tribuna oberta

El silenci a les sales de concert

«Tot i que el silenci és residual en la nostra societat, sorollosa i plena de distraccions, hi ha llocs on la seva presència és indispensable»

| 04/09/2017 a les 11:30h
El silenci és un bé molt preuat per algunes persones. Per unes altres és un luxe. I per a la vida de la majoria de la gent és un estat auditiu de difícil accés. El nostre ecosistema actual no ens ho facilita gens ni mica. De manera periòdica, neuròlegs, analistes socioculturals, músics i metges que han estudiat a fons les funcions de les regions cerebrals ens recorden que l'excés de soroll amb què convivim ens aconduirà irremeiablement a patir malalties auditives i neurodegeneratives.

De passada, ens hem adonat que, més enllà dels beneficis artístics, el silenci ens aporta, en el sentit més directe, nous aprenentatges que ens permeten resoldre situacions poc habituals. Hi ha nombrosos estudis que avalen que l'escolta de la música en silenci ajuda a retardar els efectes nocius d'un munt de patologies com ara la creixent aparició de malalties com la de Parkinson, Alzheimer i Huntington. Això només per començar.

Sense l'aleteig suau del silenci, aquesta au que busca llocs incansablement en qualsevol espai de l'ésser humà, interior o exterior, no podem descobrir algunes de les grans meravelles que la humanitat ha creat amb el seu esforç, el seu món emocional i la seva intel·ligència. Parlo de la música.

La música ens diu coses que no les podem percebre si no estem en silenci. Sense la seva audició i comprensió, la música queda relegada als llimbs. No solament això. El món interior de cadascú necessita silenci perquè s'hi projectin els rudiments de la nostra memòria: la capacitat per a la reconstrucció del passat i les habilitats creatives que ens duen cap a la construcció de projectes futurs.

Al voltant del silenci hi ha molts tabús. Un dels més notoris és el de la solitud. Molts artistes han estat titllats de solitaris (i extravagants) perquè per poder crear han necessitat espais de retir, per raons diverses i no sempre confessables, on el silenci fa i desfà al seu aire. Viure reclòs, pels motius que siguin, està mal vist per una bona part de la nostra societat. Se sol mirar amb desconfiança totes aquelles persones que, per la seva activitat, sigui creativa o científica (no s'exclouen), necessiten calma, temps per experimentar i silenci.

Cal remarcar que per viatjar cap als terrenys més íntims de la vida ens cal la companyia de la solitud. No és fàcil d'entendre que el silenci pot crear les bases, també, de les relacions entre el conscient i el subconscient a fi de proveir-nos d'uns estats que deixin fluir el nostre món interior, cosa que augmentarà, segons diuen els científics, la producció de més oxitocina, tan necessària per a una bona salut.

Però vet-ho aquí, ja hem començat a conviure amb el soroll sense que ni ens adonem. I ara, a les sales de concerts, tenim l'oportunitat d'escoltar totes les gammes de sons de mòbil, de xiuxiuejos irreverents i estossecs irrefrenables.
Són, ni més ni menys, els baixos continus d'aquesta música estranya que escolta constantment la nostra societat.

Per més que ens queixem els que volem escoltar només la música que ens ofereixen els intèrprets, sembla que l'educació (acústica) i el respecte als músics i a la concurrència no estan en les prioritats dels que van a passar l'estona (entretenir-se) a un auditori.
No fa gaire, a una sala de concert de Barcelona, la pianista Yuja Wang va interrompre el seu concert per demanar al públic que, si us plau, no fes soroll...

I per si fos poc, val la pena afegir que, quan des dels auditoris s'anuncia abans de cada concert que no es poden fer fotos ni enregistraments, alguns sentim que, atesos els resultats, l'avís sembla una ironia o una broma...

Potser ja comença a ser hora que el públic sorollós (irrespectuós) comenci a sentir empatia per totes les persones que pugen a un escenari a donar el millor d'ells mateixos. Una feina plena de sacrificis i d'esforços que cal respectar en tot moment i a totes hores. Perquè com diu una dita romanesa, ningú té dret a entrar amb les botes dins l'ànima de l'altre.
 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Miró
Carme Miró. Compositora, pianista i directora. Actualment, és directora de la revista de pensament musical, Sonograma Magazine. @sonogramaMGZN
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) i Jaime Pastor (UNED) expliquen a NacióDigital com viu l'àmbit acadèmic espanyol el conflicte Estat-Generaliat | Asseguren que si l'1-O és un èxit de participació, s'obriran vies de negociació política
01/01/1970
La secretària de comunicació del nord-americà remet a les declaracions de la portaveu del Departament d'Estat, Heather Nauert, que va afirmar que "no interferiran" en la qüestió catalana
El Piromusical de la Mercè 2017 | Twitter @bcncultura
01/01/1970
L'edició d'enguany, que tanca les festes de la Mercè, també commemora els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
La sala Scala on hi va haver l'atac | CNT Madrid
Dani Cortijo | 5 comentaris
01/01/1970
«Malgrat la tònica alegre que estan prenent aquests dies les manifestacions, diversos responsables polítics no deixen d’advertir de la situació de violència imminent»
El centre de Barcelona es va omplir de gent aquest dimecres suport a l'1-O | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Relat de tots els esdeveniments que van arrencar dimecres amb la detenció d'alts càrrecs implicats en el referèndum i que ha culminat aquest dissabte amb l'amenaça de control dels Mossos | L'executiu es prepara per una nova ofensiva que afecti directament consellers, el vicepresident i el president
Cospedal no ha cridat a files els espanyols per evitar l'1-O | Ministeri Defensa
Sergi Santiago | 5 comentaris
01/01/1970
Els manifestants independentistes tampoc han robat armes a la Guàrdia Civil, ni Cospedal ha cridat a files a tots els espanyols per aturar l'1-O