Opinió

El valor de l'art

«Si no som capaços de preservar les expressions artístiques que han servit per explicar la relació dels nostres avantpassats amb el món, quina mena de país serem?»

| 06/08/2017 a les 22:01h
"Un poble que no respecta el seu llegat artístic és un poble bàrbar". Ho deia el poeta T.S. Elliot i crec que defineix força bé els constants i repetits episodis d'espolis, saquejos i robatoris d'art que han marcat la història del nostre país. El que em sorprèn, però, és que aquesta actitud xoca frontalment amb la de voler ser un poble avançat, modern, referent, pioner al món.

Una societat bàrbara es troba en un estadi intermedi entre el salvatgisme i la civilització. I el primer pas per voler ser una societat respectada ara i en un futur és respectar el llegat els teus avantpassats i eixamplar i ennoblir aquest tresor que hem heretat, no dilapidar-lo.

Aquesta reflexió ve a tomb del retorn de les obres d'art a Sixena. Només és un dels molts episodis envoltats de polèmica i d'estira-i-arronsa judicials per unes obres d'art que no són allà on haurien de ser. El primer capítol que va encetar un reguitzell inacabable d'espolis va passar l'estiu del 1919, a Catalunya, a l'església romànica de Santa Maria de Mur. Se'n van arrencar els frescos i es van subhastar a Nova York.

Amb aquella acció es desencadenaven dues reaccions. L'una feia que s'obrís la gana als col·leccionistes d'art d'arreu per desembarcar al Pirineu i arreplegar amb males arts i amb diners tantes peces com poguessin. I l'altra, que s'obrissin els ulls de persones, com Joaquim Folch i Torres o el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, que veien providencial per al país fer una operació de rescat de les obres d'art de les valls del Pirineu per garantir que ningú no se les emportés fora del país. D'això, naixeria la col·lecció d'art romànic més important del món i que es pot veure al MNAC, la que atrau centenars de milers de visitants d'arreu.

El 3 de juny de 1919 en una de les sessions de la Junta de Museus de Barcelona, Oleguer Junyent, assessor artístic de la Junta, va il·lustrar als assistents sobre una realitat jurídica que desconeixien. "El nostre patrimoni és nostre, cert. Però no és menys cert que està desprotegit. Cap llei l'empara d'algú que arribi a qualsevol parròquia i amb diners a les mans, s'emporti marededéus, sancristos, pintures, el que sigui". L'expedició de 1907 de mossèn Gudiol, Mas, Goday i companyia havia inventariat i il·lustrat un patrimoni que l'Institut d'Estudis Catalans va mostrar en uns fascicles admirables, els mateixos que s'havien reproduït en una revista de referència mundial: el Burlington Magazine.

Aquella notícia va fer salivar moltes persones del sector de l'art i d'altres individus que el sobrevolaven. Conscients de la desprotecció d'aquest béns deixats de la mà de Déu -i de l'administració- els va faltar temps i escrúpols -perquè de diners, els en sobraven- per engalipar mossens i alcaldes que totes aquelles andròmines les compraven a preu de saldo per ells fer-ne negoci. Només com a exemple, els frescos de Mur es van adquirir per set mil pessetes i es van vendre per noranta-dos mil dòlars. En una altra sessió de la Junta de Museus, la del novembre d'aquell mateix any 1919, Folch i Torres fa una defensa abrandada de la necessitat de salvar el patrimoni que encara és a les esglésies, capelles, claustres i monestirs dels Pallars arrencant-les i portant-les a les parets del museu nacional.

Obria així el debat d'on han de ser les obres d'art. En el lloc d'origen, allà on han estat creades, pensades i dissenyades? O en un museu preservades de les inclemències meteorològiques i de les urpes dels saquejadors i espoliadors? Un dilema que no hauria existit si tot el patrimoni hagués estat protegit, catalogat, inventariat com calia, és a dir com a "bé nacional d'interès artístic". N'hi hauria hagut prou per després perseguir amb la llei a la mà qui gosés passar-se-la pel folre. El problema, però, és quan les autoritats de l'època no consideren que aquell "art lleig", com es definia el romànic, fos res a protegir, al contrari. I més quan en el cas català constituïa un element que afavoria el nacionalisme.

Fruit d'aquell comportament negligent i ignorant es va afavorir l'espoli que es va anar repetint fins a extrems delirants durant la Guerra Civil, i així fins a arribar als nostres dies. Cal una política cultural compromesa de debò amb el territori que atresora tot el patrimoni, que és la materialització del pensament. La deixadesa i la desídia acaben provocant que qui les custodia se les vulgui treure de sobre a qualsevol preu perquè no tenen cap valor, ni econòmic.

El president Puig i Cadafalch es demanava "preguntar si un poble té arquitectura, equival a demanar si existeix". Si no som capaços de preservar les expressions artístiques que han servit per explicar la relació dels nostres avantpassats amb el món, i només hi veiem el valor econòmic de la compravenda, quina mena de país serem?

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bona reflexió
Quin pais!, 06/08/2017 a les 22:32
+1
-3
Als aragonesos els ha costat molt entendre aquest concepte. I ara que volen recuperar allò que els seus avantpassats els van deixar i els nostres es van endur per salvar-lo, se'ls nega el dret a tenir cura d'allò que és seu.

Les obres de Sixena són de Sixena. Fa vergonya que siguem els catalans, precisament, els qui fem mal fet i neguem a l'Aragó el seu patrimoni.
Sixena
Boi Grau, 07/08/2017 a les 10:02
+4
-0
Sí, que tornin a Sixena el que és de Sixena! (però ara que hi penso: que tornin a Atenes el que és d'Atenes -marbres/British Museum-, que tornin a Pèrgam el que és de Pèrgam -l'altar de Zeus/Pergamon Museum-... i tants d'altres casos escampat arreu.). És una bella utopia: tornar a tothom el que és seu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Martí Gironell
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) Periodista i escriptor. Ha treballat a TV3, Catalunya Ràdio, RAC 105 i Ràdio Olot. Ha escrit novel·les com El pont dels jueus, L’arqueòleg, L’últim abat o Strappo. A Twitter @martigironell i a Instagram @martigironellg.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista