tribuna oberta

La memòria dels anònims

«CiU i ERC consideren als "comuns" un espai polític incapaç d’entendre i de valorar el que va suposar el 1714 però també el franquisme»

| 03/10/2016 a les 17:24h
La polèmica batalla pel Born ha estat protagonista en nombrosos mitjans de comunicació aquest any, especialment a l’estiu, fins al darrer ple de l’Ajuntament de Barcelona en què una moció de CiU, amb el suport d'ERC, va ser rebutjada gràcies a l’abstenció de la CUP. La moció instava el govern municipal a "reconsiderar l’oportunitat d’exhibir escultures a la via pública relacionades amb la dictadura feixista que va imperar en aquest país durant més de 40 anys".

Tant CiU com ERC consideren que l’actual govern municipal de Barcelona i l’espai dels "comuns" tenen com a objectiu principal "derrotar l’independentisme", i una de les accions per fer efectiu aquest objectiu sembla ser que és l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, que es vol inaugurar a l’octubre al Centre Cultural del Born justament per denunciar la impunitat dels crims comesos durant la II República i de la dictadura per part de les forces feixistes. L’exposició i l’aspiració de govern dels "comuns", segons determinades veus, ens converteixen en "el més acèrrim enemic del dret a l’autodeterminació i l’independentisme".

En filosofia de la lògica un argument fal·laç és aquell que sembla vàlid però no ho és, algunes fal·làcies es creen intencionadament per persuadir o manipular la resta mentre que altres es poden cometre per descuit o ignorància. Fer entendre a l’opinió pública que tan l’exposició com el nou projecte del Centre Cultural del Born liderat per Ricard Vinyes, que vol ser més plural i anar més enllà de 1714, són un desafiament a l’independentisme i un insult a la memòria de les víctimes del franquisme, és una fal·làcia intencionada i coneguda a més com a fal·làcia de l’home de palla.

Amb la seva moció, CiU i ERC cometen un altre tipus de fal·làcia, coneguda com l’al·legat especial, que consisteix en considerar que l’altre no està capacitat per entendre una circumstància. Consideren als "comuns" un espai polític incapaç d’entendre i de valorar el que va suposar el 1714 però també el franquisme. És per aquest motiu que des de la més absoluta prepotència insten al govern municipal a “reconsiderar una exposició” pel que va suposar “més de 40 anys de dictadura feixista”.

Ja fa temps que des del nostre espai polític patim el sectarisme i el monopoli del catalanisme i la defensa de les llibertats de Catalunya per part de les organitzacions que ara són independentistes, però que no ho eren fins fa quatre dies. Recordem que ERC va esdevenir oficialment independentista en el seu 16è congrés l’any 1989 i CDC no parla d’independència fins l’any 2015, quan forma la coalició Junts pel Sí amb ERC (l’any 2012 també en el seu 16è congrés encara parlava d’estat propi). Si bé l’intent constant d’excloure de la defensa de les llibertats nacionals primer ICV-EUiA, i ara els "comuns" i CSQEP, no és una pràctica nova però s’ha intensificat entre el 2014 i el 2016.

Robert Blasco (1925-1995), era un militant del PSUC anònim que per la seva curta edat no va lluitar durant la Guerra Civil però sí que ho va fer amb les Forces Franceses de l’Interior. Blasco no va tenir mai cap càrrec de rellevància institucional però s’hi destil·la molta dignitat política en les cartes que escrivia al seu net Marc publicades recentment per la Fundació Nous Horitzons. En una d’aquestes cartes escrita l’any 1987 explicava al Marc que ell era un català amb cognoms no catalans i que la seva dona, la Palmira, per contra, els tenia tots per molt lluny que busqués. Els dos havien passat la joventut muntant guàrdies d’honor davant busts o fotografies d’en Companys, portant flors l’Onze de Setembre a monuments patriòtics dels països on vivien exiliats i treballant en centres catalans. Era -una manera natural de fer antifranquisme- deia.

En la mateixa carta Blasco denunciava el següent: “Doncs bé, ara resulta que qui no parlava català en públic m’esmena amb impertinència involuntària -o no?- el meu, poc acadèmic. Qui no sabia gairebé qui fou Companys i, evidentment, ni havia sentit a parlar d’en Carrasco i Formiguera, ara treu el pot de les essències catalanistes sempre que parla, vingui on no –a cuento-. I constantment em refreguen la meva crítica al pujolisme carrincló com una manca de catalanisme... Desitjo de tot cor que el meu país s’alliberi ben aviat d’aquesta mena de tel boirós que la dreta catalana ha sabut hàbilment teixir i que deforma la realitat, fent veure el que no és, a tanta gent".

Ens hi sentim molt reconegudes amb les paraules d’en Blasco, difícilment podríem expressar millor el que sentim la gent que formem part del seu espai polític 30 anys després. El desaparegut Robert Blasco s’hauria alegrat de veure que durant uns anys, concretament amb el tripartit (2003-2010),el tel boirós escampava però alhora es posaria les mans al cap veient que durant els darrers dos anys el tel s’ha convertit en una manta molt gruixuda que no deixa veure més enllà d’un discurs maniqueu que distingeix als catalans i a les catalanes o a les organitzacions polítiques només per si són o no són independentistes i que la resta importa un borrall.

Des de la Transició, l’espai polític que ha representat el PSUC i, posteriorment ICV-EUiA, ha estat massa sovint acusat de no defensar les llibertats de Catalunya a pesar dels centenars de militants anònims assassinats o empresonats pel feixisme, molts d’ells andalusos emigrats, que a banda d’organitzar la lluita als barris i a les fàbriques també se la jugaven participant en l’organització i repartiment d’octavetes durant la diada de l’11 de setembre en la clandestinitat.

El PSUC era anomenat el partit durant el franquisme per la seva capacitat organitzativa en la clandestinitat, militants anònims com Carme Merola, Antonio Cantano, Antonio Chacón, o el recent desaparegut Darius Domingo a Lleida (que són els exemples que he viscut a prop) s’hi van jugar la pell. En Cantano i en Chacón, sovint en sortir a manifestar-se, eren detinguts i apallissats però sempre hi tornaven. El mateix fundador del PSUC, diputat al Parlament i conseller de la Generalitat durant la República va morir al penal de Burgos l’any 1958, empresonat pel franquisme; però abans l’any 1949, havia estat expulsat del partit per defensar-ne la seva independència del PCE. Anys més tard, Santiago Carrillo el definiria com "un hombre honrado y sincero que debió encontrar algunes dificultades para armonizar sus arraigados sentimientos nacionalistes con el internacionalismo proletario" (Bosch, 2016).

Comorera va morir en una presó per lluitar contra el feixisme, per defensar la República i el dret a l’autodeterminació, però Chacón encara és viu i ens vota, no obstant ha de suportar que convergents i republicans (no sempre d’esquerres) li donin lliçons d’antifranquisme i de catalanisme. El PSUC va entrar en crisi als anys 80, però el seu mateix espai polític va ser transformat primer en ICV-EUiA i, en part ara, en els "comuns", En Comú Podem i CSQP. Certament, en l’actual confluència hi trobem gent provinent de diferents cultures polítiques i no només del PSUC, però almenys per a la gent d’ICV el del PSUC és un llegat que defensem amb orgull i, en conseqüència, no hem deixat de defensar ni un sol dia el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.

Només cal recordar com ICV-EUiA, juntament amb l'ERC de Carod-Rovira i el PSC de Maragall van impulsar un nou Estatut durant el govern tripartit després d’anys de peix al cove de CiU. Posteriorment, des de la manifestació massiva del 18 de juliol del 2010, hem dut i durem com ningú la bandera del referèndum per desencallar les sempre legítimes aspiracions sobiranistes de la ciutadania de Catalunya també en els moments en els que ningú semblava defensar-lo. I no devíem estar pas tan equivocat en persistir amb el referèndum útil quan fa pocs dies el president Puigdemont s’avenia de nou a defensar-lo.
Els que venim del PSUC ens sentim hereus i hereves de les publicacions clandestines durant el franquisme, com Treball, Lluita, Horitzons o Universal. Som les hereves dels maquis, de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya amb més de 100 detinguts, de les vagues en el sector del metall i químiques de Barcelona, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme i Lleida. Som els descendents dels abatuts a trets per la Guàrdia Civil que resten sense justícia a les cunetes, els de la Vaga Nacional Pacífica de 24 hores amb més de 90 detinguts a Sabadell, les de les eleccions sindicals del 63, els impulsors de CCOO i finalment els cofundadors juntament amb altres organitzacions polítiques de l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Som, en definitiva, els hereus i hereves de tants anònims que van lluitar per la República i contra el franquisme a qui des dels espais on ara governen els "comuns", com l’Ajuntament de Barcelona, es vol recordar i posar en el lloc públic que els correspon. En el fons, aquesta pugna no va ni de qui va lluitar més i millor contra el franquisme, ni de qui defensa més les llibertats de Catalunya, en el fons el que més molesta a CiU i a una ERC, actualment més propera a la d’Heribert Barrera i de Tarradellas més que no pas a la de Companys o de Carod-Rovira, és el fet d’enaltir la memòria dels anònims, la de "los nadies” de Galeano, al mateix nivell que s’ha enaltit fins ara la memòria de les classes dominants del catalanisme més conservador.
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Contra el que no pensen com CSQP
Toni Martínez Martínez, 03/10/2016 a les 18:40
+47
-8
Quina anàlisi més cientifica! Critica del contrari i alabança pròpia. Vosaltres no sou hereus del PSUC ni en somnis. Aquest era partidari del socialisme i el comunisme i vosaltres ni sabeu el que és. Daltra banda, vosaltres no vau ser els primerS en proposar un referèndum. Va ser l´ANC i abans els quevan dur a terme els referèndums per tot catalunya. Vosaltres ni idea. No teniu ni idea i tu menteixes. Tho diu un que es espanyol de neixement.
Erre que erre ka senyora.
Anònim, 03/10/2016 a les 20:38
+39
-2
Senyora , no s´empatolli, la va espifiar i continua espifian-la, va estar vostè qui va dir que ERC i CDC no van aportar res durant el franquisme i no ells els que van dir que el PSUC no va aportar res , i si potser no va ser fins el Colom que ERC no va dir-se publicament independentista , però a la Constitució li van dire NO i vostès un SÍ ben gran .
Futur!
Quiconord, 03/10/2016 a les 21:56
+39
-1
I després d'aquest anàlisi del passat, ens diràs què vols per a Catalunya, demà?
els hereus ...ja!
lo rafal de costa, 03/10/2016 a les 22:54
+36
-3
Atribuïr a icv la herència del psuc ja es d'un cinisme insultant, intentar per part dels comuns apropiar-s'ho ja es d'una barra esclatant!
No cola.
El meu avi sí que era del PSU...
Anònim, 04/10/2016 a les 00:05
+39
-3
...que no del PSUC -això va venir després. I va estar a la presó amb el President Companys, i després van marxar a l'exili. I si avui aixequés el cap i veiés què han fet vostès del seu partit no els escopiria a la cara perquè encara hi guanyaria, la seva cara, amb una escopinada d'ell.

I ja que parlem de noms... els sona de res un tal Lluís Companys? Perquè a aquest el van matar els feixistes, i no era del PSUC, com els milers de militants d'ERC i d'Unió (qui l'ha vist i qui la veu), començant pel seu fundador, Manuel Carrrasco i Formiguera, que van patir la mateixa trista sort. Com els milers de catalans anònims afusellats per rancúnies o venjances de baixa estofa. Com molt militants del PSUC, sí, bastants d'ells traïts per la pròpia direcció del PSUC i del PCE, per cert, com el mateix Comorera que vostè esmenta.

Però vostè no sap què va ser el franquisme. Jo sí que ho sé, o de primera mà. I pel que fa a la lluita obrera, tampoc en pot parlar gaire, vostè que ha estat estudiant fins al 2007 i el 2011 ja estava ficada en política. I a més en un partit que deu una millonada, que no sé pas com pagarà, a la Caixa, una entitat de lluita obrera on n'hi hagi

Llegeixi "Rebelió a la Granja" d'Orwell, Sra. Vilà, i hi trobarà reflectits molts dels seus companys de partit. Un retrat acurat, tot i que no gaire afalagador, em temo
//*// Donec Perficiam //*//
Persistent, 04/10/2016 a les 00:41
+42
-3
Lamentable, tot això per justificar l'injustificable exhibició de racancoines feixistes i per dir-nos que votaran que NO, alineant-se així amb el feixisme espanyol, quan arribi el referèndum.

Vostès a mi no m'enganyen, els seus tripijocs ja són antics. Recordin què va passar a la Guerra Civil quan gent com vostès, en comptes d'anar per feina i desfer-se del feixisme es dedicaven a desagnar en lluites intestines els què s'hi oposaven...

Visca Catalunya Lliure //*//
quan ressentiment
bandoler guillerenc, 04/10/2016 a les 09:59
+35
-2
Sara, el teu escrit, si el que vol és informar, ho fas tant esbiaxadament, que només destiles ressentiment.
La independència de Catalunya, la faran les esquerres i les dretes juntes o no es farà. T'ho diu un que mai ha votat CIU.
Per tant, comença per ser inclusiva en lloc d'exclusiva, perquè t'has plantejat que potser els sectaris sou vosaltres, els comuns, aquests que dieu que veniu del PSUC (enorme falsedat).
Et recordaré que ja que anomenes en Carod (a qui si que vaig votar), que sí que va ser molt sectari amb l'antiga CIU, mira com li va anar a les següents eleccions.
Teniu un discurs tant polièdric, que us convertiu en uns "liantes" de cuidado, i hi ha coses a la vida que la solució és binaria, o si o no, i la independència n'és una d'elles. I si no hi sou, no passa res, ja en buscarem d'altres, però digue-ho clar i català, tal i com hagués fet el PSUC, a qui tant elogies.

Lamentable
Vigia, 04/10/2016 a les 11:35
+30
-1
"Som, en definitiva, els hereus i hereves de tants anònims que van lluitar per la República i contra el franquisme." Així comença el darrer paràgraf del llarg al·legat de la Sra. Vilà. Un text resumit en un paràgraf que vessa ressentiment, sectarisme i manca d'empatia amb la resta de forces polítiques. Creu de debò que només vostès representen els qui anomena "sense nom"?

Surtin de la seva bombolleta particular. Deixin de menjar fel a tota hora i de veure el món en blanc i negre. Si ho fan, vostès seran més feliços i, de passada, contribuiran a fer una societat menys agressiva i més amable. Si us plau.
ningú l'informat del posicionament contrari a l'exposició de l'Amical Mauthausen?
Victor Cruz, 04/10/2016 a les 13:15
+31
-1
El que diuen els altres ho han de dir ell però resulta que ara ens ho vol dir la Sara, sense aportar proves. Pretén estigmatitzar, tot dient: "Tant CiU com ERC consideren que l'actual govern municipal de Barcelona i l'espai dels "comuns" tenen com a objectiu principal "derrotar l'independentisme", i una de les accions per fer efectiu aquest objectiu sembla que és l'exposició Franco, Victòria, República. "Poques llums té aquesta noia. Per cert: ningú l'informat del posicionament contrari a l'exposició de l'Amical Mauthausen perquè s'adoni que entre les víctimes del feixisme també hi ha pluralitat d'opinions?
Carod , sectari jo crec que no.
Anònim, 04/10/2016 a les 15:27
+9
-7
El Carod va ser sectari amb l´antiga CiU ? a vale, si no estàs amb ells estàs contra ells? i això " ho diu (tu) un que no ha votat mai CiU,
A la senadora Vilà
El Maqui, 05/10/2016 a les 12:38
+34
-1
Després de llegir el teu article només et recomano que abans d'obrir la boca t'informis bé i sàpigues triar el grà de la palla.... Ja t'han contestat molt bé en aquest diari digital. Jo només vull recordar-te, que potser no ho saps, que si és veritat que el PSUC varen tenir molts represaliats i víctimes del franquisme, i que era l'organització amb més capacitat per movilitzar els anti-franquistes, no és menys cert que la lluita més arriscada i valenta i perillosa, l'encapçalaven els independentistes catalans, molts provinents del Front Nacional de Catalunya, del moviment anarquista (Puig Antich) i de Nosaltres Sols....

Et recomano fervorosament que llegeixis els llibres: "L'Exèrcit Popular Català (1969-1979)" i "EPOCA" l'exèrcit a l'ombra", descobriràs moltes coses i sabràs sense mentides, qui es va jugar la pell "de debò" durant el franquisme i post-franquisme....Als comunistes l'etern problema català sempre us ha relliscat... i quan us trucàvem la porta per sumar esforços ens ignoràveu, per dir-ho amb suavitat.
Aquells "eixelebrats" com l'ex-capità de la República Jaume Martínez Vendrell, Manuel Viusà, pintor, des de París, el professor Batista i Roca de Cambrige, i un munt de patriotes a l'interior com Joan Ballester Canals, Ramon Arrufat, Mn Armengou, Heribert Barrera, Antoni Malaret, i una llarga llista d'exiliats, d'assassinats, torturats per la policia espanyola, i encara avui dia ignorats per la immensa majoria del poble, s'ha multiplicat per milers!!! I no podem pas donar-ne les gràcies al PSUC i als seus satèl·lits. I menys a Podemos.

Ara fracassat el comunisme arreu del món, i el moviment social i independentista que augmenta a Catalunya, intenteu una altra vegada crear opinions de confusió i manipulació vers els més febles. Us molesta que la classe treballadora es pugui identificar amb l'alliberament nacional i social de Catalunya.

La INDEPENDÈNCIA ÉS A PROP. I la farem dretes i esquerres i tot ca i bitxo que tingui un mínim sentit de la dignitat catalana. Foteu's-ho al cap.

PD: per a informació teva i del qui vulgui, sàpigues que un dels principals maquis de la resistència en Marcel·lí Massana, (tots molt lluny de postures leninistes), va col·laborar discretament des de França durant els anys setanta, amb el moviment independentista que va derivar anys més tard amb el naixement de Terra Lliure.
sentiments
kodi, 05/10/2016 a les 14:42
+5
-3
No hi estic d'acord amb la capçalera "consideren als "comuns" un espai polític incapaç d’entendre i de valorar el que va suposar el 1714 però també el franquisme», si que ho entenen i ho entenen perfectament pq aquesta gent no en son pas de tontets, el que hi ha és que ells no tenen el sentiment per retrotraure's al cor d'aquells catalans que van lluitar per defensar les seves creences i que en definitiva malgrat tot, tots sabem quina és la qüestió. Dues son les formes en que es constitueix una nació la forma de tradició alemanya que apel·la allò comú que ens uneix sang, cultura, llengua i d'altres sentiments i la tradició de concepte de nació com la francesa en que un grup de gent es manifesta per la nacionalitat pq els seus interessos coincideixen i així ho decideixen aquesta seria la forma en que una part de l'electorat independent ho veuria i no dic una gran part pq aquesta gran part precisament avui en dia està unida per vincles sentimentals d'una i un altra nacionalitat.
No subscric cap de les formes, tan sols és una opinió personal.
Sobre Comorera teniu molt a callar
Anònim, 05/10/2016 a les 14:46
+21
-0
Qui va delatar als franquistes que Comorera era a l'Interior?

au va
Anònim, 06/10/2016 a les 21:12
+21
-1
No per esmerçar vint pàgines per defensar una actitut sectària i òbviament malintencionada aquesta deixa de ser-ho, senyoreta diputada dels "comuns". Vostès entenen perfectament què és el 1714 i què és el Born. I se serveixen perfectament del franquisme per servir el seu propòsit de difuminar i confondre el relat històric a fi d'acomodar-lo a la seva retòrica. Vostès vinga parlar de classes dominants contra herois anònims, com si colés.
La independència de Catalunya serà el triomf de l'eix Catalunya-Espanya i la derrota de l'eix esquerra-dreta.
Anònim, 07/10/2016 a les 13:04
+16
-0
Som catalans, mai espanyols.
De fal·làcies i malabarismes
Anònim, 08/10/2016 a les 18:41
+8
-0
Com es diu la «fal·làcia» de dir que els altres cometen una fal·làcia que, de fet, no cometen? Potser no és cap fal·làcia, potser és una «mentida» o un «error»

On Vilà veu la fal·làcia de l'home de palla, és a dir -en aquest cas-, on veu un atac al senyor Vinyes basat en una manipulació, una distorsió, del que aquest senyor pretén fer realment, altres no hi veiem cap fal·làcia, sinó un atac basat en allò que el senyor Vinyes preten, sí, fer realment: no creiem haver fet cap distorsió. I allò que el sr. Vinyes pretén fer realment no ha pas de quedar plenament, satisfactòriament ni encertadament descrit per expressions com «vol ser més plural i anar més enllà de 1714»

Vilà té molt clar què pretén fer Vinyes i, ves per on, altres també ho tenim molt clar. I no veiem allò que veu ella. I ella no «demostra» que la nostra visió sigui equivocada; ella, simplement, «diu» que és equivocada.

Quant a la fal·lacia de l'al·legat especial, un diria que potser és Vilà qui la comet (o qui TAMBÉ la comet); que és ella qui no considera preparats, madurs, nets de prejudicis, els qui no pensen com «els comuns». Així hi hauria qui no pot arribar a comprendre «els comuns» i, d'altra banda, passaria que aquests també tindrien dificultats insalvables per a entendre els altres, els qui no els entenen.

Aquest és un país de «llestos» i Vilà és molt «llesta»



No ens vugui enganyar Sra Vilà
Tarragona, 08/10/2016 a les 19:35
+11
-0
Per desgràcia som una colònia de Castella i de França,i s´hi està a favor d´aquest colonialisme o no,per tant a favor de recuperar l´independència que Castella i França ens segresten o no.No emboliqui la troca Sra Sara Vilà,o està a favor dels drets humans o sigui l´alliberament nacional dels PPCC o hi està en contra
la meva opinió
Joan R., 09/10/2016 a les 16:54
+10
-0
Resumint l'article de la Sra. Sara Vilà, és una mena de viatge-justificació cap a la ganduleria més extrema.
El lleó rebel
Àngel Crist, 10/10/2016 a les 12:19
+12
-0
Dos símils:

1) Una orquestra és un conjunt de músics lliures que es posen d'acord en el lloc, el moment, la partitura, la direcció...etc. Quan es posen a assajar i més tard a actuar, qualsevol instrumentista que surti amb un altre so la mateixa sala, està fent soroll. Soroll en el camp de la semiòtica és qualsevol element que dificulta o impedeix la comunicació. La labor de la senyora Vilà i els dirigents dels comuns (no confondre amb molts dels seus votants) és fer soroll i parar el projecte independentista. Que el concert no surti bé. Soroll, encara que el facin amb instruments musicals excelses: memòria del PSUC, vides de lluitadors exemplars, apel·lacions a la justícia social ("lo que de verdad importa a la gente", oi?). Cal parar la independència sí o sí, no fos cas que arribessim atenir un país socialment just,...però independent (on va a parar!).

2) En una guerra oberta, dins el bàndol més dèbil (en força bruta), sota el foc incessant de l'artilleria i aviació enemigues, algú no para de qüestionar la legitimitat o conveniència de qualsevol acció que intenten amb excuses cosmèticament nobles. Per qui creieu que treballa aquest algú? Pels companys de trinxera o per l'enemic? Qui prodest?

Pujol, 3%, autonomisme, peix al cove, retallades...Cert. Però ara que som on som què vols? Continuar la baralla al pati de la presó i així impedir la fuga o sortir lliures i a fora ja ho aclarirem?
Poc a dir a qui us vota. Sí us voten amb consciencia plena del que sou i representeu (igual que els votants de C's, PP, PSC), endavant, ens veurem a les urnes.
Però que ningú us voti pensant que representeu algun tipus d'alternativa que pot canviar alguna cosa. Sou el lleó pretesament rebel que tots els domadors de circ tenen per esglaiar al públic, però que en realitat és el més domat i menys perillós pel qui els te engabiats.
Sara, això no cola. Sou un/s partit/s dinàstic/s, mercenaris d'Espanya, del NO. La vostra feina no és portar justícia social, sinó impedir l'escenari on aquesta podria ser possible.
Avui estan de feste
Pitarra, 12/10/2016 a les 10:44
+6
-0
Nois, res que afegir als comentaris que heu fet per posar Sara el seu lloc. Nomes un comentari, no us heu adonat que avui no hi a comentaris fexistes? Es nota que estan a sou de Madrit i avui tenen feste.
Fora aquest article que ja toca.
Anònim, 13/10/2016 a les 19:18
+5
-1
Aquest article el retirareu algun dia o ja es quedarà com a fixe?
Entelats
Dr. Watson, 14/10/2016 a les 00:54
+7
-0
T'ho dic amb tot el respecte, Sara: els que teniu els ulls entelats sou vosaltres, especialment la gent d'ICV. Encara penseu que tota aquesta moguda és la culminació del projecte nacionalista convergent, que tot ha estat tramat a la seu de Convergència i que és des d'allà des d'on es mouen els fils. Us adreceu a l'actual president de la Generalitat com si fos en Pujol. I no, Puigdemont i Junqueras no són en Pujol, ni volen representar el que Pujol va representar.
Sou incapaços de veure que ha estat un moviment popular el que ha desfermat tot, que ha partit pel mig Unió i ha enviat a en Duran a casa; que ha convertit Convergència (que al 2012 governava amb el suport del PP) en un partit independentista i republicà (republicà!); que ha buidat el PSC de militants i quadres arreu; que ha provocat la formació d'una llista unitària encapçalada per un ex alt dirigent del teu partit i amb el suport de significats ex-psuqueros. I que hi hagi un govern de coalició d'ampli espectre com a cap altre lloc d'Europa.
Si no us traieu aviat el tel dels ulls acabareu al bagul de la Història.
Deixeu d'estar entelats i passeu a ser "estelats".
T'ho diu un ex de la JCC, una cosa que ja no existia quan tu vas entrar a IC.
@ Anònim de les 19.18 d'ahir
Anònim, 14/10/2016 a les 14:45
+1
-0
Aquest article te'l pots saltar; no t'obliga ningú a llegir-lo.

D'altra banda, si estigués en un lloc més destacat, potser tindria més lectors.
12 dies
Anònim, 14/10/2016 a les 20:50
+2
-0
@ Anònim de les 19.18 d'ahir
Aquest article porta 12 dies temps més que suficient.
Se't veu el llautó, Sara
Anònim, 15/10/2016 a les 23:22
+2
-0
Tu tens tant d'independentista com jo de trapezista.

Per cert, CIU ja fa un temps que no existeix. Fóra bo que et posessis al dia de les novetats polítiques.
Hereus del PSUC?. Jaja quina pica vergonya!
Anònim, 16/10/2016 a les 00:10
+2
-0
Hi ha argumentaris delirants en aquest article. Si els fundadors del PSUC es tallarien les venes de pensar que podien tenir uns hereus com aquests del si se puede o dels comuns, que ni ells mateixos saben què son!
Te guassa i vosaltres tragueu
Anònim, 17/10/2016 a les 22:09
+0
-0
No se que es mes impresentable que la Sara s'autoanomeni representant dels comuns, quan es senadora de l'abort de CSQP, o que vosaltres us ho tragueu i li doneu tanta importancia a les afirmacions d'una persona a la deriva, ansiada de protagonisme

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Sara Vilà
Senadora de Catalunya Sí que es Pot
La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, en una acte de campanya electoral | Flickr PSOE Andalusia
Sara González
01/01/1970
La presidenta andalusa presenta aquest diumenge la seva candidatura a liderar el PSOE abrigada per l'aparell del partit
Armament de guerra i munició intervingut per la Policia Nacional... tot i que ara no se sap ben bé on pot estar. | ACN
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
El cost dels vigilants privats en presons, dels viatges del Consell de Seguretat Nuclear i de les cartolines de l'exèrcit, més de la meitat dels joves que ja viuen amb els pares, els aturats amb discapacitats, les taxes d'immigració europea... entre altres dades ocultes de la setmana
Albiol, Cospedal i Sánchez-Camacho. | PP/Flickr
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'ex-alcalde de Badalona presenta una candidatura amb vicesecretaries per a Manuel Reyes, Esperança Garcia, Alberto Villagrasa i Antonio Gallego, entre d'altres | La nova executiva aplega totes les sensibilitats en joc dins de la formació
Johan Cruyff i Danny Coster, a la Rambla l'any 1970 | ©Horacio Seguí/AFCB
Toni Vall | 1 comentari
01/01/1970
«El 1970 encara li quedaven coses importants a fer amb l’Ajax, guanyar tres copes d’Europa consecutives, per exemple, però ja sabia que el Barça era el seu destí. En blanc i negre lluminós se’l veu jove i feliç. Que maques són les fotos antigues»
Comiat de Johan Cruyff com a jugador del Barça | Arxiu EFE
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
La personalitat de l'holandès va impactar en la vida de molts culers, que es van entregar a l'obra d'un revolucionari, capaç de modernitzar el futbol dos cops, a la gespa i la banqueta
Nigel Farage, durant la campanya del Brexit. | UKIP
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
Nigel Farage assegura que "tenim una cinquena columna en els països europeus" | Le Pen clama per controlar les fronteres i tancar mesquites, mentre la primera ministra polonesa diu que Varsòvia fa bé d'impedir l'entrada de refugiats
Xavi Pascual, director de l'Strenes | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 24 de març al 30 d'abril, més de quaranta artistes passaran pels escenaris de Girona | "L'objectiu és conservar el que tenim i anar millorant les experiències de l'espectador", explica el director del certamen a NacióDigital
Saló de l'Ensenyament 2017 | Jordi Jon Pardo
Karma Peiró
01/01/1970
L'ITWorldEdu, coincidint amb el Saló de l'Ensenyament, debat sobre com les TIC poden millorar la tasca educativa | “En dos anys, la selectivitat hauria d’incorporar elements digitals per avaluar la prova", assegura el professor Jordi Musons
Zoo, en una imatge promocional | Xepo W.S.
01/01/1970
NacióDigital i Enderrock estrenem el nou tema de "Raval", el segon disc del col·lectiu musical de Gandia
El procés de preinscripció és un dels tràmits que han de superar els pares que volen inscriure els fills en una escola o institut per primera vegada | Adrià Costa
Jordi de Planell | 2 comentaris
01/01/1970
Aquest dijous s'obre el termini per presentar les sol·licituds, que es tancarà el 4 d'abril | Ensenyament ha introduït alguns canvis al procés, que incorpora noves mesures de control i modificacions en les llistes d'espera
Carlos Álvarez, Rigoletto, en ple exercici de poder vocal | Antoni Bofill
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Basada en "Le roi s'amuse" de Victor Hugo, l'òpera és un prodigi melòdic, tal com s'ha pogut veure en l'estrena d'aquest dimarts a la sala barcelonina | La producció compta amb un elegant vestuari renaixentista, obra de la guanyadora de tres premis Oscar Sandy Powell
Agustí Montal i Costa, en una foto d'arxiu | FCB
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
El president que va fitxar Johan Cruyff va dirigir el club en els anys finals del franquisme | Va representar la burgesia catalanista al capdavant del club que seria derrotada per Núñez el 1978
El nou president del Constitucional, González Rivas, a l'esquerra | Europa Press
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La magistrada catalana és premiada amb la vicepresidència després d'alinear-se amb el bloc més proper al PP | Un tribunal dividit afrontarà l'etapa decisiva del procés sobiranista