Opinió

L'enigma De Chirico

«Que vigilin que no se’ls presenti la Guàrdia Civil, amb algun requeriment judicial, disposats a acabar amb tot tipus de somni»

| 04/08/2017 a les 22:00h
El reflex que fa una superfície acabada de fregar, que llueix que fins arribaries a creure que és aigua en calma. Tinc aquesta imatge clavada al cap, de quan era petit. Una mena de miratge, una il·lusió òptica que permetia fer un joc bíblic: caminar damunt les aigües.

M’hi ha dut Giorgio de Chirico, que exhibeix el seu món, somni o realitat, aquests mesos d’estiu (oberta fins el 22 d’octubre) al Caixaforum de Barcelona. És la primera mostra antològica de l’artista italià considerat l’altra cara de la moneda de Picasso, i un dels pintors més influents del segle XX. Són 142 peces, entre quadres, escultures, dibuixos i litografies. Els surrealistes, que el consideraven el seu pare conceptual, el van acabar repudiant pel seu canvi d’estil. Però Picasso deia que De Chirico podia fer ben bé el que volgués.

Creador de l’estètica de la metafísica, que va influir en Dalí o en Warhol. inspirat per les lectures de Nietzsche i de Schopenhauer, i el seu contrast amb la realitat que li va tocar viure.

Expliquen que un jove De Chirico amb 22 anys assegut a un banc de la plaça de la Santa Croce de Florència va tenir una mena de visió i va pintar el seu primer quadre metafísic: L’enigme d’un après-midi d’automme (L’enigma d’un vespre de tardor). Què estimaré sinó l’enigma? Deia ell mateix.

Aquest enigma que el fa anar de l’interior a l’exterior sense discontinuïtat, de plantejar el tema del quadre dins del quadre, del sol dins l’estudi, el sol damunt del cavallet del pintor. Les obres exposades al Caixaforum són fetes entre els anys 1913 i 1976, per bé que sovint quan acabava un oli, li posava una data més antiga perquè així el quadre es venia millor. És el cas de l’actor Alberto Sordi que els anys 50 li va demanar que volia una versió primera d’un quadre seu El trovador. De Chirico no va regirar gaire al seu taller. N’hi va pintar un nou de trinca i el va firmar com si l’hagués fet el 1921.

Per cert que de Giorgio a Andrea, germà també pintor i escriptor que firmava com a Alberto Savinio. Té una deliciosa Nova enciclopèdia, on es preguntava que si l’ànima és necessària pel cos, “que diríem del cos, no necessita també l’ànima? Perquè passa que entre els homes dotats d’una certa malícia, no es pot dir “ànima pura” o “esperit pur” , sense sentir al mateix temps la necessitat de “corregir” aquestes expressions amb un somriure?”

De Chirico, Giorgio, és l’autor d’aquells maniquins que el van fer famós, enigmàtics, capbussats en el subconscient. Incessant buscador, dominador de la tècnica i en un cert moment promotor del retorn al classicisme. Maniquins de cap oval, cos trapezodidal, tan plagiats i copiats. Caps de cavall, el seu animal preferit, la plaça Itàlia de Roma, banys misteriosos, els gladiadors, armadures i els arqueòlegs són grans eixos temàtics de la seva obra. Els arqueòlegs, entesos com a col·leccionistes, acumuladors de capes de saber i coneixement.

I aquests banys misteriosos, un tema que va néixer el 1934 amb deu litografies publicades a Mythologie de Jean Cocteau. És el de l’aigua-parquet, on se submergeixen un seguit d’homes nus, mentre que d’altres vestits estan drets o asseguts al voltant d’aquestes piscines. La idea li va venir d’haver vist el reflex d’un home que caminava damunt d’un terra molt encerat.

I la mirada cap a la Grècia clàssica, on de fet va néixer (a Volos) i on va començar a pintar i on es va abeurar a tot el seu material, d’Orestes a Èdip, Aquil·les, Ulisses o Hèracles. Aquests referents que fa uns dies, el dramaturg canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad ens duia al Grec en un díptic oracular, i fixat en dues tragèdies de Sòfocles. Poesia, teatre, pintura i filosofia  s’entrecreuen buscant el sentit de tot plegat. El sentit a l’enigma que ens mou, aquesta frontera desdibuixada entre interior i exterior, entre somni i realitat.

Que vigilin els De Chirico que no se’ls presenti la Guàrdia Civil, amb algun requeriment judicial, disposats a acabar amb tot tipus de somni.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Exhibició de prejudicis
Anònim, 05/08/2017 a les 10:23
+0
-0
He vist aquesta exposició del Caixaforum. El que més m'ha agradat són les pintures figuratives diguem-ne clàssiques, els seus autoretrats i retrats... La pintura metafísica, en canvi, la puc apreciar com a novetat històrica, per la gosadia i com a idea, però no m'acaba de convèncer. Serà en altres pintors, els surrealistes, on aquesta idea produirà obres que m'agraden.

Si jo fos multimilionari i comprés pintura no com a inversió, sinó per plaer, esmerçaria gustosament una bona picossada en el retrat de la sra. Gartzen, en algun dels quadres de gladiadors..., però no en compraria cap dels de maniquins i triangles ni dels que desplacen del seu lloc i temps objectes.
Com un pop en un cobert
Anònim, 05/08/2017 a les 21:25
+0
-0
Doncs això, referir-te a la Guàrdia Civil tot parlant de Chirico. Ja sé que et poses més calent amb els Grans Reserva de Terra Lliure, però la Guàrdia Civil es dedica diàriament a protegir i salvar vides. També la teva si algun dia els necessites. Però ja se sap que el Procés tot ho aguanta...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista