la veu de nació

​«Si haguessis nascut en una altra terra...»

«Una vegada més, hem viscut una demostració de força pacífica, un clam per dignificar vides»

| 18/02/2017 a les 22:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El pensador Zigmunt Bauman, en el seu darrer llibre Desconeguts a la porta de casa, explica que "quan els nostres ancestres van esdevenir plenament humans ja eren migratoris". I que al llarg de la Història hi ha hagut trasllats i nombrosos desplaçaments de sectors massius o de comunitats senceres. 

Avui la crisi migratòria desborda Europa i augura un col·lapse. El focus de la urgència està posat en l'onada constant de gent necessitada de qualsevol país. Tragèdies personals de desconeguts que arriben a la porta de casa nostra, morts o ferits després d'haver patit mil infortunis. I de tant repetir-se la tragèdia s'arriba a un punt de fatiga davant de la impotència de no veure solucions.

Criatures mortes a les platges, murs que s'han aixecat del no-res, tanques de filferro, camps amb tendes de campanya improvisades que donen un aixopluc passatger, i governs impotents. Uns fugen de la violència dels seus països, deixant arrels, possessions i records enrere. D'altres, formen part del flux constant de migrants econòmics, moguts pel desig de tenir una vida digna. El degoteig és imparable.

Les xifres del desastre migratori no paren de batre rècords: el 2016, va ser l'any més mortífer per a les persones que van intentar creuar la Mediterrània amb més de 5.000 mortsNacióDigital, a través de la mirada del fotoperiodista Sergi Càmara, ha recollit imatges impactants dels intents desesperats de tots ells per diferents països. Durant molt de temps aquests "altres" han estat invisibles però és ara, amb l'aparició en massa d'ells, que estem enfrontats a un cara a cara difícil d'esquivar.

Aquest dissabte hem viscut la manifestació solidària més gran d'Europa per les persones refugiades. Catalunya, al marge dels entrebancs del govern espanyol, decideix actuar. El macroconcert de dissabte passat i la mobilització d'almenys 160.000 persones al carrer és, una vegada més, una demostració de força pacífica, un clam per dignificar vides. Sembla irònic que milers de persones siguin capaces d'organitzar-se en tan poc temps per enviar menjar, mantes, medicaments o roba en l'absència de decisions polítiques efectives.

Molts estaran totalment en desacord de l'acollida amb arguments també raonables: "Arreglem casa nostra, abans d'obrir-la als altres". "Solucionem les pensions o la pobresa energètica". "Com pagarem menjar, allotjament i educació a tots els que piquin a la porta?" "Quins beneficis tindrem els catalans d'acollir a gent de fora?". Són dubtes i preguntes molt lícites per a les quals no hi ha respostes precises.

A mitjans del segle passat, Catalunya va viure una onada migratòria de milions d'homes i dones, procedents d'altres parts d'Espanya que cercaven el mateix que aquests que ara ho arrisquen tot per saltar una frontera. Tots ells van aportar moltíssim a Catalunya. L'escriptor i periodista, Paco Candel, va retratar en Els altres catalans aquell moment, des de la perspectiva de l'immigrant i des del respecte. Actualment, arriben d'arreu del món i el repte és més complex. Però la mirada és la mateixa: tant dels que migraven i acollien fa mig segle, com dels que ho fan ara.

"La crisi migratòria no es pot eludir" -diu Bauman-, "cal negociar els obstacles per trobar una solució pacífica. Només el diàleg i la conversa poden ajudar". El que finalment decideixin els governs marcarà el futur que compartirem i viurem. Però la indiferència mútua mai serà una solució.

(Fragment del poema Podries, de l'escriptora Joana Raspall: "Pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva").

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Dignittat?
Anònim, 19/02/2017 a les 08:44
+13
-1
Per segona vegada em censureu un comentari a ND. En fi. No som millors que els que critiquem. Com deia: no necessitem mes inmigrants, necessitem integrar els centerenars de millers que ja viuen aqui.
Pregunta clau.
Anònim, 19/02/2017 a les 12:15
+6
-0

Quantes desenes de milions de refugiats hem d'acollir?



Au, va!
Anònim, 19/02/2017 a les 12:53
+6
-0
Senyora, al llarg de la Història ha hagut moltes migracions. També és cert que al món hi havia milers de territoris erms que permetien aquests moviments. Avui dia la cosa ja no és així.

"A mitjans del segle passat [i més enllà], Catalunya va viure una onada migratòria de milions d'homes i dones, procedents d'altres parts d'Espanya... Tots ells van aportar moltíssim a Catalunya." I tant! Ens han deixat un país superpoblat farcit de nuclis urbans lamentables, amb les costes i els espais naturals destrossats, i amb la cultura i llengua vernacles absolutament minoritzades. Gràcies per tanta "aportació", se la podrien haver estalviat.

De Paco Candel ja ni paga la pena parlar-ne. Uns escrits costumbristes sense cap rigor científic que avui alguns esgrimeixen fent-ne generalització com un mantra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"