La veu de Nació

Atutxa i la independència judicial

«Les sentències d'Estrasburg es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota»

| 13/06/2017 a les 22:04h
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver inhabilitat Juan Mari Atutxa. El Tribunal d’Estrasburg donava així la raó a l'expresident i als exmembres de la mesa del parlament basc, Gorka Knorr i Kontxi Bilbao. Concretament, el tribunal va considerar que el procés judicial va vulnerar l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, el qual dicta que “tota persona té dret a que la seva causa sigui escoltada, públicament i dins d’un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial”. Cal recordar que l’any 2013 el Tribunal Constitucional va denegar l’emparament a l’expresident del parlament, avalant així la decisió del Suprem.

Aquesta però no és la primera vegada que observem una cosa semblant. L’any 2011 Espanya va ser condemnada per vuitena vegada per no investigar unes tortures que haurien ocorregut en el marc d’una operació antiterrorista contra ETA. De forma similar, l’any 2004, l’estat va ser també condemnat per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures a quinze independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics del 1992. Les sentències d’aquest tipus es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota.

Aquestes condemnes, i l’acumulació de nombrosos casos, han tingut el seu reflex en l’opinió ciutadana. Segons el Global Competitiveness Report, la independència judicial espanyola se situava l’any 2016 en la posició número 65, per darrere de diversos països de dubtosa qualitat. Així mateix, l’any 2015 el Consell d’Europa va criticar de forma contundent Espanya per no atendre a les recomanacions fetes per tal de millorar la seva independència judicial. Tot plegat fa que la percepció sobre la independència judicial espanyola sigui una de les més baixes d’Europa. En concret, el 58% dels espanyols considera “dolenta” o “molt dolenta” la independència judicial de l’estat, una xifra només superada per Eslovàquia, Croàcia i Bulgària. Segons dades de l’Eurobaròmetre, bona part de la ciutadania espanyola considera que la manca d’independència judicial es deu, bàsicament, a les pressions del govern de torn. A tot plegat hi podríem afegir que l’estat espanyol és un dels que més desobeeix les directives europees, generalment només superat per Itàlia i Grècia.

Vistes aquestes condemnes i reguitzell de casos, és sorprenent que el debat sobre la independència judicial espanyola sigui tan poc visible. A vegades el debat emergeix, com en el cas de la tuitaire condemanda per mofar-se de Carrero Blanco, però rarament es proposen canvis substancials i les idees queden ràpidament tapades. Més enllà de l’argument cultural (l’herència del sistema judicial franquista), hi ha dos obstacles que adormen el debat i impossibiliten la reforma del sistema judicial espanyol.

El primer obstacle és l’enorme influència que el poder polític té sobre el poder judicial, incloent-hi el Tribunal Constitucional. Tot sovint l'elit espanyola governant ha utilitzat la justícia per tirar endavant, directament o indirectament, el seu programa de govern, convertint el poder judicial en un baluard important per l’acció política. Això ha fet que, progressivament, la justícia es tenyís de tocs conservadors. Progressivament, els mecanismes de cooptació i reproducció s’han fet més forts, fent del poder judicial un instrument clarament més conservador que la mitjana espanyola. El problema, a més, és que aquest conservadorisme es retroalimenta amb les noves generacions. Aquesta tendència, la idea que els que es dediquen al món de les lleis són més conservadors, no és pas un fenomen general, com algú podria creure. De fet, en d’altres latituds, els advocats i juristes són molt més d’esquerres que la mitjana.

El segon obstacle es deu al fet que una bona part de les decisions judicials controvertides tenen a veure amb el debat territorial, tal i com el cas català ens mostra gairebé cada setmana. Des de l’any 2012, el govern espanyol ha presentat més de 30 recursos al Tribunal Constitucional contra normes catalanes i, en la majoria dels casos, aquest ha fallat en contra. Catalunya és, de fet, el principal “client” del TC. El principal problema és, però, que bona part del sistema mediàtic i polític considera com a correctes la majoria de les decisions contràries a l’autogovern de les autonomies. La discrepància en el model territorial entre els principals partits espanyols és mínima, la qual cosa fa que el sistema es tanqui i es protegeixi l’estatus quo, donant com a bones decisions judicials que, en d’altres contextos, es posarien com a mínim en qüestió. Bona part de la societat espanyola legitima aquestes decisions, amb el cost associat de retroalimentar la independència i imparcialitat del sistema.

Sovint es demana a l’independentisme que no presenti la independència com una recepta totalment deslligada de les lleis. Però seguint la mateixa lògica, caldria recordar als que ens venen la idea del compliment de la llei les enormes mancances del sistema legal i judicial espanyol i, sobretot, caldria que ens expliquessin si realment el sistema no permet determinats referèndums o fins a quin punt estan disposats a seguir degradant la qualitat democràtica espanyola en pro d’una concepció monolítica i estanca del model territorial.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bon article
LoPep, 14/06/2017 a les 10:48
+8
-0
Gràcies per un article tan complet i entenedor.

No sé qui va dir que la democràcia és el govern de les majories, respectant les minories. Això no ho compleix Espanya, que fa servir la seva majoria demogràfica per promulgar una legalitat injusta envers els catalans.

Fa anys, sota una altra legalitat injusta, es deia que "en España no hay divorcio, existe el 'ahi te quedas'".
Doncs es tracta d'això, com que no ens volen deixar fer una llei justa de divorci, els haurem de fer un 'ahi te quedas'.
Mmm...
Joan Safont, 14/06/2017 a les 16:00
+0
-4
Esperava un article més treballat. Sobretot de part d'un politòleg becat a les Amèriques i tal. Però ja se sap: la manca de rigor és el pa nostre de cada dia a les universitats catalanes. Molta llàstima.
I que cal fer?
Primet, 14/06/2017 a les 16:47
+1
-0
Tot això ja ho sabem. Però que hem de fer? Per quant de temps mes?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
01/01/1970
La parella de l'agressor, de 29 anys, ha estat trobada sense vida a l'interior d'un vehicle
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 21 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 7 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 9 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 17 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana