Opinió

Una iCat FM que ens sacsegi

«Podem imaginar una iCat FM on, a més de seguir el fil de la modernitat i on veus especialitzades facin esplèndids programes d'autor com molts dels que acull ara mateix iCat.cat, obri una mica més l'enquadrament»

| 07/04/2017 a les 22:00h
Ara que es canten les exèquies per la premsa de paper i que sembla que el món comenci i acabi en els contorns del telèfon mòbil, tenim que la gran notícia de la setmana, pel que fa a música i comunicació, ha estat el victoriós retorn d'iCat, patapam, a la freqüència modulada! El futur ja és aquí, potser sí, però encara hi ha molts cotxes sense receptor digital, molts aparells de ràdio a casa i molts hàbits que no es canvien d'un dia per l'altre, de manera que la moderníssima icat.cat pot haver-se perdut fàcilment a l'oceà punt com, envoltat de pol·lució, mentre que a la vella, ben trobada, FM se li obre un fabulós horitzó d'audiències.

Grans audiències o prestigi? Bé, iCat FM ha d'intentar assolir les dues coses alhora. Pot ser una plataforma que tracti la música amb coneixement i criteri, que estableixi jerarquies a partir de l'interès artístic però que al mateix temps, tingui una incidència en el país, perquè fer menús selectes que no consumeix ningú serveix de ben poc i els cementiris són plens de ciutadans amb grans idees que parlaven sols per les cantonades. Allò que no hem aconseguit en la televisió, una programació rigorosa que arribi al gran públic, que tingui influència, es pot fer a la ràdio ara que és el moment de repensar-ho tot.

Una ràdio musical pública ha de tenir l'ambició de sacsejar el país, de combinar les propostes més arriscades o excèntriques amb les que no ho són tant, i de cobrir molts registres: estilístics, lingüístics, de franges d'edat (per dalt i per baix). Els periodistes musicals tenim de vegades una tirada a parlar de les coses que ens agraden a nosaltres, o que ens agrada que ens agradin, i que ens subministra, o això ens sembla, una aura d'exquisidesa. Un impuls que cal domesticar, i més quan parlem de mitjans públics.

Podem imaginar una iCat FM on, a més de seguir el fil de la modernitat i on veus especialitzades facin esplèndids programes d'autor com molts dels que acull ara mateix iCat.cat, obri una mica més l'enquadrament. Que un cantautor reconegut de 65 anys o una banda de heavy metal puguin anar-hi a presentar un disc, que s'assumeixi tota expressió musical feta a Catalunya com a part del patrimoni col·lectiu i que no s'associï la marca, en exclusiva, a un determinat imaginari cool.

Una iCat FM que miri d'anar més enllà d'aquells 83.000 oients, meritoris però segurament insuficients, que va registrar el Baròmetre de la Comunicació del 2012, el seu darrer any de vida. Alhora de culte i massiva. La cabriola impossible? Tot és posar-s'hi.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Les autoritats encapçalen el minut de silenci a Barcelona | Casa Reial
01/01/1970
Unes 100.000 persones participen del minut de silenci a la plaça de Catalunya i mostren el seu rebuig al terrorisme que ahir va colpejar la capital catalana
Marcos Peña, president del CES, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
01/01/1970
El president del Consell Econòmic i Social, que ha estat acceptat per la direcció d'Eulen, ja va mediar en el conflicte de l'estiba
Moments de l'incident a la plaça Major de Vic | Osona.com
01/01/1970
El regidor de Plataforma Vigatana ensenya cartells del seu partit durant la concentració | L'alcaldessa Anna Erra condemna l'actuació
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista