Opinió

El glamur de la tercera via

«Els herois de la moderació i del seny, des de les chaise longues de la piscina, ens retreuen desobeir la legalitat espanyola, però, naturalment, no tenen en compte que la minoria catalana en el tauler de joc de l’Estat és irrellevant per canviar res»

| 14/05/2017 a les 22:01h
Recapitulem: querelles, denúncies, insults. Els adjectius amb els que hem estat definits els independentistes ompliria pàgines senceres. Ni Josep Pla hauria estat capaç d’imaginar-s’ho. Motiu: voler decidir el futur polític del tros de terra on vius. També arriben propostes entranyables, com si enlloc de l’atzucac en el que ens trobem, fóssim a la piscina d’un hotel de cinc estrelles amb un dry martini a la mà, veient passar el núvols. Per exemple, aquesta setmana hem conegut que l’associació Portes Obertes del Catalanisme, que uneix pscistes i ex-uniodemocratianistes , proposa suspendre el referèndum i negociar amb l’Estat. Ens esperen dies de glòria amb aquesta associació.

Puntuals com la mona per Pasqua, els telepredicadors de la moderació ens acusen de degradar les institucions i d’anar, en definitiva, per un camí de “radicalitat”. Voler votar és ser “radical”? Exercir la democràcia denigra o eleva la democràcia?. Demanar la llibertat és ser radical? Des de quan? Habitualment, tot això és una cosa que els europeus donen per descomptat, com a part del seu dia a dia avorridíssim i gris. Més aviat al contrari. Ves i comenta-li tu a un europeu que no el deixes votar, a veure què li sembla i què opina de qui és el radical.

Els herois de la moderació i del seny, des de les chaise longues de la piscina, ens retreuen desobeir la legalitat espanyola, però, naturalment, no tenen en compte que la minoria catalana en el tauler de joc de l’Estat és irrellevant per canviar res. També solen posar-se molt nerviosos per les presses que tenim. 300 anys després, vàries dictadures pel camí, reiterats intents de genocidi cultural i encara amb aquestes presses.

Al final, jo he arribat a la conclusió que en el centre del debat polític actual hi ha el glamur. No oblidem que glamur ve de grammar, màgia, encanteri. Triem per exemple un representant, qualsevol de la tercera via. Ah! amics meus, tota una vida de sensacions sensuals, de milers d’entranyables encontres, de centenars d’insinuacions, de mesos i anys de negociacions on una mirada, un gest, un tancament d’ulls o un delicat creuament de cames, cruixint les sedes com eriçant els pèls, ho ha estat tot. Trobades furtives, pactes de matinada, xiuxiuejos a l’orella. La màgia de la negociació eterna i infinita amb Espanya, “pactar para seguir pactando”, el trepitjar del tacte dolç i suau de les catifes dels ministeris, la visió enlluernadora de les mitges de seda de les ministres, l’encanteri de les llargues cabelleres rosses de les diputades (per a les lectores, canviar-ho a masculí). Un món fascinant i equívoc, ambigu i evanescent. El poder, impúdicament voluptuós. Ara sí, ara no, ara una mica més, ara una mica menys, ara una punteta... ara res, ho sentim molt, tornin d’aquí vint-i-cinc anys perquè necessitem temps per federar-nos, i de pas deixin un parell de competències a la porta, gràcies i passi-ho bé. Les doles i llasses hores de la vida autonomista, un capvespre que es repeteix monòton i marmòtic, perquè el sol tornarà a sortir demà per les portes obertes del catalanisme i qui dia passa any, status quo empeny. Tant se val, però i l’estona tan agradable que haurem passat?

Per què embrancar-se a demanar la independència quan podem estar anys i anys gaudint de la vida glamurosa que ens ofereix el federalisme, altrament dit la tercera via? Sortir del balneari i de les bombelletes que fan pessigolles als peus? Deixar el massatge dels lobbys empresarials? Passar de llarg dels temples gastronòmics del Círculos varis i els seus dinars melosos i caramel·litzats? Però, i on anirien a parar, tots aquests senyors i senyores, amb el seus barnussos autonomistes? Porten tota la vida al bany maria, és el seu hàbitat natural, no sobreviurien en un altre. Fora de l’autonomia fa fred i ells necessiten el raigs uva de l’estatus quo que, generós, els encén la lampadeta de tant en tant.

Els senyors del balneari catalàde la tercera via diuen que treballen molt i s’esforcen i pateixen molt per trobar solucions. No en dubto pas, porten anys i anys esforçant-se i desgastant-se per nosaltres. Una vida de sacrificis i privacions. Per mi, que descansin. En el meu nom no cal que ningú es prengui la molèstia de negociar res de la Constitució espanyola. Moltes gràcies.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Una ironia plaent de llegir
Anònim, 15/05/2017 a les 07:15
+28
-0
Als catalans ens han mantingut amb el somni de la marmota ja del temps de Ferran el "Catòlic".
I, "al loro" amb els l'altiplà, que res volen canviar. Clar està, que tenen la voluntariosa i abnegada ajuda dels botiflers per aconseguir-ho "sin que se note demasiado el cometido".
República!
conservadors i apòstates
Anònim, 15/05/2017 a les 09:39
+9
-0
Senyor Torra, completament d'acord amb el seu comentari i valoraciói.
Tot i amb això, cal que tinguem en compte que ciutadans d'un país, ciutadans que renuncien a la identitat cultural, política, econòmica, institucional, jurídica... del propi país per abraçar, en nom de cinquanta mil motius "realistes", una identitat nacional aliena, ha estat una constant en tots els moviments d'alliberament nacional o d'independència de la Història: els mateixos EUA, Irlanda, Noruega... van tastar i patir aquest llast. Sembla una constant històrica en els moviments d'alliberament nacional. Llàstima. Pero cal tenir-ho en compte.
República independent sí, però catalana, no espanyola. Els espanyols ja s'ho faran.
Anònim, 15/05/2017 a les 10:39
+13
-1
Som catalans, mai espanyols.
Tibet
Anònim, 15/05/2017 a les 11:17
+10
-0
Els espanyols ja ens donen per assimilats per això ni tan sols es molesten a fer terceres vies. L'unica via per ells ha estat sempre l'exercit, després la emigració masiva, el castellà, i ara els tribunals. Politica per tibetans, per entendren's... Ens deixarem tractar d'aquesta manera?
es lo que hay.
Anònim, 15/05/2017 a les 12:48
+2
-3
conservadores y apóstatas
Anónimo, 05/15/2017 a las 09:39

Señor Torra, completamente de acuerdo con su comentario y valoraciói.
Sin embargo, hay que tener en cuenta que ciudadanos de un país, ciudadanos que renuncian a la identidad cultural, política, económica, institucional, jurídica ... del propio país para abrazar, en nombre de cincuenta mil motivos "realistas" , una identidad nacional ajena, ha sido una constante en todos los movimientos de liberación nacional o de independencia de la Historia: los mismos EE.UU., Irlanda, Noruega ... probaron y sufrir ese lastre. Parece una constante histórica en los movimientos de liberación nacional. Lástima. Pero hay que tenerlo en cuenta.

--------------------------------

y quien les dice a ustedes que no habrian sido los AFRANCESADOS los que tenian razon viendo como nos ha ido con los borbones?.
--------------------------------


JOSE JOAQUIN DE LARRIVA. (gran traidor a la causa bolivariana).



El tal don Simón nunca ha sido santo de mi devoción.

Cuando de España, las trabas en Ayacucho rompimos,

otra cosa más no hicimos que cambiar mocos por babas.

Nuestras provincias esclavas quedaron de otra Nación.

Mudamos de condición,

pero sólo fue pasando del poder de Don Fernando

al poder de Don Simón.

caminando de la mano .

de la perfida albion.



asi les va.

Motiu
Anònim, 15/05/2017 a les 16:27
+0
-2
¿Motiu: voler decidir el futur polític del tros de terra on vius?

No. Motiu: ningunear al resto de compatriotas en una toma de decisiones trascendental para el conjunto de los españoles.

El vecino del 3º puede tomar decisiones sin consultar a nadie, siempre y cuando no afecten al resto de vecinos. Pero si decide tabicar la escalera, la cosa cambia. A saber lo que le diría el resto de vecinos. De todo, menos guapo.

Y la segregación de un trozo del territorio del Estado atenta contra la integridad de dicho Estado, y afecta a todos los ciudadanos del mismo.
per a l'aònim d´"es lo que hay"
Anònim, 15/05/2017 a les 16:51
+2
-0
Sí senyor: "así les va", per això de seguida han demanat de tornar a la "madre patria¨. És a dir, renunciar a Don Simón i tornar a casa de Don Fernando, oi?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Quim Torra
Quim Torra, editor. Va treballar d'advocat a una companyia d'assegurances durant 20 anys. Fundador de l'editorial Acontravent. Ha publicat treballs sobre Eugeni Xammar, Montserrat Roig i l'exili català. Va ser director del Born i president d'Òmnium Cultural. El seu darrer llibre: Muriel Casals i la revolució dels somriures. És el director de la Revista de Catalunya. A Twitter: @quimtorraipla.
Puigdemont, Forn i Trapero en roda de premsa aquest diumenge | Interior
Bernat Surroca | 9 comentaris
01/01/1970
Els Mossos treballen en aquesta hipòtesi, segons la qual els explosius es preparaven a Alcanar i la cèl·lula estava formada per 12 persones | L'explosió de la nit de dimecres a dijous va obligar a optar per un "pla B"
Ali Yassine, president de la comunitat musulmana de Ripoll | ACN
01/01/1970
El president de l'entitat assegura que "vigilaran més que mai" i no descarten demanar antecedents penals als imams que exerceixin a la mesquita
Mireia Boya, durant la seva entrevista | Catalunya Ràdio
01/01/1970
La diputada Mireia Boya considera “hipòcrita” que Felip VI “es passegi per Barcelona” quan s’envolta de les monarquies pèrsiques “que financen el DAESH”
Ofrena floral a la Rambla | Ajuntament de Barcelona
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«És xocant que la normalitat, o la seva aparença, hagi tornat ja a la Rambla. No és resignació, és fortalesa. Ens hi hem acostumat?»
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"