Opinió

Uber i taxis comparteixen terreny de joc

«La incorporació de mecanismes que permetin ajustar la regulació a les dinàmiques dels mercats en temps real hauria de ser una prioritat per als reguladors»

| 13/05/2017 a les 22:00h
L’advocat de general de la Unió Europea, Maciej Szpunar, ha fet publiques aquesta setmana unes conclusions en les que considera Uber un verdader organitzador i operador de serveis de transport urbà. Aquest advocat considera que Uber, no és només un intermediari digital que posa en contacte conductor i passatger si no que a més configura l’oferta del servei de transport (principalment els preus però també altres característiques del servei com la qualitat dels vehicles o dels conductors) que, des d’un punt de vista econòmic, és l’element principal del servei.

Aquesta decisió, pendent de ratificació per part del Tribunal de Justícia de la UE, situa Uber i taxis al mateix terreny de joc i, per tant, els obliga a competir amb les mateixes regles. Ara bé, també fa més necessària que mai la revisió de la regulació del transport de viatgers en vehicles de turisme (taxis i VTC) a fi i efecte d’eliminar les barreres d’entrada que imposa la regulació actual i facilitar l’activitat de nous operadors com Uber. Especialment, d’aquells operadors que innoven i proposen nous models de negoci en un sector tradicionalment poc innovador.

La incorporació de les noves tecnologies en aquest sector permet, per exemple, establir una millor relació entre oferta i demanda, conèixer per avançat el cost del trajecte o disposar de capacitat d’elecció de vehicle o de conductor. Aquestes noves possibilitats posen en qüestió alguns dels motius que justificaren, en el seu moment, el desenvolupament de la regulació l’actual.

L’Autoritat Catalana de la Competència ja va presentar l’any 2012 unes reflexions procompetitives sobre el model regulatori del taxi i de l’arrendament de vehicles amb conductor on posava de manifest la necessitat: d’eliminar la limitació en el nombre de llicències d’activitat (numerus clausus) per tal de poder incorporar més oferta i eliminar les rendes monopolístiques degudes al cost de les llicències (que es traslladen inevitablement sobre el preu del servei); i d’incorporar una flexibilització en el preu dels serveis, si més no, en aquells serveis amb contractació prèvia (per exemple, via aplicació mòbil) en els que es pot conèixer el preu del trajecte i es disposa de capacitat d’elecció de vehicle i conductor.

En aquest sentit, una de les innovacions més destacables que presenta Uber és l’ús d’un algoritme que ajusta el preu del servei en funció de l’oferta i la demanda present en cada moment. No exempt de crítica pel fet d’haver presentat preus excessivament alts en alguns moments d’extrema demanda, també és cert que els preus dinàmics en el sector del taxi poden actuar com a modulador d’entrada i sortida del mercat.

En ple segle XXI, i en termes més generals, la incorporació de mecanismes que permetin ajustar la regulació a les dinàmiques dels mercats en temps real hauria de ser una prioritat per als reguladors. El sistema de velocitat variable que regula el límit de velocitat dels vehicles en funció del nivell de contaminació o de congestió n’és un bon exemple.

D’altra banda, la constatació de l’existència de costos de transició a un model més favorable per a la competència, especialment per a les empreses que operen actualment en el sector, hauria de portar als poders públics a valorar l’oportunitat d’establir, en certs supòsits i sota determinades condicions, algun tipus de mecanisme compensatori per mitigar-los.

Finalment, una reflexió en relació a les normes de competència: o els conductors estan vinculats laboralment a l’empresa o són externs. Si són externs, la companyia no els pot fixar les condicions en les quals han d’operar en el mercat, especialment el preu del servei.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Taxistyes contra pirates no és el mateix
Anònim, 13/05/2017 a les 22:25
+4
-5
D´això res de res, un taxista és un taxista si és totalment legal i un d´UBER és un que va per lliure i com no és legal en fa un abus, a
A quin preu?
Joan S, 14/05/2017 a les 16:43
+0
-1
Em sembla molt bé plantejar la incorporació d'eines i millores a un servei pou basic com és el del transport i la mobilitat. Però a quin preu? Al de deixar de controlar la jornada laboral? Els salaris mínims?Al de deixar de cotitzar? A quin món vols viure tu? Perquè potser és això el que hauríem de discutir: Què és prioritari i què no. Sinó acabarem amb una app per veure com el món es continua podrint a temps real.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Realp
Director general de l'Autoritat Catalana de la Competència. És doctor i enginyer superior en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en Optoelectrònica i sistemes de comunicació per la Universitat de Northumbria a Newcastle i PMD per ESADE. Coneixedor de la regulació de les telecomunicacions en el marc europeu i espanyol, ha participat en nombroses iniciatives públiques i privades per al foment i desplegament de la banda ampla a Catalunya. Té especial interès en els efectes potencials de les noves tecnologies, el Big Data i l’economia de les dades sobre la competència.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana