A la primera no s'hi val, ni a la segona

«Cridem, doncs, que cap associat o associada del PDECat demani una excepció en el règim d'incompatibilitats»

| 20/01/2017 a les 11:03h
El repte de fer del Partit Demòcrata Europeu Català (PDEcat), la força transversal, serena, ferma i compromesa amb una Catalunya independent, segura i cohesionada, no pot quedar en entredit a la primera de canvi. Ens estem jugant massa, no només com a associats, sinó com a catalans i catalanes. El PDECat no pot donar mostres de vella política. Cal ser molt clars, diàfans, que som un projecte nou, que beu de l'experiència de molts anys enrere i de l'empenta d'aquells i d'aquelles que tenen anys, dècades, endavant, per desenvolupar una Catalunya lliure, neta, i plena.

Si no tenim aquesta visió clara, diàfana, interioritzada, començarem amb mal peu. No portem ni un any d'existència, i tothom sap que n'hi ha que esperen que fem errors, i ho esperen assedegats. Uns per uns motius, d'altres, per d'altres. No els ho hem de posar en safata. Cal que actuem amb intel·ligència, i, com algú va dir, no fa pas gaire, amb astúcia. Però també perquè realment és el que pertoca.

Un partit polític, que aspira a ser, si més no, un, dels fonaments d'una nova República, que trenqui definitivament amb un estat contaminat, caduc, retrògrad, supremacista i, per damunt de tot, profundament catalanòfob, ha de donar exemple de sinceritat i de connexió tant amb les generacions que ens han permès arribar on som ara, tot i els patiments i ensurts que han tingut al llarg dels anys, i amb les generacions que tindran, ben aviat, la responsabilitat d'assumir el lideratge d'un país lliure, democràtic i republicà. És sobretot en elles que hem de pensar, perquè els que ara hem de decidir, els que ara tenim l'obligació -i l'honor- de decidir, el nostre capteniment  els repercutirà en elles, i jo estic segur que volem que ho faci de la millor manera possible, i mai d'una manera nociva. Cal recordar sempre, i gravar-ho amb ferro roent que només que uns pocs fallin, molts en surten esquitxats, injustament malparats.

El PDECat, va aprovar un règim d'incompatibilitats en el seu moment. Va ser una aprovació massiva, honesta, i serà un immens error, que ara, a la primera de canvi, a la segona, a la tercera, a l'enèsima, ens n'oblidéssim.

Vull remarcar el capteniment valent, desacomplexat, exemplificador, de la consellera de la Presidència Neus Munté que ha donat un pas endavant renunciant, molt a contracor, no en tinc cap dubte, al seu escó, per donar així compliment, i d'aquesta manera aplicant-lo, l'esmentat règim. Ella ha estat la primera que ho ha fet, i el seu gest és d'una gran trascendència i digne de reconeixement. Demostra que s'ho creu el que estem fent. Demostra la seva honestedat, la seva honorabilitat.

Cridem, doncs, que cap associat o associada demani una excepció en el règim d'incompatibilitats. Aquesta temptació ja no s'ha de plantejar a aquestes alçades. Cal fixar-se, repetim-ho, en l'exemple de la vicepresidenta. Tanmateix, si malgrat això, algú o alguna cau en la temptació de fer-ho, demanem al consell nacional que no l'hi concedeixi, en cap cas.

Tenim una enorme tasca a fer en els propers mesos. Guanyar un país, fer-lo lliure, i no podem perdre ni un segon, en haver-nos d'explicar, que ens distraurà de portar-lo a terme. Els nostres esforços han de centrar-se en la victòria en el referèndum. I a ningú no se li escapa que quant més contundent, més clara sigui aquesta victòria, millor. No cometem errors que la minvin. La tenim a l'abast i no només la volem, sinó que per damunt de tot, la necessitem.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Sort
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
Un dels ferits de l'atac de Londres a l'entorn del Parlament britànic | Europa Press
01/01/1970
El presumpte agressor ha estat abatut després d'atropellar diverses persones i apunyalar un agent policial, que ha mort al lloc dels fets | Les altres dues víctimes mortals són vianants que eren al pont de Westminster | Es continua desconeixent l'autoria de l'atac
En primer pla, exemplars de la Col·lecció Bernat Metge | ACN
01/01/1970
El grup SOM vol rellançar la col·lecció de clàssics amb la propera celebració del centenari | En aquests propers 5 anys està prevista la publicació de 20 nous volums
Membres dels Mossos d'Esquadra, en un escorcoll a Roda de Ter | Adrià Costa
Carles Fiter
01/01/1970
Els sospitosos haurien aconseguit adoctrinar dues dones de Manlleu i de Roda de Ter | Els Mossos han fet escorcolls a tres domicilis del municipi
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa | Visit Andorra
01/01/1970
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa
Albano Dante Fachin, al Parlament de Catalunya | Adrià Costa
Sara González | 14 comentaris
01/01/1970
Amb una participació del 7,5% a la consulta interna i Ada Colau tancant la porta a la coalició, Podem Catalunya ha renunciat a quedar-se fora del nou partit | Les bases triaran entre tres noms per a la nova formació i Fachin no serà a la llista de "consens" de Xavier Domènech | El procés de confluència acabarà totalment l'any 2019, després de les municipals
Un dels darrers gags del «Polònia» | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«Després hi ha el Crackòvia i el Polònia, dos miracles que continuen vius i enèrgics. Poden cometre errors, han travessat etapes francament fluixes, la inspiració no sempre els acompanya, però no es resignen a agenollar-se davant el poder»
Existeix un antivirus que pugui protegir dels espies? | Arxiu
Mercè Molist | 2 comentaris
01/01/1970
La filtració de documents secrets de la CIA mostra comentaris dels espies respecte quins antivirus els fan la guitza a l'hora d'infectar les seves víctimes | Comodo, AVG, Kaspersky, BitDefender, Avira, F-Secure: qui ens defensa millor?
Un fotograma de «Niña sombra», de la directora xilena María Teresa Larraín
Berta Diumaró
01/01/1970
El Documental del Mes projecta al llarg del març la pel·lícula on la directora xilena María Teresa Larraín explica el procés de la seva ceguesa progressiva
Martin McGuinness encaixant la mà amb Isabel II | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Dirigent de l'IRA en la seva joventut, va esdevenir un dels principals arquitectes dels Acords de Divendres Sant que van posar fi a la guerra a Irlanda del Nord
Oriol Junqueras, entre Carme Forcadell i Carles Puigdemont. | Adrià Costa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
El vicepresident ha pogut incorporar nou crèdit als comptes i transferir despesa d'un departament a un altre durant el 2016 | El Govern va incrementar la despesa meritada durant l'any en 449 milions respecte l'exercici anterior | El líder d'ERC ha reservat 8,14 milions extres per gastar aquest 2017 en l'Agència Tributària i Interior va augmentar en 9 milions la despesa per lluitar contra l'alarma terrorista