la veu de nació

Facebook, el nou «Far West»

«Persones de tot el món, condició social i cultural podem fer servir una eina per avançar però només anem cap a la banalització i la desorientació»

| 17/12/2016 a les 22:04h
“Les notícies falses s’escampen salvatgement per Facebook sense cap control”. Qui diu això és un extreballador de la companyia davant les crítiques que ha acumulat la plataforma de Mark Zuckerberg les darreres setmanes. A hores d'ara ja s’ha escrit molt sobre com les notícies falses (fakes, en l’argot d’Internet), publicades a Facebook durant la campanya presidencial, podien haver afavorit al candidat Trump. S’acusa la plataforma d’haver-les promocionat perquè arribessin a més gent.   

Un d’aquests fakes assegurava que el Papa Francesc havia decidit donar suport al candidat republicà. La notícia va ser compartida gairebé un milió de vegades i és probable que fos vista per desenes de milions de persones. Podem creure en la intel·ligència col·lectiva i pensar que molts dels que la van llegir de seguida van deduir que no era certa. O que, si van dubtar, van intentar contrastar-la amb altres mitjans. Però també és plausible que molts milers de persones no es qüestionessin res i creguessin a ulls clucs que el suport del pontífex per Trump era real.

Tot plegat pinta un panorama molt desolador sobre els temps que vivim. Si molts es van sorprendre de la victòria del candidat republicà, sobretot després de les barbaritats que va arribar a dir tranquil·lament en període electoral, aquesta podria ser l’explicació als resultats finals. Però que es confirmi ara que els algoritmes de Facebook (que teòricament verificaven la informació) no van detectar aquestes informacions falses a temps, desmoralitza. Facebook s’està convertint en el Far West del segle XXI, un territori salvatge on cadascú pot arribar amb les seves armes i campar tranquil·lament, difonent a tort i a dret el que li roti sense tenir més repercussions.  

Segons un estudi recent del Pew  Research Center, gairebé la meitat dels nord-americans s’assabenten de què passa al món principalment per Facebook. I sorprèn perquè tot just en 2013, la plataforma era molt criticada per experts d’Internet i col·lectius que ja veien la deriva simplista i banal que estava agafant la xarxa social. Però tothom s’equivocava: el 2016 la xarxa de Zuckerberg està més forta que cap altre de les seves competidores i ni Twiter, ni Youtube, ni LindkedIn li fan ombra.

No és la primera vegada que Zuckerberg rep crítiques que el fan trontollar una mica. La Viquipèdia té una entrada on queden recollides totes des dels inicis. Aquesta setmana, Zuckerberg ha anunciat la gran solució perquè no tornin a aparèixer fakes. Les notícies que tinguin una veracitat qüestionable aniran acompanyades d’un petit símbol o marca d’advertència. La pregunta és: Com les detectarà? Amb intel·ligència artificial? Els algoritmes no poden prendre decisions subjetives. La veritat és subjectiva. Cap màquina podrà discernir entre els interessos polítics o parcials d'un contingut.  

La solució és molt més senzilla que tot això. Quan un nombre determinat d’usuaris reportin que una informació és sospitosa, la plataforma enviarà l’alarma a un grup de verificadors i el veredicte d'aquests farà que es col·loqui la marca delatora al costat del titular. “I com podem confiar en els verificadors?”, li pregunta molt encertadament una seguidora directament a Zuckerberg. “Estem treballant amb terceres parts per assegurar al màxim la veracitat. Som conscients que hem de millorar”, li respon aquest. “Per exemple, es va publicar que el nedador Michael Phelps acabava de morir d’un atac de cor, i era fals. Es buscava el clic fàcil”. La resposta convenç poc.  

Ahir el periodista Xavier Mas de Xaxàs deia en el seu article que Internet està fent aquest món nostre cada cop més petit i perillós. Facebook ja té 1.700 milions d'usuaris, entre els quals vostè i jo. Persones de totes les parts del món, condició social i nivell cultural tenim, per primer cop, la possibilitat de fer servir una eina tecnològica, de manera deslocalitzada, per avançar en el coneixement col·lectiu. Però anem en direcció contrària, cap a la banalització i la desorientació.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

I tot plegat perquè
Anònim, 18/12/2016 a les 12:10
+1
-0
encara no hem passat de la consciencia i pensament religiós a la consciencia i pensament critics.
No sabiem que les informacions s'han de CONTRASTAR!
Quina escola que tenim encara!!
Falsetats
JRRiudoms, 18/12/2016 a les 17:19
+1
-0
Vaja, ara resulta que el sr. Donald Trump és l'únic mentider. Doncs miri: agafi l'hemeroteca de qualsevol diari (també val qualsevol telenoticies a la ràdio i TV) del dilluns 11 de setembre de 1977, i veura una noticia referent als aldarulls de l'11 de setembre, i la detenció d'un grup anarquista, [suposat] autor dels aldarulls. La notici era falsa, ja que els componentns del [suposat] grup anarquista van ser detinguts a mitjans i finals d'agost,m i van ser alliberats -amb càrrecs- abans de l'11 S.
Que el faceboock sigui un niu de mentida, no ho negare. Però que altres mitjans de comunicació i "informació" també ho són ,ningú ho pot negar... Començant per l'amonetat "papa", el més falsari de tots.

Atentament, i bona setmana

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Francesc Homs, en l'acte del PDECat d'aquest dissabte | PDECat
Oriol March
01/01/1970
El cap de files del PDECat a Madrid reivindica el llegat del 9-N i sosté que sense la jornada de participació no hi hauria un Govern independentista
El canvi d'hora ens pot fer sentir cansats però no provoca problemes de salut. | Eva Domínguez
Jordi de Planell
01/01/1970
El catedràtic de Fisiologia Antoni Díez Noguera apunta que el cos "està perfectament preparat" per avançar els rellotges | Alguns estudis assenyalen que obligar l'organisme a adaptar-se a un nou horari pot tenir un impacte en els sistemes cerebral i cardiovascular, però els experts no donen credibilitat a aquestes tesis
La Mola nevada
01/01/1970
Les nevades poden seguir durant el matí a cotes baixes a la Catalunya Central i nord de Ponent
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital
Saló de l'Ensenyament 2017 | Jordi Jon Pardo
Karma Peiró
01/01/1970
L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons
Zoo, en una imatge promocional | Xepo W.S.
01/01/1970
NacióDigital i Enderrock estrenem el nou tema de "Raval", el segon disc del col·lectiu musical de Gandia