LA VEU DE NACIÓ

De vertigen

«Els avenços tecnològics, com els científics, no són ni bons ni dolents. És l'ús que se'n fa d'ells el que canvia els resultats»

| 04/03/2017 a les 22:01h
Aquesta setmana Barcelona ha presumit d'efervescència tecnològica, importada de països llunyans, amb discursos grandiloqüents en anglès i intercanvi de targetes de visita. El Mobile World Congress, al marge de deixar 465 milions d'euros a la ciutat i molt bona impressió a tots els visitants, també obre incògnites sobre aquesta societat futura més àgil, instantània, intel·ligent i transparent que promou. Xifres de rècord (per recordar): 108.000 visitants, un 7% més que l'any passat, amb presència de 2.300 companyies, 3.500 mitjans de comunicació acreditats. I més de 100 empreses catalanes barrejades amb la resta d'innovadors del planeta.

El Mobile té dues cares. La primera és el circ tecnològic, l'espectacle de neó, l'atracció, i el desig de tocar l'últim model de mòbil perquè els de fora no podran. Almenys durant uns mesos. La segona– que em sembla infinitament més atractiva– és el collage de serveis, negocis i professions que dibuixa en un horitzó molt proper.

Si el visitant només es queda amb el circ, la sensació és de vertigen. De vertigen pel descontrol. Quilòmetres i quilòmetres de pavellons, pels quals passen- sempre accelerats- milers de persones en tots dos sentits de la marxa, pujant i baixant escales automàtiques, parlant o consultant el mòbil. Pantalles gegants que transmeten converses de conferències, hostesses d'atraccions de realitat virtual animant als visitants a provar els seients giratoris amb ulleres immersives, mentre desenes de desconeguts graven l'experiència dels altres i la pengen a Facebook. Robots androides que et pregunten com et dius, i cues per provar el súper cotxe que funciona sense conductor. Si t'atures en un racó per observar l'ambient (sense mirar al mòbil!) descobreixes la notable tasca dels voluntaris pujats a una cadira de 3 metres d'altura, amb un cartell a l'esquena que diu: Flow controllers (control de persones).

Però anem a la part més interessant del Mobile, la de les possibilitats d'aquesta societat smart i al debat que cal tenir sobre la transformació digital. Transformació en el tipus de negocis i serveis que estem plantejant a partir, sobretot, de la intel·ligència artificial i de l'anàlisi del Big Data; però també en la manera d'ensenyar a les aules. Deixo uns quants imputs rebuts aquests dies al respecte.

Xavier Silva Garcia, responsable de l'empresa catalana HEMAV, em va explicar que els pilots de drons seran una de les professions més reclamades en uns anys. "Tothom els farà servir en el seu àmbit professional, des d'un fotògraf a un camperol. El pilot de dron ja cobra el mateix que un enginyer i només cal una formació de 60 hores per aconseguir el títol". Nous llocs de treballs. La directora general de la companyia Circle a Europa, Marieke Flament, em va donar més pistes de la nova societat. D'aquí a uns anys, els bancs seran empreses tecnològiques com WhatsApp a les quals confiarem els diners, per gastar-los i transferir-los de manera senzilla. "Sense comissions i en temps real a través d'una app, divertida i repleta d'emoticones per sentir-nos més fidelitzats".

Més pistes. Continuarem cedint les dades personals, i de bon grat. Les operadores de telefonia- emmagatzemadores de Big Data de milions de persones- tenen acords amb terceres empreses, bancs o governs per transferir dades anonimitzades, amb el consentiment de l'usuari. La diferència ara és que, per primera vegada, cadascú de nosaltres haurà de prendre consciència del valor de la seva informació personal (lloc de residència, edat, sexe, estudis, poder adquisitiu, geolocalització o professió) i decidir a quines campanyes de promoció les cedeix i a quines no. El truc és que si les cedim, obtindrem descompte en productes o en serveis ad hoc.

Debats per no caure en el vertigen i entendre cap a on anem. Avui s'ha celebrat l'Open Data Day amb centenars d'activitats en diferents ciutats del món per reflexionar sobre l'ús que fem de la informació pública que tenim al nostre abast. A Barcelona, s'ha concentrat una cinquantena de professionals per exposar, des de tots els punts de vista, com s'ha d'avançar en aquest terreny. Si s'aconsegueixen millors dades obertes, revertirà en negocis, serveis, investigacions acadèmiques o periodístiques, etc. 

I apunts que enfoquen cap debat. El catedràtic de Computació de l'Institut de Robòtica de la Universitat Politècnica de València, Gregorio Martín, deia fa uns dies a La Contra: "Anem cap a una societat digital sense intermediaris, on els treballs seran més flexibles i ubics, tothom prestarà serveis i pagarà només per les hores que els vulgui". La intel·ligència artificial dissenyarà nous negocis però també acabarà amb moltes de les professions actuals. Els robots cotitzaran a la Seguretat Social? Una renda bàsica garantida pels més perjudicats de la revolució digital és la solució? Podrem pagar-la? Durant quant de temps? Quin rol jugaran els sindicats? Tenen sentit en un món mecanitzat?

Com diu la biòloga, Mercè Piqueres: "Els avenços tecnològics, com els científics, no són ni bons ni dolents. És l'ús que se'n fa, el que canvia els resultats". Per no tenir vertigen de la transformació digital que estem vivim, cal dissenyar i decidir com volem que sigui la nova societat. 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Cap a un nou Feudalisme?
Anònim, 05/03/2017 a les 03:17
+3
-0
Anem cap a un neofeudalisme a on unes poques megaempreses radicades a Silicon Valley, que acumulen uns volums de negoci i un poder no sotmès a control democràtic que sobrepassa el de qualsevol Estat, seran les que dictin les normes.

Lla resta dels mortals ens haurem d'adaptar, ens agradi o no, perquè els Estats actuals ja no pinten res, a menys que algú decideixi acabar d'una vegada per totes amb aquesta estafa que és la globalització en tots els seus aspectes actuals

Ningú ha demanat mai als ciutadans què en pensen d'això de cedir dates personals a empreses privades en mans d'uns pocs ultramil-lionaris ( i que acumulen més poder de control social que el que havia tingut mai l'Església catòlica en tota la seva història), del transhumanisme o de la robotització integral que deixarà mil-lions de persones sense treball.

I mentrestant, els nostres "progres" globals entusiasmats amb aquesta "revolució digital" que durà a la humanitat a una nova era de llibertat... O potser més aviat a una nova esclavitud?
Esperem que a la societat futura més àgil, instantània, intel·ligent i transparent que promou el MWC
Anònim, 05/03/2017 a les 06:31
+4
-0
Se sàpiga a quina part de la ciutat, a quins ciutadans ha deixat aquests 465 milions d'euros. Perquè jo soc dels que no n'hem vist ni cinc
El MWC és un negoci ultracapitalista
Anònim, 05/03/2017 a les 11:23
+1
-0
Com Uber o Airbnb.

"Economia col-laborativa", en diuen alguns despistats
Els avenços tecnològics no són bons ni dolents, depèn de l'ús que se'n fa, realment?
Anònim, 05/03/2017 a les 20:06
+3
-1
Així la bomba atòmica no és bona ni dolenta, depèn de l'ús que se'n faci?
Al bomber de les 20:06
Anònim, 06/03/2017 a les 08:34
+0
-1
Una bomba només té un ús!
Segur?
Anònim, 06/03/2017 a les 10:40
+1
-0
Jo tampoc veig clar que els avenços tecnològics siguin neutres i que tan sols depengui de l'ús que se'n faci. Hi ha moltes coses, sobretot en l'armament com ja diu un comentari, que millor que no s'haguessin inventat mai, s'usin pel que s'usin. O fins i tot si no s'usen.
Un expert mundial en aquest camp ha escrit articles i llibres en que sosté que hem d'aprendre a oblidar determinada tecnologia, que és massa perillosa o que influeix negativament en la societat. És cert que es molt difícil, però es pot aconseguir i cita diversos exemples històrics de invents que han caigut en l'oblit o en el desús, s'han prohibit o s'ha convingut per tots en apartar-los.
Concretament la informàtica, o millor el seu excés, ha demostrat ser una tecnologia buida, que igual i encara molt més que adopcions anteriors (carbó, vapor, màquines, electricitat) destrueix llocs de treball però a diferència de les anteriors ni crea molts nous llocs de treball a canvi que compensin (en crea molts menys dels que destrueix), ni crea riquesa tangible ni contribueix a l'augment del PIB. Hi ha estudis mundials que mostren que la informatització ha coincidit primer amb l'aturada del creixement econòmic i després amb el seu declivi, allà on s'ha implantat.
Els punts dèbils de la informàtica
Anònim, 08/03/2017 a les 11:54
+0
-0
No parlem ja de la tremenda punxada de la bombolla digital de l'any 2000-01 que va precedir en uns quants anys a la crisi general.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Enric Juliana | Adrià Costa
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
El Clownia ha vibrat amb Txarango | Arnau Jaumira
Arnau Urgell
01/01/1970
El grup del Ripollès triomfa davant de les 5.000 persones que omplen el festival de Sant Joan de les Abadesses | El certamen torna a fer gala de ser un dels més intergeneracionals i amb més reivindicació política del país
01/01/1970
La dona de 53 anys i veïna de Manresa va ser traslladada a l'Hospital Mútua de Terrassa
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
Jordi Bes | 6 comentaris
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre
Recull de premsa internacional
Albert Prieto | 9 comentaris
01/01/1970
Les principals capçaleres d'arreu del món segueixen amb interès l'actualitat política de Catalunya i la seva aspiració sobiranista | La recent editorial de suport al referèndum de "The New York Times" inquieta l'unionisme
La ministra María Dolores de Cospedal, amb els set membres del Consell Superior de l'Exèrcit, aquesta setmana, a Barcelona. | ACN
Roger Tugas | 16 comentaris
01/01/1970
Les queixes a RTVE per qüestions sobre igualtat de gènere i el nombre de directives a la corporació, els pisos públics buits a Barcelona, o el cost dels allotjaments turístics per a militars, dels urinaris de les festes de Gràcia o de dur Bustamante a Salou... entre altres dades ocultes de la setmana
Exhumació de la fossa comuna de Figuerola d'Orcau | Jordi Ubach
01/01/1970
La setmana a NacióDigital, resumida en deu imatges