Opinió

Mèrits per a l'Agència Europea del Medicament

«Catalunya ha construït en 37 anys un bon sistema de salut, un sistema d'informació robust i solvent, i un model de recerca sòlid»

| 01/08/2017 a les 22:00h
Durant els darrers mesos s'ha produït un fet que si bé hauria de ser normal, ha resultat extraordinari: l'aliança institucional i del sector salut per aconseguir que Barcelona opti a ser la seu de l'Agència Europea del Medicament, substituint la de Londres, en l'etapa post "Brexit". El govern espanyol, el govern de la Generalitat i el govern de la ciutat de Barcelona, junts, i juntament amb el sector de la salut -xarxes sanitàries, professionals sanitaris, centres de recerca i empreses- per explicar a Europa que estem preparats per tenir aquesta responsabilitat. 
 
Quins són els actius que podem aportar?
 
Catalunya ha construït en 37 anys un bon sistema de salut, un sistema d'informació robust i solvent, i un model de recerca sòlid, i ofereix uns professionals sanitaris altament qualificats que han arrossegat un sector econòmic industrial i de serveis d'alt valor en coneixement i en llocs de treball. Tot en estàndards internacionals. Podem competir amb les ciutats europees que reclamen la seu de l'Agència Europea del Medicament. 

Catalunya disposa dels elements d'un ecosistema de les ciències de la vida i de la salut: xarxa sanitària, universitats, centres de recerca, empreses farmacèutiques (de llarga tradició local i internacionals), biotecnològiques i tecnològiques, consultories i serveis de suport al sector salut. Catalunya és, doncs, una  com Holanda, Bèlgica, Finlàndia o Israel. Els sectors empresarials vinculats a salut varen facturar l'any 2015, 14.360 milions d'euros, un 7% del PIB de Catalunya. El sector farmacèutic representava un 58% i el sector biotecnològic un 20%. La major part d'empreses estan internacionalitzades i el 51% tenen la seu a Barcelona, amb una forta implementació als vallesos i a l'àrea metropolitana.

Barcelona-Catalunya suposa un hub d'atracció de la salut arrossegant un sector empresarial divers i múltiples congressos i convencions. L'any 2006 es va crear BioCat, Fundació entre la Generalitat, l'Ajuntament de BCN i els sectors empresarials biomèdics per l'impuls de la Bioregió de Catalunya i ajudar a crear, a estabilitzar empreses i buscar fons d'inversions per aquestes, la majoria spin-off o pimes.

- Sistema sanitari sòlid amb bons resultats en salut, en comparacions internacionals. Cobertura universal, amb alta equitat, qualitat i eficiència des del sistema sanitari públic i complementat amb un fort sistema sanitari privat. El sistema sanitari català està ben posicionat a nivell mundial amb un molt bon nivell de professionalisme i de gestió, i un  important nombre de projectes de recerca i innovació i assajos clínics en xarxes internacionals de primer nivell. En àrees com el càncer, la SIDA, la malària i malalties transmissibles per vectors, hepatologia, malalties hematològiques, trasplantaments, patologia cardíaca, neurociències, epidemiologia i salut pública, entre altres, Catalunya és al primer nivell de recerca. Així mateix, la innovació tecnològica a l'abast de tota la població genera oportunitats per les empreses del sector.

- Catalunya, a més, pot aportar un conjunt ordenat, estandarditzat de Sistemes d'Informació Sanitària que comparteix Catalunya amb un big data al servei de la construcció de salut. La Història Clínica Electrònica dels catalans i un model d'interoperabilitat i connectivitat que ha permès disposar de moltes dades poblacionals, telemàtiques, d'imatge mèdica, histologia i imatges clíniques. Totes elles configuren una base de dades (amb l'adequada protecció i confidencialitat), que és una de les sèries mundials més ordenades i útils per la recerca en salut. La Fundació TIC Salut i Social, és un instrument per l’evolució avaluativa i la internacionalització.
 
- Sistema de recerca en salut biomèdica amb qualitat internacional. El model de la recerca modern del sistema sanitari s'inicià ja el 1996 a l'Hospital Clínic de Barcelona amb la creació de l'IDIBAPS, l'Institut de Recerca Biomèdic August Pi Sunyer. Es tracta d'un consorci públic integrat per la Generalitat, l'Hospital Clínic Barcelona, la facultat Medicina i el CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques). Un pacte entre la Universitat de Barcelona, l'Hospital Clínic, la Generalitat i el govern espanyol. Aquest model, conjuntament amb la creació dels instituts clínics per grans àrees de les patologies més freqüents i la vocació d'internacionalització, han fet del Clínic el líder espanyol en recerca i competint clarament per a l'excel·lència. Sistema sanitari i universitats junts.

La xarxa sanitària pública, amb llarga tradició de recerca, incorpora entre l'any 2005 i fins a l'actualitat aquest model amb autonomia dels Instituts de Recerca Biomèdics. Avui en dia, el mapa dels 9 Instituts de Recerca Biomèdics el formen: IDIBAPS, IDIBELL (Bellvitge), VHIR (Vall d'Hebron), Parc de Salut Mar, IDIBGI (Trueta, Girona), IRB Lleida, IRB Pere Virgili (Tarragona) i IRB Germans Trias Pujol (Badalona). En tots els casos, la fortalesa és un model de governança compartit entre el sistema sanitari i la universitat.

Els instituts de recerca en sSalut, biomèdics, són un revulsiu per a la qualitat del servei sanitari, de la docència i de la formació continuada, i alhora un motor per a l'equitat i la competitivitat territorial. Això és més visible en els tres Instituts recerca biomèdica de Girona, Tarragona i Lleida. Per aquest motiu, i per tancar el mapa de recerca en salut a Catalunya, caldria concretar un Institut a la Catalunya Central vinculat a la Universitat de Vic-Central de Catalunya, i al Vallès Occidental amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'any 2006, el Departament de Salut elaborà el Pla Director Recerca en Ciències de la Salut implicant-se en molts centres de recerca i captant talent aprofitant el programa ICREA (2001). L'any 2010 es creà el sistema CERCA (format per tots el centres de recerca amb autonomia). Dels actuals 41 centres, més de la meitat estan vinculats a la salut i molt altres hi tenen relació indirecte. Centres com el VHIO (Centre recerca oncologia Vall Hebron creat amb doctor Baselga) o l'IRB (Institut de recerca Biomèdica, amb el doctor Massagué), estan sota el paraigües dels 9 instituts abans esmentats. La recerca en salut rep fons de mecenatge que cal valorar i potenciar. Per exemple, de la mà de la Fundació Josep Carreras, la Fundació Cellex del gran mecenes Pere Mir, recentment traspassat, la Fundació la Caixa, la Marató TV3...
 
En recerca s'han donat les complicitats polítiques pel consens. L'any 2008 tots el sector i grups polítics de representació parlamentària van firmar el Pacte Nacional de Recerca i Innovació 2008-2020. D'altra banda, la crisi econòmica també ha afectat a la recerca i ara s'està renovant el compromís (amb el PERIS, el pla estratègic de recerca i innovació en Salut, per exemple) però s'ha de garantir també el model de governança, d'autonomia de funcionament que han resultat claus pels resultats i han fet que, malgrat la debilitat financera, sigui competitiu.

Conservar l'ambició de bons resultats en salut, docència i recerca en la base i punts excel·lència, requereix mirada i lideratges clars i cooperatius a curt i mig termini, així com finançament plurianual estable. A més el sector salut és un dels sectors més dinàmics del coneixement i aporta valor afegit a sectors productius.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Merits
Jan Original, 01/08/2017 a les 22:56
+1
-24
Si, Sra Geli, tenim molts mèrits, igual que moltes altres regions europees, però això no va sols de mèrits i vosté, com a polític, ho sap molt be.
Això es guanya -o es perd- a un altre nivell, i en aquests moments... a Catalunya tenim un problema!
Tot bè menys per un petit detall..
Quin pais!, 02/08/2017 a les 22:06
+0
-1
...a saber, aquesta mania dels darres governs de dir que volen marxar de la UE per no se sap quins set sous de "independència".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
El mossos a la Rambla després de l'atemptat | Europa Press
Jordi Bes
01/01/1970
L'atemptat perpetrat amb una furgoneta a la Rambla causa 13 morts i 86 ferits | Estat Islàmic reivindica l'atemptat, i els Mossos detenen dues persones però el conductor de la furgoneta continua fugit | Els Mossos vinculen l'explosió de la darrera matinada a Alcanar amb l'acció al centre de la capital catalana
El president del consorci Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
El Banc de Sang fa saber que compta "amb reserves" per atendre les víctimes de l'atropellament massiu "si és necessari" però els principals hospitals estan "oberts als donants"
Imatge de les immediacions de les Rambles de Barcelona després de l'atemptat | ACN
Sergi Santiago
01/01/1970
La ciutadania s'organitza per donar auxili als afectats a les xarxes, on ha sorgit de forma improvisada el hastag #OrgullBarcelona | El gremi hoteler, els taxistes i els treballadors d'Eulen també es solidaritzen
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista
Laia Aguilar, guanyadora del Premi Carlemany al foment de la lectura | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autora publica "Wolfgang (extraordinari)", l'obra guanyadora del darrer Premi Carlemany per al foment de la lectura
Dos camions circulant per la C-25 | Adrià Costa
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
La Generalitat pot pagar fins a 506.895,62 euros a una empresa especialitzada que dissenyi i apliqui l'estratègia per aconseguir els recursos durant el 2017, a l'espera de si el FLA finança part de l'operació