Opinió

El Macron català

«Ens falta per veure i sentir que la figura del nou Macron català sigui presentada com l’home pont entre els 'extrems' del sobiranisme catalanista i l’unionisme espanyolista»

| 18/05/2017 a les 22:00h
Arreu del món, d’un temps ençà, s’estan produint un seguit de canvis, sobtats molts d’ells i llargament esperats d’altres. Els canvis palesen un món on el moviment es percep, a voltes, amb esperança i en d’altres casos amb greu inquietud. L’ésser humà ve caracteritzat per una notable aversió al risc en forma de canvi, per bé que sense caure en el sofisme hi ha canvis que legítimament generen molta por. Així, l’any 2016 va esdevenir per una part de l’opinió pública conservadora –no dic de dretes- un autèntic annus horribilis global amb les victòries de Trump, l’emergència del Brexit que comportà la dimissió del PM Cameron, el no dels colombians a un acord de pau considerat injust i la derrota estrepitosa de Renzi en el seu referèndum constitucional i recentralitzador. A Espanya com la cançó d’en Julio Iglesias la vida seguí més o menys igual amb la soferta victòria del PP, l’abstenció i posterior guerra civil socialista i el conte que mai s’acaba català. Com he dit en repetits articles, la relació Catalunya versus Espanya s’assembla a una immensa bola de neu rodolant, cada cop més grossa i perillosa, i cada cop més caòticament dirigible. El millor, això és el més audaç i coratjós, s’endurà l’aigua, en forma de victòria, cap al seu molí i la inacció conduirà a la derrota sense pal·liatius. La política no admet de covards ni de traïdors.

El Sistema tradicionalment acostuma a inventar-se tantes coses com tingui a l’abast segons l’oportunitat o necessitat del moment. Així modes, ideologies, reinterpretacions o justificacions històriques troben el seu punt i moment per tal d’influir a la societat en qüestió. Tot sovint apareixen personatges com a darrer recurs per evitar que les coses descavalquin i no vagin de mal en pitjor –visió optimista-, vagin igual de malament –visió cínica-realista- o encara vagin pitjor però dins d’un ordre sedant de les coses –visió elitista-pessimista-. Totes elles es basen en la creença antihumanista que l’ésser humà és ximple i inútil de mena i, en conseqüència, ha de ser degudament domat i manat com un ramat. L’ínclit i novell president francès Emmanuel Macron, segons com, podria representar un d’aquests models o, fins i tot, podria encarnar-los tots tres alhora. Macron l’antídot eficaç i instrumental entre dos universos no desitjats pel Sistema: l’ultra Le Pen i l’anticapitalista Mélénchon. Tot i que ben mirat per a certs sectors a l’abric de Macron, el rival a batre era el catòlic i conservador François Fillon. Aquest darrer víctima absurda i exemple de lideratge negat i insignificant.

Emmanuel Macron és el segon president francès d’aquesta V República que prové de la Banca Rothschild després de George Pompidou. Pompidou tenia a diferència de l’ara president una notable experiència primer a la banca i després en el món de la política a l’empara del General de Gaulle. A més, essent com era un gran erudit comptava amb una vasta i portentosa cultura general en especial en els camps de la història i la literatura. Macron té entre els seus atributs, la joventut que sempre ajuda, vida al marge de la política, talent i estudis, en això s’aproxima a Pompidou, i una esposa que en raó de l’edat pot fer més de mare que de parella. Macron, l’home deu i perfecte que també genera molts dubtes i interrogants bàsicament sintetitzats amb dues qüestions: qui l’envia a l’arena pública i a canvi de què? Afegim un detall gens menor, aquest senyor té ideologia o del que es tracta es de fer malabarismes a dreta i esquerra per fer que les coses no canviïn i els diners no canviïn de mans?

A Catalunya tenim una estranya i acomodatícia tendència a aproximar-nos mimèticament a tots aquells que percebem com a cavalls guanyadors. Fa quatre dies les esquerres es meravellaven amb la figura nounada de Tsipras i, passat no gaire temps ja sembla que ningú el recorda. Ara, i des del centre, ens enamorem de Macron, com alguns feren amb Blair, de qui coneixem quatre coses mal comptades i, per postres, no ha ni començat a governar. Alguns polítics s’apressen a comparar-s’hi, potser per manca de projecte i d’idees, necessitat d’un reflex, una cara nova i atractiva, o ben mirat potser perquè la banalitat continua fent fortuna i estralls en el nostre país. Només ens falta per veure i sentir que la figura del nou Macron català sigui presentada com l’home pont entre els “extrems” del sobiranisme catalanista i l’unionisme espanyolista. L’home pragmàtic, visionari li diran, l’estadista bastidor de grans acords els mateixos l’anomenaran; de nou emmirallar-nos amb la figura perdedora dels Cambó, Roca o d'altres noms que la història suspendrà. Aquest nou líder, home d’assentiments, renúncies i genuflexions, tindrà com Macron el vist-i-plau del Sistema, els diners de la banca i la premsa de sempre farà degudament i mesella el seu paper. És cert, tot això són suspicàcies i conjectures, per bé que quelcom s’ensuma en un ambient d’aires i perfums post-procés. Resta per veure si França l’encerta amb Macron, cal com sigui desitjar-los sort, el que és clar és que un determinat Macron català és un dejá vu per nosaltres i un retorn dissimulat a les pràctiques més perverses i opaques que ens ha mostrat l’autonomisme del dit oasi català. Cal que la gent hi comenci a pensar, cas que el procés s’estavelli i el Sistema “es vegi obligat” a actuar.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Macron
Anònim, 18/05/2017 a les 22:33
+5
-1
En macron catala es en santi vila?
Talvez alegria de dos dias.....
Anònim, 19/05/2017 a les 10:00
+2
-0
No está demás recordar que en la agenda electoral de Macron hay por escrito recortes en jubilaciónes y recortes laborales, que en campaña electoral se pasaron un poco de puntillas ante la urgéncia anti-Le pen pero que son importantes si quiere cumplir el resto de su programa que implica gasto público adicional y reducción de impuestos, sin disparar el déficit que ya tienen. O se las apaña muy bien para lograrlo, o será un Sarkozy II. A ver a final de su mandato que tanta popularidad le queda, Bueno, ya saldrá otro cromo para ese momento.....
CAt no té liders, per aixo se n'ayora dels foranis
Anònim, 19/05/2017 a les 15:15
+4
-0
Kennedy, Obama o ara Macron. Manca personalitats politiques fortes o nomes exitoses (Macron). I quan els tenim (Artur Mas) els defenestrem. Sembla un fenomen peninsular, l'enveja, l'odi camperol al lider, perque els espanyols o els portuguesos no son millors. Varem tenir un Macià, per d'això ja fa masses anys...i no ha creat escola.
Sense un bon cap, la nació va a les palpentes.
Anònim, 11/08/2017 a les 16:36
+0
-0
El principi d'autoritat personal i no "compartida" ni "col·legiada" és la base de l'èxit d'una nació. No hi ha democràcia sense un bon regiment personal, carismàtic, honrat i lúcid.

Visca l'autoritat democràtica; mori l'anarquia!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Gafarot
Llicenciat en Humanitats per la Universitat de Navarra, ha completat un Màster d'Estudis Europeus a la London School of Economics i de Política d'Amèrica Llatina a la Universitat de Liverpool. És especialista en relacions internacionals, política europea, política de seguretat i nacionalismes.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Escorcoll i detenció divendres al matí al centre de Ripoll | Xevi Pujol
Xevi Pujol
01/01/1970
Els habitants de la vila es van convertir en públic involuntari d'un desplegament brutal i inèdit de forces de seguretat i mitjans que va trastocar molt la rutina
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"