Opinió

Ni terra ni cançó: pa que més val

«Els menys de dos mesos que falten per al referèndum caldria, doncs, farcir-los d’arguments sòlids i creïbles per a la garantia d’un futur superior de benestar»

| 02/08/2017 a les 22:03h
L’escriptor suecà Joan Fuster (1922-1992) és un dels intel·lectuals més sòlids, enciclopèdics i suggeridors del nostre país, no sols del segle XX, sinó de tota la nostra història com a cultura nacional. Autor d’una setantena llarga de llibres, majoritàriament d’assaig, en va escriure també set de poesia, obra primerenca els títols inicials de la qual ja apareixien a finals dels anys quarantes, a València i a Alacant. Algun dels seus versos han estat musicats, com ara Criatura dolcíssima que fores per Lluís Llach, esplèndid poema amorós que figura entre els més destacats d’aquest gènere a la literatura catalana. Hi ha un altre poema, però, Ara us preguem per Catalunya, oh Déu, que inclou uns versos que, al meu parer, sintetitzen molt bé el camí que ens cal seguir, nacionalment parlant, en aquests moments tan decisius de la nostra història com a poble. Diuen així: “Ara us preguem per Catalunya, oh Déu! / Ni terra, ni cançó: pa que més val” i acaba demanant “Deu-li la vostra mà i la llibertat!”.

Durant molts anys, l’independentisme català era bàsicament un independentisme de terra, reivindicat per sectors minoritaris de la societat, generalment catalans autòctons, que feien una reivindicació de la llibertat nacional des de posicions sovint més romàntiques que polítiques, amb un cert to essencialista al voltant de la llengua, les tradicions, la cultura, la història, la simbologia identitària, etc. De vegades, aquest independentisme adquiria un aire un xic carrincló, amb un format provincià, conservador, a cops amb un punt d’etnicisme i un pessic d’anticosmopolitisme i tot, allunyat de la modernitat estètica i tecnològica i, per això, poc atractiu per a amplies sectors socials.

A partir del 2010, amb el cop d’estat jurídic del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya, va aparèixer amb força un independentisme de cançó, entonant la melodia de la lliure voluntat democràtica del poble català enfront de les envestides furioses del nacionalisme espanyol de dretes i d’esquerres. Aquesta visió de la situació triomfava entre sectors sovint federalistes, progressistes o bé gent il·lustrada i d’ordre, de tota procedència, convençuts de la inviabilitat d’una solució espanyola justa per a Catalunya, un cop constatat el fracàs de l’Estatut, escapçat al Congrés de Diputats en comissió i en ple i, més endavant, decapitat novament pel tribunal constitucional espanyol, un cop el poble català ja l’havia aprovat en referèndum. Molts d’aquests nous independentistes no sols no n’havien estat mai, sinó que n’havien combatut els arguments i mai no els hauria passat pel cap que, un dia, ells també serien partidaris de la independència.

Alhora, però, havia anat fent via un independentisme de pa, més conegut com a independentisme econòmic o de butxaca. La brutalitat de la crisi econòmica ha disparat el nombre de partidaris de la independència nacional no pas per motius nacionalculturals o bé democràtics, sinó, fonamentalment, per raons de benestar material. Ni terra ni cançó, doncs, pa, que més val. És aquesta dimensió de l’independentisme la que, fins ara, resultava més atractiva per a molts catalans amb els orígens familiars, culturals i lingüístics fora del país. Catalans, aquests, per als quals la raó democràtica, la de la voluntat per a decidir amb llibertat, tenia també el seu pes, però per a qui la llengua, la bandera o les seleccions esportives nacionals, posem per cas, mai no li havien acabat de treure gaire el son.

Potser l’error en l’estratègia col·lectiva ha estat no valorar prou com, a l’hora de la veritat, compatriotes concernits per l’independentisme de terra pateixen més pel pa que per la bandera. I ara comencem a veure com catalans de soca-rel, nacionalistes de tota la vida, mostren no sols la seva preocupació pel patrimoni -els que en tenen-, sinó la seva inquietud pel futur, en no tenir clar què passarà, per exemple, amb les seva pensió de jubilació, els anys tributats, la plaça de funcionari, el nivell adquirit, la hipoteca contreta, etc., o bé, a un nivell més general, la viabilitat econòmica d’una Catalunya fora d’Espanya. Els dubtes i les incerteses sotgen no sols molts catalans amb llengües familiars altres que la catalana, sinó també molts catalans de famílies catalanoparlants de tota la vida que no tenen motius polítics ni raons culturals per ser contraris a la independència, però que, en canvi, comencen a expressar, en privat, les seves reticències sobre la conveniència i utilitat d’una Catalunya independent.

Els menys de dos mesos que falten per al referèndum de l’1 d’octubre caldria, doncs, farcir-los d’arguments sòlids i creïbles per a la garantia d’un futur superior de benestar, en una Catalunya independent. Cal no espantar ningú, ni apartar de la causa sobiranista la gent que dubta, perquè si hem de fer la independència només amb els de sempre, els irreductibles, els de pedra picada, els del morro fort, els de tota la vida, no la farem mai, perquè no som prou. És imprescindible de popularitzar l’opinió que, justament, si Catalunya continua dins d’Espanya, no podrem mai arribar a uns nivells de benestar i prosperitat com els que desitgem i necessitem. Tot al contrari, doncs, de la versió oficial dels sectors dependentistes. Pensions, igualtat d’oportunitats, sous dignes, ajudes als joves, bones prestacions socials, atenció a la tercera edat, bones infraestructures del transport (aeroports, xarxa de trens i carreteres, ports, metro i bus), suport als emprenedors, a l’empresa petita i mitjana, empenta a la innovació, industrialització i exportació, seran molt més fàcils si som els catalans qui manem a casa nostra, que no pas si ens continuen manant des de Madrid. La dinàmica catalana de prosperitat i iniciativa influiria en l’evolució catàrtica que faria Espanya i seria també una garantia d’estabilitat i rigor davant la Unió Europea, en una àrea tan geoestratègica com aquella en què ens trobem. Ara més que mai, doncs, ni terra ni cançó, només, sinó sobretot pa, que més val.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Joan Fuster
Anònim, 02/08/2017 a les 22:28
+10
-29
Joan Fuster gran cosmopolita

Posibilidades independencia 0.00

No hay mayoría social clara
No interesa a nadie dentro
No interesa a nadie fuera
Va contra los tiempos

Volverlo a intentar en 30 anos
Quizás hay más suerte
Questio de pa!
Jan Original, 02/08/2017 a les 22:46
+15
-25
Efectivament Sr. Carod Rovira. A Catalunya el 73% dels catalans tenen problemes per arribar a final de mes -després d'haber manat vostes- i segur que cap d'aquest 73% està, entra setmana, menjant llagosta per els bons restaurants del entorn del Palau de la Ciutadella :)) Es el que hi ha, quant les "revolucions" les promouen els rics resulta que el poble -que no es imbecil- no se les creu :))

No passa res, en una altra ocasió -dintre 20 o 30 anys- serà. Però tingui clar que els catalans, als que sens ha enganyat i mortificat durant 5 anys ho tindrèm en conta.
Trools
El que té de bo la immersió és que els trolls escriuen en català, 03/08/2017 a les 09:16
+19
-7
Ha ha ha. Els trolls van canviant el seus noms però copien els arguments.
Visca Catalunya lliure
Com sempre
Anònim, 03/08/2017 a les 11:32
+21
-5
Per aquests dos primers comentaris.
En la mateixa línia de sempre, ni un sol argument per quedar-se a espanya simplement posen xifres i comentaris de tipus personal sense aportar res a un debat que seria saludable que sé impliquessin, si mes no, per poder demostrar que el fet de quedar-se amb aquest estat és millor que marxar. Passa el mateix que amb els polítics i gent contraria a la independència i que tenen els mitjans de comunicació el seu abast, només diuen que és il·legal el referèndum però ni un sol argument per quedar-se, que no sigui la suposada il·legalitat, i ni un sol argument per desmentir tot el que s'ha anat destapant a ulls de tothom com la manca d'inversions, l'incompliment de les inversions a casa nostra previstes en els pressupostos, la minúscula quantitat de beques pels estudiants catalans, etc.,
Nacionalismo?, qual?
Ramón González, 03/08/2017 a les 14:01
+18
-2
Nacionalismo centralista? Ese es el de Le Penn, el del PP , el de Ciutadans, el del PSOE, i el de los que viven del subsidio. Es el nacionalismo que impide una verdadera unidad de España. La unidad del sopapo es propia de naciones en declive. Llevan el error en su propia estructura.
P.S. Jo nomes accentuo quan l'accent aclareix la situacio. Salut.
Via Fora
Anònim, 03/08/2017 a les 17:50
+7
-2
Carod el teu argument es només una manera de veure el problema del País. En discrepo, ja que se a l'alçada que estem, si algú encara no s'ha adonat que es la dependencia, l'espoli i la sumisió els principals problemes i cal donar-li més arguments es que viu a la lluna o te altres interesos inconfesables
Referèndum i a veure el resultat
Anònim, 03/08/2017 a les 18:08
+7
-3
Què cansat els arguments unionistes,és a dir por i ridiculitzar. Referèndum i a contar vots
La canço de després de la retallada de l'Estatut-2010
Anònim, 04/08/2017 a les 04:17
+2
-3
No l'he sabut reconeixer.
En canvi a l'independentisme de butxaca si que és el que va movilitzar CiU.
Però, el cert és que amb cançonetes i butxaquetes que s'inflen o desinflen no anirem enlloc.
Pobre independentisme de ferma terra!!!!
Al sr. censor
Anònim, 04/08/2017 a les 10:00
+4
-4
Un artículo perfecto.
Un señor encantador.
Un diario magnífico.
Una reflexión brillante.
Y muuuuuuchas flores mas.
Cap als pijos
Boy Garantín, 04/08/2017 a les 16:40
+0
-0
Puc estar d'acord que la qüestió cojuntural de la crisi econòmica ha fet crèixer l'independentisme i que, per suposat, el menysteniment de la sentència del TC contra l'Estatut ha generat la desafecció que deia Montilla entre els que, com jo mateix, no ho érem de pedra picada.
Però hi ha un rerefons estructural que canvia de dalt a baix les relacions entre Barcelona i Madrid, en especial entre les seves elits. El pacte de l'oligarquia terratinent castellana amb la burgesia catalana s'ha fos. Aquell pel qual no hi hagué revolució burgesa a Espanya que alterés els drets feudals sobre la terra mentre l'arancel donés privilegi a les manufactures catalanes en el mercat espanyol, se n'ha anat en orris un cop immersos al marc de la unió europea i sota els efectes de la globalització.
El proteccionisme del mercat intern justificava submissió al Estat dels nostres pijos pels beneficis que els reportava. Però avui, per què els serveix aquest Estat en la seva clàssica i extractiva versió? De res, ans al contrari.
Hi ha més recorregut entre les classes benestants barcelonines que enlloc altre per aumentar aquest independentisme econòmic del què parles. Si se'ls explica bé ho entendran, que tontets no són, per acabar desfent-se del seu espanyolisme impostat de "Bonanova nasal".
La dignitat i la voluntat de ser i caminar, per damunt i davant d'un plat de llenties (sucades amb pa)
Josep Manel, 04/08/2017 a les 17:43
+1
-0
Allò que els independentistes “ras i curt”, aquells que considerem primari i prioritari aconseguir la sobirania del poble català per poder-la exercir democràticament sense censures i obstruccions de la “corte imperial”, no vàrem valorar prou és que TOTES les organitzacions polítiques declaradament independentistes el 27S (amb la CUP la primera i en lloc molt destacat!) posarien per davant els seus interessos de partit o sectorials. El discurs d'avui del Sr. Carod-Rovira no deixa de ser-ne un exemple més de “perspectiva i política de defensa de partit” ja que, com molt clarament ha expressat [Via Fora Anònim, 03/08/2017 a les 17:50]: “a l'alçada que estem, si algú encara no s'ha adonat que es la dependència, l'espoli i la submissió els principals problemes i cal donar-li més arguments es que viu a la lluna o te altres interessos inconfessables”. Massa partidisme divisiu i classificador quan es tracta de guanyar, per fi i de manera plebiscitària, la plena sobirania nacional. Llach, Romeva, Germà Bel, ... (els sense-partit de junts pel Sí) han de lluitar contra els lleons externs (els de la “Cuesta de San Jerónimo) i bregar contra els dimonis interns dels partidismes electoralistes. Ajudem-los i no dificultem la seva magnífica tasca amb “anàlisi de part”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
Merkel i Rajoy, en una imatge d'arxiu | La Moncloa
Pep Martí
01/01/1970
L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure | Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 17:14 Almenys sis ajuntaments del Baix Montseny ja han convocat un ple de rebuig al 155. Exigeixen a l'Estat que aturi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, per tant, la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Per Jordi Purtí. 
 17:14 Els Bastoners de Sabadell deixen de vendre loteria de Nadal i es passen a la Grossa. La colla ha pres la decisió en un moment de tensió política.
 16:36 Espanya, Alemanya i el 155: les comparacions odioses; un reportatge de Pep Martí. L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure. Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany.
 16:18 VÍDEOS Un arxiu de vídeos recull la brutalitat policial de l’1-O. El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses". 
 15:51 Ballesteros a Puigdemont: «Per iniciar el camí de l'acord, a aquest alcalde el tindrà al seu costat». L'alcalde de Tarragona ha emès un comunicat dient que la pilota està a la teulada del president de la Generalitat per evitar que s'apliqui el 155. 
 15:12 Societat Civil Catalana es manifestarà diumenge pel «diàleg» però avala aplicar el 155. La mobilització es farà al passeig de Gràcia després que divendres el Senat hagi votat la suspensió de l'autonomia.
 15:11 L'alcalde de Blanes mostra el «rebuig total» al 155 i es planteja deixar el PSC. Els partits independentistes pengen una pancarta al balcó de l'ajuntament demanant la "llibertat dels presos polítics" amb el vistiplau de Lupiáñez.
 15:04 El Senat només ofereix dues opcions a Puigdemont per comparèixer: dijous a les 17.00 o divendres. Les dues alternatives xoquen amb la possibilitat de celebrar un ple dijous al Parlament.
 14:58 Raül Romeva afirma que els funcionaris obeiran al Govern i el Parlament i no a l'Estat. El conseller també assegura a la BBC que els membres de l'executiu no acataran el seu cessament i defensa que van ser escollits arran d'unes eleccions netes.
 14:56 Els periodistes de TVE responen amb duresa a la intervenció de TV3. El Consell d'Informatius considera que el govern espanyol vol aplicar unes mesures a la cadena catalana que encara no es compleixen a l'estatal.
 14:38 Ximo Puig assegura que les diferències entre socis sobre el 155 no afecta el pacte de govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana confia que finalment no sigui necessària l'aplicació de l'article.
 14:24 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa que si hi ha eleccions han de ser acordades entre els dos governs perquè no siguin un "front de batalla". Des de París també assegura que alcaldes europeus i d'arreu del món li transmeten el rebuig a la unilateralitat però també a la "resposta autoritària" de l'Estat.
 14:16 ANC i Òmnium de Granollers demanen un ple urgent per l'amenaça del 155. Les dues entitats volen que l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral (PSC), el convoqui per instar el govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155.
 14:10 VÍDEO El rei va trucar a Volkswagen per demanar que marxés de Catalunya», diu 
Martí Anglada, delegat del Govern a França, en una entrevista a CNews.
 14:07 Miquel Iceta evita aclarir si Montilla votarà a favor del 155; informa Isaac Meler. Responsabilitza Puigdemont de la suspensió de l'autogovern si no convoca eleccions o va al Senat a demanar diàleg. Afirma que el seu partit "no es trencarà" malgrat les tensions internes per la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
 13:55 Universitats per la República convoca vaga aquest dijous contra l'aplicació de l'article 155. La plataforma també reclama la llibertat per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:54 El PDECat s'obre a trencar els pactes locals amb el PSC si fan costat al 155. La coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, exigeix als senadors socialistes catalans que votin en contra de la intervenció de l'autonomia.
 13:37 Iceta assegura que  el PSC "no es trencarà" però no aclareix si Montilla votarà a favor de l'aplicació del 155. El primer secretari socialista assegura que Puigdemont ha de convocar eleccions a Catalunya o anar al Senat per evitar la suspensió de l'autogovern.
 13:33 El PSC de Sant Hipòlit de Voltregà pot perdre l'alcaldia per una moció de censura arran del procés català. Aquesta tarda Som Voltregà i el PDECat podrien signar el document contra l'alcalde Xavier Vilamala. Informa Carles Fiter.
 13:25 ÚLTIMA HORA La Comissió Europea avala l'aplicació del 155 a Catalunya. El portaveu de la CE ha indicat que la mesura es troba “dins” de la Constitució espanyola.
 13:24 ERC avisa que qui es mantingui equidistant «s'estarà posant al costat dels repressors»; informa Roger Tugas. Sergi Sabrià alerta que és "molt difícil mantenir acords amb els que promouen el 155", en relació als acords locals amb el PSC, i aposta per proclamar la República "com la millor resposta" a l'aplicació d'aquest article.
 13:24 Ciutadans acusa Forcadell de posar el Parlament «al servei dels colpistes». Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari dels liberals, sosté que és la presidenta de la cambra i no la Guàrdia Civil ni l'Estat qui ha "emmordassat" la institució.
 13:09 «Y tú qué mirás, mamón?»: els dos joves detinguts per la policia espanyola denuncien agressions. La noia apunta que només van dir "Fora, no us volem aquí" i neguen haver colpejat els agents.
 13:08 Així serà el ple de dijous per donar resposta a l'aplicació del 155; per Oriol March i Sara González. La cambra catalana farà un "ple específic" en el qual cada grup podrà presentar tres propostes de resolució. La gran incògnita és si es portarà o no a votació l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència.
 12:52 VÍDEO Els dubtes de Gabilondo sobre el 155. El periodista es fa moltes preguntes al voltant de l'aplicació del polèmic article a Catalunya.
 12:47 Puigdemont valora anar al Senat per defensar la Generalitat davant del 155; informa Oriol March. El president de la Generalitat encara no ha pres una decisió ferma. Si va a la cambra alta, ho farà pensant més en Europa que no pas en l'Estat, que ja ha decidit intervenir l'autonomia.
 12:42 La comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament de Barcelona aprova una proposició del Grup Demòcrata –el PDECat- que insta el govern municipal a realitzar un acte al Saló de Cent i presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, per reconèixer associacions de mares i pares d'alumnes, docents, veïns i col·lectius que es van implicar en la realització d'activitats per tal de mantenir oberts els centres educatius l'1-O. La iniciativa ha obtingut el suport d'ERC, mentre que BComú i el PSC s'hi han abstingut. C's i PP hi han votat en contra.
 12:41 Agents de la Guàrdia Civil del ferri del port de Tarragona marxen... només durant uns dies.
 12:39 ​Josep Fèlix Ballesteros admet «discrepàncies» al PSC pel 155 i reclama una postura «única».
 12:39 El PDECat suspèn l'assemblea per decidir si trenca amb el PSC a Terrassa. Els demòcrates esgrimeixen "motius d'agenda", a causa d'una reunió de partit urgent a Barcelona.
 12:33 El ple de dijous servirà per valorar la resposta del 155. Serà un ple específic en què els grups proposats, Junts pel Sí i la CUP, argumentaran durant 30 minuts per què l'han demanat. Després intervindrà el president de la Generalitat sense límit de temps. El ple se suspendrà durant temps breu i a continuació intervindran els grups. El president respondrà i hi haurà torn de rèplica. Després es presentaran les propostes de resolució -màxim tres per grup- i es votaran.
 12:22 Soraya Sáenz de Santamaría admet que un comandament únic podria controlar l'aplicació del 155. La vicepresidenta espanyola insta Carles Puigdemont a anar al Senat a fer al·legacions i confirma l'absència de diàleg amb la Generalitat des de dissabte, però sí amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
 12:16 CCOO no cridarà a la «desobediència laboral» dels funcionaris per torpedinar el 155. El secretari general Javier Pacheco afirma que "les unilateralitats ni d'una banda ni d'altra són la solució" i afirma que només es plantejarà una vaga si el govern espanyol acomiada empleats públics.
 12:09 La xarxa dona suport, amb bon humor, als professionals dels mitjans públics que es podrien veure afectats pel 155.
 
 12:03 Albiol avisa Puigdemont que convocar noves eleccions no frenarà l'article 155. El president del PP a Catalunya insisteix que cal suspendre els programes electorals que defensin la declaració de la independència; informen Sara González i Oriol March.
 11:31 Junts pel Sí acusa l'Estat de practicar «violència institucional» i impulsa mesures penals contra el 155; informa Oriol March. Lluís Corominas, president del grup parlamentari, insisteix que el PP està actuant "com una dictadura". "Si la imposició segueix endavant, el conflicte es farà encara més gran", ha ressaltat.
 11:27 Una reproducció amb «clicks» de Playmobil de les càrregues policials de l'1-O triomfa a la fira d'Alcarràs, informa NacióLleida.
 11:10 La germana de Manuel Valls aigualeix el discurs unionista de l'ex-primer ministre francès. Sorprenent tuit de Giovanna Valls, resident a Barcelona, en contra de l'aplicació del 155.
 11:08 ÚLTIMA HORA Montilla no participarà en la comissió del 155 del Senat. La delegació socialista estarà formada per Ander Gil, Luisa Carcedo, Francisco Menacho, Begoña Nasarre, Óscar López i Tontxu Rodríguez.
 10:59 Junts pel Sí i la CUP opten per celebrar dijous el ple de resposta al 155. La cambra catalana es reuniria el dia abans del ple del Senat per dur a terme el previsible aixecament de la suspensió de la independència.
 10:48 ÚLTIMA HORA Junts pel Sí demana que el ple se celebri el dijous. També demana una comissió d'Afers Exteriors per aquest dimarts.
 10:45 Comença la junta de portaveus que ha de fixar la data del ple destinat a aixecar la suspensió de la independència.
 10:25 Albert Rivera, en declaracions a Antena3: «Les enquestes demostren que hi ha partit i que cal jugar-lo. Em nego a pensar que sempre han de governar els partits separatistes».
 10:13 El Parlament afronta la resposta a la suspensió de l'autogovern; informa Sara González. L'independentisme ultima la convocatòria del ple que ha de servir per declarar la independència. Si cal o no votar l'aixecament de la suspensió de la declaració és un dels principals debats oberts.
 09:51 Anna Simó, membre de la mesa del Parlament, considera «evident» que els grups parlamentaris facin «un pas més» per defensar les llibertats i les institucions catalanes.
 09:51 Anna Simó, en declaracions a TV3, afirma que els ciutadans de Catalunya «estem obligats a defensar allò que hem votat».
 09:19 Xavier Sabaté vol un «referèndum de la militància» del PSC per decidir si es dona suport al 155. L'exconseller de Governació assegura que els estatuts del partit diuen que hi ha decisions d'especial transcendència que s'haurien de posar a consulta interna.
 09:13 La CUP demana proclamar ja la independència contra l'aplicació del 155. Els anticapitalistes insten el Govern a no anar a "remolc" del de Mariano Rajoy davant de "la major agressió contra els dret civils, individuals i col·lectius, del poble català des de la dictadura franquista".
 08:32 VÍDEO Lo Pau de Ponts «respon» a la cançó que clama per l'empresonament de Puigdemont.
 08:02 El principal sindicat de mestres (USTEC-STEs) no reconeixerà els nous interlocutors si l'escola és intervinguda.
Entrades anteriors »
Violència policial | ND
01/01/1970
El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses"
Seu del Banc Sabadell a Barcelona | Adrià Costa
Roger Tugas | 13 comentaris
01/01/1970
L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum | Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González | Adrià Costa
Ferran Casas | 5 comentaris
01/01/1970
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis
Pedro Sánchez i Miquel Iceta a l'executiva del PSC | ACN
Sara González | 18 comentaris
01/01/1970
Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya | El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules