Opinió

​De la Gramola de l'Edén al Jamboree

«Mai com fins ara l'escena catalana de jazz havia estat tan prolífica i havia tingut tants festivals a l'abast»

| 03/04/2017 a les 22:00h
La Guerra Civil va estroncar la vida i la carrera de nombrosos músics i artistes catalans. La repressió exercida pels vencedors va imposar un clima de por especialment accentuat a les zones que havien estat fidels a la República i l'establiment d'una rigorosa censura va condicionar el panorama musical de Barcelona, on el jazz s'havia desenvolupat al llarg dels últims anys. Aquest és el context en què es desenvolupa la primera novel·la del músic i compositor malgratenc Josep Busquets, La gramola de l'Edén (Gregal, 2017), guanyadora del V Premi Gregal i finalista del Ramon Llull 2016. Una obra amb banda sonora, exquisida per com està escrita i descrita, que vaig tenir el plaer de presentar fa uns dies al Sis-b, un fantàstic local de jazz a Malgrat de Mar que programa cada setmana música en viu sota la diligent batuta d'en Guillem.

La Barcelona dels anys 30 era la capital del jazz del sud d'Europa. La ciutat vivia una ebullició de locals i músics, tant d'artistes catalans com internacionals, sobretot vinguts dels Estats Units. Des de la primera jazz-band que va actuar al Principal Palace el 1920 fins a les desenes de cabarets i music-halls que s'havien instal·lat al voltant de les Rambles i al barri xino: Edén Concert, Excelcior, La Criolla, Hot Club, etc. L'escena de la Barcelona més canalla reunia músics de jazz, prostitutes, boxejadors i gent de mala vida, tal com descriu en una apassionant crònica l'editor discogràfic Jordi Pujol Baulenas a Jazz en Barcelona 1920-1965 (Almendra Music, 2005).

Les vel·leïtats anticapitalistes dels anarquistes i la dictadura franquista van convertir el jazz en una música proscrita. Tal com escriuen algunes cròniques de la postguerra, l'ortodòxia ideològica franquista, l'enèrgic nacionalisme i el catolicisme més rígid van exercir sobre el jazz una persecució que va acabar amb la seva prohibició als clubs i emissores de ràdio. Una censura equiparable a la que va patir la Nova Cançó però de la qual no s'ha parlat gaire. Precisament, el pianista de jazz i arranjador Francesc Burrull, a qui la Generalitat concedirà la Creu de Sant Jordi després d'una campanya popular, és un viu exemple de la nostra història musical recent.

Al cap de 80 anys, Barcelona continua relegant el jazz com a música minoritària i resistent en locals històrics. El Jamboree de la plaça Reial programa concerts diàriament a càrrec de Pere Pons, "L'home del jazz". És una de les principals referències dels jazzmen barcelonins, l'olla a pressió que demostra cada nit la quantitat, diversitat i qualitat del panorama català. Poca gent ho ha valorat però les produccions jazzístiques catalanes van assolir la darrera temporada la xifra històrica de 200 referències –un 50% més que l'any anterior–, editades per multitud de petits segells o els propis músics i llançades al mercat a través de CD físics i digitals.

Mai com fins ara l'escena catalana de jazz havia estat tan prolífica i havia tingut tants festivals a l'abast. La producció jazzística catalana és exhuberant gràcies sobretot a la tasca ingent de tres escoles superiors (L'Aula, Taller de Músics i Esmuc), que inunden el mercat de músics professionals i que garanteixen produccions intergeneracionals i internacionals, entre músics d'aquí i vinguts d'arreu del món. Barcelona torna a ser capital del jazz, per la creació, per la formació i per la voluntat d'esdevenir eclosió de llibertat creativa i intercanvi musical. Però, on està el públic? I els mitjans de comunicació? El jazz també ens farà més lliures, l'esperança d'aquells que tiraven 5 cèntims a la gramola de l'Edén...

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista