El gir copernicà respecte al castellà

Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/11/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Blanca Busquets s’afegia dimarts al Nació Digital a la polèmica sobre l’estatus del castellà en una hipotètica Catalunya independent. Artur Mas i Oriol Junqueras semblen apuntar-se a l’oficialitat del castellà, mentre que Solidaritat i moltes persones del nucli dur de l’independentisme s’hi oposen. A tot això, vull fer una reflexió fonamental: és imprescindible que a Catalunya canviïn les mentalitats amb què s’afronta el problema de la llengua. És urgent donar-hi un gir copernicà.

M’explico. Malauradament, tots estem encara massa imbuïts de la mentalitat autonomista. El catalanisme ha viscut i crescut sempre dins l’atmosfera irrespirable d’Espanya: una Espanya hostil, negadora de la seva diversitat interna i que ha fet tot el possible per impedir la normalització del català. Per això el catalanisme tingut sempre en el tema de la llengua una posició reactiva i defensiva. Davant del fet innegable que tots els poders de l’Estat estaven activats contra el català, només hi havia una alternativa: activar els (pocs) poders del país en favor del català. No hi havia terme mig.

El gir copernicà ha de ser que el catalanisme passi a tenir una mentalitat estatalista: la de l’Estat que pot arribar a ser Catalunya. I, si ens fiquem en la pell d’un estat sobirà, veurem que moltes de les cabòries i les dèries habituals en relació a la preservació de la llengua cauen pel seu propi pes. Si Catalunya ja no s’ha de defensar de les agressions sistemàtiques de Madrid, automàticament pot fer la política lingüística que consideri convenient, justa i equitativa.

Què vull dir amb això? Que avui hi ha moltes disfuncions. Tot grinyola. Tenen la seva part de raó els que es queixen de l’exclusivisme absolut del català en l’ensenyament. I a això contesten els catalanistes (també amb raó) que es tracta d’una “discriminació positiva” per al català que compensi les “discriminacions negatives” que pateix en molts altres àmbits: mitjans de comunicació, justícia, cinema, etc. El tema de la llengua està enverinat per tot un enorme embolic de “discriminacions” que uns poden retreure’s als altres: un peix que es mossega la cua que només causa equívocs i malentesos.

Amb una nova mentalitat estatalista, Catalunya ha de poder superar aquests greuges derivats de les successives “discriminacions”, positives i negatives, que ha implicat la dependència d’Espanya. Si Catalunya pot tenir plena sobirania, pot trobar una altra manera de regular l’ús de les llengües. Per exemple: és equitatiu que el castellà tingui més pes en l’ensenyament, com és equitatiu que el català tingui més pes en el cinema i a la televisió. El catalanisme pot fer aquest canvi de rumb de manera lliure, raonada i sense demanar permís a ningú.

Tot plegat haurà d’implicar, per força, l’oficialitat del castellà. La Catalunya sobirana i oberta no pot caure en el mateix error que l’Espanya essencialista i tancada dels darrers 300 anys: negar la seva diversitat interna. L’oficialitat del castellà s’haurà d’acceptar amb serenitat i alegria, perquè ja no es viurà (com passa ara) com una imposició que ve des de Madrid, sinó com una lliure elecció del poble català que vol viure en pau amb ell mateix.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La mort del català
Bet Estalella, 02/11/2012 a les 00:14
+41
-1
Gravíssim error que cap sociolingüísta recomana donar el mateix estatus al català que al castellà. Això és la mort del català en dues generacions.
Sí, però amb límits
Sergi (Sabadell), 02/11/2012 a les 00:33
+6
-17
La meva opinió és que en el proper Estat català la llengua castellana sigui oficial, però només durant un període, que podrien ser uns 10 anys. A partir d'aquí el català passaria a ser l'única llengua oficial i, això sí, màxim respecte a totes les llengües de cada una de les persones que viuen a Catalunya.
doncs...
Carles V, 02/11/2012 a les 00:33
+29
-2
Anar per certs barris on no et volen entendre i et diuen catalufo i que, a més, tinguin tot el dret del món a viure oficialment hispans? Això és viure en pau amb nosaltres mateixos? Entenc que el conflicte amb Espanya és prioritari i no cal ara destapar el meló d'una divisió profunda que hi és,i que caldrà arreglar en generacions. No s'arreglarà tenint estat i prou (sinó, sols cal donar una ullada a Andorra). Pregunti l'articulista als sociolingüistes i prou xerrameca inconsistent.
Si volem - jo ho vull- que a Catalunya la llengua comuna d'intercanvi i la que la gent apren i usa preferentment per integrar-se sigui el català cal, sense que això sigui menystenir cap comunitat lingüística, **assegurar** que un percentatge suficient de la població ha deixat d'entendre el castellà, que a hores d'ara és la llengua comuna d'intercanvi al carrer a moltes zones d'alta immigració hispana.
Això requereix mà ferma, immersió també fora de l'escola i gran poder de seducció. A més de la possibilitat d'aprendre altres llengües europees i reequilibrar l'accés a aquestes. Res de voler-se fer el simpàtic tractant als hispanoparlants de comunitat privilegiada que pot seguir vivint com espanyols dins Catalunya.
Copiat d'Higini Hernández
Anònim, 02/11/2012 a les 00:58
+24
-1
En el moment del seu naixement, el nou Estat d’Israel va trobar-se que, per una banda, heretava els reglaments lingüístics del mandat britànic de Palestina i, per l’altra, que els nous immigrants jueus que venien de tot el món tenien una varietat de llengües i cultures enormes, molt difícil de gestionar. Qui tingui la sort d’haver llegit les Escales de Llevant de Josep Pla, que descriu aquells moments fundacionals, hi pot trobar la descripció que fa de la situació: yiddish, rus, alemany, grec, àrab i una miríada més d’idiomes (fins i tot ladino castellà, malgrat que expressa decepció en comprovar la degradació de l’idioma en un “galimaties” sense cap ni peus), tots segregats els uns dels altres per comunitats, encara que la preeminència del yiddish era força clara. Al final, van decidir tirar endavant basant-se en les lleis britàniques: hebreu, àrab i anglès, amb l’hebreu com a llengua “oficial i preeminent”. L’anglès va ser derogat aviat com a llengua oficial de facto, via llei, i ningú no n’ha tornat a reivindicar el restabliment.

L’àrab, per la seva part, va passar a ser “oficial segona a l’hebreu”. La política lingüística derivada va implantar una assignatura obligatòria per als hebreus (nivell bàsic) i més tard com a llengua optativa a la secundària entre altres set d’estrangeres. Els àrabs que hi vulguin assistir, tenen escoles àrabs amb l’hebreu com a segona llengua. Entre d’altres drets derivats de l’àrab “segon a l’hebreu”, els diputats àrabs poden expressar-se en la seva llengua al Parlament nacional però, com que molt pocs hebreus l’entenen, mentre que pràcticament tots els àrabs parlen l’hebreu fluïdament, hi ha comptadíssims casos de parlamentaris àrabs que hagin exercit aquest dret.

Així doncs, tot perfecte: la llengua oficial i pròpia com a prioritària i una llengua cooficial “segona”. De fet, malgrat que l’hebreu és “segona llengua” a l’escola pels àrabs, aquests darrers són tots bilingües. Hem trobat l’Arcàdia, doncs! Bé, doncs no.

La situació va durar una bona quarantena d’anys, fins que als anys 90 va arribar el que era inevitable que arribés: organitzacions àrabs i pro-drets humans, també l’esquerra israeliana hebrea, van començar a fer campanya per una “millora de l’estatus de l’àrab”, amb un raonament molt lògic i impecable democràticament: “Si és oficial, és oficial”. El Tribunal Suprem va dictaminar que per molt que sigui “segon a l’hebreu”, si l’àrab és oficial, el govern n’ha de fer un ús “extensiu”. Així, la senyalització dels carrers i les poblacions en àrab va esdevenir comuna, entre d’altres canvis.

Fins i tot fa un parell d’anys es va decidir que l’àrab havia de formar part obligatòria del currículum hebreu a partir de cinquè de bàsica. L’argument? “Tenim dues llengües oficials i cal promoure l’entesa entre comunitats”. Qualsevol moviment o proposta que els partits pro-hebreu fan ara per corregir la situació i deixar l’hebreu com a única llengua oficial és interpretat i combatut com una agressió, una provocació, antidemocràtic, etc. És lògic: l’àrab és oficial, ho ha estat durant gairebé cinquanta anys, ja ho era durant el mandat britànic i, per tant, el seu estatus genera uns drets jurídics als seus parlants, que fan bé de revindicar-los. La demanda no s’aturarà pas en els rètols del pobles, és clar. Només és qüestió de temps.

En un context on el 20% de la població israeliana té l’àrab com a llengua materna, la situació és tensa, malgrat que tots els àrabs, insisteixo, són bilingües. En un context com el català, on segons ens recorden dia sí dia també, potser la meitat de la població té el castellà com a llengua materna, permetre que es generin uns drets lingüístics mitjançant una declaració d’oficialitat per una banda, per després dir que no, que el que volíem dir era que “ha de ser la segona”, seria totalment insostenible i sembla clar que un intent a posteriori de canviar la legislació seria interpretat (correctament!) com una agressió cap a la comunitat castellanoparlant.

Si realment volem ser un estat democràtic, amb tribunals democràtics, cal entendre aquest concepte i recordar que un cop el castellà sigui generador de drets, tard o d’hora, els tribunals hauran de reconèixer aquests drets, o exposar-se a que, amb tot el dret del món, els castellanoparlants en facin casus belli i acudeixin a tribunals internacionals i tot. El govern català, com que serà democràtic i exemplar, haurà de cedir. Això comportarà una situació de diglòssia: el declivi del català està assegurat. Per molt suau i poc conflictiu que pugui ser el procés, tal com ens ensenyen tots i cadascun dels exemples que hi ha al món, la convivència com a llengua vertebradora no és possible. Enllaçant amb el principi, tal com deia, que no fem oficial el castellà tampoc no vol dir que la supervivència del català estigui assegurada (Irlanda etc), això no cal oblidar-ho.
Artícle a Reagrupament
Magnífic article
Antoni Tàpia, 02/11/2012 a les 01:04
+5
-32
Sr. Puigpelat,

El felicito per l'article. Hi estic d'acord totalment. La Catalunya estat s'acceptarà a si mateixa com el que és, un país bilingüe, i podrà desenvolupar el seu bilingüisme amb naturalitat i llibertat, sense les pressions que sota dominació espanyola porten a la diglòssia.

A més, el paper dels catalans castellanoparlants és clau per mostrar al món que la independència de Catalunya no exclou pas a ningú, ans al contrari: és un projecte que millorarà la vida de tots els catalans.

Antoni Tàpia

almeuentendre.wordpress.com
triar la 3a llengua
Anònim, 02/11/2012 a les 01:39
+30
-3
Jo no voldria que els meus fills fossin obligats a aprendre l'espanyol a l'escola. Si voldria que l'escola (totes les escoles) oferissin classes d'espanyol. Si voldria que els pares poguessin triar quina tercera llengua (a més del català i l'anglès) estudien els seus fills.

Jo m'estimaria més que els meus fills aprenguessin el francès o l'alemany com a tercera llengua que l'espanyol
A la Catalunya independent
Anònim, 02/11/2012 a les 02:20
+32
-4
L'espanyol ha de tenir la mateixa consideració que el noruec o el turc. O sigui la de llengua estrangera.
Quina vergonya!
Anònim, 02/11/2012 a les 02:39
+38
-3
O sigui, que per tu viure en pau vol dir viure en castellà. Quan no tinguem Espanya que ens la imposi sereu vosaltres, els espanyolistes camuflats, els que l'imposareu?


Les llengües saludables necessiten la llibertat per seguir-ho sent.
Charly Brown, 02/11/2012 a les 03:00
+4
-11
Em sembla que aquesta és la qüestió fonamental respecte com enfoquem el tema de les llengües a Catalunya. Estem imbuits de 500 anys d'enfrontament estupid i a alguns els costa veure que la llibertat és molt diferent. Pensan que les llengües les han d'imposar els estats, però les llengües entre ciutadans lliures s'imposen per la seva utilitat com a mitjans per comunicar-se.

En una Catalunya lliure la recuperació de la llengua catalana no pot venir de la imposició del català a la societat castellanoparlant, mitjançant normes i imposicions. Ni tan sols aplicant la màxima imperial espanyola: ·Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" això funciona. Perque funcioni aquesta política imperial s'ha de fer amb tota la mala llet, en contra fins i tot dels drets humans, com es va fer a França on ridiculitzaven i menyspreuaven els que parlaven "patués", tal com s'anomenava les altres llengües.

La recuperació de la llengua catalana vindrà de la normalitat de no estar obligats a saber castellà, no de la obligació de saber català.

Les generacions que vindran voldran ser ciutadans catalans amb tots els ets i uts i parlaran català sense que ningú els obligui. A més molts ho faran sense cap animadversió amb reconeixement a que Catalunya no va obligar als seus pares o avis en edat adulta a aprendre català per sobreviure aquí.
Llengua oficial i llengua pròpia
Anònim, 02/11/2012 a les 04:23
+6
-7
La tensió lingüística continuarà malhauradament en un estat independent de la mateixa manera que ha continuat a països com Letònia i Ucraïna. Hi participarà Espanya des de fora en nom de la defensa de la seva minoria lingüística, i apel·lant als mateixos drets de les minories. De la mateixa manera que valencians i balears patiran encara més els atacs a la llèngua que ara pateixen. La tensió només s'esvaïrà al pas de les generacions si es fa una bona política. Legalment, és important que legalment hi hagi un rang diferenciador evident entre llengues que dificulti que en el futur ningú des de dins de Catalunya no pugui imposar el castellà. Per exemple si el castellà és "oficial" el català ha de ser "oficial" i "propi", de manera que aquest darrer adjectiu cobri un sentit important a la pràctica.
Cal preservar les formes
G Trebor, 02/11/2012 a les 04:42
+4
-22
El que diu aquest article és absolutament lògic.
Ningú no pot imaginar-se, tret potser dels de Solidaritat, que una Catalunya independent pugués ser tan punyetera contra el català com ho són actualment els veïns etnicides que tenim al costat, que només malden i conspiren per fer-nos desaparèixer d'una vegada mitjançant tot el seu aparell mediàtic, juridic, social i politic.
Realment , en condicions de normalitat, sense la distorsió veïna, en el taulell de forces que empenyen per cada llengua, el català surt guanyant de molt, enfront dels possibles moviments inercials i de reacció del castellà.
no, no i mil vegades no
innisfree, 02/11/2012 a les 06:30
+50
-6
No, no i mil vegades no.

Sembla mentida que no us adoneu de la gravetat de la postura que defenseu. Aquest gir copernicà que prediqueu té un final ben clar: l'enterrament definitiu del català.

Comparar el que Espanya ha fet amb la nostra llengua durant tres-cents anys amb el que suposaria l'oficialitat única del català al nostre país és d'una miopia inexplicable. Sembla que, al capdavall, Espanya ha aconseguit el que volia.

Espanya ha volgut imposar una llengua forana en un territori on no era natural. Si Catalunya declara oficial únicament el català al seu territori natural farà un acte completament lògic, que no tindrà res a veure amb l'imperialisme que els espanyols han practicat a Catalunya.

A Europa, les llengües han tingut històricament territorialitat, i el territori del català són els països Catalans. No en tenen cap altre.

Si oficialitzeu el castellà esteu deixant entrar al menjador de casa les estructures nacionalistes de l'estat espanyol, i una de les més potents és la RAE.

Un exemple: per la RAE, la forma castellana de Terrassa és Tarrasa. Si cooficialitzeu el castellà --és a dir, si li doneu carta de naturalesa a Catalunya--, no hi haurà cap motiu perquè en el futur estat català independent, a l'entrada de Terrassa hi hagi un rètol que digui: Terrassa/Tarrasa.

Maco, oi?

No sigueu frívols, sisplau. Deixeu el tema en mans d'especialites i calleu d'una vegada.

L'única possibilitat que tér el català de sobreviure a Catalunya és fent-lo imprescindible per viure, i la cooficialitat, evidentment, no és la millor manera d'aconseguir-ho, perquè fa la vida més amable als monolingües recalcitrants.

Us imagineu TV3 en castellà? I ND? Què farà Òmnium? Obrir una secció de cultura espanyola? Què et semblaria Muriel?
No pas, Puigpelat!
Toni2012, 02/11/2012 a les 07:54
Interessant
+59
-4
La situació del català no millorarà perquè els productes siguin etiquetats també en català, o perquè al cine hi poguem anar amb normalitat en català, que només hi ajudaran. El català veurà la seva situació normalitzada quan tothom -tothom- entengui que la llengua que cal conèixer a Catalunya és el català.

No és Madrid amb les seves pèrfides lleis que com serps i culebres s'escampen per tots els racons de Catalunya qui persegueix el català, sinó que són els hispanòfons els que en base als seus drets i deures ni el parlen ni entenen perquè l'haurien de parlar o aprendre. Repeteixo: en base als seus drets i deures. I per molt que us entesteu en fer-vos i fer-nos creure que no, la oficialitat de l'espanyol seguirà oferint els mateixos drets i deures a la població. És a dir, perpetuarem la situació actual. I com que no es pot exigir -repeteixo, exigir- el ser competent en diverses llengües, el que cal fer és aclarir els conceptes, que són els que estableixen l'ordre a les societats i efectivament declarar el català llengua única oficial. I tirar endavant la política lingüística que calgui per garantir els drets dels parlants d'altres llengües. La situació contrària, l'actual cooficialitat del català amb una altra llengua (per què aleshores només oficialitat exclusiva pel català i l'espanyol, i no també pel francès, l'àrab o l'urdu?) i desenvolupament de polítiques de protecció del català és la generadora del conflicte: per una banda s'atorguen uns drets declarant diverses llengües oficials, i per l'altra es trepitgen aquests drets afavorint només una de les llengües. La història i la pertinença d'una llengua a un territori compten poc si les lleis atorguen altres drets -repeteixo, la situació actual. I són els drets dels parlants d'una llengua els que exerceixen pressió sobre una altra.

Per una mateixa política lingüística -declaració de llengua oficial i polítiques de suport- en comptes de mantenir una situació generadora de conflicte, creem-ne una de generadora de respecte: català única llengua oficial, amb el qual torno a dir que tothom sabrà quina és la llengua que cal conèixer a Catalunya, + polítiques de suport als parlants d'altres llengües.
Trilingüisme
Bultaco, 02/11/2012 a les 08:17
+5
-25
La llengua de Catalunya és el català.
La llengua de molts catalans és l'espanyol.
I la llengua d'Europa i dels negocis és l'anglès.
Aquests tres han de ser idiomes oficials de Catalunya un cop esdevingui una Comunitat Autònoma de la Unió Europea, que és el que, sembla, que tots voleu.
Defensar el català no ha de significar anar contra el castellà.
Xavier V, 02/11/2012 a les 08:40
+22
-2
El "bilingüisme" a Catalunya durant la democràcia no ha consistit en què la població conegués dues llengües, sinó "almenys la castellana". Aconseguir un bilingüisme, o un trilingüisme (amb l'anglès) realment EFECTIU durant els propers 30 anys, ja ho consideraria tot un èxit. Això sí, la llengua catalana ha de tenir la consideració de "llengua pròpia" i uns determinats privilegis (retolació, llengua vehicular en l'ensenyament, etc..).
Al cap de 30 anys, ja en tornariem a parlar...
Bon enfocament
Anònim1, 02/11/2012 a les 08:42
+14
-24
Estic totalment d'acord amb les propostes que es fan en aquest article. Hi afegiria que el futur estat català fomenti l'aprenentage i ús de l'anglès al màxim.

Tanmateix,però, recordo a tothom que abans de poder arribar aquí, cal que les forces que defensen que catalunya sigui estat d'Europa, treguin un molt bon resultat a les eleccions del 25N, i després es facin les coses molt ben fetes.
Pregunta
Anònim, 02/11/2012 a les 09:26
+25
-3
El castellà desapareixerà si no és llengua oficial a Catalunya?

I el català?

Menys igualtats falses, si us plau. N'hi ha que encara pensen que "el castellano es más fino". Vergonya.
OBSESIÓN
Anònim, 02/11/2012 a les 09:27
+5
-27
Después de 5 generaciones de mi familia en Tarragona, creo que no tengo porqué justificar que tengo pleno derecho a que mo lengua sea reconocida como oficial y segunda lengua propia de Cataluña.

Estos niñatos que pretenden equiparar el español con el noruego o el árabe para limitarnos nuestros derechos lingüísticoss, no tienen ni idea de lo que está diciendo.

El "permitirnos" el uso del español durnate un periodo transicional es vergonzante. Se creen seres superiores con una cultura mejor que tiene que negar y anular cualquier otra que exista en el teritorio?

PASO DE DAR MÁS ARGUMENTOS PORQUE LO PRIMERO QUE RESPONDERÁ ALGÚN EXACERBADO ES QUE SOY FACHA Y QUE SI NO ME GUSTA LO QUE EL PIENSA QUE ME LARGUE DE CATALUÑA

Felicidades al autor, que sin compartir con él la ideología independentista, al menos destila respeto, comprensión y aporta posibles soluciones con vias de ser factibles.

Eso sí, no comparto su optimismo viendo los comentarios posteriores que ha suscitado este articulo que entiendo moderado y abierto de miras
És la sociolingüística Puigpelat!
Griselda, 02/11/2012 a les 09:53
+32
-1
Amb tots els respectes, no dónes cap argument vàlid en una qüestió que s'hauria de de debatre en termes de sociolingüística. Aquest "gir copernicà" que esmentes no és res més que l'etern "bonisme" català, que ens fa perdre una i altra vegada bous i esquetlles
Som tan guais i progres que ens deixarem matar la llengua
Nasi, 02/11/2012 a les 09:54
+34
-1
Catalunya seriem un cas únic al món.

Ens imposen duran 300 anys una llengua molt forta (en nombre de parlants) tant que deixa la nostra en extrema feblesa i com a premi la fem oficial quan som independents.

Els sociolingüistes afirmen que el bilingüisme és inestable. Sempre acaba el fort menjant-se el feble.

Si protegim el castellà amb la oficialitat, estarem obligats a sobreprotegir el català amb moltes altres mesures perquè el castellà no se'ns menji. Llavors la imatge negativa que el català necessita subvencions.

Absurd

El millor és no protegir-ne cap i ens estalviem tants mal de caps i tants diners. Només que el català sigui l'oficial i cap altra mesura de protecció.
Preparen la Segona Transició Vergonyosa
Oriol (Montreux), 02/11/2012 a les 10:19
+39
-1
Llegint l'article m'adono que malgrat l'onada independentista que travessa la societat catalana, les èlits, siguin polítiques o periodístiques, continuen al fons del forat.

Ens preparen un procés independentista estil "nyap" com la Transició del 1976-79. I com aquell, el nyap d'ara ens durà a un merder i tants problemes que d'aquí 30 anys els mateixos que ara escriuen i promouen l'espanyol oficial, se'n penediran.

És el Sant-Tornem-hi cadires de sempre !

En el fons TENIU POR, molta por com a la Primera Transició. Però ho emmascareu amb una falsa "nova mentalitat estatalista". I diré quina por tenen: tenen por que en el procés fins a la Independència, Espanya i els partits unionistes utilitzin la comunitat espanyola de CAT com a arma contra la mateixa independència i que a causa de la llengua espanyola utilitzada massivament i EXCLUSIVA a la Gran Barcelona, la independència no arribi mai. I més: teniu por de la revolta de la comunitat espanyola l'endemà de la Independència i d'un conflicte que s'eternitzi. Potser ningú no ho recorda però l'Albert Rivera va proposar guardar "Barcelona" per a Espanya i "deixar-nos" la resta de CATALUNYA. Ningú no li va demanar el per què perquè tothom sabia de què parlava.

És la mateixa por que a la Primera Transició però disfressada de "modernitat estatalista".

Si no volem tenir un sidral des de l'endemà de la Independència cal el següent:

1- Dues llengües nacionals: català i occità
2- Oficialitat EXCLUSIVA I ÚNICA del Català i de l'occità a Aran.
3- Introducció massiva de l'aprenentatge de l'anglès a les escoles i bi-canal àudio a les tvs per als films per tal de fer accedir a l'anglès més ràpidament tota la població jove.
4- Assolir en una generació un nivell d'anglès prop del d'Holanda o Suècia.
5- Llengües OPCIONALS a Escola: francès i espanyol. Ja l'aprendran pels canals tv i pels hispanòfons de Catalunya.

Malhauradament, i coneixent el "material humà" de les elits catalanes, és més que probable que no s'apliqui res del que recomano. Caldria potser que TVC fes reportatges a Holada i Suècia per testar el nivell d'anglès. Recordo encara l'escombriaire d'Amsterdam contestant-me en un molt bon anglès fa anys en ple centre de la ciutat. Quan a Catalunya un escombriaire podrà fer el mateix haurem reixit. Sinó continuarem essent PART DELS "QUATRO-SSIENTOS-MILLONES" !
Gràcies a la oficialitat única del català
Toni2012, 02/11/2012 a les 10:43
+18
-1
A la república catalana serà possible q hi hagi escoles on la llengua vehicular no hi sigui el català gràcies a la claredat conceptual proporcionada per l'oficialitat única del català. Serà doncs funció de totes les escoles l'assegurar que, s'estudiï en la llengua que s'estudiï, hi hagi un perfecte domini de la llengua oficial del país.
simple
Albert M, 02/11/2012 a les 11:09
+24
-2
la pregunta es: voleu que el catala sobrevisqui? si la resposta es si aleshores la llengua de l'estat catala ha de ser el catala. Si es que no aleshores podeu triar a fer oficials el castella, l'amazic i l'alemany que tambe parlen mols habitants de catalunya. No ho dic jo, ho diuen tots, absolutament tots els linguistes.
més sí però
Anònim, 02/11/2012 a les 11:32
+1
-9
Ben sencill, el castellà cooficial fins que la primera generació que va tenir ensenyament en català arribi a la jubilació.
A partir d'aquell moment s'entèn que tot-hom es troba en igualtat de condicions davant del món laboral, que és el que pot preocupar més a alguns.
O bé fixar un termini d'adaptació, potser més llarg de 10 o 20 anys.
Per una qüestió de supervivència i justícia històrica: espanyol oficial no, status especial sí
Grauperra, 02/11/2012 a les 11:38
+20
-1
Crec que en el tema de la llengua hi hà molt acomplexat. Entenc que per una banda molts s'apuntin ràpidament a l'oficialitat del castellà perque pensen que així el seu projecte gaudirà de més suports i per tant és el preu que han de pagar a un Principat independent, per altra banda molts catalans sembla que tindrien mala consciència de no fer oficial l'espanyol perque ells no volen comportar-se de la mateixa manera que els espanyols vers el català..

Però en tot això rau una diferència fonamental, el castellà a Catalunya no és la nostra llengua pròpia, si es parla és perque Espanya ens l'ha imposat durant segles i tota la gent d'origen espanyol que viu a Catalunya això ho ha d'entendre.

A Estònia, Letònia i Lituània el rus no s'ha declarat oficial i el temps els ha donat la raó, en canvi a Ucraïna sí que ho han fet i ja veieu com els hi va!

El meu pare i tota la seva família venen d'Extremadura, a casa parlem en espanyol, i evidenmtment ho seguirem fent un cop independents, però les úniques llengues oficials han de ser català i occità a la Val d'Aran. Això no vol dir que l'espanyol no gaudeixi d'un estatus especial respecte les altres llengues, que s'ensenyi obligatòriament a l'escola i qie la gent pugui demanar un judici per exemple en espanyol, però declarar l'espanyol oficial seria molt dolent per al català ja que és la llengua dominant i quan convient dues llengües, tots els lingüistes ens diuen que la més forta sempre s'imposa i es menja la petita i sinó mireu a Brussel·les. Per cert a Andorra tothom sap parlar espanyol francès i català i la única llengua oficial és el català, i això pel que sembla tampoc ha sigut una garantia per la bona salut del català, imagineu-vos si arriben a declarar oficials l'espanyol i el francès!
Torno a preguntar
Anònim, 02/11/2012 a les 12:35
+34
-2
Aleshores, si mai recuperem la Catalunya Nord, també farem cooficial el francès? Vols dir que no et passes de xupiguai?
Error
fill d'espanyols, 02/11/2012 a les 12:37
+40
-3
És a dir: error si volem la independència per a viure millo però, també, per a preservar la llengua i la cultura.

Tots sabem que molts immigrants a Catalunya (d'Espanya i d'arreu del món) parlen només castellà PERQUÈ VOLEN. Si el castellà é soficial, mai no aprendran ni faran srvir el català. MAI.

És clar que el castellà es pot ensenyar a l'escola per garantir-ne el coneixement gramatical correcte. I podrà haver-hi mitjans de comunicació en castellà i la gent parlarà com vulgui. Jo a casa continuaré parlant castellà amb els pares.

Però res més.
Quebec
Laval, 02/11/2012 a les 12:55
+10
-2
em sembla que l'exemple més adient és el del Quebec.

El Canadà va passar de tenir com a llengua oficial única l'anglès, a donar caràcter cooficial al francès al Quebec.

Seguidament, el Quebec -on hi ha una minoria important anglòfona, tradicionalment composada de les elits empresarials i d'immigrants recents de països no francòfons- va declarar llengüa oficial exclusiva el francès, encara que l'anglès segueix sent oficial per a l'Administració federal, i els anglòfons tenen reconeguts drets en matèria d'educació (xarxa educativa pròpia, i la millor universitat de Montreal: McGill University.
Llengua a l'escola
Sensat, 02/11/2012 a les 13:01
+22
-3
Independentment de la oficialitat o no de l'espanyol (jo em declaro en contra), el règim lingüístic a les escoles hauria de ser el següent:

1) Llengües vehiculars: el català i l'anglès.

2) Llengua estrangera obligatòria: a triar ente l'espanyol i el francès.

D'aquesta manera es trencaria la diglòssia català-espanyol imperant introduïnt la influència del francès com a contrapès per a combatre la implantació gradual del catanyol, i s'aconseguiria l'aprenentatge de l'anglès.
Català i Castellà
Anònim, 02/11/2012 a les 13:04
+4
-27
Totalment d'acord amb l'article, al 100%.

Una Catalunya independent serà bilingüe perquè el país ho és i és de justícia ser-ho.

No caldrà patir pel català, perquè tindrem un estat a favor nostre, i no caldrà patir pel castellà, perquè ja és un patrimoni nostre i una llengua de convivència i ús normal entre els catalans.

Una sola comunitat política, i dues tradicions culturals i llengües! Aquesta és la utopia majoritària dels independistes!

(No volem independistes intransigents i assimiladors com ho són tots els espanyols!!)

oficialitat per l'espanyol: NO. status especial sí potser
Grauperra, 02/11/2012 a les 13:09
+26
-2
Crec que en el tema de la llengua hi hà molt acomplexat. Entenc que per una banda molts s'apuntin ràpidament a l'oficialitat del castellà perque pensen que així el seu projecte gaudirà de més suports i per tant és el preu que han de pagar a un Principat independent, per altra banda molts catalans sembla que tindrien mala consciència de no fer oficial l'espanyol perque ells no volen comportar-se de la mateixa manera que els espanyols vers el català..

Però en tot això rau una diferència fonamental, el castellà a Catalunya no és la nostra llengua pròpia, si es parla és perque Espanya ens l'ha imposat durant segles i tota la gent d'origen espanyol que viu a Catalunya això ho ha d'entendre.

A Estònia, Letònia i Lituània el rus no s'ha declarat oficial i el temps els ha donat la raó, en canvi a Ucraïna sí que ho han fet i ja veieu com els hi va!

El meu pare i tota la seva família venen d'Extremadura, a casa parlem en espanyol, i evidenmtment ho seguirem fent un cop independents, però les úniques llengues oficials han de ser català i occità a la Val d'Aran. Això no vol dir que l'espanyol no gaudeixi d'un estatus especial respecte les altres llengues, que s'ensenyi obligatòriament a l'escola i qie la gent pugui demanar un judici per exemple en espanyol, però declarar l'espanyol oficial seria molt dolent per al català ja que és la llengua dominant i quan convient dues llengües, tots els lingüistes ens diuen que la més forta sempre s'imposa i es menja la petita i sinó mireu a Brussel·les. Per cert a Andorra tothom sap parlar espanyol francès i català i la única llengua oficial és el català, i això pel que sembla tampoc ha sigut una garantia per la bona salut del català, imagineu-vos si arriben a declarar oficials l'espanyol i el francès!
No hi estic d'acord
Martolina, 02/11/2012 a les 13:43
+36
-2
No hi estic gens d'acord amb el que diu el Sr Puigpelat, el català i l'occità a la Val d'Aran han de ser les úniques llengues oficials, el castellà és fruit d'una imposició i no cal que sigui oficial, el que no vol dir que no s'ensenyi a les escoles de forma majoritària.
ull viu
Anònim, 02/11/2012 a les 15:04
+9
-2
Que vagin jugant amb el tema de la llengua. A lo millor la llengua perjudicada en cas d´una hipotètica independència es el català, i, com exemple, el castellà d´América que va comenÇar-se a parlar massivament després de l´independència d, Espanya.
Traidors
rogerdeflor, 02/11/2012 a les 15:38
+20
-2
Aneu a fregir esparregs. El castella lengua oficial a casa seva!
I els cracks?
un, 02/11/2012 a les 16:14
+3
-13
Si el castellà no pot ser oficial en la vostra futura i hipotètica Catalunya independent, que voldrà dir això?.
Que figures mundials del Barça, com son el Messi, l'Iniesta, el Dani Alves, l'Abidal, o el mateix Pinto, no podràn fer declaracions? a la tele? ni als diaris? ni enlloc? Perque a aquests "inmigrants" (perque segons el vostre patró, aquests també ho deuen ser), apart del manit: "Visca el barça, i visca Catalunya" (o sia, tres paraules, perque el Visca es repetit, a la frase) quan guanyen algún títol, jo no els hi he sentit dir mai ni un mot, en català. I tampoc he vist mai a cap integrista "catalibà" d'aquests, que ataquen als inmigrants que no parlen en català, perque segon ells no el volen apendre, dir ni un mot en contra d'aquest "cracks".
El bilingüisme
David, 02/11/2012 a les 16:34
+12
-3
No estic d'acord amb el que diu aquest article. S'hi diu que la discriminació positiva a favor del català no tindrà sentit en un estat independent. Jo crec que ha de continuar sent així: els que hem estudiat una mica de lingüística sabem que el bilingüisme harmònic i equilibrat no existeix, semre s'acaba imposant la llengua amb més pes demogràfic i més poder.

El castellà continuarà essent la llengua amb més parlants, i això no ho canvia unes fronteres polítiques. S'ha de continuar donant tracte preferent al català per assegurar-ne la supervivència.

Tot i això, crec que el castellà hauria de ser cooficial, però necessàriament en un estatus inferior a la llengua PRÒPIA de la nació catalana.
Pena d'articles!
Anònim, 02/11/2012 a les 16:34
+18
-1
Entre quatre s'ho cuinen i després volen fer creure que són molts.
La meva amigueta Blanca Busquets va escriure ahir... i jo ara beneeixo que... i per tant això ja ho podem donar per fet.
I qui collons és Blanca Busquets i tu per dir com serà la política lingüística de l'Estat Català?
La vostra opinió no té més importància ni fonament que la del meu veí a la tertúlia del bar de la cantonada.
Quina manca de rigor i de capacitat d'anàlisi!
Ignorant 2.0. Suma sigue
un, 02/11/2012 a les 16:39
+5
-19
Deu n'hi do, de les barbaritats que s'arriben a llegir per aqui, d'alguns. Per exemple, un tal Carles V, que escriu: "...cal, sense que això sigui menystenir cap comunitat lingüística, **assegurar** que un percentatge suficient de la població ha deixat d'entendre el castellà". ¿?¿?¿? Valga'm Déu, es pot arribar a ser burro, estic d'acord, però de veritat cal fer de la ignorància, bandera?. Que fareu, després? Com a Farenheit 451? Cremareu els llibres que estiguin en castellà?. O tatuareu un número al pit als que gosin parlar-lo? O pitjor encara, llegir-lo?.
Català oficial
Anònim, 02/11/2012 a les 16:52
+17
-1
Què li caldria al català per assolir la normalitat plena? Una normalitat que li asseguri la mateixa que qualsevol altra. M'interessa molt més respondre aquesta pregunta que no cap altra. I fins ara, la resposta més clara rau en la oficialitat del català.
no penso així
Anònim, 02/11/2012 a les 17:13
+18
-1
a catalunya, català i aranès oficials, castellà com a llengua secundaria a administracions i escoles.
El català llengua oficial
Anònim Barcelona, 02/11/2012 a les 17:39
+13
-1
El català llengua oficial...I la llengua castellana que es segueixi ensenyant a les escoles...Però no ha de ser llengua oficial de cap de les maneres...Com molt bé va dir en Víctor Alexandre: deixar el català i el castellà en igualtat de condicions, és com deixat un peix gros i un peix petit en una peixera...En tot cas, si finalment es decidís fer co-oficial el català amb el castellà, això demostraria una cosa : que Catalunya ha sigut ( i ho és ara ) una colònia espanyola...En tot cas,molts preferim pensar en una futura Catalunya independent, com una Dinamarca, Hongria...On danès i hongarès són llengües oficials i úniques respectivament...Que és bo ser trilingüe? : evidentment!, quantes més llengües saps,millor...Però potenciem aleshores més l'anglès com segona llengua...
IGNORAR L'ESPANYOL ÉS UN DRET INVIOLABLE i INOPINABLE, AMB ESTAT PROPI O AMB SENSE
Anònim, 02/11/2012 a les 18:48
+5
-0
Que pel sol fet d'ésser català no rosselyonès o lyenguadocià de la Valy d'Aran hom hagi d'assumir la nacionalitat espanyola és un racisme, per tal com jerarquitza l'home per raó de lyengua: l'espanyol és superior al català i a la lyengua d'oc, i doncs es fa seus aquests nostres àmbits de comunicació de manera que l'espanyol esdevé més comunicatiu, a costa, com sempre, dels territoris ocupats, amb estat o amb sense. Car la nació inferior sempre suposa la superior.
El català és la lyengua de Catalunya. L'occità és l'idioma de Lyenguadoc. Qualsevol altra lyengua que s'hi vulgui fer conèixer ha de complir amb la bilateralitat íntegra de paritat de drets, reciprocitat de fets i equidistància de signes i presumpcions entre aquelya nació i la nostra. Això és encomiable de fer entre catalans i occitans mateixos, primer de tot. i és possible de fer amb la pràctica totalitat de països del món. No pas, però, amb un imperi colonial com és l'espanyol. La setmana dels tres dijous tots els espanyols de Castella, d'Amèrica, d'escampats pel món i dels innúmers territoris ocupats, pel sol fet d'ésser-ho s'avindran a saber català i lyengua d'oc, com aquest articulista RACISTA pretén que hàgim de saber espanyol pel sol fet d'ésser català no rosselyonès o occità aranès.
Més valdria que s'amoïnes pels drets lingüístics dels sords i dels muts, amb el lyenguatge de signes català, i dels orbs, amb el sistema brely. Que oi s'hauria d'ensenyar a l'escola i als mitjans, efectivament de cara a aprendre'ls tothom.
Puigpelat, em sento insultat
Pérez, 02/11/2012 a les 19:17
+20
-0
A vegades no enteneu res.
El català és la llengua pròpia i que ens identifica a tots. (parlem la llengua que parlem).
A vegades creieu que els castellanoparlans som uns nacionalistes talibans que volem imposar el castellà. No ens insulteu!
Resulta que ara ens voleu donar un estatus a la nostra llengua d'origen que ni nosaltres mateixos la volem (tret dels de C's i PP).

És evident que si la nova Catalunya no vol arruïnar-se amb subvencions al català, el què no ha de fer és protegir el castellà.
fixeu-vos-hi bé
innisfree, 02/11/2012 a les 19:19
+15
-2
Fixeu-vos bé en la intervenció de l'anònim que ha titulat la seva intervenció "obsesión". Probablement es tracta d'un "troll" que vol confondre, perquè resulta fins i tot caricaturesc.

En tot cas, és l'única intervenció de tot el debat que s'ha fet en castellà i és també l'única que esgrimeix un insult ("niñatos") com a gran argument.

Una intervenció maleducada, malagradosa, petulant i intel·lectualment insignificant.

Un individu que té la barra, després de cinc generacions, de no escriure en català en un fòrum d'un mitjà en català demostra que no té cap ganes d'arrelar-se al país on viu.

Aquest tipus de castellanoparlants són ireductibles, no us els guanyareu mai, ni fent cooficial el castellà, perquè sempre demanaran més.

Per sort, hi ha una majoria de castellanoparlants lingüísticament sensats que entendran que donem preminència a l'idioma nacional.
El cost d'apedre una llengua poc útil
Pérez, 02/11/2012 a les 19:23
+20
-3
El castellà el coneix el 5% de la població del món. L'anglès el coneix el 60% de la població del món.
En tecnología, el castellà no arriba a l'1% i l'anglès s'apropa al 100%.

Si a l'escola (atapeïda d'assignatures) tenim 3 hores setmanals, què ens serà més útil? dominar el castellà o saber bé l'anglès?

Perdem el nord amb debats identitaris i no veiem què és realment important.
Castellà, oficial?
Anònim, 02/11/2012 a les 19:34
+21
-1
Recordeu: el bilingüisme és una etapa d'un procés de substitució lingüística, en què l'ús una llengua dominant (en aquest cas, el castellà)acaba fent desaparèixer l'ús d'una llengua minotitzada (el català). Si es vol fer oficial el castellà en una Catalunya independent, estarem fent un pas endavant envers la desaparició del català.
Vejam si piquen l'ham!
Jordi M, 02/11/2012 a les 20:35
+20
-1
Al meu parer, hauríem de maldar per tenir estat propi perquè, si no, és complicat que s'aconsegueixi la normalització del català. La millor manera de fer que el català torni a ser la llengua normal de Catalunya i, per tant, que el castellà retrocedeixi, és l'estat propi. I si cal, ja li direm als immigrants espanyols que la cosa no va per aquí. Però hi va. I tant, que hi va!
,Són dos quarts de nou Sr. Puigpelat
Anònim, 02/11/2012 a les 20:37
+27
-3
Aquest senyor Puigpelat és el mateix que el 2008 escrivia en contra de que el telenotícies comencés dient "són dos quarts de nou". Perquè segons ell aquesta expressió és forçada i allunyada de la realitat de la gent, en especial dels castellanoparlants.
Ja veus, si no empres castellanismes aquest senyor no està satisfet. Per tant, a qui pot sorprendre aquest article tan curt de mires?
Quan les persones converteixen la seva ignorància i les seves fòbies en ideologia, és quan resulta possible trobar-se escrits com aquest.
Els tècnics en saben
Caterina Catalana, 02/11/2012 a les 22:53
+6
-1
S'han de seguir les directrius dels tècnics. I aquestes diuen que, si volem conservar la llengua, aquesta ha de ser no solament útil sinó necessària per a tothom que viu al territori. Quina és la manera de fer-la-hi? Dotant-la d'oficialitat única i portant a terme totes les actuacions perquè els serveis públics es prestin en LA llengua oficial i perquè les relacions entre la ciutadania i l'administració es faci en català.
L'exemple finlandès
Anònim, 03/11/2012 a les 00:58
+2
-1
La vica sempre va cap endevant
Charly Brown, 03/11/2012 a les 02:47
+1
-2
Una cosa em vé al cap quan llegeixo alguns comentaris.

Veig que alguns no es donen compte de quins sons els veritables mecanismes pels quals unes llengües continuen existin i unes altres acaben sent poc usades pels que en teoria les haurien de fer servir.

Cert que els estats poden fer una presió en un sentit o un altre i pel que veig alguns és pensen que aquesta és la única variable que actua en aquesta situació. Els que creuen això se senten traicionats pels que defensem que tot i entendre que no s'ha de permetre que se surti amb la seva l'obtus i violent projecte d'aniquilació de la nostra cultura no convé que l'estat català exerceixir un presió masa forta en la protecció del català que pugui fer sentir als castellanoparlants que han pasat a ser a Catalunya una nació i una cultura oprimida.

No cal que ens hi posem de cul, o diem no i mil vegades no, o que això només pot ser si pasen per sobre del meu cadaver.

Aquesta i moltes altres qüestions son una decissións que corresponen a la nostra societat, la mateixa que pot emancipar-se per l'exercici de l'autodeterminació. També aquesta societat per mitja dels seus representants i dels pactes que s'hagin d'establir decidira les altres qüestions.

A aquest estat democratic català potser no si voldrà sumar Albert Rivera perque el dominarà el seu nacionalisme, però que no sigui perque nosaltres no li recoenixem el dret a seguir sent castellà tot i tenir la ciutadania catalana.

Jo confio amb el potencial de la llengua catalana que ha sobreviscut sota un estat que la volia aniquilar i per això crec que en un estat català no necesita cap protecció especial per part de l'estat que no sigui la única que ens interesa: Asegurar que els catalanoparlants mai més ens sentim obligats a saber castellà, ni tractant amb l'administració, ni amb un depenent, barman o caixer, ni per llegir un prospecte o un manual d'us o entendre una pelicula que es pugui vendre a Catalunya.

El paper que tindrà el castellà a un estat català, està bé que en parlem, però tinguem tots present que qui ho ha de decidir és el conjunt del poble, i que la vida va endevant, mai enrera.

Els que creuen que la vida pot anar enrera son tan romantics i idealistes com ho poden ser els que volen recuperar l'imperi espanyol.

Les llengües que tenen salut no els cal ser obligatories perque la seva creativitat, la seva utilitat les fa atractives i necesaries.



En desacord amb l'articulista
Francesca, 03/11/2012 a les 06:45
+8
-2
Que hi hagi una llengua oficial no vol dir que les altres que parla la gent que viu al territori estiguin perseguides ni reprimides. En privat cadascú parla el que vol allà on sigui.

La llengua oficial és la de les comunicacions entre ciutadania i administració i aquella en què es presten els serveis públics. És aquella que hom no pot al·legar que desconeix amb efecivitat legal.

Que el català tingui estatus legal d'oficial amb exclusivitat el dota de la possibilitat de fer-lo necessari a tothom que viu al territori, i això és garantia de conservació. No basta però assegura.

Si Catalunya es fa independent -esperem-ho així- el perill de perdre la llengua no desapareix automàticament. Per conservar la llengua s'han de continuar portant endavant les actuacions tècnicament necessaries. El perill -molt real- continua. La feina ha de continuar.

L'autonomista Puigpelat
Anònim, 03/11/2012 a les 11:36
+9
-3
Sensacional. Doncs aleshores, al fil de l'argument d'en Puigpelat, també estaria igualment bé fer oficial el senegalès, l'amazic, el rus... i fins a les 300 llengües que ara es parlen a Catalunya. Altrament, si només ha de ser cooficial el castellà tal com apunta l'articulista, queda clar qui continua tenint la mentalitat autonòmica que denuncia.
Quan l'antipujolisme ja és transtorn psicològic
Jordi M, 03/11/2012 a les 12:08
+4
-1
Atenció al lèxic, atenció al lèxic d'aquests quatre carallots. Que si integrisme, que si la cova, que si catalalibans, que si tornar a la tribu. Són els mateixos que van preferir Maragall a Pujol. Són ells. Acabaran a Ciutadans. N'hi ha que han passat d'aplaudir el tret a Jiménez Losantos, a defensar el que defensava Jiménez Losantos en el Manifiesto pel que li van disparar el tret. Ni cas.
BUEN ARTICULO
Anònim, 03/11/2012 a les 13:29
+4
-12
Creo que integrador, lo que ocurre que es que las opiniones son todo lo contrario, en Castilla como a ustedes les gusta decir hay un refrán "dime de que presumes y te diré de lo que careces". Eso es lo que ocurre, mucha libertad, mucho que bien con los castellanoparlantes que apoyan nuestra independencia, pero a la hora de ponerlo en práctica, zasss en toda la boca. ¿Este es el nuevo estado de Europa???????
No, no i no
Anònim, 03/11/2012 a les 13:46
+15
-3
Per què si Catalunya és independent d'Espanya el castellà hi ha de ser oficial? I si el castellà hi fos també oficial per què no l'àrab, l'urdú, el francès o l'anglès o ...?
Que tingui un estatus especial per "deferència" d'acord però tornar a oficialitzar el bilinguisme que se'ns ha imposat fins ara no, no i no.
Gran equivocació
Almogaver, 03/11/2012 a les 14:55
+5
-1
ÉS per això que votaré SI.
Per això i pel què hqan fet.
I no votaré els altres pels tripartits pel Duran per com va acabar l'estatut, per l'enganyifa del concert económic etc etc.
Cal saber veure les jugades correctes si es vol guanyar als escacs..
Charly Brown, 03/11/2012 a les 14:58
+2
-3
Els nacionalismes quan no respecten la llibertat son un cancer per la humanitat.
El nacionalisme espanyoL ja és una malaltia social des de fa molts segles. El nacionalisme català no ho és doncs és un nacionalisme defensiu, ALLIBERADOR, d'un poble oprimit, i no hem de acceptar que els porucs i RESENTITS el converteixin oprimint altres comunitats que tenen una presencia important a Catalunya en una malaltia dels catalans.

La nostra manera de creixer i de continuar existint com a poble diferenciat amb una cultura i una llengua propies només pot ser convidant, convencent, seduint, enamorant, de cap manera sometent ni permetent que algú se senti sotmés i no respetat nacionalment. Primer perque això és una perversió que fa segles han comés contra nosaltres i per tant hariem de saber que no pot ser cap solució i segón, per als qui no els importa la justicia, perque no som prou forts per imposar aquesta injusticia. Per ser dolent s'ha de ser fort i no hi ha res més estupid que un feble comportant-se com un poderòs.

Si avuí tenim una certa força per aconseguir la llibertat és que defensem una situació més justa per tots, però tota aquesta força la perdriem estupidament si ens comportessim con uns fatxendes que no respecten a altres que també han de tenir en compte.
Un altre article contra la Vergonya de fer l'Espanyol oficial a la CAT Independent
Oriol (Montreux), 03/11/2012 a les 16:27
+4
-1
Vilaweb
03.11.2012
Lluís de Yzaguirre: Les llengües de la República catalana

No em sembla seriós plantejar que tindrem una llengua cooficial i una altra que serà cooficial, pròpia i preferent, com els animals de la Granja que són més iguals. Tampoc no m'ho sembla insinuar que no tindrem en compte els catalans d'arrels foranes. O que renunciarem a les riqueses del poliglotisme i del multilingüisme.

Catalunya serà un estat d'Europa i ratificarà generosament la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. I serà un estat radicalment democràtic, de manera que no serà legal donar més drets a uns immigrants que a uns altres. Serà totalment inacceptable, per exemple, que un català d'origen peruà o bolivià gaudeixi de més drets lingüístics si és descendent dels colonitzadors que no pas si pertany a les ètnies indígenes d'aquells països.

El fet que el castellà no sigui oficial a Catalunya és fonamental per a la salut del català, però té un motiu addicional: vista la bel·ligerància dels enemics del català i la profusió de recursos que reben des de ponent per poder multiplicar els grupúsculs obstaculitzadors de la normalització, i en previsió que després de la independència encara en rebin més, no els podem facilitar la tasca de pledejar davant les instàncies europees per les seves discriminacions inventades.

Però les precaucions respecte dels enemics de la nostra llengua no ens han d'enterbolir l'avaluació dels interessos estratègics del país i els beneficis culturals de les llengües. Per això caldrà que la República estableixi un catàleg de llengües de treball i de les d'interès estratègic. Clarament, l'anglès, el castellà i el francès s'haurien de potenciar pel seu rol a la UE i per raons de veïnatge.

En el cas del castellà, a més, cal tenir present aquelles persones arribades els anys 1960 que, pel seu monolingüisme monolític en castellà, fan que en el dia a dia molts catalanoparlants es vegin impedits de poder viure en català. Aquestes persones són un obstacle per a la normalització, però elles no solament no ho han triat, sinó que són tan víctimes de la situació com els seus interlocutors o més. Caldrà que aquestes persones tinguin garantit el ple gaudi de drets lingüístics durant una etapa transitòria d'aproximadament vint anys, especialment a la sanitat, al comerç i al lleure. Caldrà demanar als catalanoparlants que no solament evitem tot revengisme, sinó que demostrem aquella solidaritat que tant ens defineix quan no ens la imposen a boca de canó.

Aquest estatus especial transitori del castellà s'hauria d'incloure en un conjunt de pactes d'estat que les forces sobiranistes haurien de pactar abans de... La desastrosa administració espanyola serà recordada per la ineficàcia dels desgoverns centrals, que esmercen la legislatura a desfer les lleis educatives i socials del desgovern precedent i a envair les competències dels governs autonòmics. Si Europa ens avança en tants aspectes és perquè a mitjan segle XX certes polítiques crucials varen ser objecte, en molts països, de pactes d'estat que les protegeixen de les batzegades electoralistes. Caldria arribar a aquests pactes sobre l'educació, les pensions, l'OTAN, el model d'exèrcit o no, la restauració de l'estat del benestar, el paper de l'administració i del model de funcionariat, el sistema electoral, la regla d'or del dèficit, les capitals dels tres poders fora de Barcelona... Tots aquests pactes d'estat, inclosa la llengua, han de tenir data de caducitat, car no hi ha res més antidemocràtic que els 'principios inmutables' i les constitucions 'atadas y bien atadas'.

I entre aquests pactes que s'han de perfilar abans de demanar-nos si volem la independència, n'hi ha un d'especialment transcendent, que és el dels mínims ètics de la política, incloent-hi la democratització dels partits, la transparència més absoluta de les seves finances (incloent-hi els crèdits personals de tots els seus càrrecs, des del secretari local del municipi més xic); no em refereixo només a la corrupció que vàrem heretar del franquisme (la transició no solament no va empresonar els corruptes, ni tan sols els va obligar a tornar allò robat, sinó que ha permès que continuessin aplicant les mateixes enginyeries de reconducció del diner públic a les butxaques privades); em refereixo també al fet que una mentidera sobre el seu currículum o una que ha mentit sobre els acords de la mesa que presideix no serien en una democràcia la segona i la tercera autoritat del país. Aquests acords previs a la independència sobre els mínims ètics de la política no deixen marge de maniobra per prometre una cooficialitat que després es pretengui descafeïnar amb declaracions de preferència i propietat.

Un cop Catalunya esdevingui mestressa del seu destí, no ha de tenir por del multilingüisme, ans l'ha de convertir en una oportunitat. Allà on hi hagi concentracions de famílies originàries d'un mateix país, haurem de tenir el coratge d'implantar escoles amb un model de doble immersió, començant amb la llengua forastera i introduint progressivament el català i després les llengües de treball. El rus, l'àrab, el mandarí, el suahili, l'urdu... per unes raons; el bambara, el quítxua, l'amazic, el turc... per unes altres, han de ser mimats amb l'objectiu que la pròxima generació tingui ciutadans de soca catalana i arrels foranes que siguin plenament bilingües, que dominin perfectament la llengua dels seus orígens familiars i la del seu país de naixença. Aquí pertoca tornar a parlar dels inconvenients de la cooficialitat: pretendre que, per exemple, una escola russòfona de Salou o arabòfona de Mataró garanteixi competència en la llengua de la comunitat immigrada i en la llengua oficial, més un nivell acceptable en anglès és un repte que és al nostre abast. En canvi, si calgués complicar-ho amb cooficialitats, probablement el preu que se'n pagaria seria el desaprofitament de la riquesa del multilingüisme.

També serà important que el poliglotisme es vegi com un benefici. Venim d'un model de suposada cooficialitat en què el cost del multilingüisme carrega sobre els indígenes de les reserves cooficials. L'estat és insensiblement monolingüe i són els ciutadans els qui s'hi han d'adaptar. A la República catalana es potenciarà el poliglotisme dels ciutadans, sobretot quan treballin de cara al públic o pertanyin a la funció pública. L'actual sistema de triennis i més complements absurds (quin mèrit té ser tres anys més vell?) haurà de deixar pas a uns altres incentius basats en els mèrits d'interès col·lectiu. El coneixement passiu de les llengües de treball i de les llengües declarades estratègiques i encara més el seu domini actiu han de ser remunerats per tal que l'administració i tota la societat catalana puguin ser un pont lingüístic entre la UE i els països d'origen de totes aquests comunitats immigrades que considerem estratègiques per al futur de Catalunya i de tota la UE.

No crec que cap política de foment del multilingüisme i del poliglotisme es pugui fer sense controvèrsia social si el pal de paller no és la nostra llengua, que en el curs d'una generació hauria d'assumir els rols normals de qualsevol llengua d'estat de la UE. La majoria dels qui ens diem De Yzaguirre o Fernández entenem que aquest és un procés inexorable i l'únic que demanem és que els més febles no en siguin les víctimes.

No puc acabar aquest article sense apuntar tres situacions llunyanes en què trobaria negociable la cooficialitat del castellà:

–si mai una República valenciana demana de confederar-se amb la nostra i els territoris on el castellà és la llengua tradicional han optat per mantenir-se valencians, es podria adoptar la cooficialitat del castellà (segurament amb el model territorial de Suïssa);

–si mai una República aragonesa proposa el restabliment de la confederació catalanoaragonesa, també es podria optar per una cooficialitat a la suïssa, però també a la finlandesa (tothom ha de saber les dues llengües);

–en el context d'un pacte d'amistat amb la III República espanyola (no m'ho imagino abans) es podria acordar una cooficialitat recíproca de les dues llengües a tot el territori dels dos estats, cosa que no solament beneficiaria els nostres connacionals mallorquins o valencians que hipotèticament continuessin vinculats a Espanya, sinó també els tres-cents mil principatins que viuen a Madrid i a la resta d'Espanya.

Si no és una d'aquestes tres situacions remotíssimes, parlar de cooficialitats no toca.
Llengües
Anònim, 03/11/2012 a les 16:48
+8
-1
Penso que el castellà no hauria de ser tan oficial com el català quan siguem independents, ja que encara que se'n faci un ús semblant no és la llengua pròpia del territori, però sí que hauria de tenir un estatus especial respecte la resta de llengües, igual com el francès a la Catalunya Nord i, si ens paréssim a pensar, igual que el català a la Val d'Aran ja que allà la llengua pròpia és l'occità (el dialecte del qual és l'aranès), i no el català: Espanya no ens respecta, respectem nosaltres la Val d'Aran, perquè ja hi ha qui diu per allà que ells se senten tan poc espanyols com catalans.
No es cierto que el catalán se muera
Anònim, 03/11/2012 a les 18:57
+2
-5
Después de 35 años de democracia, actualmente hay en Cataluña dos lenguas oficiales que conocen prácticamente todos los ciudadanos catalanes: y esto lo dicen los datos sociolingüísticos de la propia Generalitat de Cataluña. Luego es falso que si la misma situación (dos lenguas oficiales) se produjera en una Cataluña independiente, el catalán estaría destinado a la desaparición. Insisto, eso es falso y no hay quien se lo crea. Y los sociolingüistas que defienden semajante disparate lo único que demuestran es que son absolutamente afines al régimen que es quien lese paga. El bilingüismo no implica la preponderancia de una lengua sobre otra; ser bilingüe no significa que una lengua tenga que ser hegemónica, sino todo lo contrario: que las dos se emplean en igualdad de condiciones, y esto es lo que se está consiguiendo en Cataluña y de esto tendríais que estar todos los catalanes muy orgullosos. El problema es, claro está, que a algunos les jode esta situación: a los españolistas por su afán imperialista de imposición, y a los catalanistas por copiar de los primeros la vieja y desfasada idea de que a un territorio le corresponde una lengua y sólo una. Ánimo a todos los catalanes que no os dejáis contaminar por chorradas como esa: en vuestro país tenéis dos lenguas que podéis considerar propias y esa es una ventaja increíble en el mundo de hoy.
Botiflers!
Serrallonga, 03/11/2012 a les 21:44
+4
-0
Puigpelat, dius: "Si Catalunya ja no s’ha de defensar de les agressions sistemàtiques de Madrid, automàticament pot fer la política lingüística que consideri convenient, justa i equitativa."
Convergència no hi ha cregut mai, en el català (ni en la cultura).
En 23 anys no ha aplicat mai del tot la Llei de Política Lingüística, per POR.
La Llei de Consum, tampoc. (Estic tip de veure rètols i cartells fixos només en espanyol).
Encara és l'hora que hagi de vuere UNA SOLA etiqueta en català (Llei de Consum de fa 3 anys, que no s'ha aplicat).
Dels 85 títols de pel·lícules diferents que fan avui a Barcelona, només n'hi ha 3 en català.
Convergència sempre ha tingut POR.
I continuarà exactament igual tant si tenim estat com si no.
El que no m'entra al cap és que Esquerra (per aconseguir 4 vots que tampoc tindrà, o èr ocupar 4 poltrones) també hagi claudicat.
Que tornin a escoltar el discurs d'en Joan Solà els hi va fer al Parlament, i que els hi caigui la cara de vergonya.
Juas
Anònim, 08/11/2012 a les 09:03
+1
-0
Et treus això de l'oficialitat del castellà després d'un discurs molt maco i lògic. Tal manera com un mag es treu un conill de la xistera després d'explicar un acudit.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 11:27 Manresa comença a retirar les plaques franquistes del Ministerio de la Vivienda. Després d'haver-ho notificat a tots els propietaris dels habitatges on encara hi queden plaques, operaris de la brigada municipal ha iniciat els treballs per treure definitivament aquests elements del paisatge urbà.
 11:37 Albano Dante Fachin: "El partit socialista és la crossa imprescindible de la repressió del PP. Cal dir-ho clar. El PSC ha de donar explicacions: senyor Iceta, comparteix aquest total replegament amb el govern de Rajoy?"
 

Albano Dante Fachin, ensenyant una foto de Sánchez i Rajoy. Foto: Sara González.

 11:25 La mesa del Parlament no ha pres cap decisió sobre el proper ple, informa Sara González. Es manté que la junta de portaveus es reunirà, previsiblement, dilluns de la setmana que ve.
 11:10 Albiol demana a Trapero que deixi de ser major dels Mossos. El líder del PP de Catalunya considera que l'empresonament de Sánchez i Cuixart "és una mesura d'exemple per al conjunt de la societat".
 11:07 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil irromp al 112 buscant gravacions de l'1-O. Una desena d'agents de paisà s'han personat a l'edifici central que gestiona les trucades d'emergències des de Reus.
 11:03 La Diputació de Girona suspèn el Ple d'avui en protesta pels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 10:56 VÍDEO El major Trapero, ovacionat avui en arribar al complex Egara dels Mossos.
 10:52 El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, demana a Trapero que deixi el càrrec de major dels Mossos.
 10:36 El diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián crida a la vaga general per l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Afirma que l'entrada dels líders sobiranistes a la presó suposa "definitivament la fi de l'estat de dret a l'estat espanyol".
 10:28 La presidenta de l'Associació de la Premsa de Madrid, Victoria Prego, reclama mà dura contra l'independentisme: «El 155 és poca cosa».
 10:27 El Comitè de Defensa del Referèndum (CDR) manté la concentració davant de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona aquest dimarts, a les 19 h. L'objectiu és oferir una alternativa a la gent que no pot anar a Barcelona.
 10:26 VÍDEO INÈDIT Així va votar Jordi Cuixart l'1-O a Sabadell. El president d'Òmnium va dipositar el seu vot a l'Escola Industrial, juntament amb l'alcalde, Maties Serracant, i l'exalcalde, Juli Fernàndez.
 10:13 Pablo Iglesias acusa el PP i el govern espanyol de destruir la democràcia: "Corruptes del PP lliures; independentistes catalans presos".
 10:12 L'Íbex 35 torna a obrir en negatiu per la crisi política entre Catalunya i l'Estat. La prima de risc es manté en els 120 punts i amb una rendibilitat de l'1,5% en el bo a deu anys.
 10:07 La líder del Plaid gal·lès veu "vergonyós" i "horrible" l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Leanne Wood lamenta que hi hagi "presoners polítics a Europa".
 10:03 Josep Mayoral demana la dimissió de Mariano Rajoy per les detencions de Sànchez i Cuixart.  L'alcalde de Granollers (PSC) diu que "acusar de sedició als líders de les mobilitzacions més massives i pacífiques que s’han vist mai a Catalunya és un absolut despropòsit".
 09:46 El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va ordenar lliurar la medalla al mèrit policial a la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, uns dies abans que es fes càrrec de la investigació per sedició del  president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
 09:41 L'Ajuntament de Barcelona suspèn la Comissió de Drets Socials que havia de començar a les 09.30 h en resposta a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El consistori celebrarà una Junta de Portaveus per decidir sobre les altres tres comissions previstes entre aquest dimarts i dimecres.
 09:36 Enric Millo adverteix a Carles Puigdemont que, si desaprofita la darrera oportunitat per comunicar que no ha declarat la independència, "efectivament el govern d'Espanya no tindrà cap altre remei" que activar l'article 155 de la Constitució. Millo assegura que les mesures que s'adoptin a partir de llavors "tindran com a objectiu garantir la vigència de l'autogovern de Catalunya".
 09:29 Enric Millo considera que Carles Puigdemont no va contestar el requeriment de Mariano Rajoy. Segons Millo, "si el contesta, canvia tot", i és que si diu que no ha declarat la independència "queda oberta la porta al diàleg".
 09:25 Enric Millo afirma que "no sap ningú" si Catalunya és independent. "No creu que tenim dret a saber si som una comunitat autonòma o una república independent?", es pregunta.
 09:25 Enric Millo afirma que està treballant "per tots els canals" perquè Carles Puigdemont comuniqui a Mariano Rajoy que el 10 d'octubre no es va proclamar la independència de Catalunya.
 09:20 Enric Millo responsabilitza Carles Puigdemont dels incidents del diumenge del referèndum per mobilitzar persones malgrat que la votació "no es podia portar a terme".
 09:20 Enric Millo reitera que l'actuació de la policia espanyola l'1-O va ser "proporcionada", i afirma que es van produir 30 incidències en els 2.300 col·legis electorals.
 09:14 Enric Millo afirma que ha demanat el llistat de ferits durant l'1-O però el Departament de Salut no li ha facilitat.
 09:08 Enric Millo insisteix que l'1 d'octubre "no hi va haver referèndum". Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, "no es donava cap dels requisits necessaris per anomenar referèndum el que va passar el dia 1".
 09:01 Enric Millo considera que l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "ni ajuda ni deixa d'ajudar" per afavorir el clima de diàleg, i demana "separar" l'acció judicial de la política.
 09:01 Enric Millo considera que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van mobilitzar persones "amb l'objectiu que la policia judicial faci la seva feina", i aquest fet està tipificat com a delicte de sedició, remarca.
 08:58 Enric Millo assegura que "els tempos polítics i judicials no van acompassats", i afegeix: "Si algú es pensa que els jutges actuen per ordres polítiques s'equivoca molt".
 08:52 Enric Millo afirma que "no es pot qualificar d'actuació pacífica i cívica" el fet que el 20 de setembre davant el Departament d'Economia quedessin tres cotxes de la Guàrdia Civil "absolutament destrossats".
 08:50 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, afirma que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no són presos polítics, i que estan en presó provisional "no per les seves idees, sinó pels seus actes", afirma en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 08:36 L'ANC convoca concentracions a l'exterior:
- A les 17 hores, a Berlin davant de la comissió europea
- A Budapest a les 18:30 davant de l'ambaixada espanyola
- A Londres a les 19.00 davant de l'ambaixada de l'Estat espanyol
- A Brussel·les a les 12:30 a la plaça de Luxemburg
 08:42 Pastas Gallo trasllada la seu social de Granollers (Vallès Oriental) a El Carpio (Còrdova), on té la fàbrica més gran.
 08:33 El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, assegura que s'ha de tenir en compte la possibilitat que les entitats independentistes siguin "il·legalitzades"
 08:33 El president en funció d''Omnium Cultural, Marcel Mauri, demana al Govern que apliqui el "mandat democràtic" de l'1-O
 08:21 El Govern es reunirà a partir de les 9 del matí per decidir què farà arran de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
 08:17 El conseller de la Presidència, Jordi Turull, assegura que l'Estat espanyol ha "dinamitat" el diàleg i que a partir d'ara prendran decisions 
 08:26 
 08:16 Jordi Turull assegura que no hi ha relacions "oficials" amb l'Estat espanyol
 08:05 L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han convocat per avui una sèrie de mobilitzacions per exigir la llibertat dels seus presidents, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. A banda de les cassolades que ja s'han escoltat aquesta nit, per aquest dimarts a les dotze del migdia hi ha convocada una aturada davant dels llocs de feina.
A més, a les vuit del vespre, les entitats han convocat una concentració amb espelmes a Passeig de Gràcia amb Diagonal, a Barcelona, per reclamar la llibertat dels presos polític. D'aquesta manera, han cancel·lat les concentracions davant de les delegacions del govern espanyol.
 07:37 La líder de Ciutadans a Lleida justifica la presó per Cuixart i Sánchez perquè no és política, informa Àlvar Llobet. Ángeles Ribes assegura que a Espanya hi ha separació de poders i acusa l'independentisme de voler fer un relat èpic.
 07:36 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix la detenció dels «Jordis». Els incendis a Galícia i Portugal comparteixen portades amb l'empresonament de Cuixart i Sànchez, als diaris de paper catalans i espanyols.
 07:29 CRÒNICA L'empresonament de Sànchez i Cuixart retorna el procés al carrer i accelera la declaració d'independència; per Oriol March. El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores. Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela.
 07:12 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 17 d'octubre: no faltar al carrer, no fallar als presos. "A Espanya l'estat de dret es defensa escanyant l'estat de dret. L'empresonament de Sànchez i Cuixart per sedició implicarà més mobilitzacions, més pressió a Puigdemont i més legitimitat internacional", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes les espelmes, Cospedal, Junqueras, Iglesias, l'acció exterior i els Jocs del 92
 07:11 La reacció del periodista Jordi Évole a la detenció de Cuixart i Sànchez: “D'error en error fins al desastre final”.
 01:36 Més de 4.000 persones surten al carrer a Girona contra els empresonaments. La batllessa Marta Madrenas ha anunciat la presentació d'una denúncia contra l'Estat espanyol.
 01:12 Julian Assange, sobre els empresonaments: «Espanya acaba de fer els primers presos polítics per l'1-O». L'activista condemna la decisió de la justícia espanyola amb els dirigents sobiranistes.
 01:00 CANVI Les entitats convoquen una concentració amb espelmes dimarts a les vuit del vespre i anul·len les mobilitzacions davant la delegació del govern espanyol a Catalunya. 
 00:57 VÍDEO Òmnium demana «ajuda» al món davant dels empresonaments de Sànchez i Cuixart.
 00:31 La irònica reacció del Festival de Cinema de Sitges: "Pensàvem que el festival s'acabava ahir"
Entrades anteriors »
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 15 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Oriol March
01/01/1970
La coordinadora general del PDECat insisteix que la seva formació està "compromesa fins al final" amb el resultat del referèndum de l'1-O | La dirigent nacionalista nega haver posat sobre la taula la celebració de noves eleccions
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez | Adrià Costa
01/01/1970
Els líders de l'ANC i Òmnium han sabut mantenir la capacitat mobilitzadora d'aquestes entitats mentre s'acomodaven també a una tasca d'acompanyament i fiscalització del Govern