la veu de nació

Facebook, el nou «Far West»

«Persones de tot el món, condició social i cultural podem fer servir una eina per avançar però només anem cap a la banalització i la desorientació»

| 17/12/2016 a les 22:04h
“Les notícies falses s’escampen salvatgement per Facebook sense cap control”. Qui diu això és un extreballador de la companyia davant les crítiques que ha acumulat la plataforma de Mark Zuckerberg les darreres setmanes. A hores d'ara ja s’ha escrit molt sobre com les notícies falses (fakes, en l’argot d’Internet), publicades a Facebook durant la campanya presidencial, podien haver afavorit al candidat Trump. S’acusa la plataforma d’haver-les promocionat perquè arribessin a més gent.   

Un d’aquests fakes assegurava que el Papa Francesc havia decidit donar suport al candidat republicà. La notícia va ser compartida gairebé un milió de vegades i és probable que fos vista per desenes de milions de persones. Podem creure en la intel·ligència col·lectiva i pensar que molts dels que la van llegir de seguida van deduir que no era certa. O que, si van dubtar, van intentar contrastar-la amb altres mitjans. Però també és plausible que molts milers de persones no es qüestionessin res i creguessin a ulls clucs que el suport del pontífex per Trump era real.

Tot plegat pinta un panorama molt desolador sobre els temps que vivim. Si molts es van sorprendre de la victòria del candidat republicà, sobretot després de les barbaritats que va arribar a dir tranquil·lament en període electoral, aquesta podria ser l’explicació als resultats finals. Però que es confirmi ara que els algoritmes de Facebook (que teòricament verificaven la informació) no van detectar aquestes informacions falses a temps, desmoralitza. Facebook s’està convertint en el Far West del segle XXI, un territori salvatge on cadascú pot arribar amb les seves armes i campar tranquil·lament, difonent a tort i a dret el que li roti sense tenir més repercussions.  

Segons un estudi recent del Pew  Research Center, gairebé la meitat dels nord-americans s’assabenten de què passa al món principalment per Facebook. I sorprèn perquè tot just en 2013, la plataforma era molt criticada per experts d’Internet i col·lectius que ja veien la deriva simplista i banal que estava agafant la xarxa social. Però tothom s’equivocava: el 2016 la xarxa de Zuckerberg està més forta que cap altre de les seves competidores i ni Twiter, ni Youtube, ni LindkedIn li fan ombra.

No és la primera vegada que Zuckerberg rep crítiques que el fan trontollar una mica. La Viquipèdia té una entrada on queden recollides totes des dels inicis. Aquesta setmana, Zuckerberg ha anunciat la gran solució perquè no tornin a aparèixer fakes. Les notícies que tinguin una veracitat qüestionable aniran acompanyades d’un petit símbol o marca d’advertència. La pregunta és: Com les detectarà? Amb intel·ligència artificial? Els algoritmes no poden prendre decisions subjetives. La veritat és subjectiva. Cap màquina podrà discernir entre els interessos polítics o parcials d'un contingut.  

La solució és molt més senzilla que tot això. Quan un nombre determinat d’usuaris reportin que una informació és sospitosa, la plataforma enviarà l’alarma a un grup de verificadors i el veredicte d'aquests farà que es col·loqui la marca delatora al costat del titular. “I com podem confiar en els verificadors?”, li pregunta molt encertadament una seguidora directament a Zuckerberg. “Estem treballant amb terceres parts per assegurar al màxim la veracitat. Som conscients que hem de millorar”, li respon aquest. “Per exemple, es va publicar que el nedador Michael Phelps acabava de morir d’un atac de cor, i era fals. Es buscava el clic fàcil”. La resposta convenç poc.  

Ahir el periodista Xavier Mas de Xaxàs deia en el seu article que Internet està fent aquest món nostre cada cop més petit i perillós. Facebook ja té 1.700 milions d'usuaris, entre els quals vostè i jo. Persones de totes les parts del món, condició social i nivell cultural tenim, per primer cop, la possibilitat de fer servir una eina tecnològica, de manera deslocalitzada, per avançar en el coneixement col·lectiu. Però anem en direcció contrària, cap a la banalització i la desorientació.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

I tot plegat perquè
Anònim, 18/12/2016 a les 12:10
+1
-0
encara no hem passat de la consciencia i pensament religiós a la consciencia i pensament critics.
No sabiem que les informacions s'han de CONTRASTAR!
Quina escola que tenim encara!!
Falsetats
JRRiudoms, 18/12/2016 a les 17:19
+1
-0
Vaja, ara resulta que el sr. Donald Trump és l'únic mentider. Doncs miri: agafi l'hemeroteca de qualsevol diari (també val qualsevol telenoticies a la ràdio i TV) del dilluns 11 de setembre de 1977, i veura una noticia referent als aldarulls de l'11 de setembre, i la detenció d'un grup anarquista, [suposat] autor dels aldarulls. La notici era falsa, ja que els componentns del [suposat] grup anarquista van ser detinguts a mitjans i finals d'agost,m i van ser alliberats -amb càrrecs- abans de l'11 S.
Que el faceboock sigui un niu de mentida, no ho negare. Però que altres mitjans de comunicació i "informació" també ho són ,ningú ho pot negar... Començant per l'amonetat "papa", el més falsari de tots.

Atentament, i bona setmana

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Karma Peiró
Directora de NacióDigital
A Twitter: @kpeiro.
Antoni Castellà, Lluís Llach, Mireia Boya, Jordi Turull i Marta Rovira, en un acte. | ACN
01/01/1970
El PDECat, ERC i la CUP consensuen amb l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI què cal fer en funció de com Madrid freni els preparatius de la consulta vinculant | El sobiranisme vol preveure totes les eventualitats per evitar que es repeteixin les tensions i la improvisació viscudes el 9-N | La possibilitat de fer coincidir eleccions i referèndum s'ha tractat en privat, però de moment està descartada
Xavier Masllorens, Raül Romeva i Martí Olivella, aquest dijous a Barcelona | Afers Exteriors
Isaac Meler | 8 comentaris
01/01/1970
El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, convida la societat catalana a aprofitar el procés constituent per "debatre sobre seguretat i defensa sense tabús imposats"
Carme Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la mesa | Parlament
Sara González | 5 comentaris
01/01/1970
Joan Josep Nuet, que ha quedat exclòs del nou embat de la Fiscalia, denuncia la "querella política" del ministeri públic i acusa l'Estat i el PP d'haver-la instigat | La junta de portaveus ha aprovat una declaració per tancar files amb la presidenta i els tres membres de la mesa
El carrer Hospital al Raval | Jordi Jon Pardo
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«Per tot el barri et trobes les llaunes enganxades a les parets, art urbà amb missatges d’amor: “No puedo vivir sin ti”. Doncs això»
Juan José Omella, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha de renovar aquest mes de març la seva cúpula, capitanejada per l'arquebisbe de Valladolid, que aspira a la reelecció | L’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i el conservador Fidel Herráez, recullen també suports | Omella, que amb Osoro són els homes de confiança del Papa a l'Estat, ja va ser escollit per liderar l'arquebisbat de Barcelona tot i no ser el candidat més ben posicionat
Carles Puigdemont, entrevistat per Mònica Terribas, l'endemà de la reunió amb Rajoy | Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
Presidència evita confirmar o desmentir la trobada entre Puigdemont i el president espanyol a la Moncloa i manté que cal una trobada per abordar el referèndum pactat | "Compliré amb l'encàrrec del Parlament", assegura el president de la Generalitat al Parlament | Cap partit de l'oposició pregunta explícitament al cap del gabinet català sobre la cita amb Rajoy durant la sessió de control
Alexis Tsipras afronta un fort desgast | Europa Press
Carla Palazzi | 3 comentaris
01/01/1970
El país acaba el 2016 amb un creixement del 0,3% però encara té un elevat índex d’atur del 25%, que frega el 50% entre els joves | Arran de la situació interna, el govern d'Alexis Tsipras està perdent suport entre la població
Artur Mas, durant l'acte d'aquest dimarts a Sabadell | Juanma Peláez
Oriol March | 27 comentaris
01/01/1970
L'ex-president intensifica la seva agenda pública després del judici i dirigents del PDECat el volen com a candidat de la formació a les eleccions | El líder nacionalista està pendent de la sentència del TSJC, que podria arribar abans de Setmana Santa: si hi ha inhabilitació, anirà al Suprem | Sectors del partit aposten per fer que Puigdemont lideri la llista per Girona i Munté sigui número dos de Mas per Barcelona
Acte de presentació del manifest «El fet religiós a Catalunya» | ACN
Joan Serra Carné | 22 comentaris
01/01/1970
Divuit associacions del món cristià, islàmi i budista subscriuen el manifest "El fet religiós en la Catalunya del futur", que proposa que els poders públics mantinguin "neutralitat" en relació a les creences religioses | El text avançat per NacióDigital insta el nou estat català a "reconèixer i protegir el dret a la llibertat religiosa" i renova el compromís de les entitats amb el procés sobiranista