Opinió

Una iCat FM que ens sacsegi

«Podem imaginar una iCat FM on, a més de seguir el fil de la modernitat i on veus especialitzades facin esplèndids programes d'autor com molts dels que acull ara mateix iCat.cat, obri una mica més l'enquadrament»

| 07/04/2017 a les 22:00h
Ara que es canten les exèquies per la premsa de paper i que sembla que el món comenci i acabi en els contorns del telèfon mòbil, tenim que la gran notícia de la setmana, pel que fa a música i comunicació, ha estat el victoriós retorn d'iCat, patapam, a la freqüència modulada! El futur ja és aquí, potser sí, però encara hi ha molts cotxes sense receptor digital, molts aparells de ràdio a casa i molts hàbits que no es canvien d'un dia per l'altre, de manera que la moderníssima icat.cat pot haver-se perdut fàcilment a l'oceà punt com, envoltat de pol·lució, mentre que a la vella, ben trobada, FM se li obre un fabulós horitzó d'audiències.

Grans audiències o prestigi? Bé, iCat FM ha d'intentar assolir les dues coses alhora. Pot ser una plataforma que tracti la música amb coneixement i criteri, que estableixi jerarquies a partir de l'interès artístic però que al mateix temps, tingui una incidència en el país, perquè fer menús selectes que no consumeix ningú serveix de ben poc i els cementiris són plens de ciutadans amb grans idees que parlaven sols per les cantonades. Allò que no hem aconseguit en la televisió, una programació rigorosa que arribi al gran públic, que tingui influència, es pot fer a la ràdio ara que és el moment de repensar-ho tot.

Una ràdio musical pública ha de tenir l'ambició de sacsejar el país, de combinar les propostes més arriscades o excèntriques amb les que no ho són tant, i de cobrir molts registres: estilístics, lingüístics, de franges d'edat (per dalt i per baix). Els periodistes musicals tenim de vegades una tirada a parlar de les coses que ens agraden a nosaltres, o que ens agrada que ens agradin, i que ens subministra, o això ens sembla, una aura d'exquisidesa. Un impuls que cal domesticar, i més quan parlem de mitjans públics.

Podem imaginar una iCat FM on, a més de seguir el fil de la modernitat i on veus especialitzades facin esplèndids programes d'autor com molts dels que acull ara mateix iCat.cat, obri una mica més l'enquadrament. Que un cantautor reconegut de 65 anys o una banda de heavy metal puguin anar-hi a presentar un disc, que s'assumeixi tota expressió musical feta a Catalunya com a part del patrimoni col·lectiu i que no s'associï la marca, en exclusiva, a un determinat imaginari cool.

Una iCat FM que miri d'anar més enllà d'aquells 83.000 oients, meritoris però segurament insuficients, que va registrar el Baròmetre de la Comunicació del 2012, el seu darrer any de vida. Alhora de culte i massiva. La cabriola impossible? Tot és posar-s'hi.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
El Clownia ha vibrat amb Txarango | Arnau Jaumira
Arnau Urgell
01/01/1970
El grup del Ripollès triomfa davant de les 5.000 persones que omplen el festival de Sant Joan de les Abadesses | El certamen torna a fer gala de ser un dels més intergeneracionals i amb més reivindicació política del país
01/01/1970
La dona de 53 anys i veïna de Manresa va ser traslladada a l'Hospital Mútua de Terrassa
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 6 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 9 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 16 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges