tribuna oberta

Orgull de ràdio pública

«La idea de ràdio pública, de ràdio de tothom, és molt potent. I això que en el context actual tampoc no és fàcil escapar-se de les crítiques polítiques»

| 10/01/2017 a les 13:28h
Una graella totalment renovada, l'aposta per les sinergies entre les pròpies emissores, l'impuls als continguts digitals per viralitzar els àudios emesos i per afavorir un consum radiofònic alternatiu al convencional en franges horàries i formats, i l'ambició per recuperar el lideratge de la ràdio pública han marcat el primer any de la nova direcció de Catalunya Ràdio. Un any amb la idea de moviment i canvi, de transformació perquè la proposta ajudi a recuperar audiència i a guanyar-ne entre els nous públics. La ràdio és el mitjà que millor s'adapta a la revolució tecnològica i als canvis d'hàbits de consum comunicatiu, demostrant una gran vitalitat a cada nou estudi o enquesta d'audiència. I la ràdio en català és una història d'èxit perquè augmenta l'audiència any rere any i es consolida la normalització lingüística que encara no ha arribat a altres àmbits com la televisió i la premsa. En aquest context, el repte per innovar i posar en valor els recursos de què disposa l'emissora pública ha estat una premissa al llarg del 2016.

La nova direcció de Catalunya Ràdio ha volgut posar en valor les marques individuals de la casa i, alhora, oferir un missatge d'equip i projecte que transcendeixi l'àmbit d'acció de cada programa individualment. Hem detectat, al llarg d'aquest primer any, les ganes de canvi i la bona acollida dels oients d'aquesta nova etapa en què hem volgut recuperar la il·lusió dels treballadors i posar en el centre de gravetat la importància dels bons continguts. Rebem felicitacions per "la bona feina feta" com si aquesta hagués culminat o reeixit abans d'hora, i les gestionem com un estímul a la perseverança sent conscients que en ràdio els comportaments són lents i demanen temps i paciència. Ha estat, per tant, un any molt intens perquè no hem parat ni un sol dia i també perquè ens hem enfrontat a enormes dificultats. A ningú no se li escapa que intentar trencar inèrcies o tendències d'una dècada no es fa d'avui per demà, i menys encara quan els pressupostos són els que són i el sector de la comunicació està com està.

Modestament, ens fa la impressió que hem aconseguit fixar la idea que l'estima de l'audiència per Catalunya Ràdio reforça la convicció que l'emissora forma part del patrimoni social, cultural i comunicatiu del país, fins i tot emocional. L'èxit de la ràdio en català no s'entendria, de cap manera, sense el paper rellevant de Catalunya Ràdio, sense que dir això suposi ni un oblit a la primera ràdio en català (Ràdio 4) ni una pugna mal entesa respecte la primera en audiència actualment (RAC1). Durant aquest any ens ha tocat fer algun comiat per jubilació o prejubilació, però amb la nova graella també hem pogut fer incorporacions com les de Roger de Gràcia, Jordi Costa, Sònia Gelmà o Mariola Dinarès. Professionals joves que s'incorporen a un projecte en moviment compromès amb el rigor, però també amb el vigor, que fa apostes i innova sense afectar pilars fonamentals com la informació i el servei públic. I quan parlem de servei públic ens referim a continguts també culturals, perquè entenem que la millor manera de contribuir a la popularització i a la màxima difusió de la cultura és incorporant-la transversalment a les graelles de les nostres emissores.

A part d'ànims i felicitacions, durant aquest primer any també hem copsat entre els oients i professionals del sector una gran complicitat amb el que Catalunya Ràdio representa com a emissora pública. La idea de ràdio pública, de ràdio de tothom, és molt potent. I això que en el context actual tampoc no és fàcil escapar-se de les crítiques polítiques, si és que en alguna etapa això ha estat fàcil. Les hem rebut i gestionat també com un estímul i una exigència interna per aprofundir en el rigor i vetllar, encara més, per la pluralitat i pel compliment dels mandats que com a emissores públiques tenim assumits des de fa més de tres dècades. En aquest sentit, és important recordar que som quatre emissores i que els mandats i el servei públic el concebem en conjunt, de manera sovint indissociable. Informació, servei, cultura, esports, entreteniment, innovació, paritat a les tertúlies i la graella, pluralitat ideològica, generacional, d'accents i procedències...

La contribució de la ràdio pública al país queda fora de dubte, i durant aquest any hem intentat posar les bases perquè en el futur segueixi sent així atesa la complexitat dels temps que ens han tocat viure i les exigències que se'ns plantegen. Innovació, moviment, il·lusió, canvi i... orgull. Hem intentat posar en valor tot allò que fan els professionals i la casa en conjunt per reivindicar, sense complexes, el paper de Catalunya Ràdio. També per apuntalar un sentiment íntim, potser individual a cadascun dels professionals, d'orgull de pertànyer a un projecte com el que tenim l'honor d'encapçalar des de fa un any. Orgull per la feina feta i per la que tenim al davant, però sobretot orgull de la ràdio pública que mai no falla. Som allà on passen coses i la nostra presència té, enmig d'un cert caos i soroll que caracteritza el sector per la irrupció de les xarxes, un valor i un rigor associats a la credibilitat i a una bona manera de fer.

Hem posat les bases i esperem poder continuar treballant per recollir els fruits. Hem fet molta feina i tenim ganes de fer-ne més. Ja sabeu on som.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Vergonya de ràdio pública
Reusenc, 15/01/2017 a les 18:10
+3
-1
On són les desconnexions territorials, xeic? Si falta personal, el contracteu. Més val això que traslladar dropos.
icat
Anònim, 15/01/2017 a les 23:57
+1
-1
No entenc com ens podem vanagloriar de la ràdio pública mentre icat segueix sense retornar a la fm.
I la MÚSICA què?
Anònim, 17/01/2017 a les 11:19
+3
-1
Tot això que dieu em sembla molt bé, però us oblideu de la MÚSICA amb majúscules. és trist sentir en una ràdio pública parlar dels llanuts guitarreros (sobretot anglosaxons i americans) com si fossin Deus. Quant us paguen les multinacionals que dir tantes bajanades?.... Només ho feu per l'audiència? ..... o perquè parleu dels nous milionaris?? La ràdio pública ens pensàvem que era per defensar la Cultura. Trobem que us dediqueu molt a defensar la mediocritat. Malgrat disposar d'un canal de música seriosa (mal anomenada clàssica), que fa de contrapès a tanta ignorància musical. .... Els comentaris d'alguns periodistes sobre els grans "stars" (sic) del rock i altres subproductes comercials, fan pena per dir-ho suaument. Tot això sense deixar de banda que dediqueu gran part de la graella a parlar d'esports (llegiu futbol). Us feu pesats i avorrits. Necessitem una ràdio pública amb criteris musicals més coherents i no estar tan "enganxats" per la droga del futbol i del soroll de la música pop.
VISCA RAC1
TOTS SOM 1, 17/01/2017 a les 13:05
+1
-4
programació fluixa, veus previsibles... Em quedo amb RAC1, gràcies
La millón radio del mon
Anònim, 17/01/2017 a les 15:48
+4
-5
Tenim la sort de tenir unsi mitjans de comunicacio que son l,enveja dEuropa
Una ràdio dita nacional
Català literalment decebut., 18/01/2017 a les 15:11
+1
-4
Els esports no m'interessen. Tampoc la frivolitat i o la mediocritat.Crec que el primer canal d'una ràdio dita nacional ha de tenir un cert nivell. No ha de ser avorrida, ara bé sense nivell el nom de ràdio nacional és immerescut. Actualment la programació de Catràdio es fonamenta en els esports com a plat principal. Estaria bé que hi hagués un canal d'esports, ara bé el primer programa, el vaixell del grup, hauria de ser una altra cosa Ja fa molt temps que no és la meva ràdio. I la frivolitat campa a tota hora, Casualment girant el dial aquest cap de setmana em trobo amb una enquesta radiofònica que volia saber l'opinió dels oients en relació a si s'havia de pujar el sou de Messi.Després també casualment parlaven suposo en clau d'humor dels catalans "gilipolles".A la tarda hores i hores d'esport. Senzillament de nacional res de res.Viu del prestigi d'èpoques passades. Afortunadament hi ha ha una cosa dita Internet i també el satèl·lit que et permeten literalment escoltar el que vols d'arreu del món i PRESCINDIR d'aquesta ràdio dita nacional.i també de la FM( a la zona on visc la ràdio local que m'interessa solament la puc sintonitzar per internet)
A l'anònim "La millor ràdio del món"
Un català que no viu enganyat, 18/01/2017 a les 21:15
+1
-2
A l'ànonim "La millor ràdio del món".
Tinc la sort de saber alemany i per això escolto emissores públiques com Deutschlandfunk i o SRF 4 News.Solament per a poder escoltar-les ja paga la pena saber alemany. Aquestes si que són emissores nacionals i no pas malauradament Catalunya Ràdio, car moltes hores no és altra cosa que una emissora esportiva i d'altres obertament frívola. No dic que no hi hagi coses interessants però el nivell és al meu entendre, en general, mediocre. Solament cal escoltar un butlletí informatiu horari de Catalunya Ràdio, són fluixets, això sí amb musiquetes a dojo, la "necessària informació esportiva" encara que sigui de tercer nivell, etc. Qui vulgui viure enganyat endavant. El meu país és Catalunya i sóc un gran consumidor de ràdio. Em sap greu reconèixer que aquesta Catalunya Ràdio no m'interessa gaire.Recordo fa anys quan jo n' era un oient diari. D!això ja em fa molt de temps. Malauradament.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Saül Gordillo
Director de Catalunya Ràdio
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, en una acte de campanya electoral | Flickr PSOE Andalusia
Sara González
01/01/1970
La presidenta andalusa presenta aquest diumenge la seva candidatura a liderar el PSOE abrigada per l'aparell del partit
Vídeo del fragment de l'entrevista de NacióDigital a Oriol Junqueras | Adrià Costa
01/01/1970
Avançament de l'entrevista de NacióDigital al vicepresident del Govern
Armament de guerra i munició intervingut per la Policia Nacional... tot i que ara no se sap ben bé on pot estar. | ACN
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
El cost dels vigilants privats en presons, dels viatges del Consell de Seguretat Nuclear i de les cartolines de l'exèrcit, més de la meitat dels joves que ja viuen amb els pares, els aturats amb discapacitats, les taxes d'immigració europea... entre altres dades ocultes de la setmana
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital
Saló de l'Ensenyament 2017 | Jordi Jon Pardo
Karma Peiró
01/01/1970
L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons
Zoo, en una imatge promocional | Xepo W.S.
01/01/1970
NacióDigital i Enderrock estrenem el nou tema de "Raval", el segon disc del col·lectiu musical de Gandia