Opinió

Convèncer per al «sí»

«Tenim necessitat de saber què diu la llei de transitorietat jurídica i és fonamental sobretot per poder convèncer indecisos»

| 07/08/2017 a les 22:00h
Tenim data de referèndum i tenim data d’inici de campanya, quinze dies abans. També tenim entrada la llei del referèndum per a la seva tramitació, però no coneixem el contingut de la llei de transitorietat jurídica, que és la que articula l’ordenament legal en el cas que guanyi el "sí" d’aquí a un parell de mesos en la convocatòria del referèndum amb resultat vinculant. Perquè és d’això del que es tracta el dia 1 d’octubre i no pas d’anar una mica més enllà del 9-N o d’una mobilització sense cap mena de vinculació, oi? Per què m’ho pregunto? Doncs perquè a cinquanta dies de la data fixada ens troben dirigents polítics que ens confien que tot està en marxa: cens, urnes, paperetes i organització –i ens els volem creure-.

Però mentrestant, altres amenacen que, de votar, res de res, que el Govern ho sap, que no ho podrem fer, però que ningú no vol carregar amb el fracàs. Entre els uns i els altres, els de l’adversativa, els del “però”: dir que sí, que tot es farà, per la pressió del carrer, però en el fons desitjar que Madrid ho prohibeixi per poder assenyalar culpables i preparar campanya per a unes eleccions al Parlament desembarcant amb el victimisme per bandera.

Gestionar l’autodeterminació deu ser el tema més “gros” de qualsevol agenda política. Tan gros que no es mereix de ser tractat amb lleugeresa. Per això costa tant d’entendre que, a dos mesos del referèndum, els partidaris del "no" ja sàpiguen que si guanyen anem acceleradament a una convocatòria electoral, mentre els partidaris del "sí" desconeixem, encara, el contingut de la llei de transitorietat, que és la que ens ha de dir, amb resultat vinculant, què passarà si guanyem. Els votants del "sí" ja ho hem fet una vegada d’anar a urnes sense cap efecte posterior. I no tornarem a comprar una jornada participativa sense resultat vinculant. Dues vegades, no.

Per això tenim necessitat de saber què diu la llei de transitorietat jurídica. És fonamental saber-ho sobretot per poder convèncer indecisos, perquè quan es tracta d’autodeterminació, la campanya que esperem no és saber sobre la formació professional a la futura república –que ja vindrà després, aquest nivell de detall-, sinó de com articularem un Deutsche Bank català; quin deute ens emportarem i com afectarà els nostres impostos; com quedarà l’arquitectura institucional, o com s’estructuraran els diferents nivells d’administració i l’organigrama territorial. Què passarà, per exemple, amb les quatre diputacions? I amb l’Aran? I amb els tractats internacionals?

Tot això és el que ens ha d’explicar una campanya institucional. I ho han de fer els partits i ho han de fer els grups parlamentaris. Les entitats han d’acompanyar, però les raons polítiques per un "sí" o per un "no" corresponen a la política. I ara ja comencem a voler-les saber per fer més creïble que votarem amb resultat vinculant. Oi que en seu parlamentària hem deixat entreveure que, negant-se com s’han negat al diàleg, farem un pols a l’Estat? Doncs l’hem de guanyar! Per fer-ho, saber el contingut de la llei de transitorietat jurídica és molt més important que no pas la del referèndum. No hi tenim dret?

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Fora del Congrès el 2-O
Georgiana, 08/08/2017 a les 01:35
+13
-2
He lleguit que un polític del PEDCat no sé que vol fer el día 2 d'Octubre al Congrès.

Espero que tinguin clarissim que l'1-O si surt majoría, els partits independentistes catalans que tenim al Congrès abandonin els escons!!!

Ens veiem a les urnes!
Dret si, però...convé?
Anònim, 08/08/2017 a les 08:54
+8
-2
La Sra. oblida que estem intentant fer una independència contra un estat poderós que és hostil i no té problemes morals en utilitzar mitjans il.legals, ja no dic legals o paralegals. Donar informació abans de quan sigui necessari sols serveix per facilitar la feina a l´estat repressor. Jo faig confiança al govern. Sols espero que facin el que toqui quan arribi el moment. I d´indecissos no n´hi ha; a hores d´ara tothom que tenia que haver decidit ja ho ha fet.
Sempre improvisant
Anònim, 08/08/2017 a les 13:36
+2
-5
A Escocia totes les biblioteques tenien el LLibre Blanc de la campanya del SI, per resoldre dubtes. Aqui no sabem ni com serà el cens. Rebré les papeletes a casa? Podran votar des del estranger? De pena. Ja sabem que els espanyols ens fan la traveta, però si hem de desobeir perquè no fer-ho JA mateix, al menys aniriem a votar amb informació. Jo votaré SI igualment, però i els indecisos que nomes tindran dues setmanes de campanya (si, dues!!) i no un any com a Escocia? Tenim sort que els espanyols ho fan tot encara pitjor....i que ni tan sols faran campanya pel no.
Però dona...
Quin pais!, 08/08/2017 a les 15:24
+6
-1
...que no veu la senyora Vidalhuguet que si no en donen detalls es per evitar donar pistes al govern espanyol? El veritable votant del Si, vota que si sense ni tan sols saber què està votant! Res de tebieses ni dubtes en el tram final del procès!
El emperador está desnudo.
Anònim, 08/08/2017 a les 17:02
+1
-0
Doncs perquè no hi ha res darrera de l'1-.O, perquè es una movilització més, perquè els partits independentistes NO deixaran el Parlament espanyol, perquè la meitat o més dels catalans no son independentistes....

Per exemple, si el 2-O ja serem independents, per què volem un jurista internacional que defensi els condemnats pel 9N ? Com que serian condemnes de un altre estat a Catalunya ja no s'aplicarien, però com saben que no passarà res busquen un advocat inernacional per anar al tribunal d'Estrasburg.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista