Opinió

Quan la pobresa ja no es veu

«Les polítiques socials ja no poden ser, només, socials. Garantir-ne la seva eficàcia implica incidir sobre una economia que genera desigualtats»

| 20/04/2017 a les 22:00h
El Govern de la Generalitat ha convocat aquest divendres la comissió de seguiment dels acords adoptats a la resolució 17/XI, més coneguts com els acords del ple de la pobresa. Aquesta comissió és un instrument útil que ens serveix per fer seguiment de les polítiques acordades, així com del pressupost que el Govern té compromès executar. Però més enllà del percentatge de compliment dels acords, debat que ara mateix és contingent, és imprescindible plantejar algunes qüestions rellevants pel que fa a les polítiques en la lluita contra la pobresa:

- Progrés: la capacitat de progrés que les societats occidentals han mostrat després de la segona guerra mundial, amb importants avenços en àmbits com la biomedicina, les infraestructures, la tecnologia o l’energia, fa paradoxal que no haguem pogut lluitar amb la mateixa intensitat contra la pobresa i els seus efectes. Més aviat al contrari, de forma oberta s’està imposant la ideologia que justifica, com a inevitables i fins i tot tolerables, determinats nivells de pobresa no extrema perquè hi hagi progrés. És inacceptable acceptar que la pobresa és conseqüència directa de l’actitud d’individus inadaptats a un sistema econòmic què, per funcionar, genera iniquitat i injustícia.

- Creixement econòmic: som un país que fa compatible la capacitat de créixer econòmicament més del que ho fan la resta de països avançats. Pel 2017, el 2’6% d’augment del PIB segons el Fons Monetari Internacional, amb el dubtós privilegi de generar més desigualtat que cap altre país del nostre entorn. Ni les polítiques redistributives –via transferències socials-, ni les predistributives –ocupació-, s’estan mostrant efectives per aturar la tendència d’una societat cada cop més polaritzada en quant als recursos que és capaç de generar.

- Habitatge: una de les noves formes d’exclusió que s’està incrementant de forma preocupant al nostre país és l’exclusió residencial. L’habitatge, un dels principals drets per garantir l’autonomia i la dignitat d’una persona, s’està convertint des del 2008, en un dels principals motius d’expulsió de zones urbanes que pateixen les famílies amb menys poder adquisitiu. Substituïm veïns i veïnes per capital –un exemple n’és el cas recent de l’empresa MK Premium i la compra d’un edifici al Raval de Barcelona-.

- Treball: els nous "pobres" són víctimes d’un mercat laboral profundament ineficient amb marcs legals que contribueixen a aquesta ineficiència. Un mercat laboral que és incapaç de reincorporar aturats de llarga durada –més de 319.000- o de col·lectius, com els discapacitats –amb un atur proper al 70%- i que els margina del mercat ordinari. Un mercat laboral què, alhora, crea llocs de treball amb salaris que no superen els ingressos mínims per evitar la pobresa i l’exclusió, fixats en 9.667 euros/any per llars d’una persona i en 20.301 euros/any per a llars de dos adults i dos nens. Un 15% de les persones que estan sota el llindar de la pobresa són persones treballadores.

- Prestacions socials i ingressos per família: sense cap mena de prestació social (pensions, RMI, prestació per atur, pensions no contributives, etc) els índexs de pobresa a Catalunya s’enfilarien fins al 46% de la població. El recent debat sobre una renda garantida de ciutadania és el debat sobre la necessitat, i el dret, que tenen totes les famílies de disposar d’ingressos mínims. Avui a Catalunya hi ha 98.600 llars sense cap persona amb ingressos, 171.200 llars amb totes les persones actives desocupades i un 19% de la població sota el llindar de la pobresa. La garantia de rendes és, i serà amb més intensitat de cara a futur, un tema estructural en qualsevol sistema de protecció social que tingui com a objectiu la inclusió social.

Existeixen moltes certeses per afirmar que el sistema econòmic actual és còmplice directe de la generació de desigualtats i de la iniquitat que pateix la societat. I les desigualtats no creen només problemes de caràcter social, efecte prou greu de per sí, sinó que són la llavor de problemes econòmics que sovint han de resoldre els pressupostos públics, així com de caràcter polític, fent disminuir la participació en els afers col·lectius, augmentant la desafecció i, en conseqüència, propiciant escenaris favorables al populisme i la xenofòbia.

Les polítiques socials ja no poden ser, només, socials. Garantir-ne la seva eficàcia implica incidir sobre una economia que genera desigualtats. Implica apostar, de forma ineludible, per sistemes econòmics alternatius, que siguin socialment responsables i que reverteixin, en justa mesura, en el bé comú. Reduir la pobresa també implica apostar, de forma decidida, per l’economia social.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Oriol Illa
Oriol Illa, president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista