tribuna oberta

Catalunya ha ribotat el PSOE

«No és la primera, ni la segona vegada que molts no comprenen que han guanyat, i continuen amb l'ofuscament de la desobediència, cosa que demostra el seu estat greu de dependència mental d'Espanya»

| 10/10/2016 a les 11:06h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de les enormes victòries del 9-N i del 27-S, després d'haver-nos carregat un Borbó, un secretari general del PSOE, un primer secretari del PSC, ara ho hem tornat a fer, i amb triple salt mortal: no només hem eliminat un altre secretari general del PSOE, cosa que ja comença a ser repetitiva, i per tant, un xic avorrida, sinó que hem portat a aquest nefast partit al seu col·lapse total, a la seva mort clínica. Probablement, molts independentistes no sou conscients de la nova victòria que hem aconseguit. No és la primera, ni la segona vegada que molts no comprenen que han guanyat, i continuen amb l'ofuscament de la desobediència, cosa que demostra el seu estat greu de dependència mental d'Espanya. Mèdicament, d'espanyolitis aguda.

M'explico. Carregar-se el PSOE, és carregar-se un dels dos pilars sobre els quals es fonamenta el règim postfranquista. De manera que si un dels pilars cedeix, lògicament, l'edifici s'ensorra. L'altre pilar, el del PP, és difícil que els Catalans ens el carreguem, atesa la seva irrellevància, insignificància i freakisme total, com a mínim al Principat. De manera que poc podem fer. Però si uns estirem per aquí, i d'altres estiren per allà, segur que tomba.

Ara, del que es tracta és, com en tota estratègia militar, quan s'ha trencat la línia enemiga, entrar a sac i penetrar el més profundament possible per destrossar tot el seu sistema defensiu, de proveïments i de reserva. El PSC és a dead party walking. Segons sembla l'espanyolada ja està muntant de nou la sucursal del PSOE, cosa que de retruc farà un mal enorme al partit crossa de l'espanyolisme, que encara no s'ha recuperat de les pallisses rebudes a Euskadi i a Galícia, on els seus compatriotes els han deixat més tirats que una burilla. Veure l'esclat del PSC serà com un piromusical megasupergran. L'odi que li tenen els seus compañeros és immensament més gran que el que li podem tenir la gent que l'ha patit els darrers quaranta anys.

El búnquer, a Catalunya, està a les acaballes. Els tres partits s'estan barallant per les engrunes. Fa goig i joia veure com se les tenen. Quan acabin tots engolits per les flames, no dispararem, perquè així gaudirem de l'espectacle de veure com es consumeixen a foc lent, com es rosteixen.

Però aquest espectacle quasi medieval, no ens ha de distreure del que és realment important. La mort de l'espanyolisme, és una gran notícia. Allò prioritari és, deia abans, com gestionar la victòria. Com explotar-la. Sembla que, finalment, s'ha arribat a una entesa parlamentària. Me'n felicito. Ha trigat molt, massa.

Ara cal prémer el gas a fons i que a ningú se li passi pel cap sembrar cap dubte ni incertesa respecte el nostre objectiu. La marxa enrere queda prohibida, fins i tot al llit. Entre d'altres raons perquè ja s'acosta el moment clau del reconeixement internacional, sobretot arran del tema Brexit i Escòcia, el qual cal seguir de ben a prop. I és que només cal que un estat ens reconegui, qualsevol, per guanyar. Però perquè això passi, les autoritats d'aquest estat (o estats, perquè en poden ser més d'un) han de tenir la garantia que els líders polítics catalans (ja que no dubten del poble, després de cinc anys de mobilització ininterrompuda), no els deixaran amb el cul enlaire, i s'avindran a qualsevol pacte que, com a darrera estratègia (desesperada) de salvació, oferirà Madrid, un cop ells s'hagin pronunciat a favor del reconeixement de la Independència de Catalunya. Confesso, i mira que no sóc creient, que a aquestes alçades de la pel·lícula, no dubto del compromís del meu govern i dels meus diputats amb la Independència. Però qui realment importa que no dubtin són les cancelleries i els caps d'estat i de govern del món mundial.

En aquest sentit, i per acabar, recomanaria al president que insistís més en incloure la llengua anglesa en els seus discursos i intervencions, tal i com feia el president Mas de forma quasi mecànica. I sí, també si s'escau, el francès i l'espanyol. Aquest, òbviament, en clau llatinoamericana, que és el que realment interessa.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ribotats
sepet, 11/10/2016 a les 01:30
+16
-0
Alfonso, Pepe, Felipe, Pedro ...... Navajas matones de esquinas quien a hierro mata a hierro termina.
D'altra banda s'ha de reconèixer que fer els tripartits i posar al Monti de president varen esser unes jugades (no se si volgudes) impressionants. Dignes d'una mentalitat maquiavèl·lica superba.
Com deia el Pique " contigo empesó todo"
Idiomes
Vadedebo, 12/10/2016 a les 15:59
+19
-0
El consell dels idiomes és molt bo. De mica en mica s'omple la pica, hem d'anar sortint a les notíicies però si surten imatges i el president parlant en el seu idioma l'opinió pública de fora ho anirà assimilant molt millor
PSOE i PSC
Anònim, 14/10/2016 a les 12:00
+1
-0
Resulta xocant vincular la crisi del PSOE amb la de la socialdemocracia europea, especialment si ve de politòlegs o analistes polítics. Els socialistes estan en crisis des que en 1997 va decidir anar-se Felipe González i, al temps, eliminar l'estructura guerrista del partit. Va ser llavors quan va deixar l'organització en mans dels barons territorials, que van recolzar a Almunia i van liquidar després a Josep Borrell. La divisió entre l'adreça i la militància es va fer palesa fins que va aparèixer Zapatero l'any 2000. El gran èxit de ZP va ser conjuminar el radicalisme d'una militància que enfonsava les seves arrels en la demagògia frentista d'Alfonso Guerra, i una nova adreça. No en va, Zapatero va eliminar a la vella guàrdia, com a bon compte d'això va donar Joaquín *Leguina en el seu llibre Historia d'un despropòsit (2014).
A partir de l'elecció de Zapatero al congrés de l'any 2000, per una rocambolesca votació contra José Bono per part, justament, dels hereus del guerrismo, el PSOE va desenvolupar un discurs molt allunyat del que s'entén com socialdemocracia europea. No tenia res a veure amb la qual va sortir de Bad Godesberg en 1959, ni amb la renovació que van dur a terme Tony Blair o Gerard Schröder ja al segle XXI. Zapatero i el seu entorn van modelar el vell guerrismo acollint els lemes de la Nova Esquerra de la dècada de 1960 –l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme, el tercermundismo, el antiamericanismo– amb vagues idees de la filosofia política, com el republicanisme cívic, que va traduir per “tarannà” i “buenismo”. Tot això li va servir per articular un relat guerracivilista que reinterpretava la història d'Espanya recuperant la idea de la superioritat moral de l'esquerra i la paternitat de la democràcia, i, per tant, el seu dret a governar "ad eternum". Això criminalitzava a l'oposició del centre-dreta, als populars, la qual cosa suposava un greu risc per a l'estabilitat social i institucional. A això, i cal dir-ho, van contribuir els mitjans de comunicació que sempre han estat referent de el “progressisme”.
El zapaterismo no es va limitar al discurs, sinó també es va reflectir en el seu comportament polític. Van agitar els carrers per mobilitzar a l'esquerra, reforçar el costat emocional dels seus votants i obrir telenotícies. Perquè era molt important recrear la imatge que el PSOE de la crisi havia ressuscitat i s'havia convertit en el portaveu de la protesta social. Per a això va utilitzar tot tipus d'esdeveniments, des de l'enfonsament d'un petrolier fins a la guerra de l'Iraq. Ni aquell discurs ni aquesta agitació de carrer, pròpia de l'esquerra sesentayochista, tenien res a veure amb la socialdemocracia europea.
És més; mentre el SPD entrava en una gran coalició a Alemanya al costat de la dreta, la CDU-CSU, aquí Zapatero signava el Pacte del Tinell per deixar fora de les institucions al PP. A això va unir allò que la nació espanyola era un “concepte discutit i discutible”. Aquesta actitud “semileal” del socialisme espanyol enfront del sistema, perquè és evident que el partit d'Aznar i Rajoy és l'altre pilar partitocrático, inicia la crisi del règim del 78. Gens d'això té a veure amb altres partits de la Internacional Socialista, com la socialdemocracia sueca, el socialisme francès o l'italià.
I la gran prova és que mentre en la resta de països europeus el populisme és nacionalista, a Espanya és socialista. Zapatero va posar les bases mentals, culturals i socials per al sorgiment de Podem. De fet, Pablo Iglesias va declarar a l'inici de la seva marxa polític-televisiva que el seu referent era ZP. Fins i tot José Bono i Zapatero es van reunir en semisecreto amb Pablo Iglesias i Iñigo Errejón en 2014 per dir-los que de joves eren com ells. El populisme socialista dels podemitas és l'evolució lògica del zapaterismo: el guerracivilismo, l'anticlericalisme, l'odi al capitalisme, a EUA i a Israel, el tercermundismo –com s'ha vist en la fugida de Carmena a Bogotà per no assistir al Dia de la Hispanitat, i la posada de la bandera “indigenista” en la balconada municipal–, el apartamiento del PP, l'exaltació de la segona República revanchista i “vermella”, el antimilitarismo, el feminisme radical i l'ecologisme. Tot embolicat en un evident infantilisme emotiu, sentimental, que des de les entranyes pretén mobilitzar, tenir raó i arribar en poder para no deixar-ho anar mai. No conceben l'alternança, ni l'existència de l'adversari, com va començar a assenyalar el PSOE zapaterista amb el seu Pacte del Tinell.
Què té a veure això amb la socialdemocracia europea? Gens. La pretensió d'unir la crisi del PSOE amb la dels seus presumptes homòlegs és una vana il·lusió, un miratge, o un intent de blanquejar el seu discurs i comportament. Cal recordar que Pedro Sánchez, que va donar ajuntaments i comunitats a Podem per tenir un “mapa vermell” d'Espanya i havia pactat un “govern del canvi” amb podemitas i independentistes, era el moderat de les primàries de 2014 enfront de Madina i Pérez Tàpies. El que està passant en el socialisme és que fa temps que va deixar de ser europeu, i fins i tot espanyol, transformat en un puzle de barons territorials i egoistes, amb una militància radicalitzada, que ha estat devorat pel seu propi discurs populista i relativista.

Font:Jorge Vilches-Vozpopuli
bunker
Xerric, 14/10/2016 a les 12:01
+5
-0
M'agrada la recuperació del mot "bunker" . Va tenir molt d'us a la transició, i definia molt bé el que representava l'immobilisme del règim. Ara que tots ens hem adonat que el PSOE formaba i forma part d'aquest búnker, penso que donaria molt de joc tornar a utilitzar el mot, més que res per deixar clar que aquest cop anem de caps a la ruptura, atés que s'ha demostrat que la "ruptura pactada" d'aquells anys no va ser una ruptura autèntica.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Sort
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
Entrades anteriors »
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Ferran Casas
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy | Flickr PP
Joan Serra Carné | 13 comentaris
01/01/1970
Sectors del PP flirtegen amb la possibilitat d'activar una doble cita electoral a mig termini per diluir la força de l'independentisme si prenen el control de la Generalitat | La Moncloa, amb el suport del PSOE i Ciutadans a la butxaca, contemporitza a l'espera de visualitzar esquerdes en el bloc sobiranista
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero | ACN
Isaac Meler | 3 comentaris
01/01/1970
El major dels Mossos s'enfronta a una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola | Es va convertir en el màxim dirigent de la policia catalana l'abril passat i es va consagrar amb la gestió dels atemptats