Opinió

No volen caldo? Dues tasses!

«La millor solidaritat amb els imputats és la culminació del procés en els terminis que ha assenyalat el Parlament i perquè ben aviat els tribunals espanyols deixin de tenir jurisdicció a Catalunya»

| 11/10/2016 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de quatre anys d'intens procés independentista, hem vist com en les grans diades la mobilització independentista civil ha estat molt potent, grandiosa i tal com s'ha dit, incomparable amb res més a nivell mundial.

Fixem-nos, però, en les mobilitzacions fora de la Diada. Hi ha hagut concentracions per celebrar acords i declaracions del Parlament, o criticar sentències, imputacions o declaracions de membres del govern espanyol. La mobilització independentista fora de la Diada té capacitat de reacció però sempre en proporció a la percepció d'atac que es té des de la ciutadania.

Mereixen una especial atenció, però, totes les concentracions que es van originar al voltant de la prohibició del 9-N de 2014, donada la seva originalitat i sobretot perquè són les més semblants als escenaris que ens trobarem els propers mesos. Recordem algunes imatges com la de les places dels ajuntaments catalans amb desenes de milers de persones sota la pluja del 30 de setembre. També la concentració massiva a la plaça Catalunya del diumenge 19 d'octubre o, sobretot la cassolada, símbol de la revolta ciutadana durant les cinc nits prèvies a la votació. I, finalment, el propi 9-N al matí, quan moltíssims col·legis es van despertar protegits per centenars de veïns.

En aquella ocasió la mobilització va tenir conseqüències clares, va cohesionar la societat que es va llençar a votar en massa amb un esperit de repte col·lectiu a favor de la democràcia. No tenim ni idea de com seran les mobilitzacions dels propers mesos, però el que més s'hi assemblarà, multiplicat per 2 per 3 o per 10, són aquestes mobilitzacions prèvies del 9-N.

Però anem a pams, les mobilitzacions independentistes, fins a les més descomunals de totes, deixen absolutament freds i indiferents el govern espanyol i a la majoria de l'opinió publicada espanyola. Essent això així, val molt la pena que a l'hora de mobilitzar-nos pensem bé quin ha de ser l'objectiu de cada una de les actuacions.

Ara mateix en trobem en un escenari de creixent intensificació de l'ofensiva judicial espanyola contra el procés i els seus líders. Què cal fer a mida que s'intensifiquin i es concretin les denúncies? El que és segur és que assistir als judicis i acatar les sentències inculpatòries mentre desenes de milers de persones es manifesten pels carrers seria probablement un escenari que ajudaria ben poc a culminar el procés.

Caldrà tenir prou imaginació per fer un salt qualitatiu que més enllà de concentrar gent i mantenir el to cívic, pugui omplir de contingut polític la reivindicació. Si feu un cop d'ull a l'etiqueta #cassolada9N de Twitter podreu veureu que aquella no fou una acció reactiva contra la prohibició, sinó que era una afirmació col·lectiva que diumenge, passés el que passés, s'aniria a votar. No era, "Que enfadats estem amb la prohibició!" sinó "Encara que ens la prohibeixin la farem igualment". I amb un somriure.

En definitiva, si no volen caldo, dues tasses. Si imputen els qui van organitzar la consulta del 9-N, organitzem un referèndum vinculant. La millor solidaritat amb els imputats és la culminació del procés en els terminis que ha assenyalat el Parlament i perquè ben aviat els tribunals espanyols deixin de tenir jurisdicció a Catalunya.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Res a afegir
Joan Horta, 11/10/2016 a les 23:33
+27
-6
Totalment d'acord. Acabar el més aviat possible, perquè no puguin tornar a posar més les urpes a casa nostra. Començar a viure com un país normal.
JUNTS
Anònim, 12/10/2016 a les 00:19
+25
-4
Sí, sí, esclar. Però un referèndum vinculant no s´organitza en dos dies. I, mentre l´organitzem, caldrà donar resposta immediata als atacs del govern espanyol a les nostres institucions i als nostres representants electes.
Això no es pot deixar per demà passat.
Ha de ser immediat, contundent... i pacífic, esclar. Pacífic però contundent.
I caldrà que sigui coordinat: una resposta conjunta de les institucions i del poble de Catalunya. JUNTS I ENDAVANT
Convertim els seus atacs en la nostra força!
Anònim, 12/10/2016 a les 00:32
+21
-4
Important: davant els atacs antidemocràtics de l'estat i els seus tribunals sotmesos, cal, com a primer pas, un PLÉ EXTRAORDINARI per a aprovar un PRONUNCIAMENT FORMAL I SOLEMNE DEL PARLAMENT DE CATALUNYA contra el processament antidemocràtic i arbitrari dels REPRESENTANTS ELECTES del poble català -Forcadell, Mas, Ortega, Rigau, Homs i altres encausats del procés-, declarant com a legal i pròpia l'acció del 9N i actes posteriors sustentats en el mandat popular i donant-los-hi als processats l'empara i protecció institucional, democràtica, de legitimitat i legal del Parlament de Catalunya, i tot això amb el vot d'aprox. 2/3 de la càmara (els diputats del PDC, ERC, CUP-CC, CSQP i (potser) PSC, és a dir, entre 83 i (potser) 99 diputats de 135), i fent una crida al poble de Catalunya a defensar les seves institucions democràtiques i els seus representants electes!

El PLENARI DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA hauria d'adherirse al Pronunciament del Parlament de Catalunya (i/o votar un pronunciament solemne similar, amb l'alcaldessa al capdavant, que va participar el 9N). A partir d'aquí, TOTS ELS AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS DE CATALUNYA haurien d'adherir-se a la Declaració del Parlament o proclamar pronunciaments propis en el mateix sentit, seguits després per totes les entitats del món cívic, partits polítics, sindicats, organismes representatius democràtics, professionals, empresarials, personalitats, ciutadans, etc., és a dir, tota la societat democràtica catalana!

Aquesta presa de posició política institucional del Parlament de Catalunya en plé, junt amb totes les adhesions i/o pronunciaments dels Ajuntaments, Diputacions i partits, sindicats i entitats del món civil, hauria de ser distribuida entre el poble de Catalunya i enviada oficialment a l'ONU, al Parlament Europeu, als Tribunals internacionals i a totes les institucions i estaments pertinents estatals i internacionals, a més de als mitjans de comunicació d'arreu del món, etc., amb una crida a la solidaritat!

I posar en estat d'alerta general la societat catalana, junt amb una crida a la solidaritat del poble espanyol y tota la seva gent progressista!

CAL CONVERTIR ELS SEUS ATACS EN LA NOSTRA FORÇA!
Dues tasses de què, sr. Buch?
Honori d'Autun, 12/10/2016 a les 07:43
+7
-28
Fa molts anys, un personatge tan brutal i poc sospitós pel nacionalisme català com Arzalluz va dir que, si un dia Euskadi era independent, ells (els del PNB i la classe social que representen) haurien de fugir "en patera", o alguna cosa semblant... El personatge era "de cuidado"... Però sens dubte tenia el seny polític mínim que es troba a faltar en la major part de les opinions independentistes catalanes actuals. Estem creant una fractura basada en mitges veritats demagògiques que no sols pot trencar Espanya, sinó també Catalunya i fins i tot potser Europa, perquè no hi ha cap Estat europeu que no tingui minories "culturals-nacionals" d'una o altra mena. Dins d'una hipotètica Catalunya independent hi hauria una "minoria cultural-nacional" més o menys espanyola que oscil.la, segons les dades de les últimes convocatòries electorals, entre un 40 % i un 60 %. Ningú no es pregunta què pot passar realment (no en somnis) el dia després de la independència? Tot això és d'una irresponsabilitat i d'un infantilisme desenfrenats. I ho podem acabar pagant tots. De què i per a qui són les seves dues tasses, sr. Buch?
Ai, catalanets de pa sucat amb oli dolent!
Anònim, 12/10/2016 a les 10:01
+6
-20
El vostre infantilisme, la vostra falta de capacitat reflexiva i el vostre fanatisme nacionalista basat en la Nació, la estelada i la vostra pretesa superioritat sobre la resta d'Espanya, així com el vostre odi a la resta dels espanyols és i serà la vostra perdició.

Fixeu-vos en Artur Mas, un fracassat al qual es va comparar ni més ni menys que amb el mític Moisès, va destruir el seu partit (cosa que no ha aconseguit amb Espanya), dividint-lo en dos. ERC abandonarà el JxS i ja no quedaran ni les restes.

El de les diades triomfals ho seran per a vosaltres. Doncs a l'hora del vot són incapaços de recollir ni tan sols un 36% del cens electoral. ¿Es pot declarar la independència amb aquesta xifra tan ridícula? Què pensen que faran la resta que no forma part de l'independentisme? Ja s'ho poden imaginar.

Felicito el comentarista de les 07:43. Aquest si sap reflexionar.
Val mes mort que ajunullat...
Pitarra, 12/10/2016 a les 10:11
+15
-5
El comentari del company de les 7:43 em sembla d' una resignacio extrema. Defense que perque no s' emprenyin els unionistes i ens la fotin, hem de seguir callant. Cuan mes aurem d' aguanta fins que diguem prou? Va home, es que no en tens prou d' aquet pa. Val mes mort que ajunullat...
Coordinació
MFX, 12/10/2016 a les 10:45
+11
-3
No podem fer un acte de força cada dia perquè això suposaria poca participació i el cansament. N'hem de fer pocs però decisius. Caldrà escollir algun fet remarcable com podria ser el dia de la sentència contra Mas i les conselleres, ja que no podem evitar que els comdemnin, però sí que executin la sentència, acompanyant-los al Parlament perquè obrin la sessió. Si no ens hauran pres la mida i això s'haurà acabat. Una altra data serà el dia que el TC o el govern espanyol suspenguin les lleis de desconnexió o imposessin presó als nostres representants. Caldran respostes contundents com ara l'ocupació massiva de punts estratègics de les autopistes, ús massiu de trens cap a Barcelona; per descomptat vaga de treballadors i estudiants; ingrés d'impostos a l'agència tributària catalana; manifestacions a les places dels ajuntaments els qui no es puguin desplaçar o aturades al lloc de trball,etc. Tot el que no siguin coses per l'estil faran riure Espanya i per a la UE no passarà d'un afer intern. Penseu qua aquesta gent abans ens fusellava per defensar el nostre país i ara no poden fer-ho, perquè fa lleig, però fan tot el que més s'hi assembla.
Per a 10:45
Anònim, 12/10/2016 a les 11:53
+3
-8
Amb això que proposa de la desobediència, els únics perjudicats seran els catalanets de pa sucat que se'ls acudeixi dur a terme semblant desobediència.

¿No paguen a l'AEAT? Seran embargades els seus comptes o simplement no se'ls retornarà els diners si resulten negatives. Però això no passarà perquè l'ATC ja procurarà presentar les declaracions puntualment a l'AEAT, com estan fent actualment ..

¿Vaga a la feina? Doncs menys sou i perill que l'empresa es vagi a un altre territori que no sigui de la Caspalunya que voleu.

Sens dubte teniu el cervell ben rentat, segrestat pels líders del procés. I això us impedeix reflexionar per si mateixos.

També fareu vaga a les escoles, perjudicant als vostres fills?

Quina pena que doneu!

Ah, i ja us cansareu de desobediència, vagues i altres tonteries.
Agenollat? Resignat?
Honori d'Autun, 12/10/2016 a les 14:38
+1
-5
Qui viu agenollat o resignat, amic Pitarra? Jo t'asseguro que no, ni enfront dels uns ni enfront dels altres. A Espanya hi ha un munt de malparits, és cert; però exactament igual que a la resta del món, inclosa Catalunya. Senzillament passa que els nostres problemes, en un món tan complex com el d'avui, no s'arreglaran precisament amb la independència. Aquesta és la qüestió: hi ha un munt de gent que s'ha empassat una sèrie de simplificacions i d'slògans barats sobre Espanya i Catalunya i que ara ja no sap viure sense repetir-los una vegada i una altra, quan tota aquesta moguda dels darrers anys no és més que una barreja de bona gent una mica somiatruites, uns quants fanàtics i tota una pandilla de cínics desaprensius preocupats per no perdre el control de la seva "masia", que és com veuen Catalunya.

Gràcies per les seves paraules i les seves aportacions a l'amic de les 10:01.
Sense arguments
Paula O, 12/10/2016 a les 18:29
+3
-1
Sr. Honori: i això que els nostres problemes no s´arreglaran, precisament, amb la independència, com es demostra? O creu vostè que és un axioma que només cal emetre?
Molts catalans pensem que, tenint un estat en contra, la vida és molt més difícil. Que si es boicoten les infraestructures (rodalies, corredor del Mediterrani, hub de El Prat, connexions als ports, etc.) l´economia surt greument perjudicada. Que si s´ataca la llengua, pretenent anul.lar la immersió a les escoles, el català -que és una llengua demogràficament petita- estarà en greu perill. Que si la TV3 és perseguida i se li retallen possibilitats tècniques, doncs la massiva competència dels canals castellans és insostenible i això va en detriment de la cultura pròpia del país. Que si el nostre Govern ha de veure constantment laminades o boicotades totes les iniciatives per millorar la societat, doncs la societat no podrà millorar (lleis de protecció a les famílies energèticament vulnerables, desnonades, etc, etc.)
No ens vingui a dir que la dependència és millor que la independència perquè NO COLA.
Dels problemes del nostre país ens en volem ocupar nosaltres. I som perfectament capaços de fer-ho. Com Àustria o Dinamarca, per exemple.

Que vostè no ho vulgui o no s´hi vegi capaç no vol dir que els que ho volem i ens sentim capacitats li haguem de donar la raó.
Sobre tot, sense cap argument per part seva.
Gràcies
Ai, espanyolets de pa sucat amb oli dolent!
Rex, 12/10/2016 a les 18:40
+3
-2
Podeu continuar bordant el temps que vulgueu, però és tot un símpotma que a la xerrada d'en Puigdemont hi hagués un bon aplec d'embaixadors estrangers pertanyents a països molt importants. Ja queda menys per a culminar el procés d'independència del nostre, amb la vostra inestimable ajuda, que sempre us agraïrem de tot cor.
Sense arguments?
Honori d'Autun, 14/10/2016 a les 06:36
+1
-0
Benvolguda Paula, sense arguments? Diu que no troba arguments en el meu comentari? L'ha llegit amb prou atenció? Naturalment, una secció com aquesta d'un diari digital no és com per escriure un llibre, però respongui si us plau el que deia allà més amunt (i que crec que és un argument): no hi ha cap Estat europeu que no contingui minories cultural-nacionals més o menys grans. Si Catalunya té dret a la independència també el tenen totes aquestes minories. Amb aquest principi, no sols trenquem Espanya, sinó Europa sencera, que ja està prou malmesa. I també trenquem Catalunya. Perquè en una hipotètica Catalunya independent al voltant de la meitat de la població seria una nova "minoria nacional-cultural". Donaria vostè el dret a la independència a la zona metropolitana de Barcelona? Què hi ha en la legislació internacional que pugui protegir la integritat territorial d'una futura Catalunya independent que no protegeixi ara la integritat territorial d'Espanya?... Li semblen prou arguments?... Salutacions cordials.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Concentració de la Diada del 2016 al Passeig de Sant Joan. | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'entitat aprova aquest dissabte a la seva assemblea els passos a seguir davant d'un escenari encara incert en la recta final del procés | Exigiran la creació d'un òrgan de coordinació nacional format per partits, entitats i institucions que garanteixi una unitat d'acció
01/01/1970
El diputat d'ERC al Congrés assegura que els casos judicials de la família no afectaran al procés sobiranista
01/01/1970
El primer ministre irlandès, Enda Kenny, aprofitarà la cimera de dissabte per demanar als seus socis europeus que es pronunciïn sobre la qüestió
Una protesta veïnal per denunciar el model turístic de Barcelona, al documental «La ciutat dels turistes» | TV3
01/01/1970
«És urgent, molt urgent, que Barcelona escolti els seus veïns, el seu descontentament. Queda clar que els polítics, per bona voluntat que puguin tenir, no tenen marge per arreglar res. Mana l'economia, la seva és una cruel dictadura»
«Guardianes de la galaxia» torna amb una esperada segona part
01/01/1970
Aquest divendres s'estrena "Guardianes de la galàxia 2" i aprofitem per fer un repàs a alguns dels títols més destacats d'aquesta factoria d'èxits