Opinió

Qui l’escolta, Margallo?

«Malgrat les diferències cosmètiques amb l’aznarisme, el PP de Rajoy en manté la creença segons la qual cedir és sinònim de perdre»

| 12/08/2017 a les 22:02h
José Manuel García-Margallo és una de les veus més singulars de la dreta espanyola. Potser per això ja no forma part del govern del PP: hi va haver un moment en què l’exministre d’Exteriors va ser vist com una amenaça interna, algú capaç de liderar un executiu de coalició si es mantenia la situació de bloqueig després de les eleccions del 2015. O això es va fer creure. Anava massa per lliure, també a l’hora d’abordar el procés català. Aquesta setmana ho ha tornat a demostrar, en un article al diari El Mundo.

L’excap de la diplomàcia espanyola té coll avall que l’independentisme no és una moda passatgera. Ha escrit que "lo importante es abordar la cuestión catalana en toda su complejidad y profundidad porque, de no hacerlo, los conflictos puntuales serán el pan nuestro de cada día". És a dir, avisa els seus que només brandant la llei no se’n sortiran, a pesar que ell no dubtaria a frenar d’entrada el referèndum de l’1-O com fos (com cou, encara, la gestió madrilenya del 9-N). Monàrquic convençut, exmilitant de la UCD, sap que en moments excepcionals cal tirar d’enginyeria política, com va passar amb l’operació Tarradellas fa 40 anys. Aquell invent va servir per lligar –en un fràgil equilibri que ara trontolla- el restabliment de la Generalitat amb la monarquia. Com explica el llibre Tarradellas, el guardià de la memòria, en el vol cap a Madrid el president a l’exili encara no les tenia totes: “Voleu dir que no m’agafaran? Mira que soc el successor d’un president que van afusellar...”. La complexitat era enorme.

A diferència d’alguns joves polítics, Margallo coneix bé la història i la geografia. Per això rebutja els "assimilistes", aquells que creuen que aplicant el seu motlle uniformitzador, passant el ribot sense manies, poden acabar amb nacions que resisteixen des de fa segles malgrat no tenir un estat propi. "Nadie –ni los catalanes ni los otros españoles- puede discutir la existencia de una realidad catalana que merece ser reconocida", ha afirmat. El seu plantejament s’aproxima a un confederalisme light –sense dret a l’autodeterminació, evidentment- que es capbussa en la realitat per aconseguir un únic propòsit: frenar la independència i preservar la unitat d’Espanya.

Però Margallo té un problema per desplegar aquest programa: no té, a casa seva, ningú que l’escolti. Predica al desert perquè la dreta espanyola és incapaç d’arremangar-se i reconèixer que l’altre té, sempre, una part de raó. Malgrat les diferències cosmètiques amb l’aznarisme, el PP de Rajoy en manté la creença segons la qual cedir és sinònim de perdre. Va ser el partit de Rajoy qui va recórrer l’Estatut, qui ha tombat lleis autonòmiques de tota mena, qui s’ha negat a un pacte fiscal, qui ha promogut "l’espanyolització" del nens catalans només per llimar les diferències que ara l’exministre reivindica. De fet, segurament avui el PP de Rajoy portaria els promotors de l’operació Tarradellas al Constitucional i els condemnaria, fent servir –ara sí- la retòrica de l’exministre, a vagar per l’espai eternament.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Un bon article
Anònim, 13/08/2017 a les 10:00
+21
-0
En Margallo té el mateix síndrome que tenen els castellans. Clar que alguns com ell, ho disfressen amb una obertura estatal cap a la singularitat catalana sempre i quant aquesta obertura no deslligui
"el atado i bién atado".
El que es, un embadocador de serps per aturar el procés. Recordar la seva exhibició del document tergiversant on deia que els catalans no podríem entrar a UE, així vagaríem pel espai sideral.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Rusiñol
Periodista. A Twitter: @joanrusinol.
El mossos a la Rambla després de l'atemptat | Europa Press
Jordi Bes
01/01/1970
L'atemptat perpetrat amb una furgoneta a la Rambla causa 13 morts i 86 ferits | Estat Islàmic reivindica l'atemptat, i els Mossos detenen dues persones però el conductor de la furgoneta continua fugit | Els Mossos vinculen l'explosió de la darrera matinada a Alcanar amb l'acció al centre de la capital catalana
El president del consorci Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
El Banc de Sang fa saber que compta "amb reserves" per atendre les víctimes de l'atropellament massiu "si és necessari" però els principals hospitals estan "oberts als donants"
Imatge de les immediacions de les Rambles de Barcelona després de l'atemptat | ACN
Sergi Santiago
01/01/1970
La ciutadania s'organitza per donar auxili als afectats a les xarxes, on ha sorgit de forma improvisada el hastag #OrgullBarcelona | El gremi hoteler, els taxistes i els treballadors d'Eulen també es solidaritzen
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista
Laia Aguilar, guanyadora del Premi Carlemany al foment de la lectura | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora publica "Wolfgang (extraordinari)", l'obra guanyadora del darrer Premi Carlemany per al foment de la lectura
Dos camions circulant per la C-25 | Adrià Costa
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
La Generalitat pot pagar fins a 506.895,62 euros a una empresa especialitzada que dissenyi i apliqui l'estratègia per aconseguir els recursos durant el 2017, a l'espera de si el FLA finança part de l'operació