Animalistes i eleccions plebiscitàries

«Quin sentit tindria que els independentistes obtinguessin un 49,7% dels vots i els animalistes en sumessin el 0,7%? Tal com estan les coses avui, aquest seria un escenari prou versemblant»

| 20/09/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/09/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El marc de referència compartit en els països del nostre entorn són els "Drets Humans". Segons aquest marc, "tots els membres de la família humana" són iguals amb dignitat.

Hi ha d'altres marcs, per exemple, el dels drets animals. Ens ho explica Yuval Nohah Harari en el seu best seller Sàpiens. Ve a dir que això dels drets humans, que és bastant recent, no és pas etern i que poden venir altres paradigmes. Hi ha persones que pensen que la carta universal dels drets humans no és la referència i que la nostra espècie no hauria d'imposar patiment i dominació a les altres espècies animals. A part que una majoria de persones es pronunciïn en contra del maltracte animal com a espectacle públic, cada vegada n'hi ha més que es plantegen superar el paradigma de la superioritat de l'espècie humana sobre les altres.

Però..., a què ve parlar dels animalistes avui? M'han vingut al cap pensant en les eleccions del 27-S del 2015. Unes eleccions centrades en la independència i que es van viure de manera plebiscitària. Pels del "Sí", que van parlar de la "campanya de la teva vida" i pels de no, que van mobilitzar cel i terra per espantar els jubilats que podrien perdre la seva pensió.

A part dels partits del "Sí" i dels partits del "No", hi havia també CSQEP i Unió. Aquestes dues forces negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions però en el seu programa tenien un posicionament sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Més enllà d'aquests partits, el següent que va tenir més vots va ser el PACMA, el partit animalista. Pot semblar irrellevant, però en un escenari d'enorme bipolarització nacional, els animalistes van arribar a sumar 29.785 paperetes, el 0.73% dels vots emesos. Si sumem els tres altres partits minoritaris que es van presentar, superen els 45.000 vots i arriben plegats a l'1,12% dels vots emesos.

És a dir gairebé 45.000 persones que en una elecció on tots els mitjans de comunicació i la immensa majoria de partits deien que es preguntava sobre la independència de Catalunya, responen: "Benestar animal", "Recortes zero", "Ganemos" o "Pirata". Com és sabut, han estat molts els polítics unionistes que han posat el conjunt d'aquests 45.000 vots al sac del "No". Com que no van votar independència segur que no la volen, deuen pensar.

Ara per ara, no podem saber què votarien aquests 45.000 en un referèndum nítid per la independència. Podríem arribar a aventurar que amb la prohibició de la cursa de braus per part del Parlament de Catalunya, potser serien més del "Sí", però no en tenim cap evidència.

Tot això ve a tomb perquè quan es facin eleccions constituents no seria pas bo que aquestes servissin per validar la independència amb percentatge de vot. Quin sentit tindria que els independentistes obtinguessin un 49,7% dels vots i els animalistes en sumessin el 0,7%? Tal com estan les coses avui, aquest seria un escenari prou versemblant...

Unes eleccions constituents serveixen per mesurar la correlació de forces per elaborar una Constitució. Serveixen per a què conservadors, liberals, socialdemòcrates i anticapitalistes es comptin entre ells i consensuïn, a partir de la correlació de forces que en surti, el mínim comú denominador ideològic de la República Catalana. Una república que la majoria imaginem amb democràcia parlamentaria i amb alternances al govern. Però no és el mateix construir un estat semblant a Andorra que un de semblant a Suècia. En els dos països dreta i esquerra es van alternant al govern, però hi ha una gran diferència pel que fa a redistribució de la renda, la prestació de serveis públics i l'esforç fiscal dels seus ciutadans. I aquesta diferència no depèn de qui tingui temporalment el govern sinó de les bases polítiques en què s'haurà fundat el nou estat. Per tant, tot aprofitant els no tant anecdòtics 30.000 vots animalistes, cal recordar que les eleccions constituents, com bé diu el seu nom, en cap cas haurien de servir per validar la independència amb un percentatge de vot a determinats partits.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

NO ENTENC PERQUE PER FER UNA CONSTITUCIO
Anònim, 20/09/2016 a les 00:28
+6
-1
valores als "conservadors", "liberals", "socialdemòcrates" i "anticapitalistes" diferent dels de "Benestar animal", "Recortes zero", "Ganemos" o "Pirata".
Es que aquest no tenen ideologia propia per a fer la "mitjana comuna" constituent??
El MARC DE REFERENCIA COMPARTIT
Anònim, 20/09/2016 a les 00:36
+6
-2
-creus que és el dels "Drets Humans"?
-creus que conservadors, liberals, socialdemòcrates i anticapitalistes reconeixen i respecten amb la mateixa igultat els drets humans, com per posar-los a la constitució?
-creus que tenen tots el mateix sentit de la propietat, de la llibertat, del treball, de la remuneracio del treball, de l'habitatge, del descans,....?

-creus que hi pot haver un "minim comu ideologic" de la Republica Catalana????
Fonaments
JRRiudoms, 20/09/2016 a les 08:37
+3
-0
Amb tots els respectes, els fonaments que l'autor pren per desenvolupar el seu argumentari és molt feble. S'ha de dir que l'argumentai no és propi de l'autor de l'article; és l'argumentari que majoritariament es dóna com a bo.
Començant per una equivocada bipolarització "amatents dels drets humans versus amatents dels drets dels animals (hi ha una altra posició que, creient que l'ésser humà és majordom de la Creació, va més enllà d'uns suposats drets dels animals) fins la incoherència que és presentar unes eleccions constituents [?] com si fossin un referéndum per la independencia.

Atentament
plantofada
Anònim, 20/09/2016 a les 11:01
+6
-2
quan dius que seran aquestes eleccions constituents???
el vot animalista és una plantofada al procés. és un "me la bufa el vostre teatret, jo tinc altres prioritats".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Buch
Roger Buch (Barcelona 1970). Als matins, explico fets polítics i socials a la universitat i a les escoles. A les tardes, faig de consultor en temes de participació, associacionisme i tercer sector. Als vespres, escric llibres sobre passat, present i futur de l’independentisme català però molta gent em coneix perquè a les nits electorals em transformo en un homo-twitter (@rogerbuch). El millor de fer llibres, presentar-los; el millor de les conferències preparar-les i el millor d’aquests articles, els vostres comentaris.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista