Educació, la clau d'un país

«Perquè no hi ha prou amb destinar alguns calerons a “l’atenció a la diversitat”, al suport als necessitats. Aquesta és una política de caritat, mal entesa. El sistema educatiu d’un país de progrés no necessita caritat»

| 10/01/2017 a les 22:02h
Hem entrat a 2017 a velocitat de creuer. Tenim un any ple a vessar: es prepara el “referèndum o referèndum” a casa nostra; tenim pendents els pressupostos que s’hauran d’aprovar, sembla que “aquest any, sí”. I tot això en un món, on els canvis que venen, Putin i Trump inclosos, no generen gaires bones esperances.

Com a bona mostra, el discurs de Meryl Streep en rebre el Globus d'Or d’honor. Un discurs que posa de manifest, no només el que pensa Hollywood del nou president electe als EUA, sinó, i especialment, què passa amb la societat, l’americana, en aquell cas, quan l’educació i la cultura passen a darrer terme de la llista de prioritats del govern.

A casa nostra estem justament en aquesta tessitura, quines són les prioritats dels partits que tenen representació al Parlament i que tenen la possibilitat de fer el nou país, que la gent demana cada setembre al carrer? Està l’educació i la cultura entre aquestes prioritats?

Parlaré de l’educació, tema que conec, des de la meva experiència com a responsable, en el seu dia, del servei d’innovació i recerca del Departament d’Educació, de la mà de Joan Badia, mestre de mestres, i ment clarivident del nostre país en l’àmbit de l’educació i la cultura.

Un sistema educatiu que no sigui la prioritat de la política, demostrat en el pressupost anual d’un país, no té cap possibilitat de fer la seva feina. Ni el país en qüestió, cap possibilitat de reeixir.

Hem patit, durant molts anys una política de deixadesa en l’àmbit educatiu, deixant en mans de l'Església catòlica, la responsabilitat de l’excel·lència educativa, oblidant massa vegades, la tradició de la pedagogia catalana de la segona república, que ens portava cap a un estat modern i de progrés. Quan s’ha intentat, per poc temps, revertir aquesta dinàmica en el sistema, (recordem la sisena hora o la inversió en formació permanent del professorat dels governs tripartits) ha durat el que aquests governs, i ha tornat a l’statu quo anterior, en el moment en que el govern ha canviat.

Ara tenim la possibilitat de redreçar la situació, una política educativa de qualitat passa per augmentar el pressupost per a educació, no un 22% de l’augment sinó un percentatge que el situï en les dades pre-crisi. Si no es fa així, tenim el futur que defineix Streep quan parla de Trump i la seva acció política, el desastre econòmic i la violència, moral i física.

Perquè no hi ha prou amb destinar alguns calerons a “l’atenció a la diversitat”, al suport als necessitats. Aquesta és una política de caritat, mal entesa. El sistema educatiu d’un país de progrés no necessita caritat, necessita pressupost per a tenir uns bons professionals que tinguin la preparació més qualificada per a treballar amb tot l’alumnat, perquè cada alumne és diferent d’un altre. Això és diversitat. Pressupost per a innovar, que significa donar a cada escola i a cada institut, pressupost suficient per a material, per a funcionament, i així es produirà innovació arreu, no només a uns quants llocs escollits.

Per dissenyar un pressupost de govern cal compromís, respecte, equitat, valors que un país necessita per a fer-se gran; valors que si no es veuen a l’escola, no es veuran més endavant. I ara, ja, al sistema educatiu, tenim pressa.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Garbuix
JRRiudoms, 10/01/2017 a les 23:38
+8
-0
1.- L'educació comença a la llar.
2.- No sé què hi pinta aquí en Trump i els actors i les actrius de Hollywood. En Trump no crec que sigui ministre d'ensenyament; com tampoc veig a la sra. Streep ministra d'ensenyament (encara que, vagi a saber, si algún dia rep un regal per la feina feta). Un bon ministre d'educació (ara sí: "educació"), crec que podría ser en Ben Carson. Però deixem als americans tranquils, que prouta feina tenim a ca nostra. A més: Trump encara no l'ha pogut vessar sent president dels EUA, cosa que el sr. Obama si ha fet (per exemple, en el conflicto de Síria).
3.- Què entén l'autora com a "caritat"? El donar assistència als refugiats sirians, entra dins de la "caritat"? Tot ho ha de fer "papa Estat"? I quina pega hi veu si algú vol fer caritat?
4.- Les retallades a ensenyament van començar al segon govern tripartit "de progrés" de la Generalitat.
5.- Potser cladrià deixar de finançar amb diners públics l'ensenyament privat o el concertat. I de fer propaganda des dels mitjans de comunicació/formació d'opinió públics.
6.- Hauria d'haver, al meu parer, una vertadera llibertat d'ensenyament. I si hi han pares que no volen adoctrinar a la seva mainada en polítiques de genere i transgenere i altres filosofies imposades des del poder polític de torn, crec que haurien de poder constituir la seva escola lliurement.

Atentament
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 11/01/2017 a les 12:42
+1
-1
Senyora, voste no sap encara que no viu en un pais, sino en una colonia. I a les colonies l'unic que es pot fer es sobreviure. Primer la independencia, despres, filosofar.
Gracias JRRiudoms
Anònim, 11/01/2017 a les 13:33
+0
-0
Totalmente de acuerdo con tu exposición. Solo un comentario, si pudiéramos constituir nuestra escuela pública y no adoctrinar a nuestros hijos, creo que tendríamos un gran problema con nuestros gobernantes. Hay que tener en cuenta que del adoctrinamiento en la escuela, nacen los independentistas que odian todo lo que sea distinto.
Mestre de mestres i dissenyadors varis
Anònim, 11/01/2017 a les 14:36
+1
-0
Si en comptes de mirar tants exemples a l'estranger, que poden tenir moltes condicions diferents a les nostres i tantes hores de reunions, passessiu dos mesos cada dos anys dins un aula real, treballant amb alumnes reals, que us contestessin com ho fan els alumnes reals, entrevistant a pares/mares prototip reals, potser no diríeu tantes tonteries.

Perquè totes les bones intencions que mostren les vostres paraules (és el futur i tal..) les pot dir qualsevol. Només faltaria! Ara bé, quan vostè parla de la política educativa del tripartit en termes elogiosos, es cobreix de glòria. És clar que vostè no va viure els experiments en primera persona.

I la sisena hora, que sembla que tant bé estava, va ser una "xapussa" tant mal feta, que la van implantar sense ni comptar que no tenien ni prou mestres per cobrir-la. Ho recorda? Si, dona, van ser aquells anys que van haver d'entrar un munt de professors de secundària a fer primària. També per la necessitat de "fer mestres i donar places" van sortir unes remeses de mestres mal preparats que, al cap de res ja tenien les oposicions tretes perquè gairebé hi havia més places que mestres.

Es vol penjar alguna medalla més pel que fa a bona planificació i tot això?
Demagogia barata
Anònim, 11/01/2017 a les 15:31
+1
-3
Barregem temes que no toquen com l'educació i el Trump per amagar que el millor pressupost que poguem obtenir per educació sent una autonomia serà pitjor que el pressupost més auster en un estat independent. Si voleu millores en educació recolzeu la independència ja. El problema és que vosaltres la independència no la voleu i us amagueu darrera l'educació. Per cert, no volem un país "de progrés", volem un país i poder decidir com el volem.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Trina Milan
Antropòloga a la xarxa. Observant la realitat, virtual o no, des del filtre d'internet. Gestiono equips, a la recerca de la innovació; investigo videojocs, escric a Twitter, penjo fotos a Instagram, faig classes virtuals i no virtuals. M'agrada perdre'm pel món, i llegeixo pantalles per veure cinema, novel·les i música.
El riu Sena al seu pas per París | ACN
Jordi Bes
01/01/1970
La capital francesa va remunicipalitzar el servei el 2010 amb el pretext que aquest subministrament "és un bé comú i no pot ser un negoci", relata la tinent d'alcalde Célia Blauel a NacióDigital | La capital catalana també es fixa en la mobilització popular que va dinamitar la privatització de Berlín, però no en el desenllaç, que ha acabat amb una indemnització milionària
Albiol, Cospedal i Sánchez-Camacho. | PP/Flickr
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'ex-alcalde de Badalona presenta una candidatura amb vicesecretaries per a Manuel Reyes, Esperança Garcia, Alberto Villagrasa i Antonio Gallego, entre d'altres | La nova executiva aplega totes les sensibilitats en joc dins de la formació
L'Abel Díaz al centre comercial Glòries, un edifici adaptat a les persones amb discapacitat | Jordi Jon Pardo
Cristina Capdevila
01/01/1970
A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb discapacitat que reclamen l'eliminació de les barreres en l'Any de l'Accessibilitat Universal | "No serveix de res que hi hagi ascensors si en arribar a l’andana, el metro o el tren no queda a la mateixa altura que el terra", reclama Lorena Blanco, membre d'Amputats Sant Jordi
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital