadora que, des del seu punt de vista, més mal pugui fer al desig de sobirania catalana. I ho fa ja sigui traient importància a l’abast social del moviment, com magnificant les dificultats i adversitats que podrien produir-se en el cas d’una declaració d’independència, com facilitant informació esbiaixada, parcial o rumors sense fonament, però sempre de caràcter negatiu o preocupant, per predisposar els estats contactats de manera desfavorable als interessos de Catalunya, quan arribi l’hora de la veritat.

Ara amenacen amb una llei que té com a finalitat bàsica posar obstacles a la internacionalització de Catalunya i impedir-ne la sortida a l’exterior, tancant-li portes. La subtilesa és absoluta. Asseguren que les comunitats autònomes que no compleixin els objectius de dèficit no podran tenir representació exterior, ni fer activitats en aquest àmbit, perquè no tindria sentit tancar ambulatoris i mantenir, alhora, presència a l’exterior. I això ho diu el mateix govern que incompleix l’Estatut i té deutes multimilionaris que escanyen Catalunya, sense fer referència al dèficit fiscal. Escanyen, doncs, i alhora castiguen. Els mateixos que, els darrers anys, tot i la crisi, no han tancat ambaixades sinó que n’han obert, fins i tot en països on els residents espanyols no passen de la cinquantena. Però això no és obstacle per tenir-hi ambaixada, residència de l’ambaixador, servei consular, funcionaris, personal de servei, vehicles,etc. Es pot arribar a donar la circumstància que la Generalitat tingui problemes polítics molt seriosos per sortir a l’estranger i, en canvi, no els tingui un ajuntament, una universitat, una empresa o un club esportiu. En aquest sentit, es podrà moure amb més facilitat pel món el president del Barça que el de la Generalitat...

En tot procés de transició nacional cap a la conversió d’un poble en subjecte estatal, reconegut internacionalment i amb presència en els organismes corresponents, hi ha dues carteres que són clau, essencials, decisives: Interior (policia, seguretat, informació i contrainformació, etc) i Exteriors. Deixo per a un altre moment el primer departament, que sí que tenim, per a referir-me al que no tenim: una conselleria d’Afers Exteriors. En l’anterior legislatura es va anar desconstruint l’arquitectura institucional que s’havia anat bastint, els anys precedents. Es va rebaixar el rang d’Afers Exteriors a secretaria i el dels delegats a l’estranger, del quals se’n desdibuixà el caràcter de representants oficials del Govern de Catalunya. Es va tancar alguna delegació. Va baixar en picat el nombre d’acords, convenis o tractats internacionals i ningú no va assumir el paper de “ministre” d’exteriors català, mantenint contactes amb estats i governs, amb regularitat.

Deuen haver-hi raons poderosíssimes, que se’ns escapen, perquè el president no hagi pogut complir el seu compromís personal de crear una conselleria d’Afers Exteriors. Però és ben clar que cap país no pot afrontar un procés d’independència sense un departament específic dedicat a les relacions internacionals i un equip qualificat de persones que s’hi dediquin. Està bé que el president surti, viatgi i s’entrevisti amb personalitats –i més que ho haurà de fer-, però hi ha d’haver algú al seu govern que ho faci no excepcionalment, sinó amb normalitat. I algú que ho faci discretament, però de forma permanent. Els delegats no poden ser càrrecs només tècnics, uns caps d’Acc1Ó-bis, perquè d’aquests ja n’hi ha un. Han de tenir perfil polític, institucional, paradiplomàtic i ser conscients del moment en què ens trobem. Llançar-se a la piscina de la independència, sense l’aigua suficient de les relacions internacionals, n’assegura el fracàs, no pas per naufragi, sinó per deshidratació. No es tracta, doncs, de veure, amb docilitat, com ens tanquen portes, sinó de tenir el coratge d’obrir-les nosaltres mateixos i fer-ho de bat a bat.

COMENTARIS

LA MILLOR PROPAGANDA...
Judas Priest., 07/03/2013 a les 00:23
+26
-4
...que pot tenir Catalunya l´hem de fer a través d´internet. Ja pot el govern espanyol fer el que vulgui per impedir la internacionalització del cas català, internet arriba a tot el món. S´ha de ser curt de gambals perquè en plena era de les telecomunicacions algú digui que farà el que sigui possible perquè no es parli d´algun tema, en aquest cas, la independència de Catalunya.
A la merda el falangisme i el franquisme.
Charly Brown, 07/03/2013 a les 09:13
+6
-3
Bé això ja sabíem que passaria. El que es important però és que ja hem fet el clic que ens faltava.
Quan ens dedicàvem a fer declaracions que no portaven enlloc, perquè això de modernitzar Espanya era una falòrnia, jo tenia enveja dels quebequesos que de tant en quant feien un referèndum per saber si la majoria volia independitzar-se del Canadà. També tenia enveja dels escocesos que quan els preguntes d’on son diuen sense complexos “escocès”.
Nosaltres fèiem declaracions en preàmbuls, o ens comprometíem a no renunciar al dret d’autodeterminació tot fent volar coloms, i molts catalans quan en altres països els preguntaven d’on era deien “espanyols” ben acomplexats per no saber si l’altre entomaria bé una declaració de catalanitat.
Això s’ha acabat. Ja tenim dignitat.
Cal dir en descàrrec que el nostre poble ha estat molt castigat, humiliat, despreciat.
Però això s’ha acabat. S’ha acabat el franquisme per nosaltres. A la resta d’Espanya (Perquè podem dir-ho tranquil•lament “Espanya no és Castella”) encara volen continuar sota la constitució pactada amb els franquistes, que ni tan sols diu que els catalans som una nacionalitat, que tampoc és res de res. Però nosaltres, a molts de nosaltres ja no ens fa vergonya dir clarament “SOM CATALANS” ni tampoc “ASPIREM A SER INDEPENDENTS” sense por a aconseguir-ho o no. I això certifica que nosaltres, encara no la resta d’espanyols, ja hem deixat enrere el franquisme, els seus crims i les seves mentides.
Només per això cal estar contents.
A partir d'ara tots els presidents de la Generalitat, comla gran majoria de catalans, hauran d'afirmar que Catalunya és una nació sobirana, digui el que digui l'estat espanyol, i hem de fer pinya perque quan més aviat millor aquest objectiu s'aconsegueixi, sota la presidencia d'Artur Mas si pot ser, i si ell i nosaltres no podem sota una altra presidéncia, amb la mateixa dignitat que fan els quebequesos o els escocesos.
És inevitable
Anònim, 07/03/2013 a les 09:50
+13
-2
Totalment d'acord i sense cap escletxa. Espanya ens el pot boicotejar, endarrerir, sabotejar, etc, però no podrà aturar aquest procès. És irreversible. Mai deixarem de ser catalans i ara, un cop els incrèdults han obert els ulls, encara menys. D'aquí a uns mesos arribarà el moment que tot això afectarà l'economia espanyola de tal manera que l'única sortida serà pagar els nostres impostos a Catalunya i tocar el dos, deixant els espanyols amb un deute monstruós d' 1 bilió d'euros i amb la pressa al cul per negociar-ne el repartiment. Anar contra nosaltres és com anar contra la força de la gravetat o contra el pas inexorable del temps. Serem lliures aviat, gent.
Avui ,7 a les10.40 , dos comentaris
indeptista instrumental, 07/03/2013 a les 10:43
+7
-1
EL REI NOSTRE SENYOR DECLARADA ENS TE LA GUERRA. DRET A DECIDIR i Conceller d'Exteriors.
Carallot
Fedor, 07/03/2013 a les 13:59
+12
-21
Què Carallot, què et sembla, traiem el Junqueres i t'hi tornem a posar a tu? D'aquesta manera podràs posar una altra xarnegàs com a president de Catalunya.
Desde luego, por supuesto, faltaría más
Falip Sinqué, 07/03/2013 a les 14:59
+4
-30
Yo pienso que sí, que Mas Atur debería recortar todavía más en educación y sanidad, hacer unas listas de espera aun más largas para los enfermos y quitar muchas más camas en los hospitales a fin de sacar dinero con el cual fundar ese patético ministerio de Afers Exteriors que el articulista propone, además de ampliar por el mundo su red de embajadillas ridículas.

Eso sí, con dicho tinglado más de uno viviría como Dios. Y no lo digo por el hermano de cierto señor en París, no.
La tenalla
Anònim, 07/03/2013 a les 19:13
+4
-0
Cal internacionalitzar el conflicte per molt que incomodi als europeus. La sistemàtica amb la que España pretén tancar la tenalla que conculca les llibertats dels catalans, replica el procés amb el que la Alemania nazi va conculcar les dels jueus.L' ofec es nomes la conseqüència del tancament de la tenalla.
Catalunya no té Dèficit.Espanya té el Dèficit.
Cal exigir del Estat espanyol el pagament del deute amb Catalunya denunciant l' incompliment a Bruxel·les i si la resposta es que només es tracta d' un problema domèstic, llavors cal denunciar-ho al tribunal de drets humans que correspongui.
Información
Anònim, 07/03/2013 a les 19:30
+3
-7
Me permito recordarle que Franco era gallego, el patrocinador mallorquin y los inventores de la `` cruzada contra la confabulación judeo masçónica´´ catalanes los Srs. Joan Tusquets y Guiu, les suena. Por otra parte el más joven de los oficiales del jercito de Franco, el Sr. Godia, de Granollers. En todas partes había republicanos, mayoritariamente y valientes, zamoranos, leoneses y madrileños, especialmente maragatos. Muchos catalanes y mucho dinero catalan en el ejercito de Franco. El Sr. Tusquets fue el principal ideólogo de Franco.
Cataluña no fue más republicana que el resto y sus defensores no aguantaron al ejercito de Franco ni fueron solidarios con el ejercito en la batalla del Ebro. Por tanto dejemos la Guerra en paz y menos fabulas
Carod l´enrrocat
queteden, 08/03/2013 a les 10:18
+0
-0
Crec que el Sr. Carod-Rovira s´ha quedat enrrocat en les seves tesis de que si no hi ha el reconeixament previ de tots els paisos del mon no es possible la independencia, però lo més fotut es que ell pensa que la Generalitat ha d´anar obrint portes i Espanya, per darrera anar-les tancant eternament, quins collons!

Si voleu llegir un article MOLT més engrescador i d´idees molt mes avançades llegiu aquest. També a Nació Digital.


http://www.naciodigital.cat/opinio/5605/plorar/no/deixa/veure/estels
CAP PROBLEMA
Miquel d'Amsterdam , 08/03/2013 a les 13:27
+1
-0
La Generalitat ja té gent treballant sense pausa en les relacions internacionals.
A part d'això és evident que és millor tenir bones relacions internacionals abans de la proclamació d'independència. Però Kosovo no les tenia i cap estat realment democràtic va posar-hi traves. El tribunal de La Haia ho acredita. Aquí s'ha vist quins estats no són democràtics i només ho fan veure (Escanya, Rússia).
No sigui que ens preparem tant a fer el salt que fem tard.
El salt cal fer-lo JA, millor ahir que avui. Catalunya està més que preparada. Europa ja fa temps que ho està esperant.
A què collons esperem?
Quan més esperem més temps donem als espanyols a tallar-nos les ales.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!
Compareixença de Neus Munté en roda de premsa aquest dimarts. | Núria Julià
Munté recalca que la cancellera alemanya "no ha expressat una opinió política personal de rebuig al procés, que és potser el que el govern espanyol esperava"
El regidor Paco Sierra assegura que la "participació institucional" en l'acte és un fet il·legal | Albert Rivera anuncia que la formació registrarà una moció a tots els parlaments autonòmics a favor de la unitat d'Espanya
Unió, juntament amb el PSC, PP, ICV i C's, demanarà un punt específic a la compareixença del president a la diputació permanent per tal d'abordar els escorcolls de la CatDem pel cas Petrum

Carregant les notícies...
Compareixença de Neus Munté en roda de premsa aquest dimarts. | Núria Julià
Munté recalca que la cancellera alemanya "no ha expressat una opinió política personal de rebuig al procés, que és potser el que el govern espanyol esperava"
La candidata a la presidència de la Generalitat de C's assegura que els republicans "estan disposats a assumir el cost que sigui" per la independència
Gràfic interactiu llistes Lleida 27-S | Andreu Oliveras
GRÀFIC INTERACTIU Tots els candidats de les deu llistes presentades a les comarques lleidatanes
L'exministra assegura, en una entrevista a Onda Cero, que "s'inocula odi a Espanya" i considera el un gran error del PSC l'aliança amb ERC pel tripartit
La ruta de Junts pel Sí ha recorregut 1.200 quilòmetres i 13 municipis
El regidor Paco Sierra assegura que la "participació institucional" en l'acte és un fet il·legal | Albert Rivera anuncia que la formació registrarà una moció a tots els parlaments autonòmics a favor de la unitat d'Espanya
Dolors Sabater recorda que no es posicionarà per cap de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 27-S
Jordi Ballesteros i Sílvia Soler han presentat els actes del Trencant Setges 2015 | JP/ND
El president d'Òmnium Cultural del Barcelonès Nord insta el candidat del PP a no convertir els badalonins en "còmplices del seu discurs polític"
La festa es tancarà amb un concert del grup Pepet i Marieta
L'alcaldessa de Barcelona assegura que és "una referència explícita a les eleccions del 27-S" | El ple extraordinari per votar l'adhesió a l'AMI es farà el 7 de setembre
La torre Agbar, símbol de la plaça de les Glòries | Marina Bou
La plaça de les Glòries ha estat un exemple del desgavell urbanístic | El projecte de Cerdà, que somiava fer de l'indret un dels eixos centrals de la ciutat, fou vilment menystingut | Mercè Tatjer: "Les Glòries ja comencen a ser una plaça" | Sisè reportatge sobre la Meridiana, un històric lloc de pas que acollirà la Via Lliure