Opinió

Entre flors serem visibles

«L’estigmatització de les dones lesbianes està clarament lligada a l’orientació sexual però, també, a la desigualtat estructural que pateix el 52% de la població»

| 26/04/2017 a les 22:02h
Un dia després de la commemoració de la revolució dels clavells, el 26 d’abril és el dia de la visibilitat lèsbica. La forma com anomenem la jornada reivindicativa ja diu molt de com estan les coses. Una jornada reivindicativa que es basa en la necessitat de visibilitat indica que el problema va més enllà de l’orientació sexual i que, en tot cas, el dolor que s’acumula és molt alt.

L’estigmatització de les dones lesbianes està clarament lligada a l’orientació sexual però, també, a la desigualtat estructural que pateix el 52% de la població, la majoria social, les dones. Aquesta desigualtat de base és provocada per un sistema basat en estereotips i models excloents. Un sistema que provoca dolor a tota aquella persona no normativa o que no segueix les normes establertes i que marca rols de comportament segons el gènere, segons l’orientació sexual, segons el sexe, l’edat, el color de la pell i els ingressos econòmics. Un sistema basat en estereotips i exclusió.

Parlem, doncs, d’invisibilitat de les invisibles. Les dones no sortim als llibres d’història (excepte quan parlem d’història de les dones) ni al llistat d’invents que ens han canviat la vida (la fotocopiadora, el típex, l’eixugaparabrises, el rentaplats, el bot salvavides...), les dones que han lluitat en la vida quotidiana, en la política, en el cinema, la supervivència, en l’art, l’economia, dones que han estat ignorades, invisibilitzades o menyspreades.

Asexuades. Aquest també ha estat un rol adjudicat. A les dones no se’ns ha reconegut la sexualitat, en tot cas era una sexualitat lligada a la pràctica heterosexual i la centralitat del plaer masculí. Les dones lesbianes, pel fet de ser invisibles doblement, eren (som) considerades amigues i, en el cas de fer militància d’una orientació sexual que trenca estereotips i normes socials sistèmiques, estigmatitzades, marcades i privades de drets.
Ser lesbiana té doble peatge social, la visibilitat és una necessitat per ser present, per demanar els drets que ens pertoquen com a ciutadanes, per viure sense estigma i poder estimar i ser estimada.

Pocs dies després de Sant Jordi, reclamem drets i visibilitat, desitjant que les roses no es tornin espines, només.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Sant Jordi?
Sergi Aguilar, 27/04/2017 a les 08:48
+0
-2
En una societat de rucs l'estigmatització sempre será present. Encara manca molta educació i sobretot "des-educació". Visca Catalunya lliure ( pero lliure, eh?)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. A Twitter: @carmeporta.
Puigdemont, Forn i Trapero en roda de premsa aquest diumenge | Interior
Bernat Surroca | 9 comentaris
01/01/1970
Els Mossos treballen en aquesta hipòtesi, segons la qual els explosius es preparaven a Alcanar i la cèl·lula estava formada per 12 persones | L'explosió de la nit de dimecres a dijous va obligar a optar per un "pla B"
Ali Yassine, president de la comunitat musulmana de Ripoll | ACN
01/01/1970
El president de l'entitat assegura que "vigilaran més que mai" i no descarten demanar antecedents penals als imams que exerceixin a la mesquita
Mireia Boya, durant la seva entrevista | Catalunya Ràdio
01/01/1970
La diputada Mireia Boya considera “hipòcrita” que Felip VI “es passegi per Barcelona” quan s’envolta de les monarquies pèrsiques “que financen el DAESH”
Ofrena floral a la Rambla | Ajuntament de Barcelona
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«És xocant que la normalitat, o la seva aparença, hagi tornat ja a la Rambla. No és resignació, és fortalesa. Ens hi hem acostumat?»
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"