La veu de Nació

Al que no hi serà

«A pocs dies del referèndum que ens tornarà –o no– la llibertat, la mort de patriotes que han lluitat tota la vida per fer-ho possible és un cop i alhora un estímul»

| 06/08/2017 a les 22:03h
Amb poques hores de diferència hem conegut la notícia de la mort de dos patriotes de la diàspora catalana, que des dels seus països d'acollida havien treballat tota la vida pel reconeixement cultural, lingüístic i polític de Catalunya. Ara que falten pocs dies per al referèndum de l'1 d'octubre, la seva pèrdua és un cop dur i alhora un estímul per fer les coses bé i arribar a bon port.

Si fa pocs dies coneixíem la mort a Buenos Aires de Jordi Fontexdelegat de la Generalitat a l'Argentina i expresident del Casal de Catalunya de Buenos Aires, aquest dissabte vam saber d'una altra pèrdua igual de trista: la de Marcel·lí Perelló, català de Mèxic que durant dècades havia fet servir cada tribuna disponible per denunciar el cas català.

Font era fill de Josep Font, un català exiliat a l'Argentina que des de l'Obra Cultural Catalana de Buenos Aires (fundada el 1966) va treballar de forma incansable per la recuperació de la independència de Catalunya, quan aital idea era poc menys que un somni impossible. El seu fill Jordi va continuar la seva tasca, des de l'OCC primer i des del Casal de Catalunya de Buenos Aires després. Va ajudar a la consolidació de diversos centres catalans del continent americà, i va impulsar associacions empresarials i culturals de catalans i els seus descendents. Esperava amb delit l'1 d'octubre per introduir el seu vot a l'urna, com havia fet el 9N i el 27S. 

Marcel·lí Perelló Valls era fill de Marcel·lí Perelló Domingo, un dels líders del fallit Complot de Garraf i més tard director del Diari de Barcelona. Amb la victòria feixista va haver d'emigrar i va ser acollit a Mèxic, com tants i tants catalans que mai més no van tornar a trepitjar Catalunya. Perelló fill va ser protagonista de la revolta estudiantil mexicana de 1968, reprimida de forma sagnant pel govern. Ironies del destí, va haver de repetir la història del seu pare i exiliar-se, primer a França, més tard a Romania i finalment a Catalunya, on encara es recordat com a gran professor a la UAB. Va tornar a Mèxic l'any 1985.

Fa poques setmanes, en la seva columna setmanal al diari Excélsiordesmuntava les comparacions malintencionades entre Veneçuela i Catalunya, quelcom imprescindible si volem una mínima complicitat des de l'Amèrica Llatina. Deia que "impedir la realización del referéndum es un auténtico escándalo desde el punto de vista democrático. Eso de prohibir votar suena de plano paleolítico. Pero desde la óptica social es una enormidad. Únicamente podrían lograrlo mediante el uso de la fuerza. Militar o judicial. O ambas. En cualquiera de los casos con un tufo franquista ineludible." I reblava el comentari amb aquest afegitó: "tampoco resulta comprensible que los españoles rehúyan medirse, con todos los instrumentos del estado a su favor, en un referéndum sobre la independencia de Cataluña. Bastaría que lo ganaran, como en Quebec o Escocia, para que el diferendo quedara resuelto. Pero por lo visto, no lo tienen demasiado claro. Por algo será."

El que resulta trist és que en una altra columna del més de juny d'enguany, que duia per títol "Al que no estará" (manllevat per aquest article que llegiu ara), el periodista catalanomexicà lamentava la pèrdua d'un altre català de la diàspora, el poeta Joaquim Torres, que signava les seves obres amb el pseudònim de Pau Delmón. Perelló es planyia que "Pau Delmón no habrá llegado a ese promisorio y exaltante, inminente, apenas unas semanas antes del 1º de octubre, día crucial en que Cataluña, su entrañable y lejana patria, tal vez recuperará su libertad perdida hace precisamente 300 años. Si los hados son propicios, ese día pensaré una vez más, de manera especial, en ese exiliado, en ese hombre de integridad y temple ejemplares. Augurio de la Praia venidera."

Malauradament, avui hem d'aplicar aquelles paraules al mateix Perelló –i per extensió a Jordi Font– que tampoc no veuran el referèndum de l'1 d'octubre. Fa molta ràbia veure morir gent com ells, que no havien deixat mai de lluitar per veure la seva Catalunya lliure i sobirana, a pocs dies de l'esdeveniment definitiu. És una tristor que alhora esdevé un estímul per fer les coses bé, per fer el referèndum i per guanyar-lo. Per ells, per nosaltres i pels que vindran després de nosaltres.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

HEM DE VOTAR PER ELLS
rapitenc , 06/08/2017 a les 23:12
Interessant
+55
-5
Hem de votar amb un SI gran per totes les persones que no han pogut votar perquè se'n anat abans.
????
Anònim, 07/08/2017 a les 09:21
+11
-43
Mis condolencias, como no, a los que no puedan estar el 1-O en Catalunya o fuera de Catalunya. Pero para nada porque no puedan votar. Tendríamos que referirnos a todos los catalanes en este caso, ya que nadie lo hará.
El respeto a las personas, no se ha de desmerecer solo por ser o no independentista. Muchos catalanes fallecieron antes de esta nueva fecha y muchos lo harán antes de la próxima, o la posterior a esa y no hubieran ido a votar porque creyeron en un país unido.
Per l'anònim que no entén les coses i per això posa tants interrogants
Garriguenc, 07/08/2017 a les 11:41
+20
-2
Vostè el que hauria de fer, si parla en noms de no sé quins catalans, és escriure en català. Catalunya - català, entèn, com Castella - castellà. És lògic, no troba?
Honor als patriotes
Anònim, 07/08/2017 a les 12:37
+23
-1
Que des de qualsevol part del mon han combatut per la independència de la Pàtria.
Por algo será
Anònim, 08/08/2017 a les 09:03
+9
-1
Aquest és el principal problema d'espanya, que perd credibilitat: un pais que obliga a la unitat i persegueix urnes es un pais insegur de si mateix, un pais en decadencia. Pel que fa als catalans a M'exic, recomano ''A l'ombra de l'atzavara'' de Pere Calders: imprescindible per conèxen's. Salut!
Mesquineaa
Anònim, 08/08/2017 a les 11:39
+8
-2
Els boinapitecus no es poden quedar sense demostrar la seva mesquinesa. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.

Glòria als patriotes i als lluitadors.
despassito
Anònim, 08/08/2017 a les 19:43
+1
-0
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros antic ja es va desfent,
i mai sabreu si l'estan fent
o, pel contrari, la desfan.

El pressupost, però, s'hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l'excusa de la font,
l'Ajuntament se'ls va rifant,
i que més d'un s'està refent,
i més de quatre revifant.

I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l'aigua aquella no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"