Opinió

Poblenou, tarda d'un diumenge qualsevol

«Gent de carn i ossos que saben que aviat caurà un teló de foscor sobre les seves vides. Ho saben i esperen un punt fastiguejats, resignats.»

| 13/05/2017 a les 22:00h
Voltants del carrer Espronceda del Poblenou la mitja tarda d’un diumenge qualsevol de primavera amb un cel lleganyós i un aire tendrusc i enèrgic que bat amb força les branques dels arbres. En un bar atrotinat, ubicat als baixos d’un edifici grogós, perjudicat com una fruita a punt de podrir-se, la gent mira el Barça amb aquella cara de fatiga que fan els que només tenen que les mans i vells pardals en el cap.

A la terrassa dues parelles enraonen sobre banalitats diverses al voltant d’unes birres mentre un nen de poc més de nou anys fa emprenyar un gos diminut i desesperat. El tipus quarantí que duu tatuat al braç esquerre una lluna negra i un cor trencat, potser fa de repartidor de begudes pels bars de la ciutat o, tal volta, va perdre la feina l’any passat o l’altre i des d’una quants mesos enrere només pot que rapinyar el que resta de la pensió de la seva mare.

Potser la seva companya, una dona corpulenta, amb els cabells tenyits de ros, es guanya uns euros per baix mà rentant caps de dilluns a dissabte en una perruqueria de les de tota la vida o netejant escales o tenint cura d’un parell de senyores velles com tortugues, més mortes que vives.

L’altre home de la taula ben bé pot ser un d’aquells tipus agrejats que fa el taxi els caps de setmana per la nit i que cada agost somia, ja sense quasi esperança, amb una escapada a Benidorm, piscina, hotel amb tot pagat. La seva muller mira el mòbil i de tant en tant badalla somnolenta i en cada badall s’engul, com una granota un insecte, un minut d’una vida no massa llarga, no massa alegre, no massa trista tampoc, tota plena de coses petites, lletges, inesperades, coses de la seva vida única, preciosa i intransferible.

Dins del bar un tipus prim com un secall capcineja davant d’una escapada màgica de Messi. Després pujarà a casa i descansarà, l’endemà es dia de pantaló vell i cal rendir, no badar tal i com estan les coses.

Una parella de joves s’agafa tendrament de les mans sense saber encara que el futur devorarà tots els seus somnis d’una sola queixalada el dia que menys s’ho pensen, a traïció, en l’hora més inesperada, una mitja nit posem per cas amb tots els monstres corrents per tots els racons de la casa com rates agressives. Ella té uns ulls verds preciosos i una llarga cabellera rinxolada. Ell fa pinta de tenir molta empenta i unes ganes terribles de menjar-se el món. Gent de carn i ossos. Fràgils i alhora indestructibles que només aspiren a viure. Gent qualsevol de carn i ossos respirant una mitja tarda de diumenge en un carrer qualsevol de Poblenou no massa lluny d’una mar arrissada, sota un cel que no acaba de caure. Gent de carn i ossos que veuen com el seu món cada dia es fa més petit, irrespirable, incomprensible, impossible.

Fet i fet, el seu món ja no és un món, només és un decorat on ells es mouen maldestrament entremig d’un allau de visitants atònits que fan olor de loció bronzejadora i perfums sofisticats. Visitants que riuen i enraonen distret a les terrasses del barri, que passegen amunt i avall, que venen i va de la platja al carrer del carrer als apartaments i els hotels. Gent de carn i ossos que saben que aviat caurà un teló de foscor sobre les seves vides. Ho saben i esperen un punt fastiguejats, resignats. Saben que tard o d’hora seran devorats definitivament per l’avarícia insadollable, sepultats sota un allau de somnis paradisíacs que caben dins d’una maleta. Tard d’hora expulsats, esborrats, allunyats, oblidats.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tristesa
Poblenovi, 14/05/2017 a les 14:50
+0
-1
Sóc del Poblenou, i curiosament visc al carrer d'Espronceda. El Sr. Viadel fa una bona descripció d'allò en el que s'està convertint el Poblenou. Malgrat ser encara un barri viu, amb families joves i fills, amb gent ben posicionada, encara continua essent un barri obrer i amb gent que passa penuries. D'altra banda tenim la massificacio que s'està creant pel turisme descontrolat i que cap govern de l'ajuntament no ha fet res per regular-ho, i aquest de govern de BEC-PSC encara menys. Aquests que havien de ser la nova politica l'unic que volen ser són els nous ocupants de velles cadires i maneres de fer. Patètic.
Putc la parella que dius de joves..
Anònim, 14/05/2017 a les 18:26
+1
-0
Era emprenadora, sofisticada i productiva,
Putc el futur que els hi espera es molt millor que el teu,

Sabeu que pasa, no culpeu als demes per els vostres errors, si algo no va be, treballa i canvia-ho!!
NO DIGUIS QUE LA CULPA ELS DELS ALTRES!
Aixo es el mes facil, però en fi.. aquest relat nomès es d'un periodista.. i si t'ho has imaginat tot?

Benvingut al mon real, sense subvencions

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Viadel
Francesc Viadel (Algemesí, 1968). Periodista i escriptor. És doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. Autor de diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. A Twitter: @FrancescViadel i també a https://francescviadel.wordpress.com/.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
01/01/1970
Hi haurà serveis mínims del 40% entre les 7 i les 9 hores i des de les 16 fins a les 18 hores
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 27 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 11 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 19 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges
Puigdemont i Junqueras amb Domènech i Alamany | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 36 comentaris
01/01/1970
Rajoy creu que la situació política a Catalunya derivarà cap a unes eleccions que forçarà els republicans a pactar amb el partit que lidera Domènech | Dona per fet que el sobiranisme no tindrà prou capacitat de mobilització per fer possible el referèndum