Opinió

Vull gent que en sàpiga

«D’advocats, n’hi ha de laboralistes i n’hi ha de matrimonialistes. Però els periodistes es veu que han de saber de tot. L’especialització és una cosa antiga. I llavors se’ns comença a posar cara de tertulià»

| 29/05/2017 a les 22:03h
Suposo que els que vam veure el Sense ficció de l’altre dia hem estat rumiant, poc o molt, sobre quines maneres tenim de fer front a les mentides i intoxicacions mediàtiques en el nostre dia a dia. I n’hi ha una de la que crec que se’n parla poc: la proximitat. Ens hem trencat el cap sobre fact-checking i al país tenim multitud de capçaleres que cada dia fan fact-cheking i des de fa molts anys. Són petites, amb molt pocs recursos, però a qui és molt difícil d’enganyar, perquè coneixen l’entorn, saben qui és qui, quins interessos es mouen, quines sensibilitats hi ha, què es cou al carrer, què va passar fa deu anys sobre aquell mateix assumpte, què es va dir llavors, què es diu ara. Tenen context, vaja. I no només és difícil que les enganyin, sinó que és difícil que aquestes enganyin els lectors, perquè és molt probable que sempre n’hi hagi algun que sàpiga encara més de primera mà allò del que parles.

Si apliquem aquesta lògica en àmbits més amplis, també pot funcionar. Diguem-ne proximitat temàtica. Es parla molt de la versatilitat, de saber fer de tot, de tocar totes les tecles, de la importància d’adaptar-se. M’atreviria a dir que saber molt d’una cosa i molt poc de la resta fins i tot està mal vist. Et tanques, i això, al segle XXI, es veu que no es porta. Als tallers de cotxes, un mecànic ja no ho arregla tot dels cotxes, sinó que es cuida només de la mecànica i un enginyer es cuida de l’electrònica. De perruqueries, n’hi ha de dones, d’homes i de barbes. De botigues, n’hi ha que només venen pasta fresca i n’hi ha que només tenen espècies. D’advocats, n’hi ha de laboralistes i n’hi ha de matrimonialistes. Però els periodistes es veu que han de saber de tot. L’especialització és una cosa antiga. I llavors se’ns comença a posar cara de tertulià. Jo no sé si em refiaria gaire d’un peixater versàtil, per exemple.

De qui em refio, en periodisme? De qui sé que hi entén, que sap de què parla i no té el cul llogat; de qui porta temps tractant amb els protagonistes d’un lloc, digues-li barri, ciutat, comarca, parlament, club de futbol o món cultural, encara que “només” sàpiguen escriure o parlar. De qui no em refio? De qui sap editar una mica àudios, vídeos i fotos però que cada dia copia i enganxa notes de premsa. No hi ha res pitjor que el copiar+enganxar, un virus devastador que tinc la sensació que anem deixant passar amb molta tolerància. Cada dia corren rius de notes de premsa i al cap de pocs segons apareixen a la xarxa titulars i textos igualets a capçaleres diferents, reproduïts intactes, íntegres, immaculats. Del gabinet directes al lector, com si no hi hagués cap periodista en tot el procés; com si al taller no hi hagués mecànics, com si a la barberia no hi hagués barber, com si a la botiga no hi hagués personal, però això sí: la mateixa propaganda a tot arreu.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Jo també
Anònima, 30/05/2017 a les 05:02
+9
-0
En el pais anglo-saxó on visc si copies el treball d'un altre, o fas plagi, sense donar credit a l'autor/ra et pot costar la carrera, el prestigi, el nom, expulsar-te de l'escola si ets estudiant, i enfrontar una multa si et condemnan en una cort civil.

No esta considerat una ofensa criminal pero es una ofensa civil molt, molt gran.
Normalment es demana permis i es dona credit a (fotografies, literatura, discursos, música, art, teoríes, películes...)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Miquel Andreu
Miquel Andreu (Les Borges Blanques, 1980). Fa de periodista, però també podria viure fent una altra cosa. De moment, escriu cada dia a SomGarrigues i, a vegades, a l'Ara i Descobrir. A Twitter és @lotigre.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
01/01/1970
La parella de l'agressor, de 29 anys, ha estat trobada sense vida a l'interior d'un vehicle
Enric Juliana | Adrià Costa
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre