La veu de Nació

Un acte de justícia històric

«Ara resta veure si l’estat espanyol tolera aquest nou acte de sobirania del Parlament o impugna la llei davant del TC al·legant conflicte de competències»

| 29/06/2017 a les 22:04h
La dissonància entre el model polític enquistat a l’estat espanyol i l'anhel emancipador expressat de forma perseverant i majoritària al Parlament ha arribat al seu màxim exponent aquesta setmana. Mentre a Madrid Felip VI condecorava -juntament amb una àmplia representació del Congrés- un dels últims ministres del franquisme, Martín Villa, la cambra catalana tornava a postular-se com el motor del canvi de paradigma que necessita qualsevol societat que lluita per alliberar-se, amb més dificultats de les esperables, de les carregoses cadenes que han sembrat quaranta anys de dictadura. I tot plegat el mateix dia que la cambra baixa espanyola aplaudia un discurs del rei que un cop més elevava la llei per sobre de les necessitats canviants de la societat, tot advertint que traspassar-ne els límits suposa renunciar a la llibertat. Una proclama inexplicable per un cap d’Estat que no hauria d’obviar l’abús que molts règims dictatorials han fet de les normes jurídiques.

L’anul·lació dels 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978, emanada de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que ha aprovat el Parlament, ha convertit la cambra legislativa catalana en la primera que ha proclamat il·legal la justícia franquista. Un pas necessari i just que, de retruc, posa en evidència l’Estat, ancorat en una llei de memòria històrica amb mancances reconegudes per les Nacions Unides, que han instat en reiterades ocasions el govern espanyol a aprovar una legislació homologable a la que impera a les democràcies avançades.

Cal celebrar la unanimitat amb què s’ha aprovat la llei al Parlament, un gest desitjable, però que no ha evitat tapar les contradiccions que l’han precedit, tenint en compte que alguns partits han fet ús del seu vot en sentit contrari al Congrés. És el cas del PP, el PSC i Ciutadans, que el març passat van votar en contra de l’anul·lació de la sentència de mort del president Lluís Companys, un judici que amb la nova llei catalana queda finalment anul·lat entre les prop de 64.000 causes processades sense cap tipus de garantia.

Ara resta veure si l’estat espanyol tolera aquest nou acte de sobirania del Parlament o impugna la llei davant del TC al·legant -com ha fet recentment- conflicte de competències. Una nova disjuntiva que torna a tensar el govern espanyol, que es debat entre la potestat que vol exhibir davant de qualsevol iniciativa del Parlament que ridiculitzi el seu immobilisme i la contradicció que suposaria instar el restabliment del rang de legalitat dels judicis franquistes, tot just ara que s’han celebrat 40 anys de les primeres eleccions democràtiques.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Como era aquello???
Anònim, 30/06/2017 a les 10:29
+2
-4
ESTOS PARTIDOS
NO NOS REPRESENTAN
ESTOS PARTIDOS
NO NOS REPRESENTAN
ESTOS PARTIDOS
NO NOS REPRESENTAN
Ya está, la democracia del pueblo habla es soberana. Estos partidos no piden lo que el pueblo. El pueblo pide gobierno y menos cuento y si no gobiernan, que no cobren.
Si toda la política se basa en el cuento independentista y mientras no se hace nada mas, que dejen de cobrar hasta que lo consigan, ya que todo su empeño está basado en no hacer otra cosa
Històric?
Anònim, 30/06/2017 a les 16:10
+3
-3
També serà històric el dia de que l'esquerra voti una condemna al Parlament de tots els crims comesos entre 1936-39 pels republicans, la CNT-FAI, ERC, POUM, etcera. Oi que això no ho demanes?. No vols reconciliació sinó revenja que no és el mateix.
matar al missatger
Anna Guio, 06/07/2017 a les 17:24
+0
-1
Les periodistes donen la cara.
Els anònims s' amaguen.
Queda clar les opinions q valen?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Irene Ramentol
A Twitter: @ireneramentol.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"