Opinió

La nova interlocució (amb Espanya)

«L’unionisme compta amb aliats en el camp sobiranista, els que fent-se passar per "indepes" cerquen l’encaix amb Espanya després del referèndum»

| 10/08/2017 a les 22:00h
Té raó el president Puigdemont quan diu que després del referèndum previst pel primer d’octubre caldrà cercar nous interlocutors a Espanya. En aquest novell escenari Enric Millo, per la seva manca de principis i intel·ligència i excés de barra o llagoteria, podria esdevenir un excel·lent ambaixador del que resta del Regne d’Espanya davant del nou estat català. Millo, a més, domina a la quasi perfecció la llengua dels catalans, amb la qual cosa problemes de comunicació ja no s’haurien de produir. La nova interlocució comença el mateix dia de la declaració d'independència i cercarà acords i compromisos entre dos estats que amb el temps, passades les controvèrsies i les malfiances, esdevindran aliats i amics.

El problema és que per alguns, imagino que pocs, dins el camp del sobiranisme la nova interlocució, amb recurrent periodicitat i insistència, sembla esperar un retorn a l’Espanya plural que mai podia ser i, conseqüentment, mai serà. La nova interlocució, com bé sap Puigdemont, independentista de primera hora i no accidentalista, és un cant a favor de la bilateralitat, relacions d’estat a estat en base a la igualtat, no pas facilitar segons quines dreceres, dignes de dimensions desconegudes, per afavorir un suposat govern amic amb en Pedro Sánchez al capdavant, un Zapatero elevat a la potència N, més la colla d’en Pablo Iglesias, l’Echenique i companyia que un dia s’equivocaran i volent cantar La Internacional els sortirà el Cara el sol, el Montañas nevadas o el "Digue’m No al referèndum i sí a la Constitució i a la monarquia". Ambdues sempre legals, és clar. No és estrany que amb similars mentalitats els republicans perdessin la guerra i, mort el dictador, perdessin, novament, la pau.

No hi ha cosa més absurda per un espanyol que un català els vulgui arreglar el seu hort particular amb no sabem quines idees de federalisme, pluralisme i un seguit d’ismes que rimen amb eufemismes. Com podem, a dia d’avui que manquen menys de dos mesos pel referèndum, creure que un partit polític espanyol farà fora un president (espanyol) gràcies a la mediació de partits polítics (titllats a tot hora d’antiespanyols) que pretenen entre els seus objectius principals destruir la unitat espanyola. De precedents en tenim a la pròpia Espanya quan un cabdill visigot enfrontat amb un altre va demanar ajuda als musulmans per fer-se amb el poder de tota la Hispània. El resultat, pels que ignoren la història, fou set segles de presència musulmana a la Península. Servir-se dels independentistes catalans per a qualsevol partit espanyol, a menys que els catalans renunciïn i abandonin els seus principis sobiranistes, és un retorn a l’ostracisme. I és que sempre acabem retornant als “ismes”.

Havent-ho provat tot, il·legalitats i immoralitats de per mig, als governants espanyols només els queda una carta a la màniga per fer naufragar o descarrilar l’anomenat procés. Aquest no és altre que fer-lo caure i deslegitimar-lo des de dins pels propis catalans. A l’antiga URRS, exemple d’encarnació dels mals a la terra, per anorrear el sentiment i el credo cristià entre la població ben sovint es servien de les pràctiques més perverses i aberrants. Una d’elles era servir-se de capellans que des del mateix púlpit, ells que durant anys amb fervor professaven i escampaven la fe, ara renegaven de Déu, l’Església, la Mare de Déu i Sants tots per igual. Si el capellà, font d’autoritat i cultura, escarnia i renunciava a la fe per considerar-la un frau, què no havien de fer els feligresos, essent molts d’ells persones de molt limitada formació.

Les coses i les circumstàncies han canviat, però l’home, mescla de virtuts i defectes, continua essent el mateix i és susceptible avui, de ser enganyat com ahir. El referèndum és un exercici de lliure determinació d’un poble, on tothom té dret a participar-hi o quedar-se’n al marge, i el resultat del qual impenitentment ha de decidir el futur del nostre país com a estat independent o, per contra, seguir dins d’Espanya. No s’hi val a fer jocs de màgia i d’encanteri com pretenen fer alguns. Si guanya el "sí" a la independència, no voldrà, en cap cas, dir que alguns, creguts savis i en veritat llardosos oportunistes, tinguin carta blanca, en virtut de no se sap quines divagacions, per negociar un nou estatut, l’Espanya plural amb bicapitalitat per Barcelona, quina il·lusió per cert tenir el Senat i el Ministeri d’Administracions Públiques a tocar de Les Rambles!, el mega i hipertròfic blindatge de competències o qualsevol invent a imatge de conillet que es puguin treure de del barret.  L’unionisme, pensem-hi, compta però no ho diu amb aliats en el camp sobiranista, els que fent-se passar per "indepes", cerquen l’encaix amb Espanya després del referèndum i, de passada salvar el seu cul i col·locació. Ja hem vist que Espanya a diferència de Roma, i nosaltres hauríem de ser romans, acostuma a pagar als traïdors.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Articles
Anònim, 11/08/2017 a les 13:07
+8
-0
Molt bo!
Prou botiflers
Anònim, 11/08/2017 a les 15:31
+9
-0
Brillant lúcid
MOLT EM VA SORPRENDRE AQUELLA DIADA
Anònim, 11/08/2017 a les 17:57
+0
-0
en que els "independentistes" van fer correr un punter per la meridiana fins fer-lo "ENCAIXAR" dins la tarima de representants que van parlar.
Era el temps que es parlava "d'encaixos" i mai ho he entès.
INDEPENDENCIA NO ES ENCAIX DINS DE !!!!
En el 10e aniversari de la mort de Xirinacs
Anònim, 11/08/2017 a les 20:04
+1
-0
Una anàlisi clara i ferma a l'estil Xirinacs
Quina sort...
Quin pais!, 11/08/2017 a les 21:56
+1
-0
...que la pedanteria no pesi. Moltes paraules i filigfranes idiomàtiques per a no dir res i de passada etzibar una coça al pobre diccionari català:

"(...) a dia d’avui que manquen menys de dos mesos pel referèndum (...)"

Digues que si:





>>>[1460; deriv. de manc, paral·lel a l'it. mancare, íd., o bé, encara més probable, manlleu d'aquest mot italià]

[®trencar ] v 1 [ seguit de la preposició de ] intr 1 No tenir alguna cosa necessària, útil, convenient. Mancar dels diners necessaris. Mancar de talent. Mancar d'harmonia.

2 No fer ús d'allò que cal en un moment determinat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de respecte envers les autoritats.

2 intr 1 Ésser de menys, alguna cosa, a algú o alguna cosa, ésser-ne absent. Li manca un braç, un ull. Li manca el seny. No li manca sinó parlar per a semblar un home. Ja hi som tots gairebé: només manca en Pere. Manquen braços a l'agricultura. Manca un quilòmetre per a arribar-hi. Manquen cinc minuts per a les quatre.

2 Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servei. Li han mancat els sentits, les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus.

3 Minvar, especialment un fenomen atmosfèric. Ja manca la pluja. El vent ha mancat bona cosa.

3 [ seguit de la preposició a ] intr 1 Fer actes contraris a la dignitat, al deure, etc. Mancar a la fe jurada, a la pròpia paraula, al deure.

2 Ofendre, injuriar, no tenir el respecte degut. No havia mancat mai als pares ni a la pàtria.

4 tr Fallar, no reeixir en alguna cosa. Ha mancat el cop. Una obra mancada.>>>

Manquen dos mesos, oi? I algun bull...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Gafarot
Llicenciat en Humanitats per la Universitat de Navarra, ha completat un Màster d'Estudis Europeus a la London School of Economics i de Política d'Amèrica Llatina a la Universitat de Liverpool. És especialista en relacions internacionals, política europea, política de seguretat i nacionalismes.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"