Opinió

Inhabilitacions, querelles i masses

«Ara van contra la titular de Governació. Com aniran contra tots aquells polítics i funcionaris que facin qualsevol pas perquè se celebri un referèndum. És una estratègia que es basa en dos conceptes: atemorir i desgastar»

| 16/05/2017 a les 22:02h
Hi ha un factor molt important de la batalla entre l’independentisme i els poders de l’Estat que s’escapa de les previsions de tots els actors implicats: l’efecte de les querelles i les inhabilitacions (i altres mesures punitives) sobre l’estat d’ànim i la voluntat de les bases del moviment sobiranista, la qual cosa inclou les militàncies del PDECat, ERC i la CUP a més de moltíssima gent sense cap adscripció partidista, que se sent vinculada a entitats com l’ANC i Òmnium. Què val en presència independentista al carrer, per exemple, la querella contra la consellera Borràs que ha presentat el fiscal general de l’Estat espanyol?

Ara van contra la titular de Governació. Com han anat contra Forcadell i diversos membres de la mesa del Parlament. Com han anat contra Homs, Rigau, Ortega i el president Mas. Com aniran contra tots aquells polítics i funcionaris que facin qualsevol pas perquè se celebri un referèndum. És una estratègia que es basa en dos conceptes: atemorir i desgastar.

Sobre atemorir, s’ha escrit i s’ha parlat molt. Quan tens el monopoli de la força suposadament legítima, intentes fer por, saps que és un mecanisme tan primari com efectiu. Qui voldrà arriscar “la hacienda y la vida”, per dir-ho com Calderón de la Barca i Margallo? Alguns sí, d’altres segurament que no. Sobre el que significa desgastar, hi hem reflexionat menys. Madrid vol desgastar l’independentisme per tal que quedi frenat des de dins, i perdi la capacitat de mobilització massiva. L’equip de la Moncloa que coordina totes les accions contra el procés sap que no s’enfronta a una insurrecció violenta sinó a una protesta pacífica, protagonitzada per sectors mesocràtics, proclius a l’entusiasme però també a la fatiga i a una gran ingenuïtat sobre l’eficàcia de l’adversari. De moment, les sentències dels tribunals contra Mas i altres dirigents pel 9-N han provocat una resposta al carrer perfectament digerible des del punt de vista de l’Estat espanyol. Condemnen un ex-president de la Generalitat però la vida continua amb total normalitat. És un èxit de la seva estratègia, cal admetre-ho.

Si el referèndum finalment no es pot fer, les bases independentistes sortiran al carrer, això és segur. Quants dies ho faran? Amb quin format s’expressarà el col·lapse democràtic? Les masses amb l’estelada a la mà són la darrera foto del procés, segons diuen tots els que remenen les cireres. Seran masses menys alegres que altres vegades, òbviament. L’equip de crisi que coordina el popular Jorge Moragas parteix d’una premissa: sense referèndum i assetjats judicialment, els independentistes es radicalitzaran i es trencaran. És el que esperen des de fa molts mesos. És el que arriba de fonts ben coneixedores dels despatxos de la capital espanyola. En aquest context, Puigdemont i Junqueras haurien de fer tot el possible per desmentir el guió que ja tenen escrit al govern espanyol. També hi tenen molt a dir l’ANC i Òmnium, entitats expertes en treure persones al carrer cada 11 de Setembre, però poc acostumades a fer-ho en un ambient que no serà gaire festiu.

Els poders de l’Estat –formals i informals- volen un independentisme radicalitzat, trencat, desanimat i escapçat. Posaran tota mena de trampes perquè les coses es desenvolupin en aquest sentit. A Barcelona, hi ha qui ho veu i també hi ha qui no sembla adonar-se’n. Pagaria la pena que algunes coses bàsiques –elementals- fossin compartides per tots aquells que diuen saber cap on anem.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Crilat
Meta, 16/05/2017 a les 23:32
+56
-7
La previsió de Madrid era que l'independentisme arribara a l'estiu ja fragmentat i radicalitzat, i tot sembla indicar que arribarà preparat per a les grans mobilitzacions de setembre.
Si confisquen urnes de metacrilat, en posarem de cartró. Si no es poden transmetre de forma telemàtica els resultats, els enviarem físicament. Si clausuren un local, en posarem un altre. Si detenen un organitzador, un altre el substituirà. Referèndum o referèndum.
I en Maurici sap què fer
Anònim, 17/05/2017 a les 00:40
+35
-4
agafarà l'estelada i sortirà al carrer
Espanya se n'està sortint prou bé
Anònim, 17/05/2017 a les 06:38
+27
-3
El cas és que les inhabilitacions i els querellats per voler donar la veu al poble només els està posant el PDECAT (ara s'hi ha afegit Meritxell Borras a una llista que comença a ser prou llarga), i a canvi només reb insults, desconfiança, calúmnies generalitzadores i pressions perquè continuï fent-se el harakiri, un harakiri que no se li ha exigit a cap altre partit. I això ho reb de part dels socis i dels companys de viatge, doncs si només fossin els nacionalistes espanyols es podria entendre. Sí, per aquí Espanya se'n pot sortir bé d'aquesta estratègia per trinxar l'espai sobiranista. De fet, ens emportarem la sorpresa més dolorosa de la nostra història quan comencem a comptar vots del referèndum i ens en adonem que hem perdut el suport de gran part de la gent de centre que havia estat empenyent la via independentista amb entusiasme durant aquells temps en què el procés sí era transversal. I que no hem perdut aquesta gent perquè hagi deixat de ser profundament catalanista i independentista, sinó a còpia d'humiliar els seus líders, d'humiliar les seves idees, a còpia de menyspreus, insults, calúmnies i renúncies. I ens en adonarem, amb esglai, que el sacrifici ha estat en va perquè a canvi d'arraconar i decantar el procés obertament cap a les dèries més esquerranistes i de carregar constantment contra el PDCAT i escapçar els seus líders més movilitzadors, no s'ha aconseguit que els comuns deixin de ser irreductiblement espanyolistes.
NO SEGUIM EL GUIO ESCRIT AL MINISTERIO
Barbat, 17/05/2017 a les 07:55
+17
-2
No sobra ni una coma. Encertadíssima reflexió
L'Estat no enviarà tancs, ja té els tribunals
Anònim, 17/05/2017 a les 08:17
+19
-2
I no enviarà gent a presó, els multaran i inhabilitaran. La pregunta es si poden inhabilitar 72 diputats. No ho sabem, pero no m'estranyaria, perquè fins ara les inhabilitacions els hi han sortit quasi gratis (cap revolta catalana, de moment) Votar i guanyar es molt important, però no implica la independencia, si no l'apliques al dia seguent. El reconeixement arriba després del Dia 1. Crec que Europa ens deixarà sols, encare que surti SI. Haurem de tenir molta tenacitat i coratge per portar el resultat a la practica. Espero que per aquest escenari el Govern tingui preparat un Plan B, i sobre tot un Plan A. Tant de secretisme ha de servir per alguna cosa. Una cosa és clara. Si volem ningú ens aturarà, però voldrem? Repetirem els patètitics dies del 6 d'octubre....?
ens deixarem xulejar per l'oligarquia espanyola (que viu -a cor que vols- del nostre treball) ?
Anònim, 17/05/2017 a les 08:53
+25
-2
No cal ser radical, de forma pacífica i gandiana, es pot tallar l'accés a la fàbrica XX de la multinacional francesa, o la YY de la multinacional alemanya, o la ZZ de la multinacional nordamericana, o l'autopista A7 que comunica Espanya i Europa, etc., etc. I de forma absolutament pacífica es poden fer moltes altres coses amb efecte immediat i acumulatiu, d'enorme pressió a cada hora que passés (p.e. no cal jugar-se-la envaint les pistes de l'aeroport per aturar-lo, hi ha prou amb tallar els accessos amb una protesta).

Tot plegat és posar un senyal a l'agenda: la setmana tal toca "vacances", unes vacances especials i mogudes.
risc/esforç benefici
Kikrkdouglas, 17/05/2017 a les 09:03
+13
-20
La majoria dels independentiestes ho son de somni. S' imaginen un pais nou, sense corrupcio, sense atur amb trens puntuals, amb aeroports amb vols directes arreu del mon i amb molts menys viatgers cap a a Barcelona, que els turistes fan nosa. La majoria dels independentistes viuen relativament be, en realitat a Catalunya es viu relativament be. L' esforç que estan disposats a fer pel seu somni es el de sortir un cop any per deixar el mon bocabadat i ferse uns selfies amb la estelada i despres fer un soparet o unes birres amb els collegues. El risc que estan disposats a correr pel seu somni es zero, perque encara que somiadors no son tontos i la majoria de independentistes saben que en al seu pais nou hi haura corrupcio, hi haura atur i els trens tampoc seran puntuals,i quan s'en van de viatge s'en adonen que l'aeroport de Barcelona comparat amb el que es troben por ahi tampoc esta tan malament. No nego la precaritzacio de grans parts de la poblacio, al contrari ho denuncio; pero com aixo tambe pasa a Gracia, Italia, França, Estatas Units etc. potser no es culpa de Madrid.
Menys derrotisme i més idees
JLM, 17/05/2017 a les 10:07
+24
-5
Qui no s'esperés tot el que està passant és un passerell amb el lliri a la mà. Estem tractant amb gent que va fusellar el president de la Generalitat i que ara farà el que més s'hi assembli. Tot el que no sigui organitzar una aturada econòmica ben grossa serà inútil i desmotivador. Mestres, estudiants, treballadors de tot tipus, empresaris, funció pública, personal sanitari, etc, ben repartits per aturar peatges, rodalies, retirada de calers dels caixers automàtics, etc. N'hi hauria prou per fer baixar del burro els espanyols. Érem dos milions o no a la meridiana, cadena humana, V, etc? El derrotisme només ens portarà a la derrota. Sort que Espanya ens ajuda i no crec que ningú deixi l'independentisme per anar a abraçar les tesis del PP; això segur que no.
Sortir al carrer a plorar o quixar-se no
Escèptic, 17/05/2017 a les 10:53
+9
-4
Si el referèndum finalment no es pot fer, les bases independentistes sortiran al carrer, això és segur.

EN AQUEST CAS JO NOMÉS SORTIRÉ A DEFENSAR UNA DUI
A Kirk Douglas, 9:03
Anònim, 17/05/2017 a les 11:44
+26
-5
La majoria dels independentistes som realistes. Ni tindrem una dinamarca ni tindrem una venezuela. Pero segur que tindrem un pais millor, molt millor que l'actual espanya segur, perque un pais petit es gestiona millor, es controla millor la corrupcio, els recursos, etc, i d'aquests en tenim suficients. No cal ser indepe per voler això, nomes viure a CAT i voler el millor pels fills. Tenir les claus de la caixa i que no et governi el partit mes corrupte d'Europa. Et sembla poc?
la base
Anònim, 17/05/2017 a les 12:02
+9
-15
Jo crec que tot falla per la base, pels fonaments: No es pot declarar la independència de cap país, quan el 50% no ho vol. És del tot impossible i per tant l'estat ho té relativament fàcil. Si,clar, tampoc es pot continuar igual com si res. Caldrà buscar solucions assumibles per ambdues bandes i això vol dir fer concessions. Tirar pel dret a la unilateralitat porta al precipici i si la revolució pendent l'han de fer el prejubilats anem arreglats. En el fons són conservadors del que tenen i si veuen en perill la seva situació, s'ha acabat l'arròs. Això és la mesocràcia.
Sortir al carrer a plorar o quixar-se no
Escèptic, 17/05/2017 a les 13:19
+3
-3
Si el referèndum finalment no es pot fer, les bases independentistes sortiran al carrer, això és segur.

EN AQUEST CAS JO NOMÉS SORTIRÉ A DEFENSAR UNA DUI
Tan senzill com això
El Corcó, 17/05/2017 a les 13:25
+15
-3
Si no es pot votar, no s'ha d'esperar que ens vagin desgastant a poc a poc. S'ha de declarar la independència i que regeixi el dret internacional.
Si. El perill el tenim a dintre.
Anònim, 17/05/2017 a les 15:37
+7
-1
Si, la veritat és que de moment només s'està castigant a PdCat i dona la sensació que la resta, ERC i la CUP, amb l'inestimable ajuda dels comuns ho utilizen per enfonsar encara més aquest partit i que la independència en realitat tant els fot. Les accions de govern dels departaments d'ERC només són amb finalirats electoralistes i sembla que només aspirin a les properes autonòmiques.
Que passa amb el lideratge del procés?. Què passa amb el debat del model de país que volem?. Que esperen les organitzacions civils per impulsar altres mesures més contundents?.
Sospito que hi ha pactes ocults en aquest mateix sentit.
Mai tan
entranyable, 17/05/2017 a les 18:51
+4
-0
A mi les proclames i giragonces estatals m'encoratgen més encara. Tota la vida esperant aquests moments i en veure que ells tenen un dèficit democràtic tan gran penso que la victòria democrática la tenim a tocar. Certament que molts independentistes callen però no atorguen, com jo están esperant el moment de les urnes. Jo ja no em sento ni independentista, sóc independent pels quatre costats i aquest tarannà expresso arreu, jo ja no sabría viure sota el règim retrògrad i dictatorial de l'estat espanyol i això em produeix una alegria i força indestructibles. Em diuen superventilat, oh quin goig, en aquesta riba realment es respira millor.
Esperant el miracle...i els de la menjadora independentista.
Anònim, 17/05/2017 a les 21:14
+1
-4
Recordem encara el plan Ibarretxe, de com va acaba, al final pataplam, sortir al carrer, recoi, pero si sou lliure de sortir al carrer, ja veurem que vindra al darrera, de moment internacionalment res de res, però ressssssssssss. Els picabaralles que hi ha dins del govern, la data del referemdum que es estrany que els de ND no diguin res, el President de Catalunya diu el 1 d´Octubre, el mateix mes de la Hispanitat, com dius, querelles acusacions, reacusacions, enfrentaments entre ajuntament BCN, i Generalitat, Pujols, Palaus, Cup contra els Mossos, animalistes, antisistemes, no animalistes, uns contra els altres, cap solució, enfrentaments dia si dia també, pujada d´impostos, plantacions de marihuana per tota catalunya, els Mossos ja protestes, per com els faran actuar, el funcionariat i les represalies, no se poder si que estem esperant el miracle, ah i ara s´ha engegat una campanya contra el turisme, la principal font d´ingressos de Catalunya, ai el miracle...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1 i TV3. Autor de diversos llibres, entre els quals Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol i Per què hem guanyat. Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Escorcoll i detenció divendres al matí al centre de Ripoll | Xevi Pujol
Xevi Pujol
01/01/1970
Els habitants de la vila es van convertir en públic involuntari d'un desplegament brutal i inèdit de forces de seguretat i mitjans que va trastocar molt la rutina
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"