La veu de Nació

L'exemple del cas Palau

«Si el PDECat pretén fer creïble el discurs de la refundació, necessita ser conseqüent en totes les decisions, al partit i al Govern»

| 15/05/2017 a les 22:04h
El PDECat i ERC havien fet propòsit d'esmena per no evidenciar en públic les legítimes diferències que tenen dos partits amb un objectiu comú, la convocatòria del referèndum. Però els mecanismes aplicats per millorar la coordinació entre les formacions que integren el Govern no acaben d'estar ben greixats si ens fixem en l'actuació de l'executiu en el cas Palau. Que la conselleria de Cultura, fent valer el seu pes específic al Consorci del Palau de la Música, hagi evitat que l'organisme inculpi CDC en el cas del saqueig de la institució cultural -sense el coneixement previ d'ERC- no contribueix a alimentar la confiança entre dos dels actors que han de portar el procés a bon port. La decisió té incidència sobre una carpeta sensible, la de la lluita inequívoca contra la corrupció, en la qual uns i altres diuen actuar amb tota la fermesa. El concepte de "país net" s'ha exhibit com a bandera del procés d'emancipació nacional. Hauria de ser més que un lema.

El judici havia de permetre determinar responsabilitats sobre el saqueig del Palau de la Música, un escàndol amb múltiples ramificacions que va posar punt final a l'anomenat oasi català. Millet i Montull ja estaven assenyalats des de principi -per la voracitat de la seva avarícia-, però el cas tenia més profunditat. La intenció de part dels acusats d'explorar pactes amb la Fiscalia i el fet que la defensa de l'extresorer de CDC intentés despolititzar el judici -renunciant a la compareixença de fins a 36 testimonis- va posar el focus sobre el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència, jutjada com a responsable a títol lucratiu. Les declaracions més rellevants del judici -amb l'excepció de la de Daniel Osàcar- han apuntat a l'existència del pagament de comissions al partit, via institució presidida per Millet, per obtenir un tracte preferent en l'obtenció d'obra pública. La sentència haurà d'avaluar conductes il·lícites -encara no està dictada-, però l'ombra de dubte obliga el Consorci del Palau de la Música, màxim damnificat, a reclamar que el procés judicial serveixi per aclarir totes les actuacions irregulars. No es tracta només d'assenyalar els autors confessos del saqueig.

La credibilitat de Millet i Montull és escassa. És cert. Aquest va ser un dels arguments utilitzats per Artur Mas quan va defensar al Parlament l'actuació d'Osàcar. Però no només Millet i Montull han detallat el trànsit de diners que partien de Ferrovial i passaven pel Palau de la Música. Joan Llinares, que va haver d'assumir el timó de la institució en l'etapa de més descrèdit fent una tasca que ningú ha qüestionat, també va afirmar que de la documentació revisada se'n "desprenia" l'existència de comissions, fins i tot superiors al 3%. Resulta difícil dubtar de la rectitud de Llinares, un professional que consellers del Govern van arribar a sondejar per dirigir l'Oficina Antifrau de Catalunya. Que avui treballi per l'Ajuntament de Barcelona -Ada Colau ja ha demanat a Puigdemont una reunió immediata del Consorci- no resta versemblança al seu testimoni.

Des que es va erigir en les noves sigles convergents, el PDECat ha volgut marcar distàncies amb pràctiques que havien esdevingut una llosa per a CDC. La nova direcció hi ha posat la banya. Però si la formació pretén fer creïble el discurs de la refundació i desempallegar-se d'etiquetes que incomoden més que sumen, necessita ser conseqüent en totes les decisions, al partit i al Govern. Evitar la incriminació de l'antiga Convergència en el cas Palau no era una decisió pactada amb els seus propis socis, i això engreixa l'especulació. Que el cas Palau serveixi d'exemple.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

I el saqueig de les institucions?
Anònim, 15/05/2017 a les 23:14
+9
-7
Em fa gràcia que se sorprenguin de si en el saqueig del Palau es va beneficiar CDC (tot sembla ser que sí) però que amb llàgrimes de cocodril els altres partits (suposadament d'esquerres) posin el crit al cel. Seria hora que es comencés a esbrinar quantes ONG's, fundacions, associacions, etc, del PSC-PSOE, ICV i alguna d'ERC s'han finançat totalment o en part del diner públic o bé directament per subvenció o indirectament col·locant militants, entitats que la majoria només servien (i serveixen) per fer "estudis". I no parlem de l'escandalós nepotisme d'aquests 40 anys "enxufant" militants, familiars i amics a les institucions, la majoria d'ells ineptes i així ens ha anat. Seria qüestió de començar a donar noms. Corrupció n'hi ha hagut a totes bandes i em temo que si es fa la suma total precisament CDC no ha estat el principal partit beneficiat. De tota manera crec que el PDCAT potser s'ho hauria de repensar sinó no serà creïble.
Seguidisme
Anònim, 16/05/2017 a les 12:28
+7
-2
Cal atendre tota la informació, no només la que és trending, que avui en dia és destruïr el PdeCat a base de destruir CDC.
I si s'atén tota la informació, hom pot veure que avui pel matí (o ahir) han declarat dos perits comptables, i han vingut a dir que sumant i restant una mica és fàcil veure que no hi va haver pagaments il·lícits de Ferrovial a CDC. Una altra cosa és que el Palau pagués alguns gastos del partit en campanyes i demés. I una altra cosa són els diners del Ministerio de Cultura que, presumiblement, van anar a petar al PPC i que ningú té interès a investigar.
A veure si els periodistes es guanyen el sou en comptes de fer seguidisme d'interessos aliens.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Serra Carné
Cap de Política de NacióDigital. A Twitter: @jserracarne.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 36 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum