Opinió

Rosa Parks, política i dret

«Les lleis s’han de canviar per fer-les millor, no per objectius conjunturals, i no es pot anar als tribunals només quan es vol una interpretació favorable»

| 06/08/2017 a les 22:02h
A propòsit que les normes injustes s’han de substituir per altres que ens acostin a la justícia plena, diferents representants polítics catalans han parlat i fins i tot s’han comparat amb Rosa Luise MacCauley. Coneguda pel nom del seu marit, és a dir, Rosa Parks, era una teixidora de 42 anys que cosia llençols i el dia 1 de desembre de 1955 es va negar a seguir les indicacions del conductor d’un autobús en referència al lloc on havien de seure les persones de raça negra.

Rosa Parks no era la primera: una noia de 15 anys estudiant de secundària, embarassada i de família molt pobre, ho havia fet vuit mesos abans a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama. Es deia Claudette Colvin i va ser detinguda i empresonada. L’organització de defensa dels drets civils va organitzar una recollida de diners a les esglésies on assistien els negres i va fer-se càrrec de la defensa jurídica davant dels tribunals de la jove Claudette.

Quan Rosa Parks va decidir emular la jove adolescent, també fou detinguda, jutjada i condemnada, però els líders de les organitzacions de defensa dels drets civils, encapçalats per Martin Luther King, no només es van fer càrrec de la seva defensa sinó que amb l’antecedent de la lluita contra la condemna de Claudette Colvin, van cridar a la comunitat negra a boicotejar l’ús dels autobusos. Molts havien de caminar hores per anar a les seves penoses feines, però durant tretze mesos bona part de la flota d’autobusos va haver d’estar aturada per manca d’usuaris.

El cas de Rosa Parks, amb els antecedents del cas Colvin, va arribar la Cort Suprema dels Estats Units que va dictaminar que la segregació racial en el sistema d’autobusos era inconstitucional. Era l’any 1956. Rosa Parks, política i dret.

Analitzar aquest fet sense contextualitzar-ho amb la lluita pels drets civils, l’aparició en escena dels joves John i Robert Kennedy i el lideratge de Martin Luther King. L’estreta relació entre mobilització popular i acció política, entre injustícia i defensa jurídica a la cerca del reconeixement de la inconstitucionalitat de les lleis segregacionistes, és una visió reduccionista del cas de Rosa Parks.

És cert que en tota lluita hi ha un primer dia i un primer fet. Però parlem d’uns Estats Units on el jove JFK iniciava la seva cursa a la Casa Blanca i el seu germà en seria el fiscal general després d’una trajectòria de defensa dels drets civils que el va portar a la redacció amb Luther King de les lleis que la història, sempre plena de contradiccions, complots i violència, va voler que signés el president Lyndon Johnson i que prohibien la discriminació racial i atorgaven el dret a vot als nord-americans de pell negra, descendents dels esclaus.

Precisament el president de comportament discutible a l’entorn de l’assassinat de JFK i que va implicar els EUA en la guerra del Vietnam, seria el signant de la feina aconseguida per una lluita caracteritzada per la no-violència i les conquestes davant dels tribunals i en el canvi de les lleis que havien permès tants abusos.

JFK moria assassinat el 22 de novembre de 1963, Martin Luther King era guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1964 i assassinat el mes d’abril de 1968. Robert F. Kennedy, allunyat de Johnson, aturava la resposta violenta a l’assassinat del líder negre i era assassinat dos mesos després.

No es poden resumir tants fets històrics de tanta transcendència en poques línies, però l’acció de Rosa Parks va ser important i els líders polítics van estar a l’alçada, tant els que lluitaven des del carrer com els que van canviar les lleis i la naturalesa mateixa de l’administració americana.

La mobilització no violenta va ser fonamental, però no van renunciar mai al camí d’obtenir el reconeixement dels tribunals, de les institucions internacionals i del Congrés i Senat dels Estats Units pel que fa al principi de lleis canvien lleis.

He necessitat fer aquesta reflexió
perquè el reduccionisme d’explicar només la part bona d’un gest o la part dolenta d’un desenllaç em preocupa si el reduccionisme alimenta el fanatisme en totes les seves presentacions. És abominable que el govern espanyol s’encuirassi darrere les lleis considerant-les inamovibles, quan els tribunals, fins i tot el Tribunal Constitucional, han dit en reiterades ocasions que el nostre constitucionalisme no és militant i, per tant, l’esperit i la lletra de la Constitució ordenen a les cambres de representació política a adaptar les institucions i les lleis a les demandes que la societat vagi formulant.

És preocupant escoltar algunes veus a Catalunya afirmant que s’ha acabat la via política i la via del dret i que només queda el carrer, perquè quan el carrer es mobilitza ho ha de fer en la confiança de demostrar que està en possessió de la justícia i serà reconegut pels tribunals i les institucions internacionals. Si no es persegueix aquest objectiu, és que no hem llegit adequadament els fets de la història.

Les lleis s’han de canviar, per fer-les millor, no per objectius conjunturals i no es pot anar als tribunals només quan es vol una interpretació favorable i cridar al seu rebuig i desobediència quan és desfavorable. A més desobediència, menys reconeixement internacional. Som els catalans els que ens hem d’erigir en defensors de l’esperit que va fer possible un pacte constitucional que ens havia de reconèixer i és l’estat espanyol el que l'ha prostituït i ho hem de fer entendre al món.

Ningú no és Rosa Parks, perquè aquell fet pertany a un instant irrepetible. Tots som Rosa Parks perquè no podem intentar canviar un sistema parlamentari de sufragi universal sense preveure que no són les autoritats polítiques ni els líders de les mobilitzacions qui hauran de fer d’autoritat neutral i establir legitimitat i legalitat.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 06/08/2017 a les 22:30
+34
-8
Voste es pensa que Espanya es com els USA, oi?. Voste es pensa que, almenys, es com els USA als anys 60, oi?. Doncs voste esta molt confosa, perque els principis en que esta basat el sistema politic america no poden estar mes allunyats del que no es mes que una dictadura feixista emblanquinada, com els sepulcres de la Biblia, per encabir els mes tebis i venals dels opositors. I ja sap qui vull dir, oi?. I, si parlem de la societat, els valors i merits dels que triomfen mitjancant el seu esforc, i inteligencia no poden ser mes lluny de la cultura del "compadreo" i del que, fins i tot en angles, es diu "old Spanish customs".
altra vegada
Abc, 07/08/2017 a les 05:40
+33
-7
Evidentment sortim al carrer per forçar els tribunals internacionals ja que l'estat es tanca.
On ês el problema.?
Sis plau no ho compliquis. És molt clar. Per què sempre regateges només els indepes?
complex
Boi Grau, 07/08/2017 a les 09:11
+30
-6
Resposta a "altra vegada": la senyora Tura, més enllà del seu digne esforç per il·lustrar documentalment les seves opinions, no s'ha alliberat encara d'un complex que pateixen tantes persones que es consideren d'esquerres: creure que aspirar un estat propi és anar contra la fraternitat universal i contra la solidaritat. En el fons, posa, i posen, en el mateix sac el nacionalisme i l'imperialisme, sense voler reconèixer que el nacionalisme català no és el mateix nacionalisme francès i el nacionalisme alemany: Estats botxins responsables de tantes morts al s.XIX i XX a Europa, nacionalismes que K. Marx acusava, amb tanta raó.
Per això passa que tanta gent d'esquerres barreja i confon tota mena de nacionalismes, sense voler admetre que hi ha nacionalismes imperialistes i nacionalismes alliberadors. Que requereixen tractament i qualificacions molt diferents. La sra Tura, com tants altres polítics catalans d'esquerres (el sr. Boada, per exemple) no ha volgut entrar en aquestes precisions i el complex de nacionalisme de dretes els atenalla.
Absurdo
Anònim, 07/08/2017 a les 09:26
+8
-31
El choque de trenes ha de ser explosivo. Con todo el ruido mediático del mundo y si ha de caer algún patriota, mejor para los propósitos del independentismo.
No cabe otra solución. Lo único es mantenerse escondido detrás del muro para no ser uno de los que caigan. Que sea otro que ya lo nombraremos mártir.
En verdad, hay pensamientos enfermizos dentro de esas cabezas enfermas...
Pioneres
JRRiudoms, 07/08/2017 a les 09:54
+18
-2
Sense entrar al fons de l'article, dir que abans de Rosa Parks i Claudette Colvin, una altra dona negre va fer una acció semblant l'any 1944. Aquesta persona va ser Irene Morgan, una adventista del setè dia.
Atentament
Sra. Tura...
Anònim, 07/08/2017 a les 13:10
+13
-3
Sra. Tura:
Ja que apela vosté a alguns líders nord-americans, li citaré un altre, aquest de caràcter "fundacional", que potser la inviti a vostè a repensar una mica la seva croada personal contra el referèndum i a favor del règim del 78 pactat pels seus amb el franquisme (y així ens va!):
"Cuando la injusticia se convierte en ley, la rebelión se convierte en deber."
(Thomas Jefferson)
I li citaré també en Desmond Tutu:
"Si eres neutral en situaciones de injusticia, has escogido el lado del opresor."
Faci el favor, Sra. Tura, d'escollir millor les seves opcions i de quin costat es posa...
Esquerres burgeses
Anònim, 07/08/2017 a les 16:45
+13
-2
Vostè viu a Espanya, senyora Tura?

Si ho fa, deu viure molt còmodament, aburgesadament diria. No li interessa que la gent siguin ciutadans, conscients dels seus drets, sinó una massa infantil que ha de confiar en els polítics. I vostè es diu d'esquerres?
L'esquerra conservadora de Tura.
Secundí, 07/08/2017 a les 22:34
+17
-2
El que queda clar és que per a Montserrat Tura el ritme dels canvis a de ser dins del "Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley" i han de ser "despasito". Açò és típic de "l'esquerra" conservadora, la que viu tan bé que només se n'ocupen i es preocupa dels canvis quan aquets són de debò i poden fer trontollar el règim del 78 que ha sustentat el seu castell ideològic en un núvol de cotó. A aquesta esquerra mai no li ha interessat acabar de veritat amb la injusticia i la desigualtat. Més aviat s'ha dedicat a viure de gestionar el patiment i la frustració de la gent. Com els frares medievals, grossos i bons vivants, prometen un paradís que no arribarà mai. I ni això. Per ells cal anar a poc a poc. Molt a poc a poc. La cosa ha d'anar de segles. I mentre arribem ells tractaran de complir amb la seva obligació que és viure bé, molt bé, tant bé que no els importe quan arribem.
Així s'avança
Ramonet, 08/08/2017 a les 08:18
+14
-2
Els Estats Units van néixer de foma "il.legal":una Declaració d'Independència que parlava del dret de les persones però no reconeguda per la Gran Bretanya.I això marca.
A Espanya impera l'esperit d'Alfonso Alonso (Las leyes se cumplen aunque sean injustas) o de la Cospedal (Cataluña no es de los catalanes sino de España) i que vé de molt lluny. Quin refotut canvi de lleis espera la sra. Tura aconseguir dels monàrquics?.I qui li assegura que seria en el sentit que ens convé?
Amb el desenllaç desitjat
Antoni Cuadrench, 08/08/2017 a les 08:19
+13
-2
La realitat no és mai de mel i sucre.
La primera part del seu relat no ofereix cap dubte: tot va ser violent i amb els assassinats que tots coneixem.
No és gens fàcil.
Pel que fa al reconeixement internacional. No serà pas la regla de tres que vostè Sra. M. Tura li convé: "A més desobediència menys reconeixement internacional".
Quan una parella s'ha trencat no la faci passar novament per la vicaria. Fora una gran imprudència sense cap sentit.
Col·laboracionista Tura
Anònim, 08/08/2017 a les 09:24
+9
-0
El reconeixement no guarda cap relació amb el nivell de desobediència, sinó amb la seva força.
L'objectiu ara ja no és transformar les vostres lleis. És poder fer les nostres.
Patètic article
Anònim, 08/08/2017 a les 18:10
+0
-0
Lamentable l'exercici de la Sra. Tura de deslegitimar l'alliberament nacional de Catalunya. Si fem el que fem és perque l'estat espanyol no ens deixa més opció.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Mariano Rajoy, aquest dimecres al Congrés | Europa Press
01/01/1970
Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy | Si Puigdemont atén la petició de la Moncloa, els comicis podrien ser el 17 de desembre | ERC i Romeva descarten aquesta possibilitat, mentre que Forn apunta que caldrà estudiar-la
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 16:15 «Així no»: la duríssima resposta de l'Assemblea al tebi suport del Barça. El club desplegarà una pancarta amb el lema “Diàleg, respecte, esport” arran de les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 16:07 El PSC demana a Comín que expliqui com afecta el procés independentista a la candidatura de Barcelona com a seu de l'AEM. “No ens podem permetre, per culpa de la incertesa política, perdre una oportunitat com aquesta", ha alertat Assumpta Escarp.
 16:07 El Tribunal de Comptes resoldrà dijous la pròrroga demanada per Mas pel 9-N. L’expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants.
 15:54 Òmnium Cultural deixarà buit el seient de la llotja ofert pel FC Barcelona per denunciar "la manca de llibertat" de Jordi Cuixart. Òmnium ha declinat l'oferiment, tot i que ha publicat un tuit on agraeix el gest del club blaugrana.
 15:49 Jordi Sànchez demana el canvi de cel·la després de ser increpat per diversos reclusos de la presó de Soto del Real.  Els presos van cridar “Viva España” mentre el dirigent sobiranista es dirigia al menjador.
 14:31 L'Ajuntament de Barcelona preveu reobrir l'avinguda Diagonal a la tarda un cop retirada la cera de les espelmes que es van encendre aquest dimarts en la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Òmnium lamenta els problemes de mobilitat, el PP demana dimissions i C's es queixa del "descontrol municipal"
 14:22 La Guàrdia Civil demana suport econòmic per telèfon als catalans. L'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC) busca finançament entre la ciutadania catalana.
 14:21 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional demana la identificació dels mossos que van actuar l'1-O. El tribunal sol·licita al cos que detalli l'actuació dels agents col·legi per col·legi.
 14:20 El Síndic denuncia que l'empresonament de Sànchez i Cuixart vulnera drets fonamentals. Rafael Ribó recorda que una sentència del Tribunal Constitucional avala les entitats o partits que defensen idearis independentistes, encara que pretenguin alterar l'ordre constitucional.
 14:14 L'abraçada de l'os de l'Estat a Tusk: premiat a Oviedo en paral·lel a l'amenaça del 155; per Joan Serra Carné. El president del Consell Europeu, al costat de Jean Claude Juncker i Antonio Tajani, recollirà divendres en nom de la Unió Europea el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia. Rajoy coincidirà amb Tusk a la reunió del Consell Europeu abans de la distinció a les institucions comunitàries, i també té programats contactes amb Juncker i Tajani.
 14:07 ERC i Romeva descarten l'"oferta" de Rajoy de convocar eleccions, mentre que Joaquim Forn apunta que caldrà estudiar-la.
 13:34 Ajornat el Congrés de Drets Humans de l'Advocacia Catalana per «la situació política i social» de Catalunya. Els organitzadors justifiquen la decisió perquè, en l'actualitat, els drets fonamentals són motiu de "viva polèmica". S'havia de celebrar a Terrassa entre aquest dijous i divendres.
 13:22 Entitats contràries a la independència convoquen una concentració a les 20.00h a Barcelona sota el lema "Prou Puigdemont! Prou Junqueras!".
 12:48 Joan Josep Omella, que a principis d'octubre va mantenir contactes amb Mariano Rajoy i Oriol Junqueras per explorar una possible mediació entre els governs espanyol i català, s'ha limitat a afirmar: "Sentim la preocupació que sent tota la població i resem".
 12:48 El cost de reprimir l'independentisme: el desplegament de la policia espanyola supera els 34 milions. L'allotjament dels agents en vaixells i hotels suposa la major part de la despesa juntament amb les dietes pel desplaçament fins al 28 d'octubre.
 12:48 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, evita referir-se a la tensió política sobre Catalunya durant la presentació de la memòria de Càritas del 2016. "Avui no toca", ha etzibat quan li han preguntat els periodistes.
 12:29 VÍDEO Gabilondo: "Fi de trajecte". “S'imaginen una comunitat autònoma intervinguda i una república independent alhora?”, es pregunta el periodista.
 12:03 L'oferta de rendició de Moncloa: que Puigdemont convoqui eleccions per frenar el 155. Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy.
 11:43 Hisenda preveu substituir Junqueras per un perfil tècnic si aplica el 155. El Ministeri creu que encara pot incrementar el control sobre els comptes catalans.
 11:42 Iceta nega que Sànchez i Cuixart siguin presos polítics. El primer secretari del PSC creu que la presó preventiva és "desproporcionada" i considera que no van cometre un delicte de sedició.
 11:29 Romeva demana a Europa que s'impliqui en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. El conseller d'Afers Exteriors denuncia a Brussel·les la negativa "irresponsable" del govern espanyol: "Negar la realitat i confrontar-la amb violència no genera solucions".
 11:05 L'avinguda Diagonal continuarà tallada tot el matí a causa de la cera de la concentració pels presos polítics. De moment, es van obrint la majoria de cruïlles.
 11:02 Oriol Junqueras: «El govern espanyol indulta sis persones corruptes i n'empresona dues d'honrades».
 10:44 
 09:49 Els diputats de Podem, PDECat i ERC mostren al Congrés cartells per a l'alliberament dels "presos polítics" en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha reclamat que els baixin. "Aquí no es fa espectacle", afirma.
 09:43 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, eludeix concretar les mesures que implicarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a 24 hores de vèncer el termini perquè Carles Puigdemont contesti el segon requeriment de l'executiu.
 09:39 L'Ajuntament de Barcelona confirma dues denúncies contra la policia espanyola per abusos sexuals l'1-O. L'alcaldessa Ada Colau ja va criticar-ho fa uns dies i el Ministeri d'Interior va dir que la portaria a la Fiscalia per injúries i calúmnies.
 09:31 Santamaría demana igualtat davant la llei i defensa que el govern espanyol no té incidència davant la justícia.
 09:28 "En nom de la nostra llibertat, els dic que defensarem cívicament i pacífica les nostres institucions, model social i democràcia", diu Tardà, tot reclamant "que parin màquines i triomfi el diàleg".
 09:26 Torn per Tardà, que demana a Santamaría si acceptarien la proposta de Puigdemont de les converses amb caràcter bilateral. La vicepresidenta espanyola recorda que al Congrés ja hi ha bilateralitat, on "porta 13 anys com a diputat".
 09:26 Albert Rivera mostra el seu suport al govern espanyol "per la Constitució i la defensa d'Espanya".
 09:23 Sáenz de Santamaría desgrana les accions del 155 si Puigdemont demà no contesta al requeriment. "Del que es tracta és que els catalans i el conjunt dels espanyol puguin confiar en les institucions de Catalunya", explica.
 09:22 Torn per a Albert Rivera, que també toca el tema català. "Demano que el govern recuperi l'autonomia de Catalunya". "Aplicar la Constitució ja no és una opció, és una obligació", afegeix, tot demanant l'aplicació del 155.
 09:20 Rajoy: "Demano a Puigdemont que actuï amb sensatesa. I que respongui si ha declarat o no la independència de Catalunya". 
 09:18 Xuclà exigeix el cessament del ministre d'Exteriors per les declaracions sobre l'educació a Catalunya. "No s'atreveixin a tocar un sistema educatiu que ens ha educat en la llibertat", afegeix.
 09:16 El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, demana a Rajoy sobre els empresonats Sànchez i Cuixart. Rajoy: "El Parlament porta un mes tancat i els catalans no poden demanar a Puigdemont si ha declarat o no la independència".
 09:15 Rajoy contesta Pablo Iglesias i li retreu el suposat finançament de Podem procedent d'Iran i Veneçuela.
 09:12 Pablo Iglesias demana a Rajoy que tornin a la legalitat i a la llei, i "potser canviar de seu perquè no estigui finançada amb diner negre".
 09:10 Torn per Podem, que demana explicacions pel cas Gürtel i les possibles donacions i finançament del PP.
 09:07 El PSOE retreu al president espanyol que només s'hagin aprovat dues lleis des que governa. Rajoy repassa tota la feina feta pel PP.
 09:07 Comença la sessió de control al govern de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats.
 08:58 Íñigo Méndez de Vigo, que també és ministre d'Esports, considera que la lliga espanyola de futbol sense el Barça seria "una lliga descafeïnada". Defensa que "a molts seguidors l'actitud dels dirigents del club no els ha agradat gens" pels seus pronunciaments sobre el procés català.
 08:57 EN DIRECTE Podeu seguir en vídeo el ple del Congrés dels Diputats, que comença a les 9 del matí.

 08:49 Íñigo Méndez de Vigo remarca que a Europa "no hi ha un sol govern que doni suport a la secessió de Catalunya".
 08:40 Íñigo Méndez de Vigo assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "presos polítics no són" i afegeix que "són persones que estan sotmeses a l'imperi de la llei". Segons Méndez de Vigo,el govern espanyol "no té absolutament res a veure" amb l'empresonament dels líders sobiranistes.
 08:39 El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, defensa a RNE que "el que la gent vol és llei i ordre", i demana a Carles Puigdemont que torni a la legalitat.
 08:22 
 07:43 La Diagonal de Barcelona està tallada a causa de la cera que hi ha a terra que dificulta el trànsit, després de la concentració d'ahir de suport a Cuixart i Sànchez. Els manifestants portaven espelmes.
 07:35 PORTADES «El Govern del PP planeja dirigir les conselleries des de Madrid», a la portada de «La Vanguardia». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:27 ENTREVISTA Àngel Colom: «S'han dit moltes coses de la CUP, però està actuant amb una enorme responsabilitat»; per Pep Martí. L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat". "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma.
Entrades anteriors »
01/01/1970
L'expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants
Kiko Tur, aquest dilluns a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El grup de la Marina Alta s'acomiada dels escenaris i del públic català amb el concert del proper divendres a la sala Razzmatazz de Barcelona | "Els feixistes estan envalentits perquè ha vist les actuacions de la Guàrdia Civil", afirma Tur en aquesta entrevista a NacióDigital
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 5 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»