Hi ha algú més?

«La confiança, l'amistat i l'amor són creences que esdevenen, o no, veritats sense fissures quan tenim la desgràcia de tenir un peu a l'abisme»

| 13/05/2017 a les 22:00h
"No saps mai fins a quin punt creus en una cosa mentre la seva veritat o falsedat no es converteixen en un assumpte de vida o mort. És molt fàcil dir que confies en la solidesa i força d'una corda quan la fas servir per lligar una caixa. Però imagina't que et veus obligat a aferrar-te a aquesta corda si estàs suspès sobre un precipici. El primer que descobriràs és que hi confiaves massa".

La reflexió la fa l'autor britànic C. S. Lewis (1898-1963) en el llibre breu Una pena en observación, escrit arran de la mort de la seva dona. Només un risc autèntic posa a prova la realitat d'una creença. Jo puc dir que tinc una confiança absoluta en tal persona, però només el dia que em plantegi la possibilitat d'explicar-li un secret important sabré si, en efecte, me'n refio tant com dic. Puc afirmar –creient-m'ho– que estimo algú, però em caldria patir una situació límit per confirmar que me l'estimo de debò.

L'excursionista d'aquell acudit de l'Eugenio potser creia que creia en Déu. Perseguint una papallona, cau per un precipi, aconsegueix agafar-se a una branca i fa un crit per demanar ajut: "Que hi ha algú?". Al cap d'una estona sent una veu profunda: "Sí, fill meu, soc Déu. Segueix les meves instruccions sense por. Deixa't caure al buit i, abans que t'estavellis contra el terra, una legió d'àngels et recolliran al vol i et duran on eres abans que rellisquessis". El paio l'escolta i torna a cridar: "D'acord, gràcies. Però hi ha algú més?". Aleshores nosaltres riem i ell descobreix que no era tan creient com pensava.

La confiança, l'amistat i l'amor són creences, actes de fe. Que esdevenen, o no, veritats sense fissures quan tenim la desgràcia de tenir un peu a l'abisme. És curiós, i ja és mala llet: cal que se'ns esmicoli la vida perquè puguem veure clar en qui o en què podem confiar, qui són els nostres amics, a qui estimem fins anar al cel i tornar.

I ara m'adono que potser és aquesta la raó de la infelicitat humana: o estimem sense saber del cert si estimem plenament, o comprovem que era amor real just quan ja pengem d'un fil. L'amor ens pot apartar uns centímetres del llindar del precipici, però al pobre amor tampoc li podem exigir miracles: de vegades ens venen ganes de cridar que vingui algú més a rescatar-nos. Una legió d'àngels, per exemple.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
Puigdemont, Forn i Trapero en roda de premsa aquest diumenge | Interior
Bernat Surroca | 9 comentaris
01/01/1970
Els Mossos treballen en aquesta hipòtesi, segons la qual els explosius es preparaven a Alcanar i la cèl·lula estava formada per 12 persones | L'explosió de la nit de dimecres a dijous va obligar a optar per un "pla B"
Ali Yassine, president de la comunitat musulmana de Ripoll | ACN
01/01/1970
El president de l'entitat assegura que "vigilaran més que mai" i no descarten demanar antecedents penals als imams que exerceixin a la mesquita
Mireia Boya, durant la seva entrevista | Catalunya Ràdio
01/01/1970
La diputada Mireia Boya considera “hipòcrita” que Felip VI “es passegi per Barcelona” quan s’envolta de les monarquies pèrsiques “que financen el DAESH”
Ofrena floral a la Rambla | Ajuntament de Barcelona
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«És xocant que la normalitat, o la seva aparença, hagi tornat ja a la Rambla. No és resignació, és fortalesa. Ens hi hem acostumat?»
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"