A la primera no s'hi val, ni a la segona

«Cridem, doncs, que cap associat o associada del PDECat demani una excepció en el règim d'incompatibilitats»

| 20/01/2017 a les 11:03h
El repte de fer del Partit Demòcrata Europeu Català (PDEcat), la força transversal, serena, ferma i compromesa amb una Catalunya independent, segura i cohesionada, no pot quedar en entredit a la primera de canvi. Ens estem jugant massa, no només com a associats, sinó com a catalans i catalanes. El PDECat no pot donar mostres de vella política. Cal ser molt clars, diàfans, que som un projecte nou, que beu de l'experiència de molts anys enrere i de l'empenta d'aquells i d'aquelles que tenen anys, dècades, endavant, per desenvolupar una Catalunya lliure, neta, i plena.

Si no tenim aquesta visió clara, diàfana, interioritzada, començarem amb mal peu. No portem ni un any d'existència, i tothom sap que n'hi ha que esperen que fem errors, i ho esperen assedegats. Uns per uns motius, d'altres, per d'altres. No els ho hem de posar en safata. Cal que actuem amb intel·ligència, i, com algú va dir, no fa pas gaire, amb astúcia. Però també perquè realment és el que pertoca.

Un partit polític, que aspira a ser, si més no, un, dels fonaments d'una nova República, que trenqui definitivament amb un estat contaminat, caduc, retrògrad, supremacista i, per damunt de tot, profundament catalanòfob, ha de donar exemple de sinceritat i de connexió tant amb les generacions que ens han permès arribar on som ara, tot i els patiments i ensurts que han tingut al llarg dels anys, i amb les generacions que tindran, ben aviat, la responsabilitat d'assumir el lideratge d'un país lliure, democràtic i republicà. És sobretot en elles que hem de pensar, perquè els que ara hem de decidir, els que ara tenim l'obligació -i l'honor- de decidir, el nostre capteniment  els repercutirà en elles, i jo estic segur que volem que ho faci de la millor manera possible, i mai d'una manera nociva. Cal recordar sempre, i gravar-ho amb ferro roent que només que uns pocs fallin, molts en surten esquitxats, injustament malparats.

El PDECat, va aprovar un règim d'incompatibilitats en el seu moment. Va ser una aprovació massiva, honesta, i serà un immens error, que ara, a la primera de canvi, a la segona, a la tercera, a l'enèsima, ens n'oblidéssim.

Vull remarcar el capteniment valent, desacomplexat, exemplificador, de la consellera de la Presidència Neus Munté que ha donat un pas endavant renunciant, molt a contracor, no en tinc cap dubte, al seu escó, per donar així compliment, i d'aquesta manera aplicant-lo, l'esmentat règim. Ella ha estat la primera que ho ha fet, i el seu gest és d'una gran trascendència i digne de reconeixement. Demostra que s'ho creu el que estem fent. Demostra la seva honestedat, la seva honorabilitat.

Cridem, doncs, que cap associat o associada demani una excepció en el règim d'incompatibilitats. Aquesta temptació ja no s'ha de plantejar a aquestes alçades. Cal fixar-se, repetim-ho, en l'exemple de la vicepresidenta. Tanmateix, si malgrat això, algú o alguna cau en la temptació de fer-ho, demanem al consell nacional que no l'hi concedeixi, en cap cas.

Tenim una enorme tasca a fer en els propers mesos. Guanyar un país, fer-lo lliure, i no podem perdre ni un segon, en haver-nos d'explicar, que ens distraurà de portar-lo a terme. Els nostres esforços han de centrar-se en la victòria en el referèndum. I a ningú no se li escapa que quant més contundent, més clara sigui aquesta victòria, millor. No cometem errors que la minvin. La tenim a l'abast i no només la volem, sinó que per damunt de tot, la necessitem.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Sort
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
Imatge de la manifestació de l'1 de maig del 2016 a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Els indicis de recuperació econòmica no s'ha traduït en una recuperació de la capacitat adquisitiva de la població | L'índex de pobresa s'enquista i els sindicats i el Tercer Sector reclamen mesures estructurals | El Govern reconeix que cal un nou model productiu però al·lega que no disposa dels instruments per canviar-lo
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés insta els consistoris a rubricar per escrit el seu suport a la consulta
Imatge de les cues a l'aeroport del Prat | Twitter @silviamajo
01/01/1970
​Les aglomeracions a les duanes provoquen cues generalitzades i pèrdues de vols | Els passatgers expressen les seves queixes a les xarxes socials
Jordi Reyes explica com ara enllaça feines precàries | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes | 5 comentaris
01/01/1970
Jordi Reyes, de 46 anys, es troba ancorat en feines precàries d'ençà que va ser acomiadat de l'empresa on feia vint anys que reparava impressores d'agulla | Amb dos fills i una hipoteca per pagar, treballa en una companyia de carrosseries de cotxes on li notifiquen el dia abans si el renovaran: "No ha estat una crisi, ha estat una estafa, una devaluació de la classe obrera"
La | Pal Robotics
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
La digitalització i la intel·ligència artificial aplicada a la indústria han despertat tot tipus de temors davant la possibilitat que els robots i les màquines substitueixen els humans| NacióDigital ha entrevistat diferents experts per valorar les amenaces reals i contradiccions de la tecnologia al mercat laboral
Ernest Urtasun, Xavier Domènech i Ada Colau, a l'assemblea fundacional del nou partit | Un país en comú
Joan Serra Carné | 7 comentaris
01/01/1970
El deute va ser un element de debat abans de l'assemblea fundacional del nou partit: els ecosocialistes van evitar posar un calendari per resoldre els compromisos amb els bancs | ICV, que va assolir un "acord de comprensió mútua" amb els socis, acumula un deute de 10,6 milions, 4,9 dels quals corresponen a la hipoteca de la seu central | El codi ètic explicita que "el nou espai polític no hereta deutes" de les formacions integrants de la confluència
Donald Trump, cent dies a la Casa Blanca | Europa Press
Pep Martí
01/01/1970
El president republicà ha iniciat el seu mandat amb un Congrés reticent, sense controlar el seu partit, amb la premsa en contra i seriosos conflictes al seu govern