La Veu de Nació

Fer bo el discurs d'Iglesias

«Mostrar poc entusiasme pel referèndum i reduir-lo a una mobilització és legítim, però també implica cert risc polític per als "comuns", perquè al bàndol repressor hi ha el PP»

| 19/06/2017 a les 22:03h
A Barcelona i a Madrid, l'esquerra té moltes veus, i verbalitza discursos ben diferents, plantejaments corals que presenten matisos substancials i, en alguns casos, oceans de distància. No és el mateix el que diu Podem que el que defensava el PSOE abans de Pedro Sánchez, un partit que ara sembla molt més proper a les seves bases que fa uns mesos. Els socialistes també tenen el seu procés particular. Han necessitat quaranta anys d'eleccions democràtiques per certificar que Espanya és plurinacional. Benvingut sigui el reconeixement d'una evidència, encara que aquest pas endavant continuï sent limitat, perquè una nació no pot exercir com a tal si no disposa del dret a decidir el seu futur. És lògic, doncs, que l'independentisme hagi mostrat recels i continuï verbalitzant dubtes quan es tracta d'examinar el compromís de l'esquerra espanyola amb els anhels de sobirania dels catalans. Però també és cert que els representants de l'independentisme no han estat del tot justos amb algunes veus, com la de Pablo Iglesias. Almenys, en els darrers dies.

Iglesias ha comès alguns errors quan li ha tocat llegir la realitat catalana. Va equivocar-se, per exemple, en la campanya del 27-S, una cita incòmoda per al líder de Podem, pel plebiscit sobiranista i perquè els "comuns" el van deixar sol. Però també ha sabut anar més enllà que cap altre dirigent del progressisme espanyol: ningú ha estat tan profund i tan clar com ell a l'hora de reconèixer la complexitat del problema català i l'arquitectura plurinacional de l'Estat. Ho va demostrar en el debat de la moció de censura. L'exercici de pedagogia davant de Mariano Rajoy -preparat a consciència, amb lectures teòriques i discussió inclosa amb el professor José Luis Villacañas- va obtenir una resposta tèbia de l'independentisme, gasiu en els reconeixements. Per tenir complicitat, calen esforços d'un costat i de l'altre.   

Podem mai defensarà la independència i continuarà reclamant un referèndum amb garanties. El sobiranisme li pot continuar recordant a Iglesias que el PP no ofereix cap altre camí que la via unilateral i que de garanties n'hi haurà més si el seu espai hi dona suport, però hauria de raonar si és un bon negoci menystenir la mà estesa de qui opta per la comprensió en lloc de l'insult. El projecte d'Iglesias és tan o més complicat que el de la República catalana. Passa per fer possible una equació complicadíssima: solapar dos processos transformadors que avancen a diferents velocitats, el canvi a Espanya i la recerca de plena autonomia de les nacions que en formen part. Però és un projecte d'Estat, el PP no en té.

En aquest full de ruta, per cert, Iglesias i els "comuns" estan perfectament alineats. Llegeixen l'escenari amb les mateixes coordenades. Per això no és estrany que Xavier Domènech -que aquest dilluns s'ha reunit amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras- exhibeixi desconfiança en relació al referèndum de l'1 d'octubre. Domènech no ha sorprès ningú en les últimes hores, però el seu discurs presenta fragilitats. Mostrar poc entusiasme pel referèndum i reduir-lo a una mobilització és legítim, però també un comportament que implica cert risc polític, perquè al bàndol repressor hi ha el PP i no hi ha una conducta més rebel en democràcia que votar quan t'ho impedeixen.   

Què en pot esperar l'independentisme dels "comuns"? L'espai de Domènech i Colau no concedirà un suport incondicional al full de ruta del Govern, però serà molt difícil que, si es concreta l'exercici de desobediència, els electors de l'esquerra alternativa no s'apropin a les urnes. La qüestió rellevant és si els "comuns" s'implicaran en la crida a la participació i quin paper jugaran les institucions que governen, començant per l'ajuntament de Barcelona. Perquè seria un gran maldecap per als "comuns" que l'1 d'octubre es produís una mobilització imponent i els governs del canvi se n'haguessin inhibit. El discurs sensible d'Iglesias amb Catalunya quedaria erosionat.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 19/06/2017 a les 23:09
+18
-0
Ha, ha, ha. No foti que voste creu que el que fan i diuen Domenech i la seva harka es per una questio ideologica i no alimenticia. Vinga va, home.
LES PREGUNTES I RESPOSTES CLARES!
Anònim, 19/06/2017 a les 23:49
+1
-9
SI= autogovern!!!!
NO = dret a decidir
Todos en contra
Anònim, 20/06/2017 a les 09:33
+2
-15
Podemos ante todo es un partido nacional. NACIONAL. y se rige por sus intereses como todos. COMO TODOS. Pero es tan democrática su decisión como las otras, aunque cueste de entender.
Solo los partidos pueblerinos, aquellos que no miran mas que al terruño de la azada y las patatas, son los que miran solo por sus patatas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Serra Carné
Cap de Política de NacióDigital. A Twitter: @jserracarne.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
01/01/1970
La parella de l'agressor, de 29 anys, ha estat trobada sense vida a l'interior d'un vehicle
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 25 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 11 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 10 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 17 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 36 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum