Joan Contijoch, empresari atípic

«Políticament ubicat al centre esquerra, va ser l’últim president de Caixa Manlleu i va pilotar la fusió de caixes que va donar pas a Unnim»

| 08/03/2017 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Contijoch


Aquests darrers anys als grans diaris de casa nostra s’ha posat de moda la publicació d’obituaris de personalitats que han destacat en el camp de la política, l’art, l’esport o en qualsevol faceta relacionada amb la vida social. En general solen ser escrits biogràfics objectius que repassen la trajectòria del traspassat, sobretot les seves facetes més positives. No és que jo sigui un fervorós practicant del gènere periodístic de l’obituari, però aquesta vega m’hi he apuntat, encara que intentaré posar-hi alguns tocs subjectius.

A començaments de febrer, dues setmanes després de l’episodi de fred, ventades, pluges i nevades que va sacsejar el país, va morir Joan Contijoch, empresari manlleuenc d’arts gràfiques i l’últim president de Caixa Manlleu abans de la creació d’Unimm. Casat i amb dos fills, el passat mes de novembre havia complert els 70 anys. Era una personalitat molt coneguda a Manlleu i a la comarca.

Durant la dècada dels seixanta, des de la llibreria Contijoch de Manlleu, conjuntament amb la seva germana Josefa,  va fer meritòries aportacions culturals i amb una colla d’amics també van fundar el grup literari Cau Faluga que editava una revista amb inquietuds artístiques i de debat. A finals dels setanta es va sumar al projecte de creació d’El 9 Nou i va arribar a ser president del consell d’administració  de Premsa d’Osona. Durant la dècada dels vuitanta, va ser una de les ànimes del setmanari Manlleu-Publicació al capdavant de Gràfiques Manlleu. Anys després, a l’albada del nou segle li va tocar pilotar la desgraciada fusió de caixes que va donar pas a Unnim.

Tot i la seva condició d’empresari, políticament sempre va ser un home de centre esquerra, encara que mai no va militar en cap partit. Entre el 1987 i el 1991 va ser regidor a Manlleu del PMO (Progrés Municipal d’Osona), una agrupació que va aglutinar formacions i persones de tendències progressistes. També era membre del Consell Consultiu de la Fundació Universitària Balmes, lligada ala Universitat de Vic.

Coincidint amb la visita a Vic del controvertit periodista asturià fincat a Barcelona Gregorio Morán, una colla d’amics de Vic i Manlleu lligats al món de la cultura, l’arquitectura i els bolets vam sopar en una masia als afores de Vic,  a prop de la carretera de Prats. Era un dissabte de setembre de 1999 . Entre els comensals hi havia Joan Contijoch i la seva esposa, Fina Sala. Acabada la vetllada vam quedar per trobar-nos l’endemà i anar a veure el recentment reconstruït monestir romànic de Sant Pere de Casserres. Durant la caminada des del Parador de Sau fins a Casserres vaig tenir ocasió de parlar amb Joan Contijoch, un home que només coneixia per haver-ne sentit parlar a l’Snack. Tot i que difícilment es pot jutjar una persona després d’haver-la conegut durant un cap de setmana, em va semblar un personatge enèrgic, divertit, amb sentit de l’humor i crític amb la deriva política del país, però amb un deix de desencís que salvava amb una punyent ironia i petites incursions en el sarcasme.

Després de l’excursió matinal al monestir, Contijoch i la seva dona ens van convidar a dinar a casa seva, una torre propera a la zona dels meandres del Ter abans de desembocar al pantà de Sau, no gaire lluny de Casserres, un indret que s’estimava, igual que tot el paisatge de la Plana. En el transcurs de l’àpat –una arrossada- vaig adonar-me que l’amfitrió –gran amant de la cuina- era una persona apassionada a qui li agradava molt debatre sobre qualsevol tema; i de la seva boca vaig conèixer la seva afició a viatjar arreu del món i també alguns episodis manlleuencs de la seva vida lligats a l’època de finals del franquisme. Després d’aquell dinar no el vaig veure mai més, tot i que vaig seguir a través de la premsa la seva curiosa deriva pública, que el l’any 2005 el va portar a ser –sorprenentment per mi- l’últim president de Caixa Manlleu.

Confesso que mai no he sentit massa simpatia per les entitats bancàries; més aviat hi tinc aversió i una total desconfiança, que tanmateix no faig extensible a la majoria d’empleats que hi treballen per guanyar-se la vida. En el cas de Contijoch, m’alegro que –sense conèixer al detall la seva participació en l’entramat bancari-  hagués estat un empresari atípic i una ‘rara avis’ en aquest sector. Espero i desitjo que la seva tipologia proliferi cada vegada més i que als bancs i a les empreses hi hagin persones del seu tarannà.  

La seva vida havia anat sempre lligada al negoci familiar, Gràfiques Manlleu, una empresa fundada fa prop de cent anys. En el moment de la seva creació era un petit taller tipogràfic adaptat a satisfer les necessitats de Manlleu, una petita ciutat que l’any 1919 tenia poc més de 6.000 habitants. Amb el pas dels anys, el negoci es va anar ampliant i va incorporar tots els avenços tècnics i tecnològics desenvolupats per la indústria, convertint-se en un modern taller d'arts gràfiques que ha esdevingut líder a Espanya en el sector de la indústria de l'etiquetatge ecològic d'aliments, aigua envasada i refrescos, amb clients arreu del món.

A banda de formar part del nucli d’accionistes que a finals dels setanta va impulsar El 9 Nou, durant la dècada dels vuitanta, des de la seva impremta Contijoch també va ser un dels artífexs del setmanari Manlleu-Publicació, treballant de bracet amb Joaquim Albareda, Jaume Collell,, Carles Molist, Joan S, Pere Farrés i Pere Franch.

Tanmateix, anys abans ja havia tingut un paper destacat en el món cultural, per estar vinculat amb la llibreria Contijoch del passeig de Sant Joan de Manlleu, un establiment que durant anys va esdevenir el lloc de trobada d’intel·lectuals, artistes i persones lligades als moviments democràtics i antifranquistes, igual que passava a Vic amb la llibreria El Clam, regentada per la poetessa Pilar Cabot.

D’aquell nucli en va sorgir el grup literari Cau Faluga, que entre el 1963 i el 1967 va publicar els seus textos a la revista  bilingüe Comarca, que es va convertir en un referent cultural. La publicació contenia crítiques de cinema i d’art, poemes, narracions i diverses produccions literàries pròpies, a més de cròniques dels costums del moment, de pintura, la nova cançó, el folk americà, el conflicte àrab i israelià, la guerra del Vietnam, l’existencialisme, o els Beatles... Amb aquestes aportacions van sobresortir, de forma destacada, de l’atonia general a l’època.

El nom del grup provenia del que va utilitzar Santiago Rusiñol per a batejar el xalet que la seva família tenia a la colònia industrial manlleuenca (coneguda com Can Remisa). Cau Faluga, impulsat per Joan Parés, estava format per Joan i Josefa Contijoch (la seva germana, escriptora reconeguda), Josep Gallardo, Joan J. Guillén, Elies Mas, Josep Serra i Jacint Sala, amb col·laboracions esporàdiques de Domènec Martínez, Joan Puntí o Ramon Verdaguer, entre altres amics, coneguts i passavolants. Aquella colla també organitzava tertúlies a la rebotiga de la llibreria del carrer del Pont.

Molts anys després, entre 1987 i 1991 va ser regidor pel PMO (Progrés Municipal d’Osona), a l’època que l’alcalde de Manlleu era Joan Usart. En aquela època també va ser membre del Consell Comarcal d’Osona. Parlant d’aquells dies, el socialista Ramon Sitjà, que també va ser alcalde entre 1995 i 1999, i coincidint amb la mort d’en Joan, l’ha definit com “un progressista dins del sector més de centre esquerra de la població i un gran manlleuenc que des de l’impremta havia ajudat a difondre la cultura amb llibres i revistes, i s’havia solidaritzat amb totes les causes. La seva mort és una mica de desgràcia per la població, perquè era una persona que encara tenia moltes coses a dir”.

Per la seva banda, Pere Prat, alcalde republicà entre el 2003 i el 2015, també l’ha definit a la premsa com “un gran manlleuenc, una bellíssima persona, amb un humor molt característic i la seva humanitat”. Parlant de la seva etapa de President de Caixa Manlleu, Prat considera que “va ser incomprès pel paper que li va tocar fer com a darrer president de l’entitat”.

A banda de ser president de la Societat Foment Mercantil i Industrial de Manlleu, a Contijoch li va tocar pilotar la desgraciada fusió de caixes que va donar pas a Unnim, amb Dídac Herrero a la direcció general. Posteriorment, també va formar part del Patronat de la Fundació d'Antigues Caixes Catalanes i va ser president de la Fundació Antiga Caixa Manlleu (FACM) durant tres anys, entitats que gestionaven l'obra social que havien deixat les tres caixes que van formar Unnim. Després va ser nomenat president d'honor.

Parlant del trist episodi de la desaparició de Caixa Manlleu, la fundació d’Unnim i la seva fulgurant absorció  pel BBVA, Contijoc, que com ja s’ha dit era molt crític i no es mossegava la llengua, en una entrevista al setmanari El Temps, va dir que es tractava “del final d’una etapa desastrosa, mal direccionada i mal assumida per tots. És la història d’un gran fracàs de les caixes d’estalvis catalanes que mai no s’hauria d’haver produït. Caixa Manlleu hauria pogut seguir el seu camí tota sola, sense entrar a Unnim. No calien gaires històries per poder-la tirar endavant: només viure dels estalvis de la gent, com havíem fet sempre. Però abans del 2007, el Banc d’Espanya ja ens demanava insistentment que entréssim de ple en el món immobiliari i que ens associéssim amb promotores immobiliàries. Allò que no gosàvem fer i ens feia una certa por, des del Banc d’Espanya ens advertien que perdríem el tren si no els fèiem cas. Em sento enganyat perquè no valia la pena passar tantes hores per defensar Unnim".

Tanmateix, cal destacar que mai no va amagar el cap sota l’ala i va tenir la gosadia de fer un exercici públic d’autocrítica reconeixent que “potser jo també hi tenia responsabilitat com a president; però sóc impressor, empresari; de banca hi entenc relativament, tot i que ara més, perquè m’hi he passat molts anys, però no era la meva feina”.

Descansi en pau. Una abraçada als seus familiars i amics, i a tots els ciutadans de Manlleu que se senten tristos per la seva pèrdua.
 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés sobiranista i l'aplicació de l'article 155
 00:27 OPINIÓ «Emprenedoria des de la Catalunya interior», l'article de Marina Geli. 
 00:26 OPINIÓ «Sobirania digital», l’article de Joan Subirats.
 00:25 OPINIÓ «Bombardejar Barcelona», l’article de Francesc de Dalmases. 
 00:25 LA VEU DE NACIÓ «L’última oportunitat del PSC», l'article d'Arnau Urgell. 
 23:52 Valls, primer ajuntament de la demarcació de Tarragona que aprova la moció contra l'aplicació del 155. El text, presentat de forma conjunta pels grups de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, ha estat aprovat per 14 vots a favor i tres en contra.
 23:30 Collboni considera "poc intel·ligents" les mesures del 155 i demana "eleccions immediates". El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana.
 23:03 Le Monde carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme. El diari francès considera que el president català optar per "l'estratègia de la tensió" i que l'independentisme vol el 155 per reforçar la unitat interna.
 22:09 Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la "mediació". El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat".
 22:09 La Cecot, amb la Generalitat: "Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes". Antoni Abad, president de la patronal del Vallès, assegura que sense la llibertat "no hi ha democràcia". 
 21:40 Marató d'actes de l'ANC per explicar el "futur immediat" de Catalunya. Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern.
 21:40 Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern. El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes.
 21:09 Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència. El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament. Ho explica Oriol March. 
 20:59 Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat. Els nacionalistes reuneixen els càrrecs territorials i els informen que a partir de divendres es replantejaran els pactes amb el PSC si voten a favor de la intervenció de l'autonomia. Informa Oriol March.
 20:58 La CUP convoca deu assemblees aquest dimarts per analitzar el moment polític i preparar mobilitzacions. Han de servir per debatre les passes a seguir per respondre a "l'intent de liquidació de l'autogovern de Catalunya".
 20:52 Maza torna a amenaçar Puigdemont amb la presó si declara la independència. El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre”.
 20:41 Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat. Sindicats i associacions de treballadors públics dels diferents àmbits mostren la seva oposició a la intervenció anunciada del govern de Mariano Rajoy.
 20:32 La intervenció de l'Estat bloqueja més de 10 milions per a projectes d'entitats socials. El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut.
 20:18 Carles Pellicer convoca un ple extraordinari i urgent per rebutjar l'article 155. L'Ajuntament de Reus respon d'aquesta manera a la crida que feien l'AMI i l'ACM per impedir l'aplicació d'aquesta mesura per part del govern espanyol. 
 19:51 Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible». FEPOL, SPC, SME i USPAC veuen amb recel la intervenció de l'Estat a la policia catalana.
 19:45 Continua el bombardeig d'Anonymous en defensa de Catalunya: cau el web del CNI. Els hacktivistes han anunciat en un vídeo i diferents tuits que obren una nova fase de l'#opCatalunya, que ja va bloquejar diverses pàgines de l'estat espanyol durant el cap de setmana.
 19:26 Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran. L’Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades. Per Roger Tugas. 
 19:11 L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), rebutja l'aplicació del 155 i també una possible DUI. L’alcalde ha fet una crida al diàleg i ha s'ha mostrat a favor que es convoquin eleccions a Catalunya.
 18:57 La Federació Europea de Periodistes condemna l’intent del govern espanyol d’intervenir TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN. L’organització qualifica "d’inacceptable" la interferència política a la gestió dels mitjans de comunicació públics.
 18:47 «Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart. Fundadors i dirigents de l'ANC impulsen un text en què reclamen que els dos dirigents sobiranistes surtin de la presó. Informa Oriol March. 
 18:31 VÍDEOS «Els mitjans seran sempre vostres»: els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio rebutgen el 155. Les assemblees dels mitjans públics catalans es mobilitzen per respondre a la intervenció estatal.
 18:07 Juncker diu ara que "respecta l'expressió de la voluntat" que s'ha vist a Catalunya. El president de la Comissió Europea remarca que és "comprensible" buscar una "identitat pròpia" però reitera que no està a favor dels "separatismes".
 17:54 Els treballadors públics que van fer vaga el 3 d'octubre hauran de recuperar les hores. El Govern ho va decidir en un acord del 10 d'octubre que no es va fer públic, segons TV3.
 17:53 ERC denuncia que el Senat ha incomplert el propi reglament per activar el procés del 155. Els republicans demanen a la mesa de la cambra alta que iniciï de nou tots els tràmits i que aquest cop s'escolti la junta de portaveus i es debati aquesta qüestió a la comissió general de comunitats autònomes. Informa Roger Tugas. 
 17:39 El Cercle d'Economia exigeix "eleccions immediates" a Catalunya. L’entitat que presideix Juan José Brugera considera que l'escenari d'unes eleccions autonòmiques és l'"única alternativa" per evitar "un escenari de conseqüències imprevisibles i dramàtiques". Informa Pep Martí. 
 17:14 Almenys sis ajuntaments del Baix Montseny ja han convocat un ple de rebuig al 155. Exigeixen a l'Estat que aturi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, per tant, la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Per Jordi Purtí. 
 17:14 Els Bastoners de Sabadell deixen de vendre loteria de Nadal i es passen a la Grossa. La colla ha pres la decisió en un moment de tensió política.
 16:36 Espanya, Alemanya i el 155: les comparacions odioses; un reportatge de Pep Martí. L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure. Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany.
 16:18 VÍDEOS Un arxiu de vídeos recull la brutalitat policial de l’1-O. El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses". 
 15:51 Ballesteros a Puigdemont: «Per iniciar el camí de l'acord, a aquest alcalde el tindrà al seu costat». L'alcalde de Tarragona ha emès un comunicat dient que la pilota està a la teulada del president de la Generalitat per evitar que s'apliqui el 155. 
 15:12 Societat Civil Catalana es manifestarà diumenge pel «diàleg» però avala aplicar el 155. La mobilització es farà al passeig de Gràcia després que divendres el Senat hagi votat la suspensió de l'autonomia.
 15:11 L'alcalde de Blanes mostra el «rebuig total» al 155 i es planteja deixar el PSC. Els partits independentistes pengen una pancarta al balcó de l'ajuntament demanant la "llibertat dels presos polítics" amb el vistiplau de Lupiáñez.
 15:04 El Senat només ofereix dues opcions a Puigdemont per comparèixer: dijous a les 17.00 o divendres. Les dues alternatives xoquen amb la possibilitat de celebrar un ple dijous al Parlament.
 14:58 Raül Romeva afirma que els funcionaris obeiran al Govern i el Parlament i no a l'Estat. El conseller també assegura a la BBC que els membres de l'executiu no acataran el seu cessament i defensa que van ser escollits arran d'unes eleccions netes.
 14:56 Els periodistes de TVE responen amb duresa a la intervenció de TV3. El Consell d'Informatius considera que el govern espanyol vol aplicar unes mesures a la cadena catalana que encara no es compleixen a l'estatal.
 14:38 Ximo Puig assegura que les diferències entre socis sobre el 155 no afecta el pacte de govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana confia que finalment no sigui necessària l'aplicació de l'article.
 14:24 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa que si hi ha eleccions han de ser acordades entre els dos governs perquè no siguin un "front de batalla". Des de París també assegura que alcaldes europeus i d'arreu del món li transmeten el rebuig a la unilateralitat però també a la "resposta autoritària" de l'Estat.
 14:16 ANC i Òmnium de Granollers demanen un ple urgent per l'amenaça del 155. Les dues entitats volen que l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral (PSC), el convoqui per instar el govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155.
 14:10 VÍDEO El rei va trucar a Volkswagen per demanar que marxés de Catalunya», diu 
Martí Anglada, delegat del Govern a França, en una entrevista a CNews.
 14:07 Miquel Iceta evita aclarir si Montilla votarà a favor del 155; informa Isaac Meler. Responsabilitza Puigdemont de la suspensió de l'autogovern si no convoca eleccions o va al Senat a demanar diàleg. Afirma que el seu partit "no es trencarà" malgrat les tensions internes per la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
 13:55 Universitats per la República convoca vaga aquest dijous contra l'aplicació de l'article 155. La plataforma també reclama la llibertat per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
 13:54 El PDECat s'obre a trencar els pactes locals amb el PSC si fan costat al 155. La coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, exigeix als senadors socialistes catalans que votin en contra de la intervenció de l'autonomia.
 13:37 Iceta assegura que  el PSC "no es trencarà" però no aclareix si Montilla votarà a favor de l'aplicació del 155. El primer secretari socialista assegura que Puigdemont ha de convocar eleccions a Catalunya o anar al Senat per evitar la suspensió de l'autogovern.
 13:33 El PSC de Sant Hipòlit de Voltregà pot perdre l'alcaldia per una moció de censura arran del procés català. Aquesta tarda Som Voltregà i el PDECat podrien signar el document contra l'alcalde Xavier Vilamala. Informa Carles Fiter.
 13:25 ÚLTIMA HORA La Comissió Europea avala l'aplicació del 155 a Catalunya. El portaveu de la CE ha indicat que la mesura es troba “dins” de la Constitució espanyola.
 13:24 ERC avisa que qui es mantingui equidistant «s'estarà posant al costat dels repressors»; informa Roger Tugas. Sergi Sabrià alerta que és "molt difícil mantenir acords amb els que promouen el 155", en relació als acords locals amb el PSC, i aposta per proclamar la República "com la millor resposta" a l'aplicació d'aquest article.
Entrades anteriors »
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
Oriol March | 12 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament | El debat del 155 a la cambra alta espanyola coincidirà amb el punt àlgid del procés català, que de moment no passa per la celebració d'eleccions
01/01/1970
El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
Seu del Banc Sabadell a Barcelona | Adrià Costa
Roger Tugas | 15 comentaris
01/01/1970
L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum | Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat
Pep Martí | 20 comentaris
01/01/1970
Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González | Adrià Costa
Ferran Casas | 5 comentaris
01/01/1970
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis
Pedro Sánchez i Miquel Iceta a l'executiva del PSC | ACN
Sara González | 19 comentaris
01/01/1970
Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya | El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 5 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
Jaume Collboni i Ada Colau, entrant al ple de Barcelona | ACN
Jordi Bes | 12 comentaris
01/01/1970
L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament | L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat
Uns manifestants que reclamen la llibertat de Sànchez i Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Carles Puigdemont, Carme Forcadell i el Govern en ple han encapçalat la massiva marxa al passeig de Gràcia
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"