Cartes i mala lletra

«El carter Jordi Serra té documentades moltes cartes amb les adreces mal escrites que han arribat als seus destinataris de manera miraculosa»

| 10/04/2017 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns anys, quan jo era molt petit, a la majoria de col·legis privats religiosos els professors i les professores lligaven la mà esquerra als nens esquerrans per obligar-los a escriure amb la dreta. El motiu era que –segons deien- la mà esquerra la mou el diable.
Recordo, com si fos ara, un dels càstigs més habituals que ens imposaven cada vegada que fèiem una malifeta (o cada vegada que ens acusaven d’haver-la fet, encara que fos mentida): escriure cent vegades en una llibreta una frase amb lletres lligades de l’estil de “No hablaré más en classe” o “Me portaré bién y seré obediente”.

No tinc res en contar de la cal·ligrafia. De fet, penso que està bé que els més petits practiquin i sàpiguen escriure segons els mínims cànons establerts. Si quan són grans volen fer mala lletra, o volen escriure en una lletra personalitzada, em sembla perfecte. És cosa seva.

Vaig aprendre a escriure amb lletra lligada al col·legi de les Beates, però tinc dos fills que estudien a l’escola Guillem de Montrodon on ensenyen a escriure amb lletra deslligada, un mètode que es veu que funciona molt bé a Finlàndia i que prepara els alumnes a ser futurs bons lectors de llibres, un suport que acostuma a utilitzar lletra deslligada. Pel que tinc entès, però, alguns pedagogs opinen que és millor escriure amb lletra lligada. No ho sé. En el meu cas he de reconèixer que quan escric a mà faig molt mala lletra –allò que en diuen "lletra de metge"- i de vegades ni jo mateix entenc la meva mala lletra al cap d’un dia. Això probablement em passa per utilitzar –des de fa molts anys-  el teclat de les màquines d’escriure i dels ordinadors, una tècnica d’escriptura que m’ha fet perdre el costum d’utilitzar el bolígraf, la ploma o el llapis.

Tornant a la infantesa, un dels oficis més directament relacionats amb la bona lletra era el de carter. De fet, la majoria de persones aleshores escrivien les cartes a mà, inclosa l’adreça del destinatari i el remetent dels sobres, uns textos que els pobres carters de vegades tenien autèntics problemes per desxifrar.

Els carters sovint han estat envoltats d’una aura especial perquè, almenys fins fa poc, eren els missatgers de l’amor i el desamor, les passions mundanes i els secrets confessable o inconfessable. Alguns literats, com Neruda, Bukowski, Rabindranath Tagore o Raymond Chandler han centrat en el personatge del carter algunes de les seves obres.
Jo no ho he fet mai, però sempre he admirat els carters, començant pel senyor Canudas, l’home que portava les cartes a casa quan jo era un marrec. A més d’admirar la seva bonhomia, sempre em vaig preguntar com s’ho feia per aguantar el pes d’aquelles enormes bosses de pell plenes de cartes (tots sabem que el paper, encara que sembli fràgil, és un material molt pesat). Era –i és- una bellíssima persona que sempre he tingut present a la ment i al cor. Amb el pas dels anys, també he conegut altres carters amb qui he establert sincers llaços d’amistat. És el cas de l’amic Luís Montero, un extremeny fincat fa dècades a Vic, o Jordi Serra, col·lega de facècies a l’època del joves rebels i bromistes que freqüentàvem el Cafè Vic.

Malauradament, avui, els carters porten poques cartes d’amor o missatges més o menys humanitzats: la majoria són documents robotitzats: comunicats bancaris, multes, requisitòries, anuncis d’embargaments, avisos d’hisenda, factures (de la llum, l’aigua, el gas i el telèfon), certificats i tota mena de paperassa burocràtica sovint negativa pel receptor.
Tot i que avui la majoria de cartes porten l’adreça escrita a màquina, encara queden algunes persones que escriuen a mà. A més, l’arribada d’immigrants i la proliferació de llengües provoca que moltes vegades els carters hagin de fer d’investigadors, grafòlegs o lingüistes per endevinar una adreça mal escrita.

Fa uns anys, l’amic Jordi Serra em va explicar que a l’oficina de Correus de Vic, cada vegada que un carter troba un sobre amb una adreça difícil de desxifrar, aquest canta en veu alta el nom del carrer que figura al sobre o a l’espai corresponent habilitat en una postal, per veure si algun company endevina, per associació fonètica, la via pública desconeguda. El mateix Serra té documentades moltes cartes amb adreces illegibles, uns documents que de manera miraculosa han arribat als seus destinataris. Si fa temps li vaig dir que amb el material que tenia arxivat, podia escriure un llibre, suposo que ara el llibre podria ser tant gruixut com el Quixot.

Serra té classificades les vies equivocades en diferents categories. Una de les més extenses és la relacionada amb la religió i personatges lligats al santoral. Vet aquí uns exemples: alguns remitents va canviar el nom del carrer Mare de Déu dels Munts per Mare de Déu dels Muts (o del Mus). Altres van transformar Sant Antoni Maria Claret en Sant Antoni Marie Claire, Sant Pere de Casserres en Sant Pere de Cáceres, Divina Pastora en Diurna Pastora (o Doctora Pastora, Niña Pastora, Divina Comèdia, Divina Partera...), Sant Felip en sant Pòlip, Miramarges en Miramonges, Ronda Ausetans en Ronda Satán, i plaça dels Màrtirs en plaça de los Martínez.

Entre els personatges famosos que han vist alterat el seu nom hi ha el carrer Folch i Torres, que ha passat a dir-se Folch i Gómez, el Virrei Avilés s’ha convertit en Virrei Everest, l’avinguda Francesc Camprodon en Avinguda Partenon, o Miquel Martí Pol s’ha convertit en Michel Martí Paul.

El mític Carrer Estret –on jo vaig néixer- s’ha transformat en Restret, la plaça del Pes en plaça del Pis, la rambla de les Davallades en rambla de les Vedelles, la Plaça de l’Estació en Plaça de la Inspecció, el camí de l’Escorial en camí de l’Escòria, la rambla del Passeig en rambla del Passat, la plaça d’Osona en plaga d’Osona, el carrer el Nord en carrer del Moro i la Llotja del Blat en la Lletja del Blat.

Finalment, hi ha algunes adreces amb rerefons sexuals al·lucinants: Polígamo Industrial, Carrer Sant Pene (Sant Pere), Josep M. Pollas (Pallàs), Carretera de Sant Coito (Sant Hipòlit), Carrer de la Sigala (Gelada), Mercè Sodomera (Rodoreda), Torre dels Cataclincs (Caputxins), Carrer de la Mamada (Ramada)... Tots aquests noms me’ls vaig apuntar farà cosa de deu anys. Imagino que avui la llista deu ser molt més extensa.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Molt bo i segur que és veritat.
Anònim, 10/04/2017 a les 20:57
+6
-1
Bon article Toni i com sempre ben documentat, aquesta vegada per en Jordi Serra, que ho por certificar en primera persona. Tal i com dius seria un bon llibre explicar aquesta experiència.
Em vull referir al primer paràgraf de l'article quan dius que et lligaven la mà esquerra per fer que t'acostumessis a treballar amb la dreta. Era la època del franquisme, com ara, però sense dissimular. Els catalans fem moltes coses bones amb l'esquerra, al revés que els castellans. Per exemple: Els castellans adiestran, (o sigui amb la dreta) nosaltres ensinistrem ( o sigui amb l'esquerra) i així moltes altres.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
Carles Puigdemont | Govern
Oriol March
01/01/1970
El sobiranisme preveu celebrar el proper ple del Parlament divendres vinent, coincidint amb la sessió del Senat que validarà l'article 155 de la Constitució
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
 19:56 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament. "Rajoy pretén que el Parlament deixi de ser un parlament democràtic i això no ho permetrem", ha garantit.
 19:54 Carme Forcadell assegura que l'article 155 "no els permet fer el que volen fer", i adverteix que cauran "en la més flagrant inconstitucionalitat". Segons Forcadell, "no els acompanya ni la legalitat, ni la legitimitat política, ni compten amb el suport de la majoria de catalans i catalanes".
 19:49 
 19:51 Carme Forcadell critica que Rajoy "ha traspassat tots els límits" i l'acusa d'haver fet "un cop d'estat de facto ."Ara ens volen prendre el Parlament que ha votat la ciutadania", assegura la presidenta del Parlament.
 19:49 Els treballadors de Catalunya Ràdio no reconeixeran un director imposat per Madrid. TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN reivindiquen la seva independència davant les mesures anunciades per Rajoy.
 19:48 
 19:36 
 19:21 Guardiola, sobre el 155: «És un dia molt trist per a la democràcia». L'entrenador del Manchester City critica la decisió del govern espanyol i demana que no hi hagi "violència": "L'únic que volíem fer era votar"
 19:04 Col·lectius d'advocats recullen firmes per denunciar que s'ha empresonat Cuixart i Sànchez fent un "ús ideològic del dret". 
 19:04 Parlon, Ballart i Mayoral demanen al PSC que es demarqui del PSOE pel 155. Els alcaldes socialistes s'oposen de manera "radical" a la decisió de Madrid i insten el Govern a no fer cap acció unilateral que agreugi les dificultats d'entesa.
 18:51 VÍDEO Les llàgrimes de Xavier Domènech a la manifestació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. El líder d'En Comú Podem s'emociona al final de la manifestació.
 18:50 ACTUALITZACIÓ «Som milions, som les nostres institucions»: clam massiu per la llibertat i contra el 155. Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 
 18:43 Ada Colau reclama al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que no doni suport a l'aplicació de l'article 155 i que junts facin "un front comú" en defensa dels drets i les llibertats.
 18:36 Unes 450.000 persones participen a la manifestació per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 18:35 Ada Colau redobla la pressió sobre els socialistes, ja que veu "incomprensible" el seu suport a l'article 155.
 18:33 
 18:33 VÍDEOS «Què volen aquesta gent»: el record més emocionant per a Sànchez i Cuixart. Maria del Mar Bonet emociona la manifestació amb "Què volen aquesta gent".
 18:29 Acaba l'acte per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart amb Els Segadors.
 
 18:29 El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, s'emociona amb la cançó de Què volen aquesta gent?.
 18:25 La cantant Maria del Mar Bonet interpreta la cançó Què volen aquesta gent?.
 18:22 
 18:19 Les entitats sobiranistes anuncien que es continuaran mobilitzant al carrer.
 18:14 Xiulada monumental quan es pronuncia el nom del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la lectura del manifest.
 18:13 
 18:10 Acaben els parlaments dels portaveus de l'ANC i Òmnium. Comença la lectura del manifest.
 18:10 Agustí Alcoberro: "Aquesta escala repressiva de l'estat espanyol ha fet un nou pas aplicant la versió inventada del 155. Es volen carregar el sistema d'autogovern i liquidar Catalunya com a nació. Això no passarà. Ho impedirem".
 18:08 Agustí Alcoberro: "Volen escapçar les entitats i atemorir tota la gent que lluita per la República catalana. No aconseguiran escapçar el nostre moviment".
 18:07 
 18:03 El vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, defensa que "a la presó hi ha dos homes plens de raó". Alcoberro afegeix: "Són presos polítics".
 18:03 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla per telèfon al mig de la manifestació.
 18:00 Marcel Mauri: "No passaran". Els manifestants reprodueixen el crit del portaveu d'Òmnium.
 18:00 
 17:59 Marcel Mauri: "Amb repressió i violència no podreu aconseguir res. Som un poble de pau. Ja n'hi ha prou".
 17:58 "Tres partits que a les últimes eleccions varen sumar zero senadors a Catalunya proposaran al Senat destituir el govern votat pels catalans", destaca Albert Royo, secretari general del Diplocat.
 17:59 Marcel Mauri: "Les institucions d'aquest país som nosaltres. Ningú ens ho pot prendre".
 17:58 
Entrades anteriors »
01/01/1970
Declaració institucional del president de la Generalitat des del saló Verge de Montserrat
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El programa «Filiprim» | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«Pel que pugui ser, com que m'acompanya una bona memòria televisiva, em ve de gust fer-li un homenatge a aquella que coneixem com La Nostra»
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"