O endavant o endarrere

«La realitat espanyola vota que tot segueixi igual i per aconseguir-ho tot s'hi val i totes les institucions (polítiques, judicials, policials i mitjans de comunicació) es mobilitzen per tal que res canviï»

| 30/09/2016 a les 12:09h
Avui dia podem identificar dues actituds polítiques molt clares: els moviments polítics que busquen un canvi i els que treballen per la conservar les coses tal com estan. De forma transversal aquestes actituds impregnen el partits. Veiem-ho:

Les eleccions basques i gallegues han donat continuïtat als partits que ja hi governaven, PNB i PP, dues forces de caire conservador, cap de les quals proposa pels seus respectius territoris res que no sigui continuar tal com estan. Conservadurisme polític i social.

També podem observar els resultats de les eleccions espanyoles: guanya la continuïtat del PP en primer terme i quan es repeteixen eleccions torna a guanyar i encara amb un major marge. Altre cop venç l’actitud conservadora.

Podem enquadrar en aquestes actituds també els diferents partits: ningú dubta que PP i PNB són conservadors, també ho era l’extinta UDC i en bona mesura ho és el PSOE i a redós seu el PSC.

A l’altra banda podem identificar partits amb voluntat de canvi. Començaré pel més enganyós: Ciudadanos. Que ningú s’espanti, els canvis poden ser endavant o endarrere i en el seu cas és un canvi, una regressió en ferm cap a un sistema polític espanyol a l’antiga, creat per fracturar Catalunya i per negar l’existència del nostre poble. Ni tan sols el PP s’havia atrevit a abanderar la derogació del sistema d’immersió lingüístic català i ells sí. Ningú s’havia atrevit a demanar la derogació del concert econòmic basc i ells sí.

Ciudadanos per tant és un partit que demana canvis cap endarrere. N’hi ha d’altres que demanen canvis cap endavant. Aquí tenim a la CUP, ERC i PDC en l’àmbit català i a Podemos a nivell espanyol, també Bildu o el BNG, fins i tot podríem també incloure Compromís al País Valencià, si més no fins fa un poc temps.

Podemos i les seves derivades territorials representen un esforç de canvi a la ultraconservadora vida política espanyola. S’ha de reconèixer. El seu compromís amb la necessitat d’un referèndum a Catalunya demostra sòlidament que ja no entenen Espanya com “una grande y libre”, com si que defensen des de Rajoy a Miquel Iceta. Només això ja acredita una decidida voluntat de canvi i de reconeixement democràtic de la pluralitat.

I a Catalunya ens trobem davant d’un autèntic moviment de canvi, representat políticament per la CUP, ERC i el PDC. Un moviment de canvi tan profund que ha descol·locat la marca catalana de Podemos fins a tal punt que aquí a Catalunya, cosa que no passa enlloc més, Podemos és més conservador que aquests partits independentistes. D’aquí la seva desorientació, d’aquí la seva incoherència en molts dels seus posicionaments: votar en contra dels últims pressupostos, lloar el PNB, negar el dret a la unilateralitat i a l’inici d’un procés constituent o altres exemples constants.

El reformisme o fins i tot el punt revolucionari de Podemos a Espanya està tan mal adaptat a la realitat de Catalunya d’avui dia, que cada intervenció dels Franco Rabell, Coscubiela o Fachín resulta incomprensible a la gran majoria dels catalans. Com el PSC quan defensa el PSOE a Catalunya, els Comuns/Podemos catalans no representen aquí cap canvi, sinó ben al contrari, són una realitat desenfocada que no vol entendre el que necessita Catalunya. I no la volen entendre perquè el que cerquen no és fer, és estar. Estar als òrgans de poder, com l’Ajuntament de Barcelona, on cada dia que passa es veu més com són gesticulació i bones paraules i poca cosa més. I voldran estar al Govern de la Generalitat, no per fer un país més lliure, més just i més pròsper, sinó per dir-nos que hi són i fer-nos creure que així tot anirà millor, quan sotmesos a Espanya tots sabem que simplement tot anirà igual que ara.

La realitat catalana crida canvi i vota canvi i es mobilitza i ho fa des de l’extrema esquerra fins a la dreta de sempre. La realitat espanyola vota que tot segueixi igual i per aconseguir-ho tot s'hi val i totes les institucions (polítiques, judicials, policials i mitjans de comunicació) es mobilitzen per tal que res canviï. Costa d’entendre que els Comuns/Podemos de Catalunya s’equivoquin tant a l’hora de triar la seva opció.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Perfecte
Joan Horta, 02/10/2016 a les 00:01
+9
-0
Fotografia perfecta de la realitat.
Vostè si que representa canvi a pitjor...
Gianfontini, 03/10/2016 a les 17:33
+0
-7
i junt amb vostè tota la tropa de pseudo-independentistes de pà sucat amb oli amb vocació de pastors de lemmings. Quin projecte tenen, més enllà de declaracions genèriques d'aspiracions? Buff, quina mandra feu ja tots plegats...

Iep! Que els de Madrid no valen gran cosa, però tots vostès, com he dit, encara són pitjors! Tots plegats tenen un cum laude en política raquítica.

@17:33 canvi a pitjor?...
Mje, 04/10/2016 a les 10:14
+1
-0
Com et cou la realitat, doncs es el que hi ha, t'aguantes. Quin projecte tenim dius? Un projecte molt clar, sortir d'una Espanya pseudodemocratica, on no es respecta la separació de poders, on segueix tant viu el franquisme que encara governa, on no només s'ens escanya econòmicament, si no que no paren de ficar pals a les rodes del nostre desenvolupament (rodalies, Barajas, corredor meditarrani...), on es persegueix la nostra llengua (lapao...)., on es segueix votant als partits mes corruptes PP/Psoe amb una clara demostració de que no volen pas canviar. En fi, tenim el projecte de tenir un estat propi, no per caprici, perquè ens va la nostra supervivència.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ignasi Planas
Advocat i exjutge. Llicenciat en Dret per la UAB i Postgrau en Ciències Polítiques per la UB. President de la Federació Catalana de Rugbi. President de Reagrupament.
Un dels ferits de l'atac de Londres a l'entorn del Parlament britànic | Europa Press
01/01/1970
El presumpte agressor ha estat abatut després d'atropellar diverses persones i apunyalar un agent policial, que ha mort al lloc dels fets | Les altres dues víctimes mortals són vianants que eren al pont de Westminster | Es continua desconeixent l'autoria de l'atac
En primer pla, exemplars de la Col·lecció Bernat Metge | ACN
01/01/1970
El grup SOM vol rellançar la col·lecció de clàssics amb la propera celebració del centenari | En aquests propers 5 anys està prevista la publicació de 20 nous volums
Membres dels Mossos d'Esquadra, en un escorcoll a Roda de Ter | Adrià Costa
Carles Fiter
01/01/1970
Els sospitosos haurien aconseguit adoctrinar dues dones de Manlleu i de Roda de Ter | Els Mossos han fet escorcolls a tres domicilis del municipi
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa | Visit Andorra
01/01/1970
Andorra és un gran aparador del comerç a Europa
Albano Dante Fachin, al Parlament de Catalunya | Adrià Costa
Sara González | 14 comentaris
01/01/1970
Amb una participació del 7,5% a la consulta interna i Ada Colau tancant la porta a la coalició, Podem Catalunya ha renunciat a quedar-se fora del nou partit | Les bases triaran entre tres noms per a la nova formació i Fachin no serà a la llista de "consens" de Xavier Domènech | El procés de confluència acabarà totalment l'any 2019, després de les municipals
Un dels darrers gags del «Polònia» | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«Després hi ha el Crackòvia i el Polònia, dos miracles que continuen vius i enèrgics. Poden cometre errors, han travessat etapes francament fluixes, la inspiració no sempre els acompanya, però no es resignen a agenollar-se davant el poder»
Existeix un antivirus que pugui protegir dels espies? | Arxiu
Mercè Molist | 2 comentaris
01/01/1970
La filtració de documents secrets de la CIA mostra comentaris dels espies respecte quins antivirus els fan la guitza a l'hora d'infectar les seves víctimes | Comodo, AVG, Kaspersky, BitDefender, Avira, F-Secure: qui ens defensa millor?
Un fotograma de «Niña sombra», de la directora xilena María Teresa Larraín
Berta Diumaró
01/01/1970
El Documental del Mes projecta al llarg del març la pel·lícula on la directora xilena María Teresa Larraín explica el procés de la seva ceguesa progressiva
Martin McGuinness encaixant la mà amb Isabel II | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Dirigent de l'IRA en la seva joventut, va esdevenir un dels principals arquitectes dels Acords de Divendres Sant que van posar fi a la guerra a Irlanda del Nord
Oriol Junqueras, entre Carme Forcadell i Carles Puigdemont. | Adrià Costa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
El vicepresident ha pogut incorporar nou crèdit als comptes i transferir despesa d'un departament a un altre durant el 2016 | El Govern va incrementar la despesa meritada durant l'any en 449 milions respecte l'exercici anterior | El líder d'ERC ha reservat 8,14 milions extres per gastar aquest 2017 en l'Agència Tributària i Interior va augmentar en 9 milions la despesa per lluitar contra l'alarma terrorista