Opinió

L'apoderament juvenil com a motor de canvi

«Cal que escoltem la seva veu i hem d’habilitar canals perquè puguin expressar, en primera persona, quines són les seves opinions, desitjos, interessos i necessitats»

| 11/08/2017 a les 22:05h
L’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 54/120, mitjançant la qual s’instaurava oficialment el 12 d’agost com a Dia Internacional de la Joventut. Amb aquesta declaració, es volia fer un reconeixement als i les joves d'arreu del món i al seu protagonisme en la transformació de la societat. Des d’aleshores, cada any, aquest dia l’ONU celebra una commemoració institucional centrada en algun aspecte relacionat amb la realitat juvenil. Sigui per recordar les situacions de necessitat i vulnerabilitat que pateixen moltes persones joves arreu del planeta, sigui per reivindicar el paper que joves i moviments juvenils juguen com a motor impulsor dels canvis socials, de les transformacions i avenços globals i, en definitiva, del progrés de la humanitat.

En l’edició d’aquest 2017, el Dia Internacional de la Joventut està dedicat a les aportacions dels i les joves en la construcció de la pau. Així, en la seva declaració institucional, l’ONU recorda l'existència d'un consens internacional creixent sobre el paper fonamental que la joventut pot i ha de jugar en la prevenció i la resolució de conflictes, així com en els esforços per construir i mantenir la pau a nivell global. I destaca que una de les condicions indispensables per fer-ho possible passa per incloure els i les joves en les agendes globals. A la Direcció General de Joventut (DGJ), no cal dir-ho, compartim plenament aquest plantejament. I per això considerem que és primordial continuar avançant en el camí de l'apoderament juvenil i en l’aposta per nous models de governança. D’una governança oberta i participativa, que doni més poder, autoritat i instruments a la societat −i, en particular, a la gent jove− per tal que pugui influir sobre les decisions que afecten la vida pública.

En aquest sentit, governs i institucions hem d'entendre i acceptar que ja no disposem del monopoli de les polítiques públiques i que hem de tenir molt més en compte les propostes i actuacions que sorgeixen de la pròpia ciutadania. Una ciutadania que cada cop està més formada i capacitada per prendre la iniciativa i que, gràcies a les TIC i les xarxes socials, cada cop té més i millor accés a la informació i una major facilitat (i predisposició) per autoorganitzar-se i intervenir directament en l’esfera pública per transformar tot allò que no li agrada. Si cal, al marge de les institucions. Per tant, convé que els poders públics atorguem legitimitat a les iniciatives de la societat civil i que siguem capaços de sumar-hi forces, compartint responsabilitats, coneixements i lideratges. Perquè junts, podem arribar molt més lluny.

Per això és imprescindible que les decisions institucionals (independentment del nivell en què es prenen), siguin decisions inclusives, participatives i representatives. I que donin resposta a les necessitats i demandes de la societat. I tot això, en el terreny de la joventut, implica impulsar mesures i actuacions encaminades a potenciar la participació juvenil en tots els àmbits de la societat. Les administracions −i la resta d’actors institucionals− tenim la responsabilitat d’incorporar la mirada dels i les joves a les nostres polítiques. Cal que escoltem la seva veu i hem d’habilitar canals perquè puguin expressar, en primera persona, quines són les seves opinions, desitjos, interessos i necessitats. I hem d'impulsar fórmules de governança que els garanteixin la capacitat d’actuar com a ciutadans de ple dret; com a subjectes polítics que participen en la presa de decisions. Sobretot, d'aquelles decisions que els afecten d'una manera més directa. I no tan sols perquè els joves d'avui siguin els adults de demà. No només perquè, com diu el tòpic, “la joventut sigui el futur”, o “el futur sigui (de) la joventut”. Sinó també, i sobretot, perquè els i les joves són i formen part del present. I tenen molt a dir i aportar, ara i aquí.

Així, una de les prioritats de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat passa per potenciar l’apoderament juvenil i reforçar tots aquells instruments que permeten que la joventut catalana pugui jugar un rol actiu en el debat públic i en els processos de decisió. I en aquest sentit, no em puc estar d’esmentar el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat), que va ser una de les primeres experiències de cogovern que es van impulsar a Catalunya i és un exemple pràctic que il·lustra a la perfecció l’aposta del Govern per apoderar els i les joves i per construir una democràcia més inclusiva i participativa.

El PNJCat és el marc de referència que ordena i coordina totes les polítiques i actuacions que es duen a terme a Catalunya en matèria de joventut. Tant les que fem des del Govern, com les que fan les administracions locals com, també, les que du a terme el moviment associatiu juvenil. Pretén ser una eina capaç d’adaptar-se als canvis i de donar resposta a les noves necessitats i demandes de les persones joves i del seu entorn. I per això busca, en totes les seves fases (disseny, desplegament i avaluació), la coresponsabilització de tots els actors, i atorga un paper protagonista al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC): la plataforma juvenil de coordinació interassociativa, que integra prop d’un centenar d’associacions i federacions juvenils que representen, en conjunt, més de 175.000 joves associats.

Tanmateix, no podem perdre de vista que aquest apoderament dels i les joves com a col·lectiu també ha d’anar acompanyat d’un apoderament a nivell personal, individual. Un apoderament que garanteixi a cada jove l’oportunitat de ser protagonista de la seva pròpia vida; de triar i desenvolupar lliurament el seu propi projecte vital (i no d’haver-se de resignar a acceptar allò que les circumstàncies li imposin). I no ens enganyem: això només serà possible si prèviament som capaços d’assegurar als i les joves que viuen al nostre país –a tots, sense excepcions– el ple reconeixement i l’exercici real i efectiu dels drets que els són inherents. I si, alhora, els garantim la capacitació, en termes de competències i recursos personals, per tal que puguin esdevenir, veritablement, amos del seu propi destí.

Per tot això, un segon pilar fonamental de les polítiques de joventut del nostre país passa per prioritzar el suport a l’emancipació juvenil i lluitar contra l’exclusió social. I aquí no vull deixar de ressaltar que el Pla d’Actuacions de Joventut del Govern 2017-2020 i el Pla Anual de Polítiques de Joventut 2017 (tots dos aprovats el proppassat 14 de juliol a la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut) posen un èmfasi especial en aquests dos eixos i inclouen una dotació pressupostària –només per aquest 2017– de més de 284 milions d’euros, dels quals, 163 milions són per a polítiques treball i ocupació i més de 48 milions per a polítiques de cohesió social, d’inclusió i de lluita contra les desigualtats.

Tot plegat, amb l’objectiu de garantir l’accés de la joventut catalana a la plena ciutadania i de treballar per potenciar la igualtat d’oportunitats, la convivència i la cohesió. Perquè les grans utopies s’han de treballar des de la proximitat i en el dia a dia. I només podrem aportar el nostre modest gra de sorra a la construcció de la pau global si, prèviament, som capaços de construir la convivència, la cohesió i la pau social a casa nostra. I de la mateixa manera, així com el consens internacional ens indica que els i les joves han de ser protagonistes en la construcció global de la pau, a la DGJ i al Govern català estem convençuts que només podrem construir el país que mereixem si comptem amb la plena participació i amb una implicació forta i activa del nostre jovent.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bien
Anònim, 12/08/2017 a les 00:42
+1
-3
Que pregunten lo que opina la juventud de Arran sobre la paz y los metodos de expresion para conseguirla
Burro/burra
Anònim, 12/08/2017 a les 11:53
+5
-0
Pregunta a les joventuts del pp i companyia que pensen dels seus miserables partits i la criminalització d'un acte de protesta
TOT COMENÇA PER L'"APODERAMENT"
Anònim, 13/08/2017 a les 10:58
+5
-0
En català l'a abans d'un nom o verb significa sense.
Aixi amoblat es sense mobles, acondicionat sense condicions, areligios sense religios,...
Voler apoderar és NO DONAR PODER!!!!
I així anem...
@burro/burra
Anònim, 13/08/2017 a les 11:19
+2
-0
Sí que eres burro/burra, sí.
Te viene como anillo al dedo, el nombre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marta Vilalta
Directora general de Joventut. A Twitter: @martavilaltat.
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 00:09 VÍDEO Joan Mena dóna una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
 20:37 Demanen al secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural que pugin a l'escenari organitzat a la confluència entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia.
 20:40 
Entrades anteriors »
01/01/1970
La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat