La veu de Nació

Atutxa i la independència judicial

«Les sentències d'Estrasburg es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota»

| 13/06/2017 a les 22:04h
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver inhabilitat Juan Mari Atutxa. El Tribunal d’Estrasburg donava així la raó a l'expresident i als exmembres de la mesa del parlament basc, Gorka Knorr i Kontxi Bilbao. Concretament, el tribunal va considerar que el procés judicial va vulnerar l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, el qual dicta que “tota persona té dret a que la seva causa sigui escoltada, públicament i dins d’un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial”. Cal recordar que l’any 2013 el Tribunal Constitucional va denegar l’emparament a l’expresident del parlament, avalant així la decisió del Suprem.

Aquesta però no és la primera vegada que observem una cosa semblant. L’any 2011 Espanya va ser condemnada per vuitena vegada per no investigar unes tortures que haurien ocorregut en el marc d’una operació antiterrorista contra ETA. De forma similar, l’any 2004, l’estat va ser també condemnat per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures a quinze independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics del 1992. Les sentències d’aquest tipus es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota.

Aquestes condemnes, i l’acumulació de nombrosos casos, han tingut el seu reflex en l’opinió ciutadana. Segons el Global Competitiveness Report, la independència judicial espanyola se situava l’any 2016 en la posició número 65, per darrere de diversos països de dubtosa qualitat. Així mateix, l’any 2015 el Consell d’Europa va criticar de forma contundent Espanya per no atendre a les recomanacions fetes per tal de millorar la seva independència judicial. Tot plegat fa que la percepció sobre la independència judicial espanyola sigui una de les més baixes d’Europa. En concret, el 58% dels espanyols considera “dolenta” o “molt dolenta” la independència judicial de l’estat, una xifra només superada per Eslovàquia, Croàcia i Bulgària. Segons dades de l’Eurobaròmetre, bona part de la ciutadania espanyola considera que la manca d’independència judicial es deu, bàsicament, a les pressions del govern de torn. A tot plegat hi podríem afegir que l’estat espanyol és un dels que més desobeeix les directives europees, generalment només superat per Itàlia i Grècia.

Vistes aquestes condemnes i reguitzell de casos, és sorprenent que el debat sobre la independència judicial espanyola sigui tan poc visible. A vegades el debat emergeix, com en el cas de la tuitaire condemanda per mofar-se de Carrero Blanco, però rarament es proposen canvis substancials i les idees queden ràpidament tapades. Més enllà de l’argument cultural (l’herència del sistema judicial franquista), hi ha dos obstacles que adormen el debat i impossibiliten la reforma del sistema judicial espanyol.

El primer obstacle és l’enorme influència que el poder polític té sobre el poder judicial, incloent-hi el Tribunal Constitucional. Tot sovint l'elit espanyola governant ha utilitzat la justícia per tirar endavant, directament o indirectament, el seu programa de govern, convertint el poder judicial en un baluard important per l’acció política. Això ha fet que, progressivament, la justícia es tenyís de tocs conservadors. Progressivament, els mecanismes de cooptació i reproducció s’han fet més forts, fent del poder judicial un instrument clarament més conservador que la mitjana espanyola. El problema, a més, és que aquest conservadorisme es retroalimenta amb les noves generacions. Aquesta tendència, la idea que els que es dediquen al món de les lleis són més conservadors, no és pas un fenomen general, com algú podria creure. De fet, en d’altres latituds, els advocats i juristes són molt més d’esquerres que la mitjana.

El segon obstacle es deu al fet que una bona part de les decisions judicials controvertides tenen a veure amb el debat territorial, tal i com el cas català ens mostra gairebé cada setmana. Des de l’any 2012, el govern espanyol ha presentat més de 30 recursos al Tribunal Constitucional contra normes catalanes i, en la majoria dels casos, aquest ha fallat en contra. Catalunya és, de fet, el principal “client” del TC. El principal problema és, però, que bona part del sistema mediàtic i polític considera com a correctes la majoria de les decisions contràries a l’autogovern de les autonomies. La discrepància en el model territorial entre els principals partits espanyols és mínima, la qual cosa fa que el sistema es tanqui i es protegeixi l’estatus quo, donant com a bones decisions judicials que, en d’altres contextos, es posarien com a mínim en qüestió. Bona part de la societat espanyola legitima aquestes decisions, amb el cost associat de retroalimentar la independència i imparcialitat del sistema.

Sovint es demana a l’independentisme que no presenti la independència com una recepta totalment deslligada de les lleis. Però seguint la mateixa lògica, caldria recordar als que ens venen la idea del compliment de la llei les enormes mancances del sistema legal i judicial espanyol i, sobretot, caldria que ens expliquessin si realment el sistema no permet determinats referèndums o fins a quin punt estan disposats a seguir degradant la qualitat democràtica espanyola en pro d’una concepció monolítica i estanca del model territorial.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bon article
LoPep, 14/06/2017 a les 10:48
+8
-0
Gràcies per un article tan complet i entenedor.

No sé qui va dir que la democràcia és el govern de les majories, respectant les minories. Això no ho compleix Espanya, que fa servir la seva majoria demogràfica per promulgar una legalitat injusta envers els catalans.

Fa anys, sota una altra legalitat injusta, es deia que "en España no hay divorcio, existe el 'ahi te quedas'".
Doncs es tracta d'això, com que no ens volen deixar fer una llei justa de divorci, els haurem de fer un 'ahi te quedas'.
Mmm...
Joan Safont, 14/06/2017 a les 16:00
+0
-4
Esperava un article més treballat. Sobretot de part d'un politòleg becat a les Amèriques i tal. Però ja se sap: la manca de rigor és el pa nostre de cada dia a les universitats catalanes. Molta llàstima.
I que cal fer?
Primet, 14/06/2017 a les 16:47
+1
-0
Tot això ja ho sabem. Però que hem de fer? Per quant de temps mes?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
01/01/1970
Estat Islàmic reivindica l'atemptat que ha provocat, per ara, 13 morts i un centenar de ferits | Els Mossos confirmen que hi ha dos detinguts i vinculen l'atac amb l'explosió d'Alcanar
 22:58 Trapero relaciona l'atemptat de Barcelona amb l'explosió ahir d'una casa a la localitat d'Alcanar 
 22:57 Trapero: "No tenim evidència que l'home que conduïa la furgoneta anés armat"
 22:56 El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, compareix per repassar el relat dels fets: La furgoneta ha atropellat un centenar de persones i n'ha matat 13
 22:53 Forn informa també que s'ha convocat el gabinet antiterrorista que integren els diferents cossos policials de l'Estat
 22:52 El conseller d'Interior, Quim Forn, parla ja d'un centenar de ferits en l'atemptat de la Rambla de Barcelona
 22:43 
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller de Salut, Toni Comín, ara mateix a l'Hospital Clínic de Barcelona
 22:18 El SEM informa dels hospitals on han estat traslladats els ferits.
 

 

 22:18 Suspenen la vaga d'ambulàncies de Girona prevista per divendres com a mostra de condol per l'atemptat de Barcelona.
 22:14 Emergències ubica un centre d'atenció als afectats per l'atemptat al carrer Llacuna.
 21:57 A les 23.30 de la nit Rajoy, Santamaría i Zoido es reuneixen a la delegació del govern espanyol a Catalunya amb comandaments del CNP i la Guàrdia Civil.
 21:56 L'Estat assumirà les competències sobre l'atemptat si es confirma que és una acció terrorista.
 21:39 Un dels implicats en l'atemptat de Barcelona podria ser menor d'edat. Es tractaria del germà de Driss Oukabir, apuntat inicialment com a sospitós de l'atac.
 21:35 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, viatja des de Pontevedra fins a Barcelona. Està previst que arribi a la capital catalana a les 22 hores.
 21:25 Estat Islàmic reivindica l'atemptat a Barcelona.
 21:24 Puigdemont: «Hem estat, som i serem gent de pau i d'acollida».
 21:20 El Banc de Sang informa que ja té reserves suficients per atendre els ferits.
 21:19 El Col·legi d'Advocats obrirà un servei d'orientació especial per atendre les víctimes i els seus familiars.
 21:18 
 21:18 Els Mossos deixen sortir la gent reclosa els locals de la Rambla i membres de la Creu Roja els reparteixen aigua.
 21:15 Abatut pels Mossos un dels fugitius de l'atemptat a Barcelona.
 21:13 En aquests moments, Carles Puigdemont, Ada Colau i Oriol Junqueras compareixen al Palau de la Generalitat.
 20:54 Recapitulem:
 
 20:43 El president Carles Puigdemont presideix el gabinet de crisi al Palau de la Generalitat. Hi assisteixen membres del Govern, Ada Colau i Josep Lluís Trapero.
 20:37 Emergències ha facilitat el telèfon +34932142124 per a aquells que necessitin informació sobre l'atemptat a Barcelona.
 20:36 Consternació i prudència entre els polítics catalans i espanyols per l'atemptat.
 20:29 Driss Oukabir, de Ripoll, principal sospitós de l'atemptat de Barcelona.
 

Driss Oukabir

 20:23 El Gremi d'Hotelers i Turisme de Barcelona ofereixen allotjament a tothom que no pugui accedir al seu per estar a la zona acordonada.
 20:15 El conseller d'Interior, Joaquim Forn, confirma 13 morts i una seixantena de ferits.
 20:14 Els treballadors d'Eulen suspenen la vaga a l'aeroport del Prat.
 20:07 Els Mossos d'Esquadra desmenteixen que hi hagi ningú atrinxerat en un bar de Barcelona i confirma que s'ha practicat una detenció a la ciutat.
 20:05 Fonts locals apunten a NacióDigital que un familiar del principal sospitós de l'atac a Barcelona hauria estat detingut a Ripoll. Fonts policials no confirmen aquesta informació.
 20:03 El principal sospitós de l'atac a Barcelona tindria vinculació amb Ripoll. Fonts oficials encara no n'han confirmat la identitat.
 20:00 El SEM ha atès 64 persones i ha activat 40 vehicles d'assistència.
 19:54 Els agents de seguretat han acordonat plaça Reial de Barcelona.
 19:54 El gremi d'hotelers ha ofert allotjament als turistes que tenen els seus hotels a la Rambla. Els taxistes també han ofert la seva ajuda.
 19:47 MAPA de l'atropellament massiu al centre de Barcelona.
 

Foto: Guillem Bellafont/NacióDigital

 

 19:42 Les autoritats demanen deixar espai lliure perquè els vehicles d'emergència puguin desplaçar-se amb facilitat.
 19:38 El govern espanyol cedeix a la Generalitat el dispositiu policial i d'atenció a les víctimes però la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es desplaça a Barcelona.
 19:33 El que sabem i el que no sabem.
 
 19:33 
 19:31 
 19:21 La furgoneta abandonada pels presumptes autors de l'atac de Barcelona a la carretera de Vic a Manlleu.
 19:20 El Banc de Sang fa una crida a donar sang per atendre possibles necessitats d'urgència.
 19:13 La compareixença del conseller Joaquim Forn i el comissari Ferran López:
 
 19:03 Joaquim Forn: "A hores d'ara només podem confirmar un mort i 32 ferits, però es tracta de dades provisionals".
 19:03 En uns minuts el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, compareixerà al departament, des d'on ha seguit els fets amb altres comandaments policials.
 18:58 La segona furgoneta ha estat trobada a Vic.
 18:55 Els Mossos d'Esquadra confirmen que es tracta d'un "atemptat terrorista".
 18:54 Augmenta a 13 el nombre de morts a l'atemptat a la Rambla de Barcelona.
 18:52 El consulat nord-americà a Barcelona demana als seus ciutadans que notifiquin als seus amics i familiars. "Si utilitzes xarxes socials, actualitzeu el vostre estatus".
Entrades anteriors »
El president del consorci Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
El Banc de Sang fa saber que compta "amb reserves" per atendre les víctimes de l'atropellament massiu "si és necessari" però els principals hospitals estan "oberts als donants"
Imatge de les immediacions de les Rambles de Barcelona després de l'atemptat | ACN
Sergi Santiago
01/01/1970
La ciutadania s'organitza per donar auxili als afectats a les xarxes, on ha sorgit de forma improvisada el hastag #OrgullBarcelona | El gremi hoteler, els taxistes i els treballadors d'Eulen també es solidaritzen
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista